“Sempre he cregut que les coses ben fetes ja no s’han de tocar. En tot cas, per millorar-les”

Vostè és l’alcaldessa de Vilafant des de l’estiu de 2023. Com va ser la seva entrada en política?

Jo havia format part de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes, tant a l’escola com a l’institut. I allà vaig veure que podia seguir ajudant les persones si entrava en política municipal, la de proximitat. M’agrada molt posar eines a disposició de la gent.

I quin és el seu estil de fer política?

El que m’agrada és que em vegin de tu a tu, amb proximitat. Potser sí que hi ha d’haver un respecte institucional pel fet de ser alcaldessa, però sempre tinc la porta oberta i m’agrada que em vegin com la Montse.

El que m’agrada és que em vegin de tu a tu, amb proximitat.

Formava part de la legislatura anterior, com a tinent d’alcalde en el govern de Consol Cantenys. Ara que fa d’alcaldessa, s’esperava la feina gaire diferent?

El darrer mandat vaig ser regidora i primera tinent d’alcalde. Per tant, quan vaig ser escollida com a alcaldessa sentia que no estava començant des de zero. Aquell va ser un mandat en què ens vam trobar amb la Covid i, durant dos anys, no vaig poder aprendre tot el que m’hauria agradat aprendre.

No obstant això, sento que em vaig enfortir com a persona. Segurament que de la mateixa manera que tothom ho va fer. Ens hem hagut d’espavilar en temes en què mai a la vida se’ns hauria acudit. Durant aquell mandat vaig mantenir la meva feina professional, com a administrativa. Ara, com a alcaldessa, ja només em dedico 24 hores al dia a l’ajuntament. Ha estat una feina que m’ha sorprès gratament. Apassionant: de vegades entro aquí a les vuit del matí i no surto fins passades les vuit del vespre… Si vols fer-ho bé, hi has d’estar al damunt. T’hi has d’implicar personalment, més enllà dels tècnics o de l’equip que tinguis.

De vegades entro aquí a les vuit del matí i no surto fins passades les vuit del vespre… Si vols fer-ho bé, hi has d’estar al damunt.

Ens ha portat unes fotografies de la seva vida. Ens les vol explicar?

Clar! Una d’elles és de quan jo era petita, a Cadaqués, amb els meus germans. Era un lloc que visitàvem els estius i ens ho passàvem tots molt bé. Teníem una sensació de llibertat molt gran. Simplement, banyant-nos a l’aigua ja en teníem prou. No crec que ens calguessin tantes coses com les que ara demanen els nanos. L’altra fotografia, més recent, m’agrada molt. És en un espai proper. La foto no té res d’especial, però és una imatge que em representa.

Per aquelles persones que no coneguin Vilafant, ens pot explicar com és la vila i què la fa ser diferent de les de la rodalia?

Vilafant té un nucli antic important, però també té un conjunt d’urbanitzacions separades. Entre elles hi ha, podríem dir, una mena de pulmó verd format per la zona de la piscina i un munt de camins. Els camins, per cert, ens generen una gran quantitat de costos de manteniment. Però estem en un lloc que és genial: a la vora de Figueres i de la platja; també de la muntanya, i de Girona capital. Ho tenim tot a l’abast, però mantenint una essència de poble que m’agrada molt.

Tenim uns 5.600 habitants i hem crescut força en els darrers anys. Ara comptem amb totes les grans infraestructures properes: l’autopista, l’AVE, la carretera nacional. No obstant, insisteixo, el sentiment de poble perdura.

Ho tenim tot a l’abast, però mantenint una essència de poble que m’agrada molt.

I aquest sentiment es reflecteix en el teixit associatiu?

Tenim moltes associacions des de fa molts anys. Algunes són més noves i mirem de potenciar les nombroses activitats que fan. Els donem facilitats per tal què puguin proposar activitats i encabir-les a les festes, o que s’afegeixin en activitats que proposem nosaltres. Jo penso que és important. Al cap i a la fi, aquestes entitats les fan la gent de Vilafant.

Quines coses bones i dolentes destaca de Vilafant?

