“Si els municipis acaben sent gestors es perd la força que dóna la representació que t’han atorgat justament els veïns i veïnes”

Una jove inquieta, que sempre m’ha preocupat que allà on visqui la societat millori. Aquesta voluntat de deixar les coses millor de com les trobes m’ha acompanyat durant tot el temps. Vaig entrar en política des de ben jove, quan em preocupava pel nostre entorn i ajudava les associacions de veïns del barri Fontetes durant la meva joventut.

 

Una dona normal. Tinc dos fills i procuro estar el màxim de temps possible amb ells i gaudir amb la família. Cerdanyola és una ciutat que enamora perquè té un casc urbà que ofereix moltes activitats, però també té el Parc Natural de Collserola. Vaig a comprar als mercats municipals, gaudeixo de les activitats ciutadanes, m’encanta passejar pel bosc, buscar bolets, escoltar el silenci o el cant dels ocells i descansar una mica de la pressió de la ciutat.

 

Doncs, que els pares poden ajudar i han d’estar al costat dels fills, però els joves han de posar de la seva part i treballar, posar ganes i il·lusió per  aconseguir els objectius.

 

Doncs està plena! He anat a un casal d’avis que marxaven a Banyoles, on els agrada que els acompanyi però avui ha estat impossible. També he anat a la presentació d’una jornada relacionada amb la salut mental al nostre Ateneu de Cultura, impulsat per l’orde de Sant Joan de Déu, i que nosaltres estem orgullosos d’acollir-la en la seva sisena edició. Després he continuat al despatx del govern de la ciutat.

 

No. Cerdanyola té 25 regidors i el govern el formen dotze persones en dos grups polítics: el Partit dels Socialistes de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida Alternativa. És una gran experiència perquè fa que s’hagi de dialogar i treballar molt les propostes per a que hi hagi consens. Per a qualsevol decisió que prenem tenim en compte l’opinió d’altres formacions polítiques. Així hem treballat des del principi del mandat, al 2011, i hem après molt. El consistori té sis grups polítics, pel que hi ha moltes veus i mirades diferents representades.

 

El govern ha anat aprovant les diferents propostes que es porten al plenari municipal, per tant, el clima de diàleg es va mantenint durant el mandat. Ara estem en un moment en què es comença a complicar tot una mica, perquè lògicament, cada formació política vol presentar un perfil propi i personal. Probablement, ara és diferent. 

 

Efectivament, tenim una relació especial amb aquests municipis perquè compartim un consorci, el CIT, que tracta d’impulsar el nostre territori des del punt de vista del desenvolupament econòmic, transformar el territori per impulsar l’economia del país i el que més preocupa als alcaldes i alcaldesses, generar llocs d’ocupació de qualitat i que siguin sostenibles amb el medi ambient.

 

I tant! Nosaltres hem creat un consorci que no afegeix costos a cap de les tres administracions, i l’experiència demostra que no depèn dels colors polítics, abans érem tres i ara dos, i continuem treballant amb la mateixa il·lusió i amb  resultats. Fa poc per exemple, vam compartir una entrevista amb el Govern de la Generalitat per enfocar l’estratègia RISC 3, que volem presentar de cara a la convocatòria de fons europeu. A més a més a través del Consell Comarcal hi ha la permanent d’alcaldes i alcaldesses, les assemblees, on comparteixen els principals objectius de la comarca: la reactivació econòmica, i una manera de fer: treballar conjuntament i no pensar en els nostres municipis com a petites parcel·les, sinó allunyant-nos al Vallès per veure el CIT. El territori està en un lloc privilegiat amb unes potencialitats enormes, i acull la infraestructura més gran del sud d’Europa, el Synchrotron ALBA; tenim també la UAB, el Parc Tecnològic… Sant Cugat té ESADEcreápolis i Rubí molts polígons industrials que cal desenvolupar. Això ens ha d’ajudar a situar el territori en el mapa, no només català, sinó europeu.

 

Va néixer amb una directriu, crear un espai de desenvolupament econòmic d’alta tecnologia i científic, ja que està al costat de la UAB i permet la sinèrgia i transferència de coneixement. És el motor tractor del desenvolupament d’un espai molt important, entre Cerdanyola i Sant Cugat, que porta científics d’arreu d’Europa a la ciutat, desenvolupen diferents línies i la seva estada és curta, però implica que d’altres empreses vulguin estar a prop del Synchrotron. A nosaltres ens ha ajudat a que, per exemple, empreses com Sanair estigui al territori.

 

Sí, és una empresa que exporta valor afegit de la seva tecnologia. És una empresa que vol implicar-se molt a la ciutat i s’ha incorporat al teixit empresarial, i van triar Cerdanyola perquè van fer un càlcul i els donava el millor resultat, coneixent què podien aportar i el que rebien de la ciutat. És una de les empreses tractores per a desenvolupar aquest espai, que serà el futur de la nova ciutat.

 

Expliquem molt què tenim al centre direccional, al Parc de l’Alba, un parc que vol ser científic i tecnològic. I vénen moltes empreses, tenim IBM, també està instal·lat T-Systems, i esperem que continuïn apropant-se a Cerdanyola més empreses del mateix tipus. A través de la nova economia, el parc vol ajudar a sortir de la crisi.

