“Si hagués de deixar de ser alcalde, només ho faria per la família”

Quina va ser la seva motivació per entrar en política?

Crec que va ser l’estimació pel poble. Sempre he estat molt implicat amb totes les entitats del poble, especialment amb el futbol base de la Unió Esportiva Camprodon. Des de ben petit he jugat al futbol i vaig fitxar per l’equip local en el darrer any de juvenil. I més endavant vaig posar-me al capdavant de la coordinació dels dos equips base que hi havia, fins aconseguir el que tenim avui, que és una estructura molt important, de més de 20 equips. A Camprodon celebrem un dels torneigs més importants del territori, que és el dels Germans Vila-Riera, i un campus d’estiu també molt gran.

A Camprodon celebrem un dels torneigs de futbol base més importants del territori, el Germans Vila-Riera

I com va ser el procés d’accés a l’Ajuntament?

L’Esteve Pujol, que va ser alcalde durant més de 20 anys, em va venir a trobar i em va proposar que l’acompanyés en una llista. Jo li vaig dir que sí. Amb 18 o 19 anys vaig formar-ne part, no tant per mentalitat partidista, sinó per estimació al poble. En les primeres eleccions en les que formava part de la llista no vaig ser elegit regidor, perquè anava en un número molt baix. Això va venir després, en la legislatura següent, en què vaig estar uns quatre anys al govern i vaig gaudir molt de l’experiència.

A les terceres eleccions a les que anava, jo ja estava força més amunt a la llista, però en aquell cas es van aliar els Independents i ERC i no vam governar. Vaig quedar-me a l’oposició i vaig decidir fer un pas al costat. Apartar-me, perquè sempre he pensat que el que governa ha de tenir dret a governar. No vaig “molestar” gaire des de l’oposició. Això sí, sempre vaig intentar fer propostes, pensant que era el meu final de carrera política.

Des de l’oposició no vaig voler “molestar” gaire. Sempre he pensat que el que governa ha de tenir dret a governar

I es va acabar retirant de debò?

Inicialment, en les següents eleccions, les de 2019, em van tornar a proposar ser part  de la llista i vaig dir que no. Però em vaig prestar a ajudar-los a crear la llista. Per circumstàncies, finalment, en una de les reunions vam decidir no fer cap llista electoral. No ens volíem presentar.

Però després de molta insistència d’una sèrie de persones, vaig accedir a encapçalar una llista amb idees i cares noves, molt plural. La condició era la de poder crear jo mateix la llista, perquè volia que tots els sectors del municipi se sentissin identificats. I vam guanyar molt ajustats, amb 35-40 vots de diferència. Vam començar a governar i l’experiència va ser molt bona. L’equip es va implicar molt.

Es van presentar sota el paraigües d’un partit important.

Sí, del PSC, però com a marca blanca i sent completament independents. “Tots per Camprodon” és el nom de la iniciativa, com a part de la “Candidatura de Progrés” del PSC. En les campanyes electorals sempre necessites una mica de recolzament. A més, seguíem la traça històrica de l’Esteve Pujol i no ens vam veure amb la necessitat de canviar.

Durant el mandat de 2019 vam pedalar molt i la gent ens va donar la confiança, novament, el 2023, aquest cop amb majoria absoluta. Actualment, tenim nou regidors i estem molt satisfets dels resultats. Quan et donen tanta confiança, no vols decepcionat ningú.

En les campanyes electorals sempre necessites una mica de recolzament

Per què creu que li van renovar la confiança?

Perquè vam fer una cosa bàsica, que és escoltar la gent. Escoltar tothom és bàsic. I mirar de solucionar-los neguits i inquietuds. Aquesta és la meva manera de fer i la de tot l’equip. Som gent de carrer. La gent té el meu mòbil, saben on em poden trucar o enviar un missatge i saben que en el menor temps possible intento resoldre problemes.

Ens van renovar la confiança perquè vam fer una cosa bàsica, que és escoltar la gent

Què li ha aportat aquest temps a l’alcaldia?

