Glòria Colom

Alcaldessa de Lluçà

Decisions consensuades

“Si cada vegada perdem més cases, ens condemnen a ser més petits”

Lluçà aposta per una bateria de mesures per lluitar contra el despoblament
0
15

Seguint el nostre itinerari pel Lluçanès, avui visitem la localitat que dona nom a la comarca. Glòria Colom és alcaldessa de Lluçà des de 2021.

Com va arribar a la política municipal de Lluçà?

La meva família i jo vivíem a l’àrea metropolitana. Feia temps que buscàvem anar-nos-en a viure a pagès i l’any 2014 vam trobar una casa al municipi de Lluçà. Vam venir aquí, i després de moltes obres, ens hi vam instal·lar. Més tard, el 2019, vaig conèixer les persones que estaven preparant una candidatura municipal: eren dues noies que volien posar endavant un projecte compartit i em van proposar que m’afegís a una de les comissions de treball. Vaig acceptar. Però cap de les dues es podia presentar a les eleccions, ja fos per temes d’incompatibilitats o per inconveniència personal.

I què va passar?

Que la candidatura es va quedar sense ningú. Però, aleshores, l’Eva Boixader, la meva predecessora, va dir que si algú l’ajudava, ella podia fer d’alcaldessa durant dos anys. I la vaig ajudar. Estic aquí perquè no hi havia ningú més. Vam entrar el 2019 al govern. Jo, primer, ho vaig com a regidora de medi ambient. I el 2021 vam fer el relleu amb l’Eva i vaig esdevenir alcaldessa.

I el 2023 va tornar a guanyar les eleccions.

Així és. Ens vam tornar a presentar, vam guanyar, i van haver uns mínims canvis de persones.

Per què creu que va guanyar-les?

Per un motiu de pes: no hi havia ningú més que es volgués presentar (riu). Costa molt de fer una llista. Hi ha força gent que accepta estar-hi, però ningú que vulgui encapçalar-la. I mira que vam fer tres o quatre reunions…

Costa molt de fer una llista. Hi ha força gent que accepta estar-hi, però ningú que vulgui encapçalar-la

El consistori, aleshores, està constituït per un sol partit polític.

Així és. Som set regidors i regidores, que ens presentem per “ERC-AM”. L’“Acord Municipal” és una formació independent, que es presenta sota el paraigües d’Esquerra.

Què ha après fent d’alcaldessa aquests darrers anys?

Moltíssim. Sobretot, de funcionament de l’Administració. Jo he estat dinou anys treballant-hi i col·laborant amb administracions, al Departament d’Agricultura. Però ho feia com a autònoma o investigadora. I el coneixement és molt diferent en una i altra feina. Ara toco tots els temes. A més, l’Administració local és diferent de la Generalitat. Crec que l’experiència enriqueix molt.

Recorda la primera decisió que va prendre com a alcaldessa?

No soc de prendre les decisions unilateralment. Més aviat ho fem de manera col·lectiva tots set regidors i d’altres persones que participen de les reunions. És important tenir totes les visions, perquè enriqueix les decisions. I no tinc present la primera.

No soc de prendre les decisions unilateralment. Més aviat ho fem de manera col·lectiva tots set regidors i d’altres persones. És important tenir totes les visions

Què és el que diferencia Lluçà d’altres municipis?

Lluçà és un municipi amb la singularitat que tenen els micro-pobles: gran extensió (53 km2), poca població i molta dispersió (menys de cinc habitants per km2). No obstant, tenim la sort que les persones que m’han precedit a l’alcaldia han sigut molt visionàries i han fet coses molt bones, amb criteris que no eren els del corrent majoritari.

Tenim la sort que les persones que m’han precedit a l’alcaldia han sigut molt visionàries i han fet coses molt bones

Quina mena de coses?

Per exemple: aquí no tenim macro-granges que ens generin problemes d’abastament d’aigua. Aquesta és una bona herència.

Certament.

En quant al moment actual del poble, tenim el problema de la manca d’habitatge, que impacta sobre el jovent que es vol quedar aquí. I també tenim molt de patrimoni que s’està deteriorant: tenim constància de l’existència de més de 120 masies al terme, però en el catàleg oficial només n’hi ha 75. Ara que estem revisant-lo, hem de fer recerca per reincorporar-hi aquestes edificacions. Si no ho fem, cada vegada serem menys  habitants. A banda, tenim dues urbanitzacions il·legals i construccions que estan en fals. Si perdem més cases, ens condemnen a ser més petits.

