No és habitual que els electes que entrevistem comptin amb experiència com a polítics i com a membres de l’Administració local. Aquest és el cas de l’Ignasi Simon, alcalde de Lliçà d’Amunt des de fa disset anys. Amb ell parlem de reptes d’uns i d’altres col·lectius.
Com va ser que vostè es dedicar a la política?
La idea va arribar-me de jovenet, durant l’adolescència. Eren el temps entre el darrer franquisme i els inicis de la democràcia i jo em vaig enganxar molt a la televisió i als debats de la nació, amb en Fraga, en Tierno Galván, en Suárez, en Calvo Sotelo… Aquells debats m’entusiasmaven i em van fer venir gust per la política.
Més endavant, quan vaig estudiar Economia, no hi havia ni Ciències Polítiques ni Sociologia. I anava una mica a la meva, però sabia que em volia dedicar a fer política en algun moment. Finalment, amb el temps, vaig tenir l’oportunitat d’entrar en una llista electoral l’any 2007. I gairebé de rebot, vaig ser alcalde. Porto ara 17 anys sent-ho. En són molts.
Entre el darrer franquisme i els inicis de la democràcia em vaig enganxar als debats de la nació, amb en Fraga, en Tierno Galván, en Suárez, en Calvo Sotelo…
No obstant, vostè ja estava treballant a l’Administració Local.
Efectivament. Vaig estar al Consell Comarcal, com a Cap de l’Àrea de Promoció Econòmica. En cert moment es va produir una moció de censura a Granollers, per un trànsfuga. I la persona que era gerent va passar a ser regidora. De manera interina, jo vaig assumir la seva posició de gerènci. L’any 1995 vaig fer el salt cap a Lliçà. Em van fitxar com a gerent de l’Ajuntament local, gràcies a un pacte que hi va haver entre Convergència i el PSC. Quan vaig arribar a l’alcaldia coneixia perfectament com funciona un ajuntament.
S’esperava la feina d’alcalde distinta a la que és?
La feina d’alcalde no la coneixes fins que no la vius. Hi ha casos divertits d’això: per exemple, en Mayoral va ser alcalde de Granollers molts anys, i l’Alba Barnusell, que el va rellevar, no sabia la feina que hi havia darrera de l’alcaldia. És una bogeria.
Mai ho saps del cert, però jo portava molts anys aquí i era la mà dreta de l’alcalde anterior. L’acompanyava tot sovint i feia molt de seguiment. Jo vaig entrar a l’alcaldia amb la marxa directa posada: no va caldre canviar de marxes.
Jo vaig entrar a l’alcaldia amb la marxa directa posada: no va caldre canviar de marxes
I personalment, què li ha aportat ser alcalde durant 17 anys?
Uf! Molt! Potser no ho hauria de dir, però és una feina que m’encanta. La visc com un privilegi. Tinc la sensació de poder fer allò que voldria fer i, a sobre, d’anar veient com avança. Hem ajudat nens, a la socialització, a l’educació… Ho veig i penso que “això és nostre… que ho hem fet mentre jo governava”. I m’omple molt.
Tinc la sort de ser alcalde i, a sobre, de comptar amb un equip de govern meravellós, amb unes persones fantàstiques en les que puc delegar. Tots un cracks. Per tant, és un privilegi; una experiència brutal.
Tinc la sensació de poder fer allò que voldria fer i, a sobre, d’anar veient com avança
Alguna dificultat deu haver tingut?
Sempre! Mai es fa res d’una manera que t’acontenti al 100%, perquè és impossible. Però si tens les idees clares, tot forma part de l’ofici. De vegades, veig que a les xarxes em trinxen per aquí i per allà. Però generalment és sense coneixement de causa. I, per tant, mai he contestat. Més aviat penso que publicarem una notícia a la revista municipal explicant el tema.
Les persones sense informació opinen de moltes coses. Crec que aquest és un dels problemes del país. S’hi val a opinar quan en saps. Però és el que toca… Va amb el sou.
Les persones sense informació opinen de moltes coses. Crec que aquest és un dels problemes del país
Quin diria que és el seu estil de fer política?
