Colindant entre Sant Andreu de Llavaneres i Caldetes, Sant Vicenç de Montalt és un poble que en vint anys ha quintuplicat la seva publicació, passant del miler i escaig que tenia a mitjans dels vuitanta del segle passat, als prop de sis mil, segons el cens del 2012. Hi ha contribuït sens dubte a aquest creixement el fet que estigui en un lloc privilegiat del maresme, amb diverses urbanitzacions i equipaments turístics, encara que naturalment té una interessant història, els primers restes de la qual es remunten al Neolític. Avui parlem amb el seu Alcalde.
“El que hem de procurar és beneficiar els vilatans dels tres municipis per tal que tothom en surti guanyant. Sant Andreu de Llavaneres per exemple, té equitació, golf, el Balís; Caldes d’Estrac té el Museu Picasso i els banys, i nosaltres golf i infraestructures. Per què no ens podem unir per què hi hagi una major oferta de tot plegat?”
“Si poguéssim gestionar-nos els nostres recursos ens aniria molt millor, perquè la proximitat és el que fa tenir consciència i sensibilitat del que trepitges. I si realment recaptes els impostos de la gent que t’està pagant i els retornes a aquella gent, evidentment els gestionaràs millor”
“Un polític ha de ser valent i prendre decisions, siguin equivocades o encertades. Si són encertades millor i si són equivocades, doncs després has de ser també valent per admetre-ho i corregir-ho”
Què li diria a algú que diu que Sant Vicenç no és tan conegut com Caldetes o Llavaneres, per exemple?
Doncs que tenim una qualitat de vida excel·lent. Més d’un quilòmetre de platja, però també muntanya, i una microclimatologia que fa que la temperatura sigui sempre agradable. I si hi afegim que tenim un urbanisme molt ecològic, consolidat, sociable però també molt restrictiu, i amb bons equipaments preparats per a un municipi d’entre 10.000 i 15.000 habitants, doncs, crec que en podem estar ben orgullosos.
I tot això ho combineu amb una bona infraestructura turística…
Certament. Tenim un índex baix de robatoris baix perquè tenim una policia local molt eficaç i vam instal·lar no fa gaire les primeres càmeres de videovigilància. I tenim unes urbanitzacions de luxe, amb la segona més important de tot l’Estat espanyol. I també tenim golf, tenim restauració, una piscina municipal que l’hem descobert, i un centre comercial de 800 m2, que tampoc teníem.
No deixa de ser sorprenent, tenint en compte que potser a la gent li sona més el nom de Caldetes o de Llavaneres, oi?
Doncs sí, però és curiós com a la gent que ve per aquí li crida l’atenció les infraestructures que tenim, la neteja que hi ha i la seguretat. Són aspectes que per a nosaltres són prioritaris.
Malgrat això, no hi ha rivalitat perquè he vist que els tres municipis us heu agrupat per potenciar el turisme
Sí, vam signar un conveni marc a nivell dels tres municipis que va començar per coordinar l’àrea de gestió de turisme i comerç. Aquest conveni després s’ha anat ampliant a d’altres, com per exemple, a governació, on la polícia dels tres municipis està coordinada per si hi ha qualsevol fet que necessités de la seva ajuda. O un d’aparcament de zones blaves, en el qual els vilatans de Caldes d’Estrac en certes zones d’aquí no paguen i el mateix passa a Sant Vicenç de Montalt. En tenim un altre de deixalleria, i en podria parlar d’altres.
És una bona idea
Aquí el que hem de procurar és millorar, coordinar, i a més a més, beneficiar els vilatans dels tres municipis per tal que tothom en surti guanyant. Sant Andreu de Llavaneres per exemple, té equitació, golf, el Balís; Caldes d’Estrac té el Museu Picasso i els banys, i nosaltres golf i infraestructures. Per què no ens podem unir per què hi hagi una major oferta de tot plegat?
Un tema molt important si voleu dur això a terme és el del transport
Doncs miri, dins d’aquests convenis, n’hi ha d’un signat amb l’Ajuntament de Caldes d’Estrac en què ell dóna servei d’autobuís als seus vilatans i als nostres. Aquí el de Sant Andreu no va poder entrar pels seus enllaços amb el tren, però d’una manera o altra tot està pensat per a què el transport públic arribi als punts centrals dels dos municipis.
Hem parlat del què teniu, però ara amb la crisi, no sé si cal mencionar el què deveu…
Doncs el cert és que som dels únics municipis que estem sanejats, i això significa que tenim un romanent de tresoreria en positiu, i el nivell d’endeutament d’aquest municipi és del 34%, que ve bàsicament dels crèdits que es van demanar en el seu moment per construir infraestructures, i que, naturalment, seguim pagant. I si el banc no ens penalitzés l’amortització, tindríem un endeutament del 0%.
No deixa de resultar admirable, pels temps que corren
Estem tan sanejats que ens podem permetre el luxe de fer obres. Fa quatre dies vam inaugurar la plaça del poble, ara no fa res vam inaugurar el carrer de baix, ara estan fent obres, aquí, i dintre de quatre dies estarem promulgant una sèrie d’obres a nivell d’asfaltat. I és que en el seu moment, vam prendre decisions valentes que amb el temps s’han revelat molt eficaces.
No tothom ho sap fer, això
Doncs jo crec que el que ha de fer un polític és prendre decisions, siguin equivocades o encertades. Si són encertades millor i si són equivocades, doncs després has de ser també valent per admetre-ho i corregir-ho.
