Des del maig passat i per segona legislatura seguida, Alfons Garcia és alcalde de Vandellós/Hospitalet de l’Infant. Prové del món de l’acadèmia i la seva entrada en política municipal es va produir el 2011. Defensor del diàleg i de la proximitat sobre totes les demés coses, aplica el mètode del bon geògraf per a plantejar i projectar tota mena de problemes i solucions a mig i llarg termini pel municipi. Però també ha de fer-se càrrec del dia a dia. Avui ha obert la porta a Alcaldes.eu i ens dóna l’oportunitat de plantejar-li nombroses qüestions sobre el seu ofici.
“En política, la gent busca que no li amaguin la bola, que no li tractin d’edulcorar la situació, sinó que busca pragmatisme sobre el que es pot i el que no es pot aconseguir”
“La central nuclear és un agent important del poble, tot i que és una indústria en el punt de mira de tothom. Té data de caducitat, segurament cap al 2028. Tenim temps per a poder diversificar la nostra activitat econòmica”
“Per a mi és prioritari poder parlar amb tothom de la manera més oberta possible i sense donar peu a que hi hagi segones o terceres interpretacions”
“El repte principal és que siguem capaços de fer-nos visibles i de promoure que la gent ens visiti, o que passi a ser estiuejant, o que faci turisme a casa nostra. Estem molt al Sud del Principat i potser som una mica desconeguts entre la gent de certes latituds”
“No volem noves infraestructures, sinó que hi hagi un redimensionament de les actuals”
“El problema és quan la gent veu el polític com algú que viu en un altre nivell i això el que genera és refredament, distanciament, falta de crèdit…”
Del seu càrrec, quina és la cosa que més li agrada?
Una qüestió bàsica i fonamental del meu càrrec és poder dedicar esforços a millorar les circumstàncies de la vida col·lectiva dels veïns. Poder projectar el municipi cap a allò que un sempre ha cregut que es podria aconseguir, tenint en compte els components morfològics, humans, de gestió de recursos… És una feina que no sempre és fàcil, i que està plena de reptes, però a mi em dóna la capacitat de buscar noves solucions contínuament.
Perquè la manera que vostè té de fer política és…?
Li ho haurien de dir les persones que conviuen amb mi. Però si li he de dir jo, crec que tinc un interès fonamental per la política de la mà estesa. És a dir, per a mi és prioritari poder parlar amb tothom de la manera més oberta possible i sense donar peu a que hi hagi segones o terceres interpretacions. Vaig per la vida bastant de cara i entenc que el que vol el veí del poble és que li resolguis els problemes, anomenant les coses pel seu nom. En política, la gent busca que no li amaguin la bola, que no li tractin d’edulcorar la situació, sinó que busca pragmatisme sobre el que es pot i el que no es pot aconseguir.
Vostè compta amb estudis superiors (és llicenciat en Geografia i Història i Doctor en Geografia). Creu que és imprescindible una formació universitària per a poder exercir com a alcalde?
No necessàriament. Hi ha una qüestió que és molt més important i que és l’actitud de les persones que tenim la responsabilitat política. Ho haureu vist en les vostres entrevistes: més enllà de la formació reglada que cadascú hagi aconseguit (i que és bona), hi ha la pròpia actitud, amb o sense estudis.
Parlem del municipi. Quins en són els principals atractius?
Tenim dos elements importants. Són el patrimoni històric i, evidentment, el contrast entre el litoral i la muntanya. Jo crec que aquest és un atractiu que ens fa diferents a altres llocs del país. El repte principal és que siguem capaços de fer-nos visibles i de promoure que la gent ens visiti, o que passi a ser estiuejant, o que faci turisme a casa nostra. Estem molt al Sud del Principat i potser som una mica desconeguts entre la gent de certes latituds. Per això volem vincular-nos a la marca “Costa Daurada”.
I quant a llocs emblemàtics, què ens en pot dir?
Començo per dir-li que L’Hospitalet de l’Infant va néixer al voltant d’un hospital medieval, del segle XIV, que dóna nom al poble. Ens hem proposat posar en valor la recuperació del monument com a tal i la creació d’un Centre d’Interpretació que generi un atractiu turístic i que fonamenti la nostra identitat. Pensi que l’any 60 aquest poble tenia 300 habitants (ara en té més de 5.000) i que tots som una mica nouvinguts. Cal, doncs, reforçar la nostra identitat amb un patrimoni que tenim.
