“S’ha de potenciar allò que et personalitza com a poble”

Com un professor universitari arriba a ser alcalde?
Bé, jo sóc d’un partit independent, de la Plataforma Independent per Caldes, que va néixer un parell d’anys abans de les eleccions. Però llavors ja tenia inquietuds en col·laborar en el poble, com a les entitats o a la Festa Major. Érem un grup de gent que teníem preocupacions, i volíem intentar fer coses diferents del que s’estaven fent des de l’ajuntament.

Un grup amb inquietuds
Sí. No només volíem dir les coses que no ens agradaven des de fora, sinó que ho volíem fer-ho des de dins, i participar també en la política municipal. I a partir d’aquí, gent de diferents àmbits locals ens vam començar a plantejar el fet de participar en les eleccions.

Quines motivacions té una persona per arribar a ser alcalde?
Crec que, essencialment, tens ganes que el teu poble sigui com a tu t’agradaria que fos. Perquè hi has viscut tota la vida, te l’estimes, veus com podria ser i vols tenir el repte personal de portar a la pràctica allò que t’agradaria que fos.

I en aquests més de tres anys que porta com alcalde, com li ha anat?
Bé, hi ha hagut de tot, encara que hi ha hagut temes que han estat una mica difícils. Els que tenen relació amb els residus, per exemple. Fa un parell d’anys vam implantar la recollida de la fracció orgànica, perquè creiem que és important que la gent es conscienciï. Vam pujar les taxes al primer any i hem diverses campanyes al respecte, inaugurant fins i tot una Deixalleria.

Però han tingut problemes amb l’aigua
Efectivament, i no d’ara, sinó de fa uns quants anys, i per culpa de l’arsènic, que és un mineral que es troba a totes les aigües però que a la d’aquí té uns nivells que no s’ajusten a la normativa. Així que hem hagut d’utilitzar pous com a font d’aigua, però també posar en marxa una planta de tractament.

Deu ser complicat solventar un problema d’aquests
No ha estat l’únic. També tenim problemes puntuals amb un altre mineral, el fluor. Sortosament, tenim l’ajuda de l’ACA (l’Agència Catalana d’Aigües), per connectar la xarxa de Caldes a la de la Costa Brava. I això ens permetrà utilitzar aquesta aigua que en millorarà la qualitat.

De fet, les aigües sempre han anat lligades amb Caldes
Sí, hi ha una tradició de fa més d’un segle, i això ha comportat tota una cultura al voltant seu: turisme i cases d’estiueig essencialment. I nosaltres ara estem intentant reactivar-ho. No vull dir que estigui aturat, però crec que es pot explotar més el tema. I és que si Caldes té alguna cosa diferent és precisament això i penso que s’ha de potenciar. Remarcar allò que et caracteritza com a poble.

I com ho faran?
Fa dos anys vam fer un pla de turisme que ens marca cap on hem d’anar, i el que ara ens interessa és bàsicament el turisme de qualitat relacionat amb el benestar. Sense oblidar que als balnearis també hi va gent gran, que porta venint des de fa molts anys. Els balnearis també intenten canviar això, volen variar l’oferta perquè vinguin també els joves, perquè és un mercat interessant: oferim relax, benestar i tot un entorn relacionat amb la salut i l’aigua mineral.

El poble, però tindrà altres ingressos
A banda dels balnearis, tenim empreses d’embotellament, que han donat molta feina a la gent de Caldes. Però amb els anys, tot ha anat canviant, a causa de l’augment de la població i la diversitat d’empreses. I nosaltres en volem formar part: estem intentant buscar les maneres per intensificar aquesta col·laboració mútua que creiem que ha d’haver, però ara tenim a sobre altres prioritats, com deu suposar.

Ha estat especialment dura, la crisi, a Caldes?
Ens afecta de dues maneres: una, que els ingressos baixen, i dues, que malgrat això, has d’oferir serveis que si no fos per la crisi no hauries de donar. Per tant, els plantejaments que teníem al principi de la legislatura els hem hagut d’anar emmotllant al que ha anat venint.

És clar. Tot s’ha anat complicant
Quan vam començar teníem unes expectatives que ara per ara, no podem assolir. A més, cal tenir en compte que els ingressos que venen de l’Estat han baixat un 20%. I tampoc pots pujar els impostos, ni les taxes, així que hem hagut de fer una important política de contenció. No es poden obtenir recursos i s’intenta contenir la despesa, però per altra banda, tenim despeses en serveis de benestar social i ajuda.

Hauran notat una davallada notable en les llicències d’obres
Ha afectat notablement, és clar, tot i que de llicències n’hem anat tenint. Hi va haver una davallada important l’any 2008, però ens hem anat ajustant. Ara sembla que la cosa s’anima, perquè s’ha fet un camp de golf, després un hotel; s’ha urbanitzat la zona i s’estan començant a construir les primeres cases i apartaments.

I amb això de la crisi no han tingut problemes amb la immigració?
No, sortosament no. Hi ha immigrants de moltes nacionalitats diferents: no molta quantitat però els que hi ha estan ben integrats. Si és cert que amb la crisi tenen més problemes, però a banda d’això, el tema no ha passat d’aquí.

