Avui visitem el Baix Camp i, concretament, les muntanyes de la Serralada de Prades. Al bell mig hi trobem la població que li dona nom, una vila vermella en aparença, que és el delit de milers de persones que hi tenen una segona residència.
“Per a mi, Quim Torra ha estat una persona important i jo m’hi he recolzat molt”
“Una dona té més dificultats per entrar a la política que un home, perquè les dones, si ens presentem a política ho fem perquè ens agrada. En canvi, molts homes, no tots, entren en política per pujar esgraons i per veure on poden arribar”
“La feina d’alcalde i alcaldessa s’està professionalitzant. Calen cada vegada més certs coneixements i estudis”
“Jo diria senzillament que Prades enamora a primera visita”
“Vam elaborar un pla estratègic amb l’horitzó de 2020. Volíem que fos un pla que sortís de la gent del poble, no dels despatxos, així que vam fer una sèrie de reunions amb diversos sectors”
Com defineix la seva manera de fer a la política?
Soc una persona molt propera. Quan em vaig presentar vaig dir que seria una alcaldessa les 24 hores del dia. Si algú té un problema, pot venir a l’ajuntament i parlar-ne, o trobar-me en qualsevol lloc a qualsevol hora. M’agrada fer poble i la meva il·lusió és unir tot el poble, fer equip i estar al costat de les persones. Em proposo fer que Prades sigui el centre neuràlgic d’aquestes muntanyes, fent que tothom hi participi.
Vostè té estudis superiors. Creu que són imprescindibles per a ser alcaldessa?
Penso que tal i com està el món, sí que cal tenir certs estudis. Tot evoluciona molt ràpid. No dic que necessitis una carrera de Polítiques, però sí que convé certa cultura, i domini dels mitjans informàtics. Fins ara potser no calia, però la feina d’alcalde i alcaldessa s’està professionalitzant. Si vols que les coses surtin, te n’has de preocupar, has de saber i estudiar coses que sovint no saps i cal que et posis al dia.
Ens ha portat tres fotografies valuoses per vostè. Què signifiquen?
La primera parla de la meva infantesa. Els meus pares no vivien aquí, sinó a la Llagosta. I a les festes majors venien els “caballitos”. El pare m’hi portava i jo en guardo molts records.
La segona parla de la família. Per a mi és molt important. Malauradament ja no tinc ni el pare ni la mare. Ara la meva família són el meu germà i la que jo he format, amb el meu home, els meus fills i els meus nets. Són les meves joies i cal preservar-les.
La darrera és d’un esdeveniment important. És l’acte en què vam anar tots els alcaldes al Palau de la Generalitat a signar el nostre suport al 9-N. En travessar la Plaça de Sant Jaume em vaig sentir molt petita. Va ser un acte que em va marcar molt. Per coses de la feina vaig haver de marxar abans dels meus companys i sortir sola a la plaça. Me la vaig trobar plena de gent, de gom a gom, i em van començar a aplaudir. Jo pensava: “si no he fet res, només he vingut en representació del municipi de Prades…” Em queien les llàgrimes.
Prades és el primer ‘Poble amb Encant’ de la demarcació (Baix Camp). Expliqui’ns què fa tan especial el municipi, i què li representa haver obtingut aquesta distinció.
Jo diria senzillament que Prades enamora a primera visita. Tenim moltes coses: natura que ens envolta, muntanyes que són úniques i són la nostra riquesa tant a l’hivern com a l’estiu. També hem mirat de tenir molta cura del casc antic. Tot està reservat per als vianants, no s’hi circula en cotxe més que a certes hores del matí en zones de càrrega i descàrrega. Això és un atractiu, especialment per als més menuts. A ciutat, els nens no poden anar sols pel carrer. Aquí poden estar-s’hi fins a les dotze de la nit. La plaça és molt bonica, amb una font meravellosa, molta restauració, més de 1.200 places hoteleres, cases de colònies, càmpings, casetes de fusta, casetes damunt d’un arbre per poder passar-hi l’estada, tenim uns domos per a poder dormir sota les estrelles. De 600 persones que hi viuen a l’hivern passem a 6.500 a l’estiu, així que aquest és un lloc de segona residència…
Jo diria que aquest reconeixement de “poble amb encant” és merescut. I també ho hem d’anar a buscar.
I en un poble com aquest, de quina manera es promou l’activitat econòmica?
La passada legislatura vam plantejar-nos com havia de ser el Prades del futur. Així doncs vam elaborar un pla estratègic amb l’horitzó de 2020. Volíem que fos un pla que sortís de la gent del poble, no dels despatxos, així que vam fer una sèrie de reunions amb diversos sectors. Primer per edats, després per associacions, també amb els forasters (així anomenem les persones que tenen una segona residència, encara que hi vinguin de tota la vida). I, a partir d’aquí, vam fer blocs de treball on vam definir diverses coses. Primer, volíem que Prades, el 2020, fos un municipi atractiu per a la gent que hi viu, on ens hi sentim de gust, amb activitats durant l’hivern i on ens hi guanyem bé la vida, i on puguem oferir noves coses als turistes.
