“Si hi ha una cosa que fem bé als pobles és espavilar-nos”

Què el va motivar a vostè a fer política i a presentar-se a l’alcaldia d’un poble com és el de La Torre de l’Espanyol?

Moltes coses. Sempre m’ha agradat la política a nivell nacional. Soc un independentista ferm des que tinc consciència política i ja, des de la joventut, amb més persones, crèiem que les coses no anaven com havien d’anar al municipi. A més, la roda del Procés ja estava en marxa i això ens va fer donar el pas i crear una candidatura exprés, en pocs mesos. Érem una colla d’amics convertits en candidatura. Veníem de crear la secció local de l’ADF al poble i, finalment, vam constituir la llista electoral. Vuit anys després, aquí estem.

Érem una colla d’amics convertits en candidatura. Veníem de crear la secció local de l’ADF al poble i vam constituir la llista electoral.

Quin diria que és el seu estil de fer política?

Jo soc una persona d’esquerres, molt d’esquerres. I, per tant, sempre posem el poble, la gent i les seves necessitats per damunt de qualsevol altra cosa. A més, com que som un poble petit, creiem molt en la cohesió i en què tot es faci amb l’acord de totes les persones. Això ens porta a ser molt participatius.

A banda d’això, una cosa que per a mi sempre va ser innegociable és que els serveis públics que teníem al poble havien de ser del poble. Per tant, ho vam municipalitzar absolutament tot, des del servei de l’aigua fins al centre de dia i la llar d’infants. Ara tot està en mans de l’Ajuntament. Això era una cosa que s’havia de fer i que no tenia res a veure amb les inversions que venien.

Per a mi sempre va ser innegociable que els serveis públics que teníem al poble havien de ser del poble

En aquests vuit anys què és el que li ha aportat, personalment, el fet de fer d’alcalde?

He après que no es pot fer tot el que voldries. Que l’Administració és molt lenta i que això arriba a desesperar. De vegades la gent es pregunta per què no s’avança més i per què no es fa tal o qual cosa. La raó és senzilla: és que tot comporta molts tràmits, papers i informes a Madrid i a Barcelona. Moltes coses que s’escapen al propi control.

A més, els ajuntaments petits patim el problema del personal. Som els que som, però es va creant una cua i les coses van passant com van passant. I l’Administració crec que hauria de trobar mecanismes per guanyar agilitat, perquè no pot ser que costi tant d’engegar certes coses que són importants.

La prova la tenim ara que s’acosten les eleccions i que tothom està fent obres. Pot ser que hi hagi alguna intervenció que es planifiqui cap a l’últim any de mandat per la raó que sigui. Però, llevat d’això, moltes obres es van acumulant al final del mandat perquè, malgrat que les has engegat al principi, no poden executar-se fins al tercer o quart any. I això no hauria de ser així. Més, en pobles petits. No sé si es podrien fer excepcions, però caldria fer quelcom perquè res no costés tant.

Crec que l’Administració hauria de trobar mecanismes per guanyar agilitat

Vostè ha decidit que no es tornarà a presentar a les properes eleccions municipals de maig.

No ho faré per diversos motius. N’hi ha de personals i de laborals. Aquí som un poble petit en què compaginem la vida política amb la feina i la família. Estant a l’Ajuntament li manllevem temps a la família. Evidentment, també hem de treballar professionalment, això és innegociable.

Però el principal motiu pel que no em tornaré a presentar és perquè des del primer moment vaig dir que el temps a l’alcaldia hauria d’estar limitat a dos mandats. No penso trencar pas els meus principis: ara que ja he complert el segon mandat, la meva etapa al capdavant de l’Ajuntament s’ha acabat.

No em tornaré a presentar a l’alcaldia: des del primer moment vaig dir que volia limitar el temps a dos mandats

Li hem demanat fotografies personals. Ens en podrà explicar alguna?

En tinc una del temps de l’alcaldia, en una reunió veïnal amb tot l’equip. Si hi ha una cosa que em satisfà de l’Ajuntament que he liderat és que ha estat un equip de debò, no pas un cap visible acompanyat de comparses. Aquí tothom ha gestionat la seva part i el que cada regidor o regidora ha decidit s’ha tirat endavant, amb consens. Les coses s’han parlat entre tothom i mai ha prevalgut la meva decisió. Si la majoria deia una cosa i jo deia la contrària, es feia el que deia la majoria.

A més, una altra cosa de la que estic satisfet és que periòdicament ens reunim tot el poble i expliquem tot allò que es va fent. Entre Nadal i la Festa Major, per Sant Antoni, en farem una per explicar el pressupost que vam aprovar abans de les festes. Hi direm què és el que s’ha fet, què està previst de fer i què deixarem pressupostat.

Si la majoria deia una cosa i jo deia la contrària, es feia el que deia la majoria

Ens ha dit que té una altra fotografia de quan era adolescent.

Sí. És una foto en la que surto fent esport. La meva vida ha estat marcada per l’esport i pel futbol, al que he jugat des que tenia tres o quatre anys. Quan estava a la universitat vaig ser prou afortunat com per poder-me guanyar la vida jugant al futbol a la Franja de l’Aragó i a Lleida i pagar-me els estudis.

Parlem del municipi del que vostè és alcalde. Com ens el podria definir?

La Torre de l’Espanyol és un municipi petit, de menys de 700 habitants. La nostra gran activitat econòmica és l’agricultura i, dins d’aquesta, destaca la fruita dolça tot i que cada vegada va a menys. També hi ha ametller i, sobre tot, oliver.