Una de dolenta, com a ajuntament, i suposo que passa en tots els ajuntaments, és que hem d’assumir moltes responsabilitats; en canvi tenim els pressupostos que tenim. Nosaltres, per exemple, no tenim una zona industrial i, per tant, no rebem gaires diners en conceptes de taxes o d’IBIs. Ara bé, la despesa és elevada. En relació amb Figueres, per exemple, no tenim les seves coses bones. Però en quant a les dolentes, els anem a la par.

Hem d’assumir moltes responsabilitats; en canvi tenim els pressupostos que tenim.

Què vol dir?

A Figueres, per exemple, hi tenen no sé quantes màquines de neteja. I moltes més coses amb les que nosaltres no ens podem comparar. Nosaltres tenim moltes ganes, idees i plantejaments, però tot depèn de les subvencions que rebem, i avui en dia ja no ens n’arriben gaires.

Igualment tenim coses molt bones. Per exemple, l’entorn, la tranquil·litat, la seguretat, el riu… Podem fer moltes passejades i estar en qualsevol racó en dos minuts.

Tenim moltes ganes, idees i plantejaments, però tot depèn de les subvencions que rebem, i avui en dia ja no ens n’arriben gaires.

Quins elements de l’entorn natural o patrimonial destaquen?

Tenim Palol Sabaldòria, que és una ermita que s’ha reconstruït després de molts anys i ajuts del FEDER. També tenim una zona arqueològica que hem anat fent a poc a poc. Volem que sigui un espai cultural i encadenat al riu i a tot l’entorn natural. Aquest és un espai encantador.

A banda, hi ha el nucli antic. Actualment estem fent la rehabilitació de la rectoria i hem acabat de fer la zona del Cau. Igualment hi ha parcs i zones verdes. I la zona de l’entorn del pavelló és un espai de trobada per a tots. Allà hi practiquen esport molts equips, de moltes modalitats, i cada dia veiem com s’hi troben els nens de les diferents urbanitzacions i els del nucli.

Al pavelló cada dia veiem com s’hi troben els nens de les diferents urbanitzacions i els del nucli.

Per què creu vostè que la seva candidatura va guanyar les eleccions de maig de 2023?

Crec que la gent tenia ganes que lideréssim els projectes que ja estaven consolidats. Els electors volien que donéssim continuïtat a la feina que va fer la Consol Cantenys. Sempre he cregut que les coses ben fetes ja no s’han de tocar. En tot cas, millorar-les. Però mai treure-les. I, en aquest cas, veníem d’una trajectòria d’uns anys en què hem fet moltes coses ben fetes. Aquest va ser el meu missatge a la gent: que calia continuar amb la feina ben feta.

El meu missatge electoral a la gent va ser que calia continuar amb la feina ben feta.

Quants regidors tenen vostès? Quina és la relació amb l’oposició?

Val a dir que la Consol Cantenys portava molts anys al capdavant del projecte i que va ser tot un repte renovar la confiança de la gent en un nou projecte del mateix grup municipal: el PSC. A més, ens vam trobar amb la resistència de grups polítics que, des de l’oposició, feien tot el possible per trencar l’anterior equip de govern i per fer nous equips amb altres equips. Finalment, vam estar molt contents pels resultats obtinguts. I vam fer coalició amb Junts i amb Ciutadans.

En Francesc i la Rebeca, que són dues persones que volen treballar pel poble, fan les coses el millor possible, més enllà que al seu darrere hi hagi uns partits i uns pensaments concrets. Vilafant no deixa de ser un municipi petit i, més enllà de les sigles, ens mirem les persones. Amb aquest equip portem un any i tot ens està anant molt bé.

Quins partits han quedat a l’oposició?

Esquerra Republicana i Som Vilafant.

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament en aquests moments?

Estem totalment sanejats. Sí que hem hagut d’apujar els impostos, perquè portem molts anys que no s’havia fet i crèiem que calia actualitzar el tipus impositiu per posar-ho tot al dia. De moment tenim controlades les partides i la intenció és seguir així tota la resta de l’any.

Hem hagut d’apujar els impostos, perquè portem molts anys que no s’havia fet.

Quina diria que és la prioritat del seu govern en aquests moments?

Ara mateix, estem pressionant perquè ens facin l’institut. Aquesta és la prioritat número ú. Ara que tenim la licitació en marxa, sembla que comencem a veure la llum. Però fa molts anys que ens mereixem un institut construït.

No tenen institut?