Cada persona té una manera de ser, una personalitat, que li va sorgint des de jove. En el meu cas soc molt obert i proper, i molt ditxaraxero, com se sol dir. A mi sempre m’ha posat molt nerviós fer grans discursos. Al principi, em tremolaven les cames.
Soc més aviat del tu a tu, preocupat pels petits problemes de la gent, pels detalls… Per a un veí, el que un fanal del carrer no funcioni és un problema. I a mi m’agrada tenir la empatia amb els problemes del ciutadà… Evito tenir la temptació de dir: “no passa res per un fanal que no funcioni un dia”. Al contrari: és important que funcioni, perquè aquella persona pot tenir por de passar pel carrer, o pot tenir dificultats a l’hora de posar la clau al pany. Cal buscar l’empatia.
Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les pot explicar?
N’he triat una de quan era molt petit, amb tota la família, que és nombrosa perquè som set germans i ho vivim amb molta plenitud. Cada dia, tots els germans ens donem el bon dia i la bona nit. I ens expliquem tot el que passa a nebots i a nets de tots.
La segona és d’adolescent. Hi surto tot pinxo, en aquells temps de milhomes que es pensa que es vol menjar el món. És una foto bonica, però això es perd amb l’edat.
La tercera foto és molt bonica també. És de l’any 2018. Jo vaig patir un infart força dur la nit del 10 a l’11 de juliol i vaig estar quatre mesos llargs convalescent. Al novembre vaig tornar a l’alcaldia. Però havia sigut una experiència traumàtica, perquè em van desfibril·lar fins a set vegades… Allò que diuen de les males herbes, potser. Va ser una segona oportunitat de vida, que em va canviar força la manera de pensar i valorar les coses del dia a dia.
Ens alegrem que estigui molt bé. Parlem de Lliçà d’Amunt: com ha canviat en aquests anys?
En 17 anys hem fet moltíssima feina. Hem transformat el municipi, convertint projectes d’un paper a realitats. Abans no hi havia biblioteca; ara n’hi ha una. Hem fet un segon CAP, una zona de deixalleria, una escola-institut que ara estem acabant de construir… Teníem un dèficit brutal d’infraestructures que hem anat salvant. Fins i tot hem desenvolupat un polígon industrial en què hi podeu trobar una nau importantíssima per a la marca Mango: des d’allí es subministra roba per a tot el món. 330.000m2 de superfície, una bogeria.
Per allà també hi ha una zona comercial potentíssima, amb un Leroy Merlin, un Lídl… Tot això va ser molt complicat, perquè van ser necessaris molts tràmits inicials, autoritzacions, urbanisme, etcètera amb molts departaments de la Generalitat. I cal recordar que som un poble petit, amb un sol arquitecte i un sol enginyer… Encara ens n’hem sortit prou bé!
Tenim un polígon industrial on hi ha una nau importantíssima per a la marca Mango: des d’allí es subministra roba per a tot el món
Això sembla.
Quan vaig arribar em vaig trobar amb un Ajuntament que havia estat en mans d’Esquerra Republicana i, abans, de Convergència. Hi havia un gran deute amb proveïdors, a tres anys vista. Esquerra va fer bona feina, i van convertir el deute en préstec fins a posar-se al dia dels endarreriments. Però no van fer un pressupost realment equilibrat.
En el moment en què em va tocar a mi, vaig optar per assumir el deute i resoldre’l, però rebaixant les despeses com fos. I vam municipalitzar tots els serveis: enllumenat públic, recollida d’escombraries, neteja, monitors del pavelló… Tot això ens va permetre estalviar-nos de pagar l’IVA i amb això vam aconseguir equilibrar els pressupostos.
Vam municipalitzar tots els serveis: enllumenat públic, recollida d’escombraries, neteja, monitors del pavelló… Tot això ens va permetre estalviar-nos de pagar l’IVA
Sembla eficaç.