Problemes! (riu). M’ha aportat una experiència inoblidable. Aquí n’aprens cada dia. És com estar en una universitat i fer un màster en tots els aspectes, fins i tot en coses que mai m’havien provocat curiositat.

Els alcaldes ho hem de saber tot i de tot. I això m’ha reportat grans aprenentatges en poc temps. N’estic molt orgullós i, personalment, reconec que em feia especial il·lusió. L’altra cosa que m’enduc és l’apreci i l’empatia amb la gent del poble. El tracte personal amb la gent és una cosa que m’agrada moltíssim també i que agraeixo cada dia. La gent agraeix molt l’ajut i, malgrat que diguin que no, ser alcalde és agraït.

Alguna inconveniència?

En l’aspecte familiar, ser alcalde és complicat. Estic casat, tinc tres fills, i he passat moltíssimes hores fora de casa sense veure’ls créixer. Només gràcies a la meva dona, que és molt treballadora, i que porta la motxilla de casa, ens n’hem pogut sortir. Si hagués de deixar de ser alcalde, només ho faria per la família.

Quan li van proposar ser Delegat del Govern de la Generalitat a Girona, tampoc deurien estar gaire contents a casa, doncs.

No gaire! (Riu). Finalment, combinar la feina de delegat amb l’alcaldia és difícil. Reconec que si fos el meu primer any com a alcalde, no hauria acceptat el càrrec. Ser alcalde demana, com a mínim, un any i mig de posicionar-se i d’entendre la feina. I, a partir d’aquí, comences a rodar sol.

Però tenint l’experiència i el rodatge que tinc, ja ho he pogut combinar. Primer, perquè l’equip tècnic de l’Ajuntament són persones molt potents, amb les que ens entenem molt bé i en poques paraules. I la gent del poble saben que em poden trobar igualment. L’Ajuntament ha pogut tirar endavant igualment.

En què consisteix ser Delegat del Govern de la Generalitat a Girona?

No ho sé del tot encara, ni ho sabia quan vaig acceptar el càrrec. El que vaig fer, això sí: avisant a tothom, va ser mirar de fer d’alcalde d’un municipi més gran. Vull dir que abans, a Camprodon, jo era l’alcalde de 2.500 persones i ara faig d’alcalde de tota la demarcació, amb 575.000 habitants.

El que he volgut és el mateix que he volgut per a l’Ajuntament de Camprodon: la proximitat. El que necessiten les persones, les empreses i el territori és ser escoltats i rebre solucions àgils. I si no són solucions, han de ser respostes àgils. No sé com treballaven els meus antecessors; segurament alguns més implicats i d’altres més institucionals, però la meva manera de ser em porta a estar a peu de carrer i ajudar les nostres comarques. És el que he fet aquests mesos. I val a dir que també hi ha un grandíssim equip a la Delegació.

Com a Delegat del Govern de la Generalitat a Girona ara faig d’alcalde de tota la demarcació, amb 575.000 habitants

Segurament es relaciona ara més que abans amb la Diputació i els Consells Comarcals.

Així és. La relació amb alcaldes i alcaldesses, i amb totes aquestes institucions supramunicipals, és molt gran. I n’estic molt content, perquè la necessitat que tenia la gent del territori de trobar feina de la nostra part era molt gran. Esperaven que algú els donés resposta, i en aquest temps he visitat més del 20% dels ajuntaments de les comarques. La gent ho agraeix molt. Anem amb bon ritme.

Tornem a Camprodon. En quin moment està la vila?

El que marca la diferència és la gent. Per molt que us parli del pont romà, del monestir, de la natura, dels passeigs, etc., Camprodon és, sobretot, la seva gent. Aquí hi ha una implicació i un sentiment de pertinença molt arrelats. Quan remem, tots remem cap a la mateixa direcció. I quan surts del terme, te n’adones que això no passa a tot arreu.

Som capaços d’organitzar-nos per crear el que faci falta en poc temps. I només cal posar una idea sobre el terreny per tal que la desenvolupi la gent i les associacions tan potents que tenim. Sempre tenen un sí per resposta. Així és molt fàcil treballar.