El poble té dos pilars econòmics: el turisme i la pagesia. En relació al darrer, nosaltres tenim diversos productes estrella. Un és la patata, l’altre és el llúpol i el tercer és l’avellana. Del primer, la Patata de Prades, és reconeguda i ja està molt promocionada. Però el conreu és molt feixuc. Cal remenar molts quilos i els nostres pagesos se’ns han fet grans i els fills dels pagesos han marxat i es dediquen a fer altres coses. Amb el pla estratègic hem buscat nous cultius per mirar de complementar el que fan. Per exemple, vam fer una plantació experimental de poma d’alta muntanya, juntament amb l’IRTA de Lleida. Vam veure que la poma d’aquí a dalt és una de les millors de Catalunya d’alta muntanya. També va sortir el tema de plantar llúpol, que no sabíem què era i ho vam haver d’investigar. Resulta que la tallàvem perquè era una mala herba, però que és crucial per a fer cervesa. També vam anar al Departament d’Agricultura i els ho vam dir i els va semblar bé. I vam anar a la Damm a vendre’ls-el. La nostra sorpresa va ser saber que allà ja hi tenien tots els estudis fets sobre Prades. Vam començar la relació i ja tenim 8 hectàrees de llúpol plantat. Enguany ha sortit la primera cervesa feta amb llúpol de Prades. L’avellana també se segueix conreant.
I el turisme és l’altre gran pilar.
Hi anem treballant amb tot el que se’ns acut. Ara tenim dos projectes molt ambiciosos entre mans. I totes les activitats que fem, amb un calendari, passa per la revisió del consell d’entitats. El que també intentem és desestacionalitzar el turisme perquè a l’agost hi ha molta gent, i no cal que fem res. Però a l’hivern, no en ve tanta.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Bo. Quan vam arribar hi havia un deute bastant gran, i l’hem anat reduint. I ara l’ajuntament està sanejat. Tenim unes obres importants a les entrades del municipi i estem en aquell punt en què hem de rebre subvencions, però no arriben, de manera que hem hagut de demanar una pòlissa de crèdit per acabar les feines. Però són diners que ens entraran a curt termini, i per tant és un poble que està sanejat.
Com gestionen els serveis socials?
A Prades hi tenim serveis de l’assistència social, gràcies al Consell Comarcal. Però com a municipi també tenim les nostres pròpies treballadores per atendre la gent gran. Aquí no hi tenim residència, però hi ha una necessitat. La població s’està fent gran i necessiten ajut a domicili. És un servei finançat per l’ajuntament i els usuaris, meitat i meitat, per tal de fer aquest seguiment. Pel que fa a la feina, jo diria que a Prades no hi ha atur. Al revés. Necessitem mà d’obra. Sovint, sobretot a l’estiu, necessitem gent per treballar perquè no donem l’abast. Hi ha molts llocs de treball i sovint costa de trobar gent. Jo sempre dic que qui vol treballar a Prades té feina, seguríssim. Si vol treballar, del que sigui.
Va esdevenir alcaldessa el 2011. Quin balanç fa de la seva gestió política en aquestes dues legislatures?
És positiu, però encara em queda alguna cosa per donar, i per això, i si la salut m’ho permet, em tornaré a presentar. Tenim tres projectes al cap. Un és la residència, o, més que residència, uns apartaments tutelats, que això ja és un tema privat i hi ha una persona disposada a fer-ho. Es un projecte que començarà molt aviat. I aquí la nostra voluntat és que dins dels apartaments hi hagi una part que l’ajuntament pugui fer servir com a centre de dia, on hi hauran els serveis que necessitem i que no tenim.
D’altra banda, al costat del castell, hi tenim una parcel·la on s’ha projectat de fer-hi un centre d’interpretació de reina Margarida i de tota la tradició històrica d’aquella època. El tercer gran projecte, a nivell de país, és el del parc astronòmic de les muntanyes de Prades. Una de les coses meravelloses que tenim a Prades és el nostre cel. Està lliure de contaminació lumínica.
I s’hi veuen bé els estels.
Un dia va aparèixer per aquí una persona coneixedora i implicada que demanava si podíem canviar l’enllumenat perquè tenia un observatori particular i volia veure els estels. En aquell moment vaig dir: “ostres, i qui és aquest que ara vol canviar els llums?” Vam fer-ho i vam començar a conversar. Des d’aleshores s’ha constituït una associació d’observacions que ha realitzat 3.000 activitats en tres anys. I ara volem ser un centre de referència a Catalunya, juntament amb Àger. Estem parlant-ne amb la Generalitat i la Diputació i tothom ho veu bé.