Aquesta era una part. L’altra va ser la de no apujar gaire els impostos. I, per sort, amb el desenvolupament d’aquesta gran nau de Mango, la recaptació va augmentar en concepte d’IBIs, IAEs, etcètera. Ara estem al voltant del milió i vuit-cents mil euros de més. Hem aconseguit que l’Ajuntament funcionés bé, sense deute. De fet, en tenim un 30%, però quan vaig entrar estava altíssim.
I amb això encarem nous projectes. Ara, per exemple, en tenim un de boníssim amb l’ajut de l’INCASOL i la UPC, per desenvolupar ell centre del poble. L’any vinent comencem a construir i a urbanitzar en dues fases. En total, seran 750 vivendes, de les quals un 30% seran de protecció oficial, que plantegem en règim de lloguer.
Quins indrets del municipi destacaria més?
Lliçà d’Amunt és un municipi molt difícil de gestionar: entre urbanitzacions i nuclis històrics tenim 17 punts d’interès. I, a més, tenim un model de ciutat-jardí, amb torres que tenen piscines o bé horts. L’extensió és de 22 km2 i el 40% és terreny urbà. Per tant, és un municipi caríssim de mantenir. Si em posen un sis de nota com a alcalde, estic encantat: un deu és impossible.
Dins d’aquest conjunt tenim l’ermita romànica de les Santes Justa i Rufina, que és una passada. I l’església de Palaudàries, a l’altra punta del poble, a uns nou quilòmetres. I l’espai natural de l’entorn de la zona urbana, en què t’hi pots perdre de gran i bonic com és. Sovint agafo la bicicleta i faig rutes. Pots anar cap a Palaudàries, cap a Bigues i Riells… Penso que Lliçà d’Amunt té l’encant d’un territori natural en què conviuen els sectors primari, secundari i terciari. Aquí la pagesia ha aguantat fins ara, i ara cal veure si hi haurà relleu.
Com diria que són els lliçanencs i lliçanenques? Hi ha un bon teixit associatiu?
Jo no conec com són els altres pobles, però diria que això és la canya: una passada. Tenim moltíssimes activitats, gairebé un centenar. Les tenim culturals, esportives, cíviques i de tota mena. Tenim molts esports diferents, fins i tot el cúrling, malgrat no tenir pista de gel, però van a competir a Barcelona i a Puigcerdà. Coneixeu les colles dels blancs i blaus de Granollers?
Sí.
Nosaltres enlloc de blancs i de blaus, tenim cinc colles. I cada colla mou tranquil·lament unes 300-400 persones. O sigui: de la nostra festa major, un dels pilars són les Proves de la Juguesca, que es com s’anomenen. Hi ha uns organitzadors que són els de la Juguesca i després hi participen totes aquestes colles. Hi ha multitud de gent participant-hi. Cinc colors diferents: uns van blaus, altres negres, taronges, vermells, i grocs… És un espectacle de color preciós.
Diria que hi ha una bona comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania?
No tenim ràdio ni televisió. Havíem estat a la Televisió del Vallès Oriental, però en vam sortir perquè havíem d’estalviar. Només tenim una revista, que es diu “Informe” i que sembla que a la gent li agrada i se la mira. És el nostre canal de comunicació. A banda, les xarxes socials ens han ajudat molt: l’Instagram, el Facebook. Hi incidim molt.
Igualment, el meu despatx està sempre obert. Faig de tot: des de capellà, fins a psicòleg. I els meus regidors, fan el mateix. Aquesta comunicació personal és molt habitual. I al carrer també. Només li diré que visc a quatre-cents metres d’aquí i que de vegades trigo mitja hora en arribar a l’Ajuntament: si no et para un, et para l’altre. I és igual si tens un bon dia o un mal dia… Ells no ho saben, però necessiten que els ajudis i que gestionis el problema… No hi ha més.
Les xarxes socials ens han ajudat molt: l’Instagram, el Facebook. Hi incidim molt
Per què creu que ha guanyat les eleccions de manera successiva?