Camprodon és, sobretot, la seva gent. Aquí hi ha una implicació i un sentiment de pertinença molt arrelats

Quin tipus de municipi és Camprodon?

L’altre dia una persona em deia pel carrer que això seria com “la petita Suïssa” de Catalunya. Som així: ho tenim tot. I, de vegades, no ho sabem valorar prou. Tenim producte per als visitants i per a la gent del territori. Tenim natura, cultura, patrimoni, esdeveniments, fires, turisme, música… Crec que no parem.

Quina és la principal preocupació actual dels habitants?

Crec que són les dues mateixes que tenen a tot Catalunya: l’habitatge i l’ocupació. A Camprodon ens està perjudicant força la demanda de feina i la manca d’habitatge disponible. Gairebé tots els sectors econòmics que tenim aquí són molt actius i busquen mà d’obra per treballar. S’està buscant personal per tot arreu i no el tenim dins del territori. I això ens perjudica, perquè fa que alguns negocis tinguin horaris més reduïts, o tanquin més aviat, o donin un servei que no és tan bo com voldríem.

Això cal vincular-ho a l’habitatge. El creixement poblacional i urbanístic és molt gran, però els preus creixen encara més. I la gent que es vol arrelar aquí els costa moltíssim quedar-se, perquè no hi ha gaire habitatge assequible. Aquí vol venir molta gent de fora a instal·lar-se, però si comparen els sous que es paguen amb els preus de lloguers que es demanen, veuen que no els surten els comptes. No poden estar-se aquí. És un peix que es mossega la cua…

S’està buscant personal per tot arreu i no el tenim dins del territori. I això ens perjudica

I s’està fent alguna cosa des de l’Ajuntament, en aquest sentit?

Estem treballant-hi molt. Sabem que no és la nostra competència, però sí creiem que és la nostra obligació. Juntament amb l’Agència Catalana de l’Habitatge vam adquirir 11 pisos de la SAREB per posar-los a lloguer assequible, dels quals ja n’hi ha la meitat que estan dedicats a joves que es volen arrelar, i cinc més per gent ja arrelada i de més edat. Finalment, un pis l’havíem guardat per a emergències, però el vam acabar dedicant també al jovent.

Ara anem per la segona fase: tenim dues parcel·les a disposició, per poder-hi fer pisos de lloguer assequible. Ens permetria fer 25 pisos i hem traslladat a l’ACH que volem construir-los per instal·lar 25 famílies més al poble.

Recorda la seva primera decisió com a alcalde?

Sí, perquè va ser difícil d’oblidar. Jo vaig prendre possessió del càrrec en un dissabte i en Xavier Sala, l’alcalde a qui vaig rellevar, em va dir que el dilluns següent calia anar a la caserna de la Guàrdia Civil de Girona, perquè havien decomissat 280 armes en una exposició que hi havia aquí. O la Generalitat i la pròpia Guàrdia Civil volien saber si l’Ajuntament en volia conservar alguna… La meva primera feina va ser asseure’m en una sala amb 280 armes… Jo que no hi entenc gens, ni sabia ni d’on baixaven! No sabia ni què fer.

Què diferencia el seu govern  municipal dels anteriors?

Crec que el que hem aportat és que som un grup molt jove. M’atreveixo a dir que fa cinc anys ens van arribar a titllar de ser-ho massa i de creure que no ens en sortiríem. Estem parlant de persones que amb prou feines arribem als 40 anys, actualment. Personalment, crec que vam aportar la frescor que necessitava el poble, i idees noves, i proximitat i molt de treball.

Crec que vam aportar la frescor que necessitava el poble, i idees noves, i proximitat i molt de treball

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?

L’endeutament municipal és menor al 10% i, per tant, estem molt bé. Però no podem fer el que volem. Hi ha un tema important i és una queixa de tot arreu: la despesa corrent. Ens està matant el dia a dia i és impossible aguantar si no hi ha augments d’aportacions per part de l’Estat, la Generalitat i la Diputació.

