Alcalde des de 2015, Jordi Badia és nou en el càrrec, però coneix la política i la comunicació. És periodista i escriptor. Va treballar en diversos mitjans i ha escrit cinc llibres. També va ser cap de gabinet del president del Barça, Joan Laporta, entre 2003 i 2008. Malgrat no ser originari de la vila, forma part d’una generació de calafins i calafines que tenen ganes de fer coses i d’impulsar una “posta al dia” del municipi. Avui l’entrevistem per primera vegada. No és habitual, per a nosaltres, entrevistar un periodista.
“Els ajuntaments petits tenim una menor capacitat per a afrontar problemes. Això ho han de tenir presents el govern català, les diputacions i les futures vegueries.”
“Actuem com a capital perquè en un radi de 20km som la població més important. A l’Alta Segarra hi ha dos o tres municipis grans, la resta són micro-pobles.”
“Hem sortit de la tutela financera i estem revertint la situació. Ara tornem a tenir llibertat per a invertir i finançar-nos.”
“Volem promoure l’autoocupació, la nova economia i el cooperativisme mitjançant del Centre de Recursos d’Ocupació.”
“Concedim llicències d’activitats que semblava estrany que no s’haguessin concedit, resolem expedients que portaven aturats molts anys. Estem posant Calaf al dia.”
“(En una Catalunya independent) cometríem els mateixos errors que tenen altres països i que tindríem el mateix grau de corrupció: no crec que siguem capaços de construir un paradís, però estaríem molt millor, evidentment.”
A més de ser alcalde vostè va ser periodista i escriptor. Segueix escrivint, tot i la feina que té?
Em costa trobar les hores per a fer-ho. Però intento escriure cada dia una mica, ni que sigui les notes de les coses que van passant durant el dia. És un procés diari que no penso abandonar. Així que es tracta d’organitzar-se el dia i trobar les hores per a fer-ho tot. Altra cosa és poder escriure un llibre. Requereix una investigació prèvia i porta molta més feina.
El 2015 va ser escollit alcalde. Abans no havia tingut trajectòria en política. Com van ser les seves primeres vivències a l’ajuntament.
Van ser bones. I sense gaires sorpreses. Jo havia fet de cap de premsa de l’ajuntament de Martorell la legislatura anterior. És una ciutat més gran que Calaf, però finalment és una qüestió de dimensió, perquè els problemes són els mateixos tot i que els ajuntaments més petits tenim una menor capacitat per a afrontar-los. Això ho han de tenir presents el govern català, les diputacions i les futures vegueries.
En quins valors basa la seva gestió política?
Molta transparència. Intento explicar tot el que faig als veïns i a la gent que treballa a l’ajuntament. Quan ens vam presentar teníem el lema: “No faríem res que no poguéssim explicar i explicaríem tot el que féssim”. Ho estem fent així. Totes les setmanes ens reunim i fem una relació de tots els temes i de totes les persones amb qui hem parlat. Posem la màxima informació al damunt de la taula, perquè és la manera de funcionar, en l’equip de govern i de cara en fora.
Moltes vegades rebo peticions de reunir-se amb mi. Tan aviat com puc les atenc. Hi ha qui m’ha vingut a veure més d’una vegada i no m’importa. Si puc, els atenc, encara que vinguin sense cita prèvia. Si em paren pel carret també tracto de resoldre els problemes. Per a mi, ser alcalde és intentar resoldre problemes dels veïns. I ja està.
Parlem de Calaf. Quins són els trets diferencials del municipi?
Som una vila de 3.500 habitants que donem servei a cinc mil persones. Actuem com a capital perquè en un radi de 20km som la població més important. A l’Alta Segarra hi ha dos o tres municipis grans, la resta són micro-pobles. És una zona de gestió complicada en termes de serveis. Ara ens estem plantejant mancomunar la recollida selectiva, la seguretat, la telefonia…
Calaf té el poder d’una capital cultural i social. No vol dir que no hi hagi cultura i vida social als pobles veïns, perquè n’hi ha molta i ens enriqueix, però aquí tenim les infraestructures.
I de llocs emblemàtics, quins me’n pot esmentar?
Doncs tenim el Campanar. És el segon o tercer més alt de Catalunya i el veus des de qualsevol lloc, vinguis des d’on vinguis. Forma part de la imatge que té qualsevol visitant del poble. És quelcom que hem volgut potenciar sempre i, de fet, durant la festa major, sempre mirem de portar l’espectacle piromusical a la plaça, amb el Campanar de fons.
També tenim l’ermita de Sant Sebastià, una antiga construcció que el poble va erigir per agrair al sant que ens deslliurés de la pesta. Cada 1 de maig, tradicionalment, s’hi celebra l’agraïment.
I, és clar, el Castell, que ens connecta amb la història. Allà és on neix tot plegat, al voltant de l’any mil, quan es comencen a guanyar les terres als sarraïns. El Castell va quedar en runes i fa uns anys es va reformar. Ha quedat molt bé i és un punt a potenciar. Volem fer-hi actes, i un aparcament…
Calaf també va aprovar l’opció de crear una nova comarca. Quines avantatges els suposaria que fos així?
Bàsicament, tindríem l’avantatge del finançament. No dependríem de la comarca de l’Anoia on tenim molt poc a veure. Nosaltres coneixem millor la nostra realitat i la problemàtica, que s’allunya molt de la que actualment tenen a la Conca d’Òdena o a l’Anoia Sud. Li poso un exemple: la recollida selectiva. Seríem molt més eficaços treballant en un territori homogeni.
I si no els aproven la petició, què passarà?
Doncs que ens col·locaran allà on vulguin. Jo crec que caldrà parlar-ho. Pertànyer a la comarca de l’Anoia per a unes qüestions i a la Vegueria de la Catalunya Central per a unes altres. Hi ha vuit municipis que vam decidir d’anar a la Catalunya Central. Si no pot ser, ens hauran de dir en quina comarca ens volen a tots aquests municipis. I en tot cas seguirem potenciant la mancomunitat de serveis. El que volem, ja li dic, són serveis més eficients i eficaços.
En quina situació financera es troba el seu ajuntament?
Ens vam trobar en una situació complicada en arribar. Teníem un endeutament del 97% al tancament de 2014. Estàvem sota tutela financera. Ara bé, nosaltres vam fer aflorar un milió d’euros més de deute i vam passar al 137%. Ara, al tancament de 2015 estàvem per sota del 75% de deute financer. Hem sortit de la tutela i estem revertint la situació.
La setmana passada, la Diputació ens va enviar una anàlisi en que, després de molts anys, ens han sortit els semàfors en verd. És cert que l’anterior govern havia començat a prendre mesures i que nosaltres no ho hem fet tot, però nosaltres hem sigut molt rigorosos en la despesa, no ens hem endeutat i hem amortitzat tot el que hem pogut. Ara tornem a tenir llibertat per a invertir i finançar-nos.
Quines són les principals vies de promoció econòmica per a Calaf?
Tenim un potencial que creiem que no s’havia potenciat prou i en el que volem incidir. D’una banda, el tema comercial. La “D.O. Calaf” és present per tot Catalunya i cal posar-la en valor. També tota la vessant agrícola. Amb l’Eco Fira tenim l’oportunitat de dinamitzar el producte de proximitat i ecològic. Jo crec que no ens hem d’inventar res. L’únic que cal és relligar-ho i projectar-nos cap a fora.
L’altre tema és promoure l’atracció d’empreses. Fins ara ens costava molt. Pensem que hem de reformar el polígon, o com a mínim, reformar la part que havíem destinat al creixement. És un tema lent, amb tràmits administratius i urbanístics, però en els propers mesos esperem portar els canvis al ple municipal.
I, clarament, hi ha un tercer pilar que és el de promoure l’autoocupació, la nova economia, el cooperativisme. Tot això ho estem fent a través del Centre de Recursos d’Ocupació. Però aquest sí que és un procés lent. Comences i no acabes d’arribar-hi mai.
Suposem que són tots tres reptes per al seu pla de govern.
Sí. I per al primer any volíem també endreçar les coses una mica. Fem molta feina interna, que no es veu. Concedim llicències d’activitats que semblava estrany que no s’haguessin concedit, resolem expedients que portaven aturats molts anys. Estem posant Calaf al dia.
Associativament, estem dinamitzant el poble des de la primera festa major. Hi ha una generació que bull i que té moltes ganes d’actuar. Ho sabem bé perquè hi pertanyem.
Finalment tenim alguns projectes d’infraestructura que són urgents. Per exemple, el del tanatori.
Què en pensa dels mandats municipals? Quina durada haurien de tenir?
Jo crec que tot deu tenir avantatges i inconvenients. Però si calgués limitar el mandat a un de sol, caldria que fos de sis anys. Quatre són pocs. I quant a mandats, diria que com a màxim dos. Més enllà de tres ja no ho veig bé.
Com veu la situació actual entre Catalunya i Espanya?
Molt complicada. Hem entrat en un procés de no retorn. És molt difícil que Catalunya faci marxa enrere i Espanya ja no ho farà. En algun moment o altre caldrà desencallar la situació perquè així no podem estar-hi gaires anys.
Ara ja no hi ha més arguments per part de l’un o de l’altre i sempre he tingut clar que haurem de trencar amb la legalitat espanyola i passar a la catalana. Ara bé, el quan arribarà el moment, no ho sé. Suposo que quan el reconeixement internacional sigui possible. I també crec que cal eixamplar la base política. Encara no és prou gran.
Què creu que representaria la ruptura per als ciutadans?
Crec que proporcionaria una gran millora. Tindríem la capacitat de decidir, l’oportunitat de fer un país de bell nou, de dotar-nos d’un sistema de govern modern i d’aprofitar els recursos financers que generem. No hauríem de discutir qüestions com ara la llengua, no hi tindríem un Tribunal Constitucional tombant-nos cadascuna de les lleis que es van aprovant. Seria una oportunitat de créixer en llibertat i de fer-ho a la nostra manera… Evidentment que cometríem els mateixos errors que tenen altres països i que tindríem el mateix grau de corrupció: no crec que siguem capaços de construir un paradís, però estaríem molt millor, evidentment.
Què li diria al president Puigdemont en aquests moments?
Que no pateixi, que segueixi avançant i que els alcaldes hi serem presents pel que convingui. Si més no, el de Calaf.