Sempre he pensat que la gent no és curta i que toca molt de peus a terra. Si veuen que el poble evoluciona i creix, i es van fent coses, acaben votant. S’ha avançat molt. Ara, per exemple, tenim socialitzats tots els llibres escolars fins a quart d’ESO: la gent només paga 10 euros. I la gent sap que, com a pares, han arribat a pagar-ne fins a 400. I a l’esport no paguen més de 250 euros, perquè la resta la cobreix l’Ajuntament. Ens hem preocupat de buscar un model en què ningú es quedi enrere i la gent ho agraeix.
Ens hem preocupat de buscar un model en què ningú es quedi enrere i la gent ho agraeix
Vostès governen en majoria?
Sí. En l’anterior legislatura teníem majoria absoluta i en aquesta vam perdre un regidor perquè la participació va ser baixíssima. Però mantenim un pacte amb el PP, on el seu representant és regidor d’Hisenda. Hi tenim molt bona entesa. Cada divendres, per exemple, els regidors anem a sopar junts i ell ve com un més que és del govern. Té un perfil professional com a advocat i coneix molt bé aquest món. També té molta projecció.
Qui està en l’oposició?
Tenim a En Comú Podem, a Junts, a Vox i a Esquerra Republicana de Catalunya. Mantenim majoria i això ens ajuda molt. Però sempre aconseguim majories, també amb pactes. De vegades he pactat amb Esquerra, o amb Comuns, o amb Junts…
Quina diria que ha estat la prioritat del seu govern durant tots aquests anys?
El que us comentava abans: l’equilibri pressupostari. Hi hem hagut de posar molta imaginació. Hem desenvolupat el polígon industrial i la ciutat logística de Mango, i després hem fet el Centre, per a la qual cosa ens va caldre modificar el Pla General. Hem obert carrers i carreteres… En 17 anys hem fet un munt de coses.
Quina importància han tingut els ens supramunicipals per al municipi?
Tenim molta relació amb el Consell Comarcal i amb la Mancomunitat de la Vall del Tenes, que em sembla que és la més antiga de Catalunya. Actualment soc el vicepresident de la Mancomunitat. Amb ells treballem temes d’ocupació, una escola de música mancomunada, un programa de prevenció de drogues i també vam tenir una policia conjunta, fins que la llei va definir que no era possible.
Quins municipis en formen part?
Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt i Lliçà d’avall. De vegades també fem coses amb Parets. Per exemple el bus exprés E7, o un club de lectura. Els quatre pobles ens reunim cada tres mesos i ho aprovem tot per unanimitat. Fem moltes coses. És una experiència molt bonica, que crec que es podria extrapolar a d’altres llocs de Catalunya. Les mancomunitats de serveis fan que tot surti molt més barat: la música, la recollida d’escombraries… Tot i que aquí cada poble ho fa a la seva manera. Però, de vegades, la Diputació ens crida per què anem a algun lloc a explicar els avantatges de la mancomunitat.
Una mancomunitat és una experiència molt bonica, que crec que es podria extrapolar a d’altres llocs de Catalunya
Creu que des del Govern se’ls té prou en compte, com a pobles?
Jo crec que no. Tenim una sensació d’estar tutelats per la Generalitat, i de que ells no trepitgen prou el territori. Sovint em reuneixo amb ells i els demano que vinguin a entendre la realitat del territori. I quan venen diuen: “és clar, vist així…” Percebem una manca d’empatia de la capital envers els pobles. I crec que hem demostrat que la nostra capacitat de gestió és brutal. Les administracions locals som les que més bé hem fet els deures que marcava Europa. Hem respectat el topall de despesa. Ni les comunitats autònomes ni l’Estat han complert. Nosaltres sí. Per tant, ens haurien de deixar treballar.
Aquí a Lliçà, amb aquest model de ciutat-jardí tenim tants punts de llum com Granollers, que és una ciutat de 70.000 habitants. Nosaltres en som 16.500. I el meu pressupost és una cinquena part, però el consum energètic és el mateix, aproximadament. Però totes aquestes coses són reptes per a nosaltres, i els anem resolent. Com us deia, jo no podré treure mai un 10. Però un 6 ja m’està bé.
Les administracions locals som les que més bé hem fet els deures que marcava Europa. Ens haurien de deixar treballar
