“Si els polítics practiquessin la proximitat, s’ho pensarien dos cops abans d’apujar un impost”

Tot i que vostè va néixer i es va criar a Eivissa, es va establir aquí amb la família. Com definiria els habitants de Serinyà?

Al poble encara hi ha una distinció entre “els dels de fora” i els “d’aquí”. I encara que em passi 40 anys al poble no podré evitar ser “dels de fora”. Els meus fills, en canvi, podran dir que són dels “d’aquí”. Igual que a tot arreu, la gent tenim sempre una primera reticència a allò que ens és desconegut. Però un cop ja hi has entrat, t’ho donen tot. A mi m’han donat la confiança. Particularment, de la gent gran del poble en puc dir que és molt agraïda. Són persones que venen de pagès i que sempre s’han hagut de buscar la vida pels seus propis mitjans. Quan algú hi té una atenció, li ho retornen sempre amb molta gratitud.

D’altra banda les persones nouvingudes ja s’identifiquen amb mi. Molts d’ells no triguen en col·laborar en les entitats i les associacions. Suposo que perquè deuen buscar un lloc on poder-se relacionar amb la gent i fer coses pel poble.

Quin diria que és el seu estil de fer política?

El d’escoltar la gent. Intento ser proper i escoltar i és la gent la que m’aporta molta de la informació necessària. Hi ha coses de les que et diuen que ni tan sols t’havies plantejat. Aquesta és per a mi la grandesa de la política municipal, i especialment, de la política municipal de poble. Amb tanta proximitat, però, hi ha moments que voldries passar una mica més desapercebut. Però és la grandesa que té això: també saps on es troba l’últim punt de l’enllumenat del poble, o la darrera claveguera o el codi de l’alarma del casal d’avis, per si un dia no et ve el conserge.

I això és bo o dolent?

Crec que és bo i positiu. Penso que si la majoria de polítics practiquessin més la proximitat, trobarien una reacció immediata. I s’ho pensarien dues vegades abans d’apujar un impost. Perquè al dia següent es trobarien la senyora Maria a la fleca que els diria: “ostres, enguany apugeu impostos… que no en teníeu prou?”. Això també faria que ho haguessin d’argumentar tot més.

Creu que des del Parlament no es pot tenir tanta proximitat.

Crec que és més fàcil fer les lleis des d’allà. Perquè no les has d’aplicar directament. Si apuges els impostos, et diran el que vulguis des de Twitter i des de la premsa, però ningú t’ho retraurà al carrer. Si els que fan les lleis les haguessin d’aplicar no les farien, o s’ho pensarien diverses vegades abans de fer-les.

Si els que fan les lleis les haguessin d’aplicar no les farien, o s’ho pensarien diverses vegades abans de fer-les.

En aquests 14 anys que porta com a alcalde li deuen haver passat moltes coses. Diria que els darrers mesos han estat els més durs?

Sens dubte ha estat un temps dur, perquè perceps el patiment del carrer. Per sort, a Serinyà, el confinament l’hem viscut millor que en altres racons. Però pel que fa a la feina, als ERTES, a les famílies amb dificultats… sí que ha estat tot més complicat. Tot es redueix al patiment de les persones. Durant la crisi del totxo, i en els anys posteriors, els ajuntaments no vam rebre diners i no podíem fer res d’obra pública i patíem. Però aquest patiment no és res en comparació al de les persones actualment. I ara veus que la gent pateix, a nivell de poble i de país i constarà molt de refer-nos. I encara sort que aquesta és una comarca amb un índex d’atur baix, on la gent té prou suport familiar i tenim formes de suportar-ho més bé.

De quines maneres ha afectat la pandèmia a Serinyà?

De formes diverses. Per exemple, ha afectat les entitats. Com és lògic no han pogut fer activitats, ni establir o cobrar quotes. Em ve al cap l’AFA. A l’escola vam patir un brot de COVID i hi ha hagut dificultats per mantenir obert el servei essencial del menjador. Ells gestionen els menjadors, hi posen uns diners i uns treballadors i si no se’ls compensa, han de fer front a unes despeses. També les paradetes de Sant Jordi i de Nadal, que nodrien les entitats. Hem hagut de donar un cop de mà en aquest cas. Ho hem fet de gust, perquè és el que ens pertoca als ajuntaments.