I què tal amb la mobilitat?
No tenim gaire problemes. Tenim un nucli molt dispers, i unes urbanitzacions amb diversos graus d’accés al centre. La sort que tenim és que aquí hi ha estació de tren i la a gent que treballa a Barcelona o a Girona l’utilitza. També un servei d’autobusos, però no es fa servir massa: la gent prefereix el tren. Ara el problema és la Nacional II.

Ah si?
Sí, no es pot entendre com encara no s’ha pogut arreglar una de les carreteres més transitades de Catalunya com és aquesta. El problema és que prioritzen altres obres, però és clar, aquest tema és prou important com per a què ja sigui urgent de resoldre.

I han anat a Madrid a exposar el tema?
Hem estat en contacte amb els tècnics per resoldre problemes puntuals que s’han anat creant, així com reunions amb el sots delegat del govern per estudiar el seguiment de les obres i per què es van aturant. També hem parlat amb alguns diputats gironins del Congrés per incidir de manera més formal i aprovar mocions al ple, i ens hem vist amb diferents alcaldes com els de Sils, Maçanet o l’alcaldessa de Vidreres.

Un problema complicat
Sí, certament. Per altra banda, tenim l’1% cultural, una disposició que estableix la Llei de Patrimoni Històric en la que hi ha l’obligació de destinar, als contractes d’obres públiques, una partida d’aquest percentatge a treballs de conservació i enriquiment del patrimoni. I això és cosa bona. Nosaltres tenim un element a reivindicar, com és el de les termes romanes.

Un bon argument
Sí, s’ha de preparar un projecte ben justificat i que quedi clar que és necessari, que aporta alguna cosa al municipi, així com que s’ajusti a un determinat pressupost. Estem contents perquè gràcies a això podem considerar aquestes termes com termes com un element cultural. Es restauraran bé per a donar un aspecte més acollidor i això cara al turisme, resultarà molt positiu.

N’estic d’acord. I ja que estem parlant de Madrid, què pensa de la política de Zapatero referida als ajuntaments?
El pla Zapatero tenia com a idea utilitzar els ajuntaments per a generar activitat econòmica. Va ser un fet que en el seu moment va ser útil, perquè va permetre fer una sèrie d’obres que no s’haguessin pogut fer, però d’una manera molt forçada. El primer pla havíem de fer el que teníem a mà i no es va poder prioritzar. Al segon pla, es va intentar prioritzar temes de sostenibilitat, i encara que no podíem tenir llibertat del tot, es va poder també fer bastant. Al final, penso que d’alguna manera els ingressos extres que s’estan reclamant des de tots els àmbits municipals s’han compensat amb aquests projectes. Però vaja. Ara estem pitjor que no pas fa dos anys.

Parli’m d’altres temes que deuen preocupar: les escoles, per exemple
Aquí tenim una escola bressol amb gairebé 100 places públiques que s’omplen cada any. Ara estem estudiant ampliar la capacitat perquè no es quedi cap infant fora, però és difícil fer-ho amb una escola bressol que no pot créixer més, bàsicament pel lloc on età ubicada.

I pel que fa als més grans?
Tenim una escola de tota la vida que ha anat creixent, i d’altra banda, està en marxa la construcció d’una segona escola, finançada per la Generalitat. En qüestió d’uns mesos començarà a fer-se una escola nova. També tenim un institut que fa anys que funciona, però hi ha una manca de disponibilitat de terrenys per equipaments que esperem poder aconseguir-los pels propers mesos amb l’aprovació del POUM, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Doncs amb el POUM també revisaran altres equipaments
És que hem crescut bastant. Caldes ha passat de 4.000 a 7.000 habitants en poc temps i això comporta la construcció de noves infraestructures. El CAP, per exemple, també ens va quedar petit, i en vam inaugurar un de més gran l’any passat.

Està esgotant la legislatura. Quin és el balanç que en fa?
Un mandat és molt poc temps per poder fer tot el que tenies pensat. Arribes al final dels quatre anys i veus que encara hi ha molts projectes que tot just acaben de començar. Però vaja, també hem començat a veure resultats; obres que s’estan començant a executar, projectes que han superat ja tota la paperassa i comencen a ser una realitat… Sí, quatre anys és insuficient per fer-ho tot. Penso que pel que fa al temps que hom hauria d’estar d’alcalde, 6 anys seria l’ideal. O com a molt, un parell de legislatures.

Al final d’aquest primer mandat farà algun balanç de tot el que ha dut a terme l’equip de govern?
Creiem que és important tenir a la gent ben informada de tot allò que es fa al poble, i per això editem un butlletí d’informació municipal mensual on informem del ple i de les activitats culturals i esportives. També expliquem de manera molt objectiva les coses que hem dut a terme, així com una secció d’opinió de cada grup polític a l’ajuntament (CiU, Esquerra, Independent, PSC i Iniciativa). A la ràdio municipal programem debats i intentem a través dels mitjans de comunicació explicar els fets més importants. I tenim una revista trimestral, AQUAE en la que informem de coses el projecte de la nova biblioteca. Ja veu que en aquest sentit, anem servits.