Pel seu caràcter, Mª Immaculada Constans té facilitat per obrir les portes de l’Ajuntament a tot aquell que ho necessiti. Després de l’entrevista vam visitar diversos emplaçaments de Queralbs: el nucli, el castell, la Casa de Núria i l’església de Sant Jaume, entre d’altres. També ens va convidar a la seva bonica casa, al costat de l’església de Sant Sadurní de Fustanyà. Una entrevista que va resultar tan acollidora com la seva protagonista.
“Intento ser propera i que la gent em comenti la seva situació, i intento ser molt sincera, cosa que crec que és molt important”
“No s’han de donar falses esperances”
“Avui en dia els tràmits administratius són molts, molt exigents i et marquen molt les pautes”
“Intentem mantenir el caliu de les activitats tradicionals”
“L’activitat principal del nostre municipi és el turisme i mantenir el nostre patrimoni és essencial”
“La majoria d’ajuntaments del Ripollès som petits i amb poc personal. Això ens genera la necessitat d’un ens supramunicipal com el Consell Comarcal”
“La meva experiència al capdavant de l’alcaldia m’ha enriquit moltíssim”
“He hagut d’aprendre molt i amb molt esforç, però per sort he tingut persones al costat que m’han ajudat”
“S’han d’elaborar lleis que s’adaptin als petits municipis”
Com arriba a l’Ajuntament?
Vaig arribar-hi de la mà del meu pare. El meu avi havia estat alcalde i el meu pare va ser regidor també. Ell em va plantejar presentar-me a alcaldessa perquè hi hagués un canvi generacional. M’hi vaig llençar i sóc aquí.
Què la va motivar a donar el pas?
Fer coses pel poble. Des de joveneta ja participava a la comissió de festes i volia continuar aquest tarannà de col·laboració amb el poble. Som poquets i hem de posar el nostre granet de sorra.
A més d’exercir com a alcaldessa, treballa als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Com concilia les dues feines?
Aquest és una de les coses que no vaig calcular prou bé. Pensava que seria més fàcil conciliar-ho tot. Abans era regidora, i la meva tasca era més concreta.
Quan vaig donar el salt a ser alcaldessa, la feina se’m va multiplicar i vaig veure que si volia fer- la bé, havia de decidir entre una de les dues responsabilitats.
A mitja legislatura vaig decidir fer mitja jornada a FGC i mitja jornada a l’alcaldia. Això va fer que em pogués combinar millor les dues feines, intensificant també la meva tasca durant els caps de setmana, amb ajut dels regidors.
Quina és la seva manera de fer en política?
Intento ser propera i que la gent em comenti la seva situació, i miro de ser molt sincera, cosa que crec que és molt important.
Penso també que tot el que un vol ho pot acabar aconseguint, i el que cal mirar és el temps que necessites per aconseguir-ho. Moltes vegades escolto les propostes i responc que hi haurà coses que podrem aconseguir, però que no sé si es podran aconseguir demà o demà passat. Per això, és important també ser conscient de les capacitats que tenim com a municipi; hi ha coses a les que podem arribar i altres a les que no. No s’han de donar falses esperances.
Creu que és necessari tenir estudis superiors per exercir d’alcalde o alcaldessa?
Penso que un cert nivell d’estudis sí que és necessari. No puc dir si en el passat era igual, ja que hi ha moltes tasques del dia a dia que sense estudis pots tirar endavant, però avui en dia els tràmits administratius són molts, molt exigents i et marquen molt les pautes.
Moltes vegades no pots aconseguir el que vols si no has fet abans to un seguit de projectes, documents… per això cal tenir molta pràctica amb les noves tecnologies. Estem molt lligats a les noves tecnologies.
Destacaria alguna experiència especial del seu mandat?
Cada una de les activitats que fem al poble, que tenen molta col·laboració dels veïns, podrien ser una anècdota.
Intentem mantenir el caliu de les activitats tradicionals, que són molt especials. Veiem que això fa participar des de la gent gran fins el jovent, i gràcies a això mantenim el caliu i les ganes de viure al poble, encara que siguem petits.
Què fa que Queralbs sigui especial?
El que el fa molt especial és el seu paisatge i el seu entorn. Tenim la natura a tocar, uns rius meravellosos, zones protegides com el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, i intentem tenir una cura especial d’aquests zones. També tenim l’entorn de la Vall de Núria, molt visitat per milers de turistes, amb un gran atractiu natural i religiós.
També tenim patrimoni romànic molt important: dues esglésies, que són la de de Sant Jaume i la de Fustanyà, a Sant Sadurní, que són ambdues mil·lenàries.
Per últim, també tenim un castell medieval que volem reconstruir.
Què representen pel municipi aquests indrets?
Són indrets especials que representen un recorregut per la història i ens ensenyen el que hem tingut, el que els nostres avantpassats van fer i aquest patrimoni que suposa el nostre present i el nostre futur.
L’activitat principal del nostre municipi és el turisme i mantenir el nostre patrimoni és essencial. Venen persones de tot arreu a veure’l.