L’altre lloc que vull destacar són les platges del nostre entorn. En tenim 10km que tenen un gran potencial com a centres d’esports nàutics i de turisme familiar. Estan ben conservades i tenen una gran qualitat. Les nostres aigües han guanyat tots els premis als que es pot aspirar i més, i en tenim que estan en paisatges naturistes, o en la desembocadura del nostre riu, o fins i tot amb la central nuclear.
La central nuclear no és un tema menor. De quina manera influeix la vida del poble?
Ho fa de moltes maneres. Primer, els llocs de treball que s’hi creen. Són llocs de treball directes, per als veïns que viuen al municipi. Però també llocs de treball indirectes, a les empreses que fan tasques de suport a l’empresa explotadora de la nuclear. I també ens afecta indirectament a través dels impostos, que paguen religiosament.
És un agent important del poble i intentem crear un clima de bona relació entre uns i altres. Som molt conscients que la seva és una mena d’indústria que està en el punt de mira de tothom. I, a banda, tenim un horitzó temporal, en tant en quant hi ha una data de caducitat: segurament cap al 2028, tot i que esperem que s’allargui més, perquè és un temps que tenim de més per a poder diversificar la nostra activitat. Actualment busquem anar situant l’activitat en dos pilars: la indústria i el turisme.
Com estan treballant en aquest pilar industrial?
Comptem amb un polígon industrial de més de 30 hectàrees i amb un altre de prop de 20, transmès per l’INCASOL. La nostra oferta de sòl és important i volem convertir-lo en un referent de la innovació tecnològica, tot i que sembli quelcom pretensiós. Volem que vinguin moltes indústries de valor afegit, que requereixin de gran qualificació tecnològica.
I en el turisme?
Nosaltres som un espai encara una mica verge, en el sentit que no estem saturats. Potser perquè fins ara no ens hem vinculat a la Costa Durada tant com Salou o Cambrils. I en canvi, tenim totes les seves potencialitats. Intentarem explotar-les per a afavorir una major oferta, buscant la implantació d’infraestructures hoteleres de turisme familiar i de respecte amb l’entorn natural i l’esport.
Parlem de la situació financera de l’ajuntament. Com estan vostès?
Afortunadament la situació és molt bona. Tenim un nivell d’endeutament molt baix, proper al 8%. Tenim un romanent, elevat, d’uns quants milions d’euros, que la Llei de sostenibilitat financera ens impedeix invertir. De vegades és difícil d’explicar-li al ciutadà com és possible que gaudim d’uns recursos i que no puguem disposar-ne. En fi, la situació és sanejada i no tenim dificultats de liquidesa. Tenim uns pressupostos propers als 20 milions d’euros i en podem destinar 4 o 5 milions en inversions.
Un tema molt important és el de la l’AP-7. Hi ha hagut mobilitzacions, reunions de tots els alcaldes de la N-340 a les Terres de l’Ebre… Tota aquesta comarca porta temps reclamant. Què creu que ha de passar per a poder deixar, per fi, de reclamar?
Nosaltres, afortunadament, estem una mica a l’extrem d’aquesta casuística perquè al nostre municipi hi arriba la autovia A7. Amb tot, entemem que les solucions passen per revertir l’autopista a titularitat pública. Això és fonamental i ens interessa especialment perquè el nostre municipi està molt creuat per infraestructures de ferrocarril i de carreteres. Això genera moltes afectacions. No volem noves infraestructures, sinó que hi hagi un redimensionament de les actuals.
També van aconseguir, fa poc, una important vinculació amb la Universitat Rovira i Virgili (URV)…
Per a nosaltres és molt important que la nostra població estigui immersa en el món del coneixement. I vam aconseguir una seu del projecte “Antena del Coneixement” de la URV. Això ens permet celebrar conferències i rebre sovint ponents molt interessants, que fan xerrades sobre temes d’actualitat i que enriqueixen la vida cultural del poble.
També sabeu que des de l’any passat tenim una seu de la Universitat a Distància depenent de Tortosa. Fem esforços per a que un petit municipi pugui disposar d’una oferta ampla d’opcions de coneixement.
Quina seria la seva utopia del municipi?
Primer, que tinguéssim plena ocupació. Voldria que tothom pogués realitzar-se treballant i desenvolupant-se al municipi, ja sigui a Vandellós, Riudoms, Almadrava o a l’Hospitalet. Actualment estem en un 8 o 9% d’atur, i és evident que no és el mateix atur que tenen altres indrets del territori. Però igualment, voldria que tothom treballés.
Passem ara a parlar de la seva experiència com a alcalde. El 2011 vau ser escollit per primer cop. Quina lectura en fa del passant mandat?
Crec que va ser un procés d’adaptació. La immensa majoria dels companys que vam entrar al govern municipal, no en teníem experiència prèvia. I això es va produir en un moment en què hi havia una mancança d’inversions de recursos per part de les administracions superiors. El nostre objectiu va ser el de la precaució, la reflexió i entendre i escoltar molt les coses. Vam anar treballant sense fer grans inversions, ni assumir grans reptes que poguessin significar una despesa que se’ns pogués anar de la mà. La gent no vol que li diguem que farem uns programes que després no seran realitzables. El que volem és trepitjar de peus a terra i no fer promeses que després no podem complir.
I vau tornar a sortir reelegit el maig passat. Per què creu que va ser així?
Bé, suposo que per la feina feta. I, també, pel tarannà de les persones que formen la nostra candidatura. Al municipi, amb independència de les sigles que puguis portar al darrere, el que es valora més és la manera de fer i el que transmets en el dia a dia.
En l’actual legislatura, quins són els seus principals reptes?
Volem seguir a prop de les persones. Això vol dir donar els serveis bàsics que la gent necessita. Ens trobem ara que la llei actual no ens dóna recursos per a fer-ho, però la gent ni sap ni entén del que diu la llei: simplement té unes necessitats, veu que tenim recursos, i que no els donem solució. Així que haurem de dedicar els recursos propis a ampliar l’escola del poble, construir una residència per a la gent gran, mirar d’obrir un CAP… I ho hem de fer amb recursos propis perquè la Generalitat, evidentment, no en té.
En quan a l’àmbit de l’economia, volem impulsar la indústria, i el turisme, i oferir serveis de telefonia de banda ampla a les empreses que vinguin aquí, ajudar-les a estar més ben comunicades i a preparar-se per a quan es posi en funcionament el Corredor del Mediterrani. Hem d’estar a prop de les administracions i mirar de comptar amb les millors infraestructures possibles.
Vostè milita en el PSC. Com veu la situació que s’està produint a partir de les Eleccions al Parlament de setembre passat?
Crec que la solució que planteja la meva formació és l’adient. Jo crec que l’encaix real de Catalunya dins d’Espanya passa per la definició d’un Estat Federal. Per tal que hi hagi un Estat Federal hi hem de creure tots i és veritat que hi ha hagut oportunitats perdudes de governs socialistes que han fet poques apostes en aquesta direcció.
La situació de confrontació actual ratifica els extrems, i les situacions intermèdies no semblen gaire atractives. En aquest moment és molt difícil apostar per una mesura d’enteniment. Hi ha una sobreactuació per part de molts dirigents polítics, que passaran als llibres d’història però no per ser els millors per a Espanya o Catalunya.
Però seguim creient que la solució federal funcionarà, perquè implica admetre que tots els territoris no són iguals; que Catalunya ha de tenir un reconeixement de la seva identitat nacional, que Catalunya ha de comptar amb un finançament diferenciat, etcètera.
Regularment a les notícies apareixen estudis que diuen que una de les principals preocupacions dels ciutadans és la política i els polítics…
Jo crec que la vida política municipal fa molta tasca pedagògica. Sobretot en els pobles petits, on la gent veu el dirigent polític com el veí que sempre ha estat. Prendre decisions no és fàcil, però no només en política, sinó també en l’àmbit personal o professional. Si som capaços de transmetre naturalitat, la gent veurà que pots tenir errades, pots tenir encerts… però del que es tracta és que la gent vegi al dirigent polític com a una persona més del seu entorn. El problema és quan la gent veu el polític com algú que viu en un altre nivell i això el que genera és refredament, distanciament, falta de crèdit…
Com li agradaria que el recordessin?
Això de passar a la història… Jo intento presentar-me com una persona treballadora i disposada a parlar amb la gent. A partir d’aquí, que cadascú tregui les seves conclusions.
Si l’estiguessin escoltant els seus conciutadans ara mateix què els diria?
Els transmetria la confiança de que vivim en un municipi que té una gran qualitat de vida i que hem de seguir treballant per a generar una entitat pròpia.