Fent balanç, una de les coses de les que personalment estic més orgullosa és d’haver fet el gimnàs. Pot semblar una tonteria, però dins del pla Prades 2020 era important que tothom pogués fer activitats a l’hivern. Vam decidir fer un gimnàs que és un dels més bonics de la zona, i hi van petits per a fer gimnàstica escolar, joves i gent gran.
Algun altre projecte en ment?
El centre cívic és un equipament que també l’estem acabant. I hi ha un centre d’interpretació de les muntanyes de Prades, que el vam remodelar. I després tot el tema d’urbanització o no urbanització, que vam tenir encallat, ja l’hem posat en marxa: hem venut parcel·les per jovent perquè es puguin allà construir la seva caseta…
Què en pensa de la limitació de mandats? Quants anys hauria de tenir cada mandat?
Penso que sí que hi ha d’haver una limitació. Primer perquè, a base de passar els anys agafes uns hàbits. Pel poble també és bo que hi hagi canvi. Per exemple, un mandat és molt poc, dos queda curt, jo diria que tres comença a ser bé. Seria el meu cas. Si faig tres mandats, i si el poble ho vol, serien dotze anys i et dona per fer moltes coses. Però és clar que hi hauria d’haver una limitació.
Quina lectura en pot fer de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Una situació complicada. Penso que no s’hauria d’haver arribat en aquest punt. Soc optimista i penso que ens n’hem de sortir. No m’he d’amagar, soc independentista i penso que Catalunya té prou potencial per sortir-se’n sola i que si hi hagués hagut més feedback per part d’Espanya, tot això s’hauria aturat. Si la primera vegada que vam demanar de fer el referèndum ens l’haguessin deixat fer, hagués sortit que no perquè no érem majoria i ja està, i aquí s’hauria acabat la cosa. I haguéssim continuat lluitant per tenir més diners però clar, ha arribat a una situació de confrontació greu però penso que la majoria dels catalans ho tenim clar. Jo fins el final.
Què li diria a hores d’ara si tingués al president Torra al davant?
Força i coratge. Puigdemont, Torra, el president Mas, són referents… Per a mi Quim Torra ha estat una persona important i jo m’hi he recolzat molt. I el president Puigdemont també vaig anar a veure’l, però malauradament no el vaig poder veure perquè va ser quan el van detenir a Alemanya. Però força, coratge i endavant. Jo sempre soc de mirar endavant.
Què creu que es pot fer per acabar amb la imatge de descrèdit cap a la política i els polítics arran dels darrers casos de corrupció?
Cal fer que la gent sigui propera i sincera. Si no tens res a amagar, res has de témer… De polítics n’hi ha de tota mena; n’hi ha de molt bons i molt maltractats, i n’hi ha que són mals polítics. Penso que la política te l’has d’estimar. No preguntis què pot fer l’ajuntament per tu sinó què pots fer tu per l’ajuntament. I jo cada dia quan m’aixeco penso a veure què puc fer avui perquè el meu poble tiri més endavant, o perquè aquesta persona li arribi aquesta ajuda, o perquè l’altre persona trobi feina… És a dir, em pregunto què puc fer jo mateixa pel municipi. Com que penso que puc fer coses, estic aquí, perquè m’ho estimo molt.
Com a coordinadora de la Representació Territorial de l’Institut Català de les Dones (ICD) a Tarragona, creu que hi ha paritat en la política?
No, que va. Això jo ho he viscut a les meves pròpies carns. La Llei de la Paritat hi és perquè hi ha de ser, perquè sinó encara hi hauria moltes menys dones. Ens omplim la boca que hi ha paritat però no és certa. Les llistes les fem amb paritat, però els càrrecs no… Una dona té més dificultats per entrar a la política que un home, perquè les dones, si ens presentem a política –és una opinió personal meva- ho fem perquè ens agrada. En canvi, molts homes, no tots, entren en política per pujar esgraons i per veure on poden arribar.
La primera vegada que em vaig presentar, un company em va preguntar: ‘bueno tu què vols fer de gran’. Li vaig dir: ‘presidenta de la Generalitat’. I em va dir: de què vas… És el tarannà. En moltes reunions notes que tot són homes… Els càrrecs a dalt de tot són homes… Tot i que hem avançat tenim molta feina a fer.
Què en pensa d’una publicació com Alcaldes.eu?
Penso que és una molt bona feina, perquè la professió de l’alcalde està molt desvalorada, i cal apropar els alcaldes a la ciutadania. Us felicito i us encoratjo a seguir!