Aquestes decisions valentes devien passar per fer la revisió cadastral…
Si, vam tirar endavant una revisió que feia 23 anys que no es feia. La idea era equiparar el valor cadastral a preu de mercat, al que realment valia. Però tot i així cada any, per a que l’IBI no pugi tant, el que fem és baixar el tipus impositiu de gravàmen. L’IBI el portem molts anys congelant-lo, i penso que és bastant ajustat a la realitat de crisi que estem actualment. I tenint en compte que aquí el tipus de casa que hi ha és unifamiliar i aparellada, el que es paga proporcionalment és un IBI molt ajustat.
Sentint-lo, és evident que vostè gaudeix fent d’alcalde
Sí, penso que ser alcalde és fer un servei a la comunitat, a un col·lectiu, a un municipi, això ho he heretat dels meus pares, que em van ensenyar que s’havia de servir a tots els vilatans, i això ho podies fer de moltes maneres.
Però ja hem vist, malauradament, que la política transmet una imatge que no és precisament la de servei
Doncs hauria de ser així. Miri, jo sóc mestre i vulguis o no sempre és una professió on intentes ajudar els altres, però sempre dient la veritat. Per això cada dia, i això m’ho deia el meu pare, has d’anar a dormir mirant a la gent els ulls, dient: “això és així t’agradi o no”, i mirant de buscar una solució per als problemes, i les preocupacions que pugui tenir el ciutadà.
Els Alcaldes de pobles com el vostre ho són les 24 hores, ja ens ho diuen
Sí, la realitat és que l’Administració més propera en un Ajuntament és l’alcalde o els seus regidors, i és logic que et trobis que vas pel carrer i la gent et pregunti coses perquè no té temps o perquè saben que estàs molt ocupat a l’Ajuntament, o pel que sigui. Forma part de la feina i l’has de fer ben a gust.
He vist que aquest, any per Sant Jordi feu quelcom especial per commemorar el centenari de Salvador Espriu
Exacte. Cada any per Sant Jordi el municipi elabora una col·lecció de contes, i en aquest 2013, celebrem tres aspectes: el primer és Sant Jordi, naturalment, com a patró de Catalunya, però en aquest, també la commemoració d’Espriu i el desè aniversari de La “Muntala”, que és la nostra Biblioteca, que rep aquest nom precisament a partir d’un poema d’Espriu.
Anem a temes supramunicipals. Què penseu de les reformes municipals on es proposen la supressió de municipis?
L’avantprojecte de governs locals de la Generalitat no diu realment que se suprimeixin sinó que serà voluntat d’ells arribar a una entesa si realment es volen fusionar. Aquí al Maresme l’únic municipi que és petit, petit és el de Caldes d’Estrac. Em sembla que és el segon municipi més petit de tot l’Estat quant a superfície, encara que de població estan a més de 2.000 habitants.
I com ho veu, això?
Jo no ho veuria malament si hi hagués una voluntat per part dels municipis d’unificar-se entre ells i també hi hagués una única Administració pública. Els recursos que realment s’han de gestionar cal que es facin bé, perquè aquesta és una altre. Moltes vegades ens trobem amb municipis molt petits que gestionen millor els seus recursos que no pas d’altres que són més grans.
I què en pensa dels Consells Comarcals?
Crec que hi ha d’haver una Administració supramunicipal que doni servei a aquells municipis que per sí mateixos no poden rebre, o que realment es faci una economia d’escala. És evident que hi han municipis que no ho necessitaran perquè ja tenen els serveis, però per exemple, el Consell Comarcal del Maresme, el més potent de les 41 comarques del país, dóna un servei a molts municipis petits.
I ja que parlem de gestió de diners, com veu el fet que pugui recaptar directament la Generalitat els impostos que han d’anar a l’Estat?
Mira, el que penso és que si gestionéssim els nostres recursos ens aniria molt millor, perquè la proximitat és el que fa tenir consciència i sensibilitat del que trepitges. I si realment recaptes els impostos de la gent que t’està pagant i els retornes a aquella gent, evidentment els gestionaràs millor i a més a més el ciutadà tindrà l’avantatge de demanar més explicacions perquè l’Administració seria molt més propera.
Molt lògic
Què passa ara? Doncs que ja sabem el decalatge que hi ha entre els impostos que paga qualsevol català i qualsevol persona de fora: les finances fan que no es retornin aquells diners que un català dóna, i com ens queda llunyà l’Administració estatal, no sabem exactament cap a on van. El que tenim claríssim és que no van cap aquí, i per tant, si poguéssim gestionar-nos-els, estic segur que ens aniria molt millor.
L’Artur Mas demanava la unitat dels catalans davant tota la situació que estem afrontant. Com ho veu, tot això?
Miri, jo em fico a la pell del President. En els moments de dificultat en els que realment hi ha preocupacions, és quan més units hem d’estar. I penso que el president el que està demanant és: “escolteu, estem passant moments molt difícils, tan difícils que fa que realment haguem d’anar en una mateixa direcció”. Així que no és simplement una crida amb aquelles persones que el van votar, sinó també aquelles que no ho van fer i també als altres partits polítics, perquè des de la unitat és quan es té força. Quan hi ha reptes tan importants com els que hi ha, sortir de la crisi i tenir un estat propi, hem d’anar totes a una.