 

És un luxe tenir-la a la ciutat i més en èpoques on segurament hi ha hagut dificultats entre la institució i l’Ajuntament per discrepàncies diverses relacionades amb el territori i el que genera de despesa per l’ajuntament i també per la utilitat per la universitat. Tenim un conveni acabat de posar en marxa perquè aquesta relació sigui la millor de tota la història de la Universitat Autònoma a casa nostra, i de fet, el rector sempre diu que la universitat és molt ciutadana i jo dic que la ciutat és molt universitària. 

 

Bona part a Cerdanyola i a la vila universitària. També hi han pisos de lloguer pels que prefereixen viure a la ciutat i no a la zona universitària. Aquest compartir a la nostra vila permet que molts es quedin després a viure a Cerdanyola, i així es reflecteix en el nostre padró.

 

Sí, però és una taxa similar a la de la resta de la comarca, no arriba a 5.000 aturats i millorar-la és el nostre objectiu principal i generar llocs de treball que puguin donar noves oportunitats a les persones. S’ha d’ajudar a reconstruir el projecte de vida, no només intentant que les empreses s’apropin al nostre territori i generin ocupació, sinó també fent programes d’ocupació activa: formació ocupacional i redreçar les persones a professions de futur.

 

Efectivament. La creació d’ocupació a Cerdanyola té la mirada posada en la tecnologia i la innovació, però també hi ha feines al voltant, hi ha treball indirecte que acompanya a la implantació d’empreses en el centre direccional. A més a més l’ajuntament dóna ajudes directes a les famílies que ho passen pitjor, destina enguany 1.5MEUR del pressupost per ajudar a l’emergència social i evitar la pobresa. També hi ha actuació en àrees socials, en disposar d’equipaments esportius i culturals adients que també garanteix la inclusió social.

 

Ho posa molt difícil. Gairebé s’han de fer estudis per veure com pots continuar prestant un servei que no vols deixar de prestar i que els ciutadans demanen. La gent ve a l’ajuntament quan té problemes perquè és la institució democràtica més propera a la ciutadania, i haver de fer esforços per prestar un servei que sempre s’ha prestat, és greu. A més a més, hi ha serveis com les polítiques actives d’ocupació o els serveis a les dones maltractades que s’han posat en qüestió. 

 

Ho procurarem i esperem, però no tenim la seguretat que sigui possible en tots els àmbits. Els interventors i secretaris han de fer un estudi especial per  conèixer la possibilitat de prestar quelcom servei, falta un determinat tipus d’informe per tirar endavant els serveis. Això és posar problemes a l’administració. Què farem quan vinguin a parlar de les necessitats que requereixen les persones en situació d’emergència? El servei social també s’està posant en qüestió. Els nostres ciutadans els enviarem a les diputacions o a la Generalitat, és aquí on ens hem de preocupar. 

 

És un desori perquè s’atorguen les competències dels serveis més propers a la ciutadania justament a una administració més llunyana. Per tant, d’alguna manera també ideològicament s’està donant un cop a l’Estat democràtic, perquè els ajuntaments són part del govern de Catalunya i de l’Estat. Si els municipis acaben sent gestors es perd la força que dóna la representació que t’han atorgat justament els veïns i veïnes.

 

És un greu error perquè no tenen en compte l’administració local, ni l’opinió del municipi, ni de la Federació de Municipis o de l’Associació Catalana de Municipis. Qui coneix realment els problemes de les persones som els alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, aquells que estem governant allà on viuen els catalans. És un greu error separar l’administració i la política de la ciutadania, perquè crea, al cap i a la fi, la desafecció que moltes vegades estem vivint. 

 

Ha de pensar-se des dels municipis, no pot pensar-se exclusivament al Parlament de Catalunya. Una de les coses que cal millorar precisament és el sistema de finançament: hem de poder prestar serveis amb els mitjans econòmics necessaris. Per això, s’ha de garantir que el servei és de proximitat, que el municipi disposi del sistema de finançament. Els municipis hem fet un esforç importantíssim per millorar i modernitzar la nostra administració. Tant de bo, d’altres institucions i ens supramunicipals facin el mateix esforç que els ajuntaments democràtics han fet per millorar la seva estructura, per ser més eficients. 

 

Efectivament. Els ciutadans ja estan pagant el serveis que es presten als municipis. Moltes vegades s’obre el debat que el ciutadà paga dues vegades els mateixos serveis, no és bo, això passa quan els recursos van a administracions supramunicipals i després la contribució no torna als municipis. Vull dir als meus conciutadans que l’ajuntament està al costat dels cerdanyolencs i cerdanyolenques i que volem contribuir a millorar Cerdanyola per a fer-la una ciutat on la vida sigui millor i més digne, i que en els moments de dificultat estem al costat de les persones perquè ningú quedi enrere.

 

De fet s’ha reinventat no fa gaire i ara ja funciona com a àrea metropolitana. Penso que està fent molt bé la feina i està construint diversos projectes i revisant què fem al Pla General Metropolità. Temps al temps. És un àrea antiga i amb experiència, però renovada.

 

Vull tornar a la meva feina. Sempre que vénen els nens al despatx els dic que la política no és una professió, és una manera d’entendre com i què aportes tu a la teva comunitat, i es pot aportar a nivell institucional o no. Fer política és una part de la vida, no una professió, i jo tinc la meva, sóc empleada pública en una altra administració local, a la que tornaré per continuar gaudint de la vessant pública.