Ens trobem situats a la vora d’Ascó i de la seva central nuclear. Moltes de les famílies del poble treballen a la instal·lació i això fa que el 50% de l’economia depengui de l’agricultura i l’altre 50% de la central. A banda, també hi ha l’empresa pública Enresa, que ens fa les transferències i que ens aporta uns ingressos econòmics importants per a l’Ajuntament. Més del que ens tocarien per les nostres dimensions. Nosaltres ens aguantem i tenim certa capacitat gràcies a això. També tenim un parc eòlic que ens aporta alguns ingressos més.

Tot plegat, hi ha molta energia.

Som un municipi de la Catalunya interior. No tenim un nucli amb la bellesa que poden tenir alguns pobles del Pirineu, però tenim un entorn excepcional que mirem d’aprofitar i de promoure. És la barreja de mosaic agrícola i forestal que ens permet atraure el turisme familiar.

No obstant, com que l’economia local depèn tant de l’agricultura i aquesta depèn dels costos de l’energia i l’aigua, les cooperatives i els petits productors locals es troben trontollant ara mateix. I això ens preocupa.

Tenim un entorn excepcional que mirem d’aprofitar i de promoure. És la barreja de mosaic agrícola i forestal que ens permet atraure el turisme familiar

I la gent? Com diria que són els torredans i torredanes en general?

Són persones molt obertes. Si tu tens ganes de treballar i d’implicar-te, el poble t’acull i ets un més des del primer dia. De fet, i ara pronunciaré una paraula que no m’agrada gens dir, un “foraster” ha estat al capdavant de l’Ajuntament durant vuit anys sense cap problema.

Comptem també amb un tant per cent elevat de població d’origen marroquí. Som un poble agrícola i, per tant, acollim molts treballadors temporers. Alguns d’ells s’han acabat establint aquí i ja estan en famílies de segona generació, que han estudiat i s’han criat aquí. Es tracta d’una comunitat molt ben establerta. I la gent de la Torre és molt festiva, molt oberta. Crec que ens agrada la festa i trobar-nos al carrer.

Hi ha un bon teixit associatiu?

Doncs sí. Tot i que el poble és petit, comptem amb 12 associacions ben actives: la de Dones, la de Caçadors, els Diables, els Grallers, els Gegants… També tenim una associació de BTTs (bicicleta de muntanya) que organitzen una cursa puntuable del circuit de les Terres de l’Ebre. Diuen que és la millor de la zona.

A banda de les associacions també tenim col·lectius que venen a proposar-nos activitats i les acaben fent en col·laboració amb l’Ajuntament. Aquest és un aspecte molt destacable. A banda, com que tenim uns ingressos més elevats dels que ens pertocaria, sempre podem ajudar tothom a través de les subvencions. Ho aprofitem per fer guanyar musculatura.

Sempre podem ajudar tothom a través de les subvencions. Ho aprofitem per fer guanyar musculatura

Digui’ns coses bones i dolentes de la Torre de l’Espanyol.

De bones, crec que tenim l’avantatge de ser un poble petit i rural. Això ens aporta tranquil·litat i qualitat de vida, i uns preus molt raonables.

També estem ben connectats, a quatre quilòmetres de la C-12 (l’eix de l’Ebre entre Tortosa i Lleida), a 40 minuts de Tarragona i 40 més de Lleida. I formem part de les Terres de l’Ebre, que està molt bé, tot i que la tradició local és més aviat la de mirar més cap a Lleida que cap a Reus, Tarragona o Tortosa.

Alguna cosa dolenta hi haurà.

No gaires. Potser diria el problema de l’habitatge, com molts altres pobles petits. Hi ha molta casa tancada que, de vegades, es posa a lloguer a uns preus que semblen massa elevats. També tenim cases que passen d’hereus en hereus i que ningú vol. I que després es fan malbé i es converteixen en problema. Tot plegat, hi ha gent jove que voldria quedar-se a viure aquí però no troba un espai on residir. I aquest és un problema molt greu.

Entesos.

I d’altra banda, com us deia, la presència d’instal·lacions importants a les rodalies ens permet tenir uns ingressos amb els que podem garantir serveis que no hauríem pogut mantenir d’una altra manera. Per exemple, la llar d’infants, o el centre de dia, que cada vegada és més important, perquè tenim un nombre creixent de gent gran.

La presència d’instal·lacions importants a les rodalies ens permet tenir ingressos que garanteixen uns serveis que no hauríem pogut mantenir d’una altra manera

Quins espais físics del municipi destacaria vostè? Quins són els més bonics?

Personalment, com que soc molt amant de l’esport i de la muntanya, el que més miro és l’entorn. Aquí a prop tenim la Serra del Tormo, que és la nostra bandera. És un cim d’uns 500 metres, inclòs dins dels 100 cims de la demarcació de Tarragona i que es troba el final de la serralada prelitoral. Surt del mateix riu Ebre i va pujant i pujant, fins arribar a la Serra Major del Montsant. És un espai protegit i compta amb un Centre d’Interpretació de la Natura a la Finca de la Mina, que és allà d’on antigament ens abastíem d’aigua. La que rebem aquí i als pobles del costat no prové de l’Ebre, sinó de fonts naturals del Montsant.

I al nucli urbà hi tenim dues fonts antigues, romanes, molt destacables, com són la Font de l’Horta i la Font del Torrent. A banda, tenim la casa del Conde, que és un patrimoni arquitectònic. Com en tots els pobles, antigament, tot pivotava al voltant d’un home adinerat que posseïa les terres i per al qual tothom treballava. Ara la casa és en mans particulars però segueix sent un referent arquitectònic del nostre passat.

Deia vostè que la situació econòmica de l’Ajuntament és favorