Situat entre la Serralada Litoral i el litoral mediterrani barceloní, Mataró, o l’antiga Iluro com encara se la coneix, té orígens romans, i de fet, encara conserva nombrosos vestigis dels primers segles de la nostra era. Fins ben entrat el segle XIX no va deixar de ser un municipi que no passava dels 20.000 habitants, però la construcció del primer tren Barcelona-Mataró primer i una progressiva industrialització després, van convertir-lo en un potent focus industrial. Avui té 125.000 habitants i és la capital de la comarca del Maresme.
“La llei de reforma d’administració local no amaga una voluntat uniformista i agressiva per combatre la independència local i autonòmica. Crec que hi ha una visió extremadament centralista, que no s’ha cregut mai el món de la descentralització autonòmica, i menys el de l’Administració local”
“La comunicació de la que estem gaudint ens ha permès que el món es globalitzés, i això vol dir que competim amb societats molt diferents, de valors diferents, on factors com el treball o el temps són diferents, i on els guanys socials ara estan com qüestionats”
“En un món on els joves són capaços de saber què passa en qualsevol punt del planeta a l’instant, i de conèixer la història sense filtres, els resulta cada vegada més difícil entendre que continuem participant d’un Estat que no permeti decidir si volem continuar com estem ara o si volem emancipar-nos”.
Vostè ha treballat en temes informàtics. HI ha alguna analogia que es pugui aplicar a la política?
La comunicació de la que estem gaudint ens ha permès que el món es globalitzés, i això vol dir que competim amb societats molt diferents, de valors diferents, on factors com el treball o el temps són diferents, i on els guanys socials ara estan com qüestionats. I aquest canvi de valors ha trencat moltes costures i ens ha obligat a que socialment tinguem en aquests moments uns desajustos importants.
La crisi hi ha fet molt
Efectivament. Per primera vegada ens trobem que la nostra societat lluny d’avançar es sofreix la primera recessió forta, que ens provoca en el cas de Mataró, Catalunya i en l’Estat espanyol uns nivells d’atur considerables, amb uns drames socials importants. Crec que en aquests moments la nostra principal visió ha de ser la de treballar per mirar d’arreglar aquesta mena de situacions.
Vostès a més tenen un percentatge elevat de població immigrant
Si, uns 124.000 habitants dels que un 17% és població no comunitària, el que implica també uns certs problemes de convivència i integració. Molts d’ells tenen un nivell baix de preparació, amb poc coneixement d’idioma i costums i no deixa de ser un factor que tensa la convivència. I això, des de l’administració municipal ens està costant molt. I això que tenim des de fa anys un pla d’acollida de cada persona que arriba per a què sàpiga com funciona la ciutat, de quins serveis disposa… aquesta mena de coses.
Quins són els que queden més enrere?
Per norma general, aquells amb baixa formació i poca qualificació professional. Avui dia, i malgrat la crisi, els universitaris tenen un grau d’inserció laboral proper al 95%, llevat dels joves que malauradament els costa més trobar feina. Però els col·lectius de nova immigració, del Marroc, subsaharians, que han vingut sense preparació, i que no coneixen l’idioma, trobar un lloc de feina sense qualificar és molt difícil.
I l’atur deu haver fet estralls
Tenim el 22% de gent aturada. Malgrat això, s’albira una certa recuperació, perquè està retornant una deslocalització massiva que s’havia produït en el sector tèxtil. El sector turístic, que mai havia estat gran cosa, aquí, semba que ha arrencat, i les empreses de noves tecnologies instal·lades per a la zona, també. Però és clar, hi ha encara molt a resoldre.
I des de l’Ajuntament, quines polítiques de treball dueu a terme?
Vam crear el Consell econòmic i social, que ha estat treballant en diferents temes, i on procurem que hi hagi una bona entensa entre empresari i treballador, perquè en el fons es necessiten. Així que quan hi ha empreses que pateixen, el que intentem, abans que hi hagi un conflicte, és mirar de trobar punts comuns per sortir-ne. La idea és evitar com sigui els tancaments empresarials, i entre tots, amb empresaris i sindicats junts, poguem trobar solucions.
Una bona idea
Una altra de les coses que hem posat en marxa recentment és l’anomenat “contracte Mataró”, específic per majors de 44 anys que permeti la reinserció en el món laboral amb una feina diferent de la que havíem fet fins ara. Són vint hores setmanals amb deu hores de formació amb un contracte només per un any. I també tenim cursos, és clar.
Tots sabem de la importància de la formació. Vostè tenen el Tecnocampus
Si, el Tecnocampus fa que Mataró sigui una ciutat universitària, que puguem tenir situat un centre tecnològic i que hi hagi empreses que es situïn a l’entorn d’aquest nucli aglutinador de talent. En aquests moments també estem enfocant-lo a tot el que és el món marítim, però també per intentar captar una universitat internacional de prestigi que vingui a situar-se en aquesta porta nord de la gran Barcelona que és Mataró. I tot amb la idea de la formació, és clar. Val a dir que també tenim la Universitat d’Estiu, que mirem de potenciar molt, i els congressos, també. Estem treballant per a què Mataró en pugui acollir, amb tot el que genera, és clar.
Sembla engrescador
I no hem d’oblidar que des del Tecnocampus que comentàvem ara, tindrem una Start-up Catalonia per poder accelerar el procés de creació i expansió d’empreses que siguin sorgides al territori del Maresme. I ja tenim una zona de landing, d’aterratge de les emrpeses que puguin venir a través d’un conveni que hem signat amb el ‘Florida Research Institut’, en que podran venir empreses de Florida al Tecnocampus i empreses del Tecnocampus a Florida.
També tenen El Corte Inglés.
Sí, en un temps rècord hem estat capaços de posar-nos d’acord els 27 regidors de tots els grups polítics i unànimement votar a favor d’aquest projecte que també és molt important per la ciutat, sobretot perquè ens permetrà ancorar el centre de la ciutat en comerç i públic; evitarem fugues cap a l’exterior i farem de Mataró una ciutat encara més atractiva.
Encara en aquest tema empresarial, ens ha cridat l’atenció això del Club d’Inversió de Mataró. Què és exactament?
Tots sabem que una de les coses essencials en el món empresarial són els contactes, però encara més important és tenir-los categoritzats, és a dir, saber qui està interessat en fer què. Així que això del Club d’Inversió és un grup de persones que des de l’Ajuntament sabem que estan interessats en invertir en diferents sectors, siguin quins siguin. Nosaltres el que fem és acompanyar-los per a què tinguin eines per trobar-se uns amb els altres i puguin tirar endavant els seus projectes.
I s’ha valorat l’impacte econòmic que ha tingut tot plegat?
Sí, és clar, en llocs de treball. Cal tenir molt clar que sense idees ni un emprenedor que sigui capaç de tirar-les endavant amb el riscs que suposa, no hi ha empresa. I com que es necessita un petit o gran capital inicial per tirar endavant, això és el que anem aconseguint.
Aquest apartat doncs, empresarial, està ben cobert. Com anem d’inversions a Mataró?
Per desgràcia, l’Ajuntament de Mataró té un deute enorme i no podem fer obres. Algunes coses les hauríem de fer, però crec que en aquests moments el més important és mantenir el que tenim en equipaments i serveis. Com aquell que diu hem tancat el Departament d’Obres i hem obert el del tapaforats.
Ha de ser dur
Tenim molt clar que en aquests moments la nostra obsessió és que tots els equipaments que tenim en servei funcionin. I hem de fer el manteniment preventiu perquè no se’ns envelleixi, perquè no haguem de pagar reparacions greus, aquesta mena de coses.
Hem vist que també teniu una mena de codi ètic a l’Ajuntament
Sí, de fet si les coses anessin com han d’anar, no n’hauríem de tenir. No es pot negar que vivim temps d’una certa frustració ètica, i si una societat no és capaç de resoldre individualment aquesta mena de problemes que són molt individuals, és molt difícil que es puguin resoldre els col·lectius, perquè la font està en el individu, no en la col·lectivitat.
I per això és tan important la formació, allò que dèiem abans
Exacte. Quan nosaltres parlem d’un codi ètic o d’un codi de conducte, ho fem basant-nos sobretot en la transparència, que és la mare de la prevenció. És a dir, un Ajuntament que presenti comptes, que informi, que sigui transparent, que faci de la informació la seva bandera principal, és un Ajuntament que al final garantirà la igualtat d’oportunitats per a tothom.
L’elecció de l’escola per part dels pares hauria de ser una cosa reconeguda en tota la normativa, doncs
I miri, en el nostre cas hem implantat el que diem la zona única a la ciutat, que vol dir que els pares tenen el dret de triar l’escola que volen pels seus fills. Però en aquí s’ha de tenir clar que les places i les escoles que hi han són les que són i per tant això no garantim que puguis obtenir aquella plaça a l’escola que tu voldries. El que no hem fet, naturalment, és obligar a ningú a dir-li que aquella escola no la pot triar.
Anem a temes nacionals. Com veu el procés sobiranista?
Miri, està passant que un país és com una persona. A Catalunya hi ha una voluntat d’emancipació cada vegada més creixent perquè fonamentalment el que hi ha és una incomprensió per part d’un Estat, que no només no està a favor de la nació catalana, sinó que a més a més hi treballa obertament en contra. I en un món on els nostres joves són capaços de saber què passa en qualsevol punt del planeta a l’instant, i de conèixer la història sense filtres, els resulta cada vegada més difícil entendre que continuem participant d’un Estat que no permeti decidir si volem continuar com estem ara o si volem emancipar-nos definitivament.
Pot resultar contradictori en una Europa democràtica
Per mi, l’ideal seria una mena d’Estats Units d’Europa però amb una certa llibertat del que és el concepte de la nació catalana. Entenc que el dret a decidir és una aposta majoritària de la societat catalana, però cal tenir en compte que el resultat de tot això és la democràcia. I que per tant, es pot votar ‘sí’ a la independència, però també ‘no’. Si ens creiem la democràcia, però, l’important és que no faci por a ningú el fet que la gent pugui decidir per si sol.
Abans comentava que el Govern Central no ho està posant fàcil. La llei de reforma d’administració local seria un bon exemple, oi?
Està clar que hi ha una voluntat uniformista i agressiva per combatre la independència local i autonòmica. En aquest sentit, crec que hi ha una visió extremadament centralista, que no s’ha cregut mai el món de la descentralització autonòmica, i menys el de l’Administració local.
La reforma potser caldira en un altre sentit
És clar. Crec que el que necessitem els Ajuntaments és una nova llei de finançament, que ens permeti atendre en primera línia i per principi de la subsidiarietat als nostres ciutadans i ciutadanes com Administració de primer nivell. I de la manera que es mereixen i necessiten segons els impostos que paguen. El que necessitem és la nova llei de finançament que estem reclamant des de fa anys i no una de reforma local.
També hi ha hagut ajuntaments que s’han posat en funcions que no els corresponien.
D’acord, i potser si féssim un ordre de prioritats potser algun d’aquests serveis no caldria que el prestés l’Administració local sinó una de més rang. Per això s’ha de reformar de dalt a baix el concepte de l’Estat, s’ha de clarificar quines són les competències de cadascú, però sobretot el que s’ha d’entendre és que el poder local, l’Administració local, els Ajuntaments som els que estem més a prop del ciutadà.