El que tenim són barracons. Hi ha 500 i escaig nanos, adolescents, que no es poden ni moure per les classes. Estan com en llaunes de sardines. I ja no hi ha més capacitat. Portem molts anys demanant-ho.

Portem molts anys demanant un institut nou. Els nois estan com en llaunes de sardines. I ja no hi ha més capacitat.

A banda, tenen algun altre projecte important?

Sí. Hem de fer una sèrie de modificacions molt importants en certs carrers. I això requerirà una gran inversió. Estem mirant la manera d’arribar a tots aquests carrers durant els propers quatre anys i ocupar-nos de l’asfaltatge, les voreres, la lluminària, etcètera. A més, volem acabar la segona i la tercera fase de la rectoria i de l’espai Àgora, que hem de cobrir, perquè està obert i ens hem adonat que quan plou o hi ha tramuntana, ens pot impedir de fer algunes activitats.

També tenim el POUM, que s’ha d’aprovar. Pensem que serà molt aviat. Una vegada el tinguem, també podrem desenvolupar algunes zones de la part industrial. Igualment, podrem desencallar l’estació inter-modal i moltes oportunitats que podrem aprofitar, segons vagin arribant.

La comunicació amb els ciutadans és fluïda?

Sí. Ho intentem a través de tots els mitjans: les xarxes, la web, la ràdio. Tenim una ràdio municipal en la que participem activament. També fem una revista titulada “Veïns”, que es publica trimestralment i que fa exposició de les entitats i les activitats del poble.

Però el millor sempre és el tu a tu, el boca a boca. De vegades hi ha informacions que no arriben si no és a través de veure’ns personalment, o de comentar les coses al despatx. Els meus regidors i jo mateixa intentem ser molt accessibles.

De vegades hi ha informacions que no arriben si no és a través de veure’ns personalment, o de comentar les coses al despatx.

Quines reivindicacions tenen els alcaldes i alcaldesses de la zona?

Compartim una mica de preocupació en quant a l’incivisme. La gent, com que li sembla que no passa res, va fent. I com que no hi ha conseqüències, hi ha qui pensa que no passa res per pintar un bocí de paret, o per trencar un banc. En canvi, totes aquestes coses tenen un cost per a l’Ajuntament i pels ciutadans. Jo crec que tot s’hauria de viure amb més respecte.

D’altra banda, tots els alcaldes veiem que els ajuts que ens arriben són mínims. Creiem que ens haurien de reconèixer econòmicament els esforços que fem en temes com ara la recollida d’escombraries. Cada poble de la rodalia ho fa d’una manera distinta. Potser seria interessant anar tots a la una, i així estalviaríem costos. Ara mateix, hi ha persones trapelles que van d’un poble a l’altre a llençar-les a la seva conveniència.

Com que no hi ha conseqüències per l’incivisme, hi ha qui es pensa que no passa res per pintar un bocí de paret, o per trencar un banc.

Creu que se’ls té prou en compte des del Govern?

Depèn de per a què. Per exemple, quan parlem d’infraestructures grosses, com les que tenim aquí, jo m’he trobat que sí ens tenen en compte: ens expliquen les coses, ens escolten i venen a veure’ns abans de donar cap passa. I crec que això és molt correcte. Amb la Generalitat, fins ara, no m’he trobat amb cap problema. Potser sí que la burocràcia és lenta. I en algunes ocasions tenim la sensació que es fan coses sense tenir-nos gaire en compte.

Com és el seu dia a dia?

En general és molt actiu. Normalment vinc a l’ajuntament i m’ocupo d’atendre les reunions, o els veïns que venen a demanar qualsevol cosa. Sempre tinc el despatx obert, quan no estic ocupada. I al matí o bé a la tarda intento caminar pel poble, per veure si la feina que s’està fent al carrer està avançant. I si hi ha algun problema, o algú té una queixa o necessitat, aleshores ho gestiono. Aquest és el meu dia a dia.  A banda, sempre hi ha actes de cap de setmana, o entre setmana.

Quina valoració fa d’aquest any com a alcaldessa? N’està contenta?

El cert és que sí. L’única queixa és que els primers 365 dies de mandat han passat volant. L’ambient de govern, la manera de treballar, tot plegat ha anat molt bé. Tots hem apostat per avançar les coses, malgrat les diferents maneres de pensar.

L’única queixa és que els primers 365 dies de mandat han passat volant.