A l’escola vam patir un brot de COVID i hi ha hagut dificultats per mantenir obert el servei essencial del menjador.

Què ens pot dir de les fotografies biogràfiques que ens ha portat?

Una és de quan acabava de néixer. Ara em fa molta gràcia perquè la comparo amb una que tinc del meu fill gran i som gairebé iguals. Sembla mentida. Una altra és de quan vaig viure a Manresa, com a estudiant. En guardo molt bon record de tot: dels companys, del sortir, de la vida d’estudiant. La tercera és de quan vaig ser escollit alcalde per primera vegada. Va ser un d’aquells moments que et marquen. És com quan guanyes la plaça a la universitat. Però en aquest cas és una cosa que no m’havia plantejat mai fer.

Quins creu que són els pros i els contres de Serinyà, com a poble?

De contres no n’hi ha. A menys que vulguis anar al cinema, als teatres o al lleure com el coneixem a les ciutats. Però el que busquem en els pobles és tranquil·litat. D’oci n’hi ha però sempre en petits comitès, que se’l fa la gent del municipi. 

A Serinyà hi ha oci, però sempre en petits comitès, que se’l fa la gent del municipi.

Quant a coses bones tenim que aquest és un lloc molt connectat a la natura i molt tranquil. En moments com aquests, de confinament, és molt d’agrair poder estar aquí, sense la necessitat d’angoixar-se per si et trobaràs gent aquí o allà. El patrimoni natural, les muntanyes, el verd, la natura, i el patrimoni cultural, són els punts forts del poble.

El patrimoni natural, les muntanyes, el verd, la natura, i el patrimoni cultural, són els punts forts del poble.

Si ens hagués de recomanar indrets emblemàtics del poble, què ens suggeriria visitar?

D’una banda tenim el Parc de les Coves, que en aquests moments està tancat per unes reformes. Però és un lloc per visitar amb arqueòlegs i que et vagin explicant tot el que vas veient. Igualment hi ha una ruta a fer, molt interessant, que uneix la Font d’en Vilà fins al Parc de les Coves, que et fa passar per l’arcada de Can Esperit, al voltant del Serinyadell, que és molt bonic.

També tenim el centre de la vila, al voltant de l’església. Hi tenim l’església de Sant Andreu i Can Beja, uns edificis magnífics. O el Pla de Martís, que va servir per construir-hi un camp d’aviació durant la Guerra Civil, de tan ben situat que està. Des d’allà hi pots veure el Pirineu, encara nevat a hores d’ara. I molts camps que ara estan grocs de la flor de la colza, en contrast amb el verd de l’herba. Us recomano de fer-hi una passejada en qualsevol moment.

Parlem de l’ajuntament. Quina és la situació econòmica actual de la institució?

És bona. Som un ajuntament poc endeutat. I crec que és la tònica general dels ajuntaments petits. Ara devem estar en un percentatge menor al 15% de deute. No tenim cap polígon, ni infraestructura o equipament que ens doni diners, de manera que el que ingressem és el que ens arriba de la Generalitat i dels impostos dels veïns. Això ens obliga a planificar molt bé les inversions, i més en aquests moments, en què no hi ha Pla d’Obres vigent. Ara és realment difícil fer inversions importants, perquè no es mou res.

Quins són els reptes que considera més importants pel que resta de la legislatura?

Els de tipus mediambientals. Estem en la qüestió de les renovables i també hem comprat un vehicle elèctric. A més, estem fent la instal·lació d’una caldera de biomassa, que servirà per escalfar l’edifici de l’ajuntament, el pavelló i l’escola, que estan situats en la mateixa zona. Igualment estem apostant per l’autoconsum, a través de la instal·lació de plaques fotovoltaiques. I planifiquem un nou sistema de recollida de residus, perquè fins ara estem fent servir el mètode convencional dels contenidors, però anem cap al porta a porta, que ens ajudarà a millorar el 35% de reciclatge que tenim ara mateix. En aquest cas estem pendents de la licitació que depèn del Consell Comarcal.

En un altre àmbit, també tenim el projecte de l’escola, en el que treballem des que vam arribar. Fa sis anys que tenim disponibles uns terrenys que ens permetran ampliar-la, perquè ara mateix la tenim instal·lada en barracons. Però veiem que no hi ha prou voluntat política, ni diners, des de la Generalitat i sembla una tasca difícil. És un tema que em genera frustració, però no se m’acabaran les ganes d’insistir.

Tenir l’escola en barracons em genera frustració, però no se m’acabaran les ganes d’insistir.

Entesos. I què més?

Altres temes que ens importen molt és fer que el jovent es quedi a Serinyà, però tenim limitació de terrenys disponibles i, des que es va acabar el boom immobiliari, no s’ha construït res de nou. Ara treballem amb promotors per crear nova vivenda, però és un projecte que ens condiciona el trasllat del camp de futbol a una nova zona esportiva. No és que vulguem doblar la població de Serinyà, però sí que necessitem un mínim de terrenys perquè el jovent, i la gent més gran, es puguin quedar al poble, si volen.

No és que vulguem doblar la població de Serinyà, però necessitem un mínim de terrenys perquè la gent es pugui quedar al poble, si vol.

I una altra cosa que també hem de mantenir són les tradicions, i cal fer-ne difusió. En els darrers anys hem editat alguns llibres sobre la qüestió. És una feina que costa, la de coordinar diferents autors, però quan vam arribar vam veure que Serinyà no tenia cap llibre propi, i ja en tenim alguns.

Quins moments li semblen més bons i més dolents en la seva faceta com a alcalde?

Un dels millors moments, per a mi, és quan fas el pregó i tens ocasió de conèixer la gent que han fet el poble. Són molt interessants i tenen unes històries fantàstiques, i unes grans vivències personals. 

En quant a mals moments, lògicament, el de la COVID, en què gairebé hem hagut de fugir de la gent i hem perdut la proximitat, que és el que tant m’agrada. I recordo un mal moment molt puntual i trist: una nit de 24 de desembre hi va haver la mort d’un nano que vivia en una masia. Tenia problemes i els pares no es van veure amb cor de tirar endavant i li van treure la vida i el van llençar al riu. Un fet molt desafortunat i que marca molt. També recordo persones estimades que han anat marxant, com el flequer Enric Bosc, que va fer de pregoner i que poc després va morir.

Quan es troben amb altres alcaldes i alcaldesses de la comarca, quines són les seves principals preocupacions i reivindicacions?

Justament fa poc vam tenir una reunió amb el diputat de Cultura de la Diputació de Girona. Vam comentar la problemàtica de les escoles i li he de dir que vam sortir-ne desanimats, perquè estan en una situació de misèria, especialment a les comarques gironines, perquè n’hi ha moltes en barracons o partides. Afortunadament tenim bons mestres. Als alcaldes i alcaldesses els preocupa la mateixa situació. I, d’una banda, com a teràpia de grup, està bé saber-ho. Però no soluciona el problema. I veus que la burocràcia de la Generalitat i de l’Estat és molt complexa i cansa. 

No s’entén com, tenint unes institucions tan garantistes, acaben fent tant difícils els petits tràmits. És el que dèiem abans: com que la Generalitat està allà, i no té ciutadans pròxims a qui donar explicacions, li és fàcil incomplir. Repeteixo que la majoria de polítics que estan allà haurien de passar per les alcaldies.

Quin creu que seria el paper que han de jugar els ajuntaments i els alcaldes en la planificació del país a nivell general?

Ara s’està planificant de dalt cap a baix i joc crec que hauria de ser al revés. Es cometen moltíssimes errades de planificació per no parlar amb el territori ni copsar-ne l’opinió. Ara mateix em ve al cap la imatge de Navàs, on l’ajuntament i els propietaris s’oposen a la instal·lació d’un hort solar de plaques fotovoltaiques, en un espai de gran interès natural. També penso en el nostre Pla de Martís. Imagineu-vos que hi volguessin instal·lar plaques… Jo ho trobaria una bestiesa.

El que està clar és que hem de promoure les energies renovables, perquè no pot ser d’una altra manera. Però la Generalitat ha de parlar amb el territori, perquè no pot decidir fer una promoció i permetre instal·lar parcs grandiosos en sòls que tenen gran interès. Amb accions així ens carregarem els pagesos, que són els guardians del territori. Segur que es pot fer d’altres maneres. Cal parlar-ne amb el territori i segur que apareixeran idees noves i s’evitaran enfrontaments. Amb això vull dir que moltes vegades seria més fàcil començar des de baix, i no des de dalt.

Es cometen moltíssimes errades de planificació per no parlar amb el territori ni copsar-ne l’opinió.