El nostre entorn privilegiat també fa que una altra de les nostres principals activitats sigui la ramaderia, i també és crucial mantenir en bon estat els prats i les pastures.
Quin és l’estat econòmic de l’Ajuntament?
Tenim l’Ajuntament bastant sanejat. Cal explicar també que portem dues legislatures en les que no s’han pogut fer grans obres perquè no s’ha pogut fer el Pla d’Obres i el que s’ha executat han estat petites actuacions. Això ha permès anar fent coixí i acabar de pagar inversions del passat.
Gràcies a això ens podem plantejar el futur amb optimisme per fer les actuacions que són necessàries.
Quin és el paper de les entitats supramunicipals al Ripollès?
Hi ha serveis del dia a dia del municipi que es gestionen per part del Consell Comarcal del Ripollès. Un exemple és la recollida de residus o els serveis de joventut.
La majoria d’ajuntaments del Ripollès som petits i amb poc personal. Això ens genera la necessitat d’un ens supramunicipal com el Consell Comarcal, amb qui estem molt contents i permet donar serveis que potser nosaltres no podríem oferir.
Quin balanç fa del seu mandat?
Sóc alcaldessa des del 2011 i personalment crec que la meva experiència al capdavant de l’alcaldia m’ha enriquit moltíssim. He après moltes coses i he fet molts esforços en moltes altres, perquè un no sap de tot. Quan, per exemple, et planteges que cal fer el canvi de l’enllumenat, has de saber què tens, què cal, i fer-ho amb visió de futur.
He hagut d’aprendre molt i amb molt esforç, però per sort he tingut persones al costat que m’han ajudat.
Quins són els reptes principals d’aquesta legislatura?
Tot i que no hem pogut fer un Pla d’Obres nou, sí que podrem executar un Pla d’Obres antic que havia quedat aturat.
Això seria satisfactori, perquè representa fer una obra senzilla a l’entorn de l’Ajuntament, on haurem d’anivellar el sòl i impermeabilitzar-lo.
Una altra de les prioritats és actualitzar els serveis bàsics del poble, com són l’enllumenat públic, el clavegueram, la xarxa d’aigua… S’aproven normatives noves que afecten aquests temes i ens hem d’adaptar, i això suposa fer inversions.
Pel moment hem canviat l’enllumenat públic del poble, farem el nucli del Serrat, estem fent canvis a la xarxa d’aigua, i això és el que volem deixar enllestit pels propers anys.
Creu que hi hauria d’haver un nombre màxim de mandats? I de quants anys hauria de ser cadascun?
Pensava que els mandats havien de ser curts, però quan et trobes davant l’alcaldia, t’adones que tot és tant lent, que no pots executar el que tens planejat.
Una legislatura no et dona marge per fer el que tens planejat, i si a més et trobes amb una crisi econòmica, encara menys.
No sabria dir si els mandats haurien de ser de 8 o 12 anys. També depèn del context nacional, com deia.
Què pensa sobre la regeneració democràtica i els seus valors?
És important la renovació, però també ho és l’experiència. És important la incorporació de nous punts de vista, encara que semblin agosarats en un principi, però també és molt important l’aportació de persones amb experiència. El millor seria una simbiosi entre les dues coses.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va afirmar fa poc que comptarà amb els pobles petits a l’hora d’elaborar la Llei del Territori. Què en pensa?
La trobo una molt bona notícia. Els petits municipis hem fet sentir la nostra veu i creiem que s’han d’elaborar lleis que s’adaptin als petits municipis. Ara se’ns engloba a tots els municipis per igual, i no té res a veure una ciutat de Barcelona amb pobles com Queralbs, que som 174 persones empadronades i hem de fer els mateixos tràmits que un ajuntament gran.
Celebro moltíssim la notícia i espero que es desenvolupi el més aviat possible perquè es pugui dur a la pràctica.
Quina opinió li mereix el context polític actual?
El panorama polític actual està bastant mogut. S’han fet passos molt agosarats per part de la Generalitat.
Des del nostre municipi creiem que la tendència és la de crear un Estat nou que puguem gestionar nosaltres mateixos, perquè l’entesa amb el Govern central és molt difícil. No serà fàcil, però ho hem d’intentar, perquè tenim l’oportunitat. Si ho aconseguim, els anys propers no seran fàcils, però hem de posar-hi tots de la nostra part.
Què li diria al president Puigdemont?
Li diria que endavant, que estem al seu costat i que tot el que sigui per millorar el nostre país i els nostres municipis, ho hem de provar.
Quin missatge transmetria als seus conciutadans si l’estiguessin escoltant?
Moltes vegades fem molta feina interna i no sabem obrir-nos a que la població vegi el que fem.
Els diria que estem treballant tant dins de l’Ajuntament com fora per estar el millor possible a nivell administratiu, de necessitats bàsiques i de serveis. No ens quedem enrere en res i fem un gran esforç, amb un alt nivell d’exigència. Intentem fer-ho tot bé i que no se’ns passi res per alt.
Per últim, dir-los que tenim les portes obertes a qualsevol proposta que ens faci millorar.