Ens passa aquí com a les cases particulars: que puja la factura de la llum, de l’aigua i els aliments. En canvi, les aportacions no pugen. Això ens provoca unes tensions de tresoreria molt grans. Quan arribem a final d’any i hem de quadrar el pressupost, veiem que l’enllumenat públic, o l’alimentació de la llar d’infants o el geriàtric han superat el previst. Tot això ens trenca el pressupost, perquè és impossible de calcular. I sense ajut supramunicipal, els ajuntaments estem desemparats.

Val a dir, però, que hi ha força subvencions disponibles i que estem vivint un gran moment en aquest sentit. N’arriben moltes i podem fer moltes coses en quant a carrers i grans inversions, però podem fer ben poques coses en quant a la despesa corrent, que ens fa estar molt lligats.

Quan hem de quadrar el pressupost, veiem que l’enllumenat públic, o l’alimentació de la llar d’infants o el geriàtric han superat el previst

Quins són els grans projectes ara mateix?

En tenim molts. Camprodon ja està molt bé, en el sentit que compta amb un geriàtric, una llar d’infants, una escola, un institut, un parc de bombers i un pavelló que són nous i de primer nivell. Com a molt, li faríem un rentat de cara, a la façana, de l’escola.

A banda d’això, tenim per fer les entrades del poble, que mereixien ser més dignes per tal d’atreure tants visitants com rebem. Vam començar per l’entrada est, la de Molló, posant-hi voreres amples i pacificant el carrer. També vam actuar a l’entrada nord, a través d’un carrer i una d’urbanització nous. I ara ens queda per fer la part sud, que justament acabem d’arrencar.

En general, volem fer carrers més estrets, que donin prioritat als vianants, no tant als vehicles. I també volem dignificar el gran pàrquing de terra que tenim a l’entrada del poble.

Volem fer carrers més estrets, que donin prioritat als vianants, no tant als vehicles

Quant a la promoció econòmica local, què ens en pot dir?

Aquí tenim moltes PIMEs. Algunes, com les Galetes Birba, o els embotits dels Germans Casanova, tenen molta nomenada, però no arriben als 100 treballadors cadascuna. Nosaltres treballem amb totes les empreses per resoldre’ls qualsevol inquietud. Dinamitzem molt el poble, perquè tot aquest producte que es crea aquí es pugui vendre aquí. Són productes de gran qualitat que, quan es venen als nostres comerços, permeten que molta gent pugui viure força bé.

El Govern ajuda prou els municipis a l’hora de planificar? Vostè com a Delegat del Govern i alcalde, què ens en diria?

Ara respondré una cosa que no agradarà ningú: no. El Govern no ajuda prou els municipis. I, per tant, aquesta és la meva funció com a Delegat del Govern. Si més no, és el meu propòsit des que vaig acceptar el càrrec. Estic aquí per mirar de donar-li la volta a la truita i que la percepció canviï.

Els ajuntaments han de tenir la percepció que la Generalitat els recolza i defensa, no pas la d’un ens que els és llunyà. I hem de treballar per aconseguir-ho. El Govern actual vol ser molt més municipalista i vol demostrar-ho posant al capdavant persones que han viscut el territori.

El Govern no ajuda prou els municipis. I, millorar aquesta és la meva funció com a Delegat del Govern

Quines preocupacions tenen els alcaldes i alcaldesses de la zona?

Més enllà de la del finançament, que ja hem comentat, hi ha el tema de l’habitatge i el de la seguretat. Però també hi ha l’ensenyament i la sanitat, que ens preocupen molt. La feina s’està fent molt bé, i els docents, i sanitaris, i cossos de seguretat són molt bons i crec que som l’enveja d’Europa. Però la sensació que tenim és que ens manquen recursos i cal treballar per adquirir l’excel·lència tots els dies. A més, cal que els empoderem i els deixem fer la feina que ells voldrien fer, com la voldrien fer.