Amb l’objectiu d’obrir un debat sobre els avantprojectes de La Llei de governs locals que prepara la Generalitat i sobre la “Ley de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local”, del govern central.
El passat 16 de setembre el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona es va reunir en sessió extraordinària amb l’objectiu d’obrir un debat sobre els avantprojectes de La Llei de governs locals que prepara la Generalitat i sobre la “Ley de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local”, del govern central.
La sessió va començar, però, amb la presentació del delegat del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Juli Gendrau i Farguell, que es va donar a conèixer i es va posar a disposició dels alcaldes i alcaldesses de la comarca, malgrat que amb alguns d’ells, com va remarcar, ja hi havia tingut contacte. El delegat va assistir a la sessió acompanyat dels responsables de diverses direccions territorials. Així, per part de la directora del Serveis Territorials d’Empresa i Ocupació, Bàrbara Minoves, i una tècnica del Servei, es va presentar el Canal Empresa, eina de gestió de la finestra única empresarial (FUE) i es va fer una demostració de la utilitat d’aquesta aplicació de cara a agilitar tràmits amb l’Administració i conèixer en tot moment l’estat de la tramitació.
A continuació, el Dr. Josep Ramon Barberà, professor de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra va fer una exposició sobre l’avantprojecte de Llei de governs locals comparant-lo amb l’ “Anteproyecto de Ley de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local”, per tal de conèixer en quina mesura afecten els dos avantprojectes l’Administració Local i possibles punts de fricció en el cas que s’acabin aprovant ambdues normes amb el seu contingut actual.
El Dr. Barberà va analitzar els dos projectes resumint el seu contingut en cinc punts fonamentals:
Introducció de nous principis generals. S’incorpora el principi d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera enfront del principi bàsic actual d’autonomia local, de manera que les activitats complementàries, sovint objecte d’endeutament, desapareixen com a conseqüència de l’establiment d’aquest principi.
Aplicació complexa de les dues normes. Segons el Dr. Barberà s’ha de veure el text que finalment s’aprova per veure exactament l’encaix de les dues lleis malgrat ja s’entreveu que aquest fet serà objecte de controvèrsia.
Competència dels municipis. La llei estableix, pels municipis de menys de 20.000 habitants, quins serveis ha de prestar la Diputació, que en endavant seran els Consells de Vegueries, i quins ha de prestar el propi municipi. Caldrà veure si l’Ajuntament disposarà del finançament suficient pels serveis que obligatòriament ha de donar als ciutadans.
Comarques. L’existència de la comarca es reforça en l’avantprojecte de Llei de governs locals i el Consell d’Alcaldes serà el nou Ple del Consell Comarcal, tot i que hi ha alguns aspectes que s’han de perfilar, com és el tema del vot ponderat.
Mancomunitats i consorcis. Es limita el dret a l’associació de municipis a fi d’evitar duplicitats. Sí que la llei catalana preveu certa excepcionalitat en aquest tema però s’ha de veure el text definitiu.
L’alcalde de Taradell va intervenir per reivindicar la viabilitat de la Mancomunitat La Plana, com a ens prestador de serveis a diversos municipis. Prats de Lluçanès i Collsuspina van intervenir per exposar la reivindicació de comarca dels seus respectius territoris atesos els nous criteris establerts, a la qual cosa el ponent va respondre que caldrà trobar l’encaix d’aquests territoris en les comarques actuals tot i que, novament, va dir que cal esperar al text definitiu. En relació a la fusió de municipis, el Dr. Barberà va dir que és una competència 100% autonòmica, l’estat no hi té competència.
A una observació del president del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses en relació al tema de Serveis socials i atès que la llei espanyola no ho contempla, Barberà va dir que, efectivament, de Serveis socials, Ensenyament i Salut, la llei espanyola no en parla i la catalana es remet al que diu l’Estatut.
Tot seguit, Jordi Serra va demanar als assistents que facin les aportacions que creguin oportunes. Des del Consell Comarcal es recolliran totes les inquietuds i en el proper Consell d’Alcaldes i Alcaldesses es debatrà novament.
Altres temes que es varen abordar:
El vicepresident primer i responsable de l’Àrea de Medi Ambient va exposar els antecedents del Pla de purins, la feina feta pel Consell Comarcal d’Osona i la conveniència de fer un nou reglament que reguli aquest àmbit d’actuació.
Es va aprovar per unanimitat una moció per instar els canvis legislatius en matèria de transport i menjador escolar, en el sentit que la llei que regula la gratuïtat del transport i menjador escolar ho fa exclusivament per criteri de terme municipal i la moció insta a introduir altres criteris com el de distància i la situació socioeconòmica que facin més just i racional el sistema de gratuïtats.
En l’apartat d’altres temes d’interès, es va donar compte als alcaldes i alcaldesses que s’ha rebut comunicació del Departament de Territori i Sostenibilitat en què s’ofereix suport per elaborar el mapa de capacitat acústica dels municipis que hi estiguin interessats. Així mateix, des del mateix Departament s’informa que el projecte Ripoll de perforacions mitjançant la tècnica del fracking s’ha retirat.
Com a darrer tema, l’alcalde d’Espinelves va demanar suport al Consell Comarcal per aconseguir una escola al municipi, ja que consideren que hi ha suficients nens en edat escolar i, a més, és un municipi que creix en població.