En quant a nombre d’habitants, quina és la tendència?

Vaig llegir algunes dades que deien que el poble havia tingut 900 habitants al segle XVI, més o menys. I el mínim en van ser 240. Ara anem ballant entre els 290 i els 300, amb força altes i baixes. Però, com us deia, tenim joves que han d’acabar marxant perquè no troben espai per llogar o comprar.

Tenim joves que han d’acabar marxant perquè no troben espai per llogar o comprar

Han pres alguna mesura en aquest sentit?

Sí. Estem arreglant cases que són municipals, com ara la de la Mestra i la del Mestre. Una l’hem posada a lloguer i per a l’altra hem demanat uns ajuts de remodelació. També hi ha una parcel·la propera a l’Ajuntament, que és propietat de l’INCASOL i que s’ha de destinar a habitatge de protecció oficial. Estem demanant un estudi per promoure-hi una cooperativa d’habitatge. Ens sembla que pot ser una bona solució per a la gent del municipi.

Creiem molt en el model de la cooperativa d’habitatge

En què consistiria aquest projecte?

L’INCASOL cediria el terreny a 75 anys i construiríem habitatges amb espais comunitaris de diferents tipologies. Això generaria molts estalvis als usuaris. A més, permetria que gent gran que viu en solitari en una masia pogués venir a viure aquí i estar envoltats de gent jove. Com que, a més, la propietària de la promoció seria la cooperativa, i no els particulars, facilitaria que la gent no s’hagués d’hipotecar. Simplement, comprarien una participació a la cooperativa i, si algun dia marxessin, se’ls retornaria. Però sense passar per la notaria. Aquest és un model en què creiem molt.

En quin estat es troba aquest projecte?

En fase d’estudi. Portem temps treballant-hi i hem d’esbrinar si és viable per a totes les parts.

Tornant a la descripció del poble… Quins elements patrimonials singulars en destacaria?

Tenim molt de patrimoni. Per exemple, hi ha el centenar de masies que us he esmentat (75 de les quals en funcionament i una vintena que ja no podem recuperar), una sèrie de molins que, pel fet d’estar en zones inundables, no podrem refer, i d’altres elements.

Un dels molins, el fariner de Puigoriol, està intacte. Però com que no compleix cap mena de normativa de seguretat ni d’accessibilitat, no es pot visitar. El patrimoni i les mesures de seguretat estan barallats, i això ens genera problemes. A més, hem fet un estudi recentment que ha indicat que som el municipi de Catalunya amb més tines de glans.

El patrimoni i les mesures de seguretat estan barallats, i això ens genera problemes

Que són les tines de glans?

Són forats a la roca, que es situen al costat de moltes de les masies. La majoria servien per a emmagatzemar-hi les glans: s’hi abocava aigua per fermentar-les i, així, conservar-les per menjar-se-les després o donar-les com a aliment als porcs.

També tenim forns d’oli de ginebre. La planta del ginebró conté uns olis que es poden fer servir com a ungüents curatius i en aquests forns es preparava. Encara avui se’n veuen les marques a la roca.

I hi ha un castell.

Efectivament, tot i que no hi hem fet excavacions. I una ermita dedicada a Sant Vicenç, que és rodona i poc habitual. Sumeu-hi un claustre romànic, que té unes escultures i unes pintures molt notables. I molts més elements de patrimoni natural, encara. Entre ells, les papallones.

Quina és la principal preocupació del municipi, en aquests moments?

L’aigua. És un dels nostres objectius estratègics de les dues legislatures. Nosaltres mai no hem volgut fer connexió amb el Ter, perquè és un projecte que creiem insostenible. Més aviat hem cregut en els recursos propis i som dels pocs municipis sense problemes d’abastiment.

Ara ens nodrim de la riera Lluçanesa. Però estem valorant més opcions. La més interessant és la de fer una bassa lateral, paral·lela a la riera, i gaudir d’un reservori addicional de 15.000 m3 que ens ajudi a emmagatzemar l’aigua que gastem en un any.

L’aigua és un dels nostres objectius estratègics de les dues legislatures

Algun altre problema?

El de l’habitatge que us he explicat més amunt. A banda, si aconseguim actualitzar el catàleg de masies, en disposarem d’algunes més que podrem rehabilitar. Actualment, si algú vol fer alguna cosa que no sigui estrictament agrícola, no pot. Els coberts que antigament es feien servir per emmagatzemar palla, per exemple, ara podrien tenir un altre ús, però el catàleg no ho permet. Com tampoc permet l’agroturisme: només tres de les 75 cases tenen la possibilitat de fer-ho. Si se’ls permetés fer-ho, accedirien a molts més ajuts per a reformar.

En quant a promoció econòmica del municipi, estan fent alguna cosa en particular?

Una de les nostres intencions és la de promoure l’agricultura i la ramaderia familiar. Tenim una sèrie de joves que s’han establert a la finca pròpia, o en finques noves, i els volem ajudar.

També hem ajudat a construir un centre de promoció de la transhumància, que vam obrir fa dos anys. Fa moltíssims anys, el nucli de Santa Eulàlia de Puigoriol va néixer com a resultat del pas de molts ramats que anaven cap al Pirineu cada estiu. La gent d’aquí va veure la possibilitat de fer un cert negoci, obrint tavernes, ferreries, o d’altres oficis per atendre el pas dels transhumants. El centre té projectes, jocs per a les escoles, i forma part d’una associació de 30 municipis del camí ramader de La Marina.

Una de les nostres intencions és la de promoure l’agricultura i la ramaderia familiar

Quina situació econòmica té l’Ajuntament?

Bona. No tenim deutes.

Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses de la comarca, quins problemes tenen en comú?

Sempre diem que no es pensa prou en les nostres realitats. En aquest país les normatives no estan prou adequades en cap sentit. Fins i tot, per als artesans. Per exemple, se’ls demana que compleixin les mateixes normatives que s’exigeixen als grans industrials. Una persona que tingui 50 cabres ha de satisfer els mateixos requisits que a la Danone o a la Cadí.

A França tenen clar que la normativa sanitària per als artesans ha de ser diferenciada. El mateix passa en quant a la normativa municipal: nosaltres hem de presentar les mateixes declaracions i papers que l’Ajuntament més gran del país. Ens passem el dia fent papers!

La sòlida formació en ciències agràries i mediambientals ha portat la Glòria Colom a dedicar-se a la investigació, la docència i la gestió en els àmbits de l’agricultura sostenible i la protecció ambiental. Enginyera tècnica agrícola i enginyera agrònoma per la Universitat de Lleida (1992) i amb una especialització en Protecció i Gestió del Medi per l’École Nationale Supérieure Agronomique de Rennes (1993), va iniciar els estudis de Doctorat en Ciències del Mar a la Universitat Politècnica de Catalunya (2002). En l’àmbit professional, va iniciar la seva trajectòria a mitjans dels anys noranta col·laborant amb el Departament d’Agricultura en polítiques mediambientals vinculades a la PAC, així com en projectes de valorització de residus agroindustrials a l’IRTA. Posteriorment, va exercir com a responsable tècnica de l’Àrea de Residus Orgànics del CEPA fins al 2001. Des del 2004, ha investigat i fet docència sobre construcció ecològica i energies renovables a l’Escola Agrària de Manresa, de la que va ser directora entre 2010 i 2014. A banda, ha desenvolupat una carrera política i institucional, primer com a regidora de Territori i Sostenibilitat (2019-2021) i, actualment, com a alcaldessa de Lluçà, des del 2021.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre: “Ishi”, de l’antropòloga Theodora Kroeber.
  • Una pel·lícula: “Memòries d’Àfrica”
  • Una cançó: “L’adagio en do menor”, d’Alessandro Marcello. Una peça del Barroc.
  • Un plat de cuina: M’agrada tot. Soc omnívora. L’escudella, per exemple.
  • Una beguda: L’orxata.
  • Un país: Catalunya
  • Un viatge fet o que voldria fer: L’estiu passat vam estar a la Patagònia.
  • Un esport: L’excursionisme, tot i que havia practicat l’handbol, la natació i l’atletisme.
  • El que més valora d’una persona: La persona en sí. M’agrada la gent transparent.

Lluçà

Al cor de la comarca del Lluçanès, donant-li nom, trobem el municipi de Lluçà. Amb poc menys de 300 habitants, repartits en un terme extens (53 Km2), dos nuclis (Santa Eulàlia de Puig-oriol i Lluçà) i més d’un centenar de masies disperses, el poble està envoltat d’un entorn rural i natural que, com diuen els prospectes turístics, “transmet serenitat i convida al descans”. Repartides pel terme hi ha petites joies patrimonials històriques, com ara el Monestir local, una petita església romànica circular consagrada a Sant Vicenç i un munt de tines de glans i forns d’oli de ginebró. A destacar la producció local de formatges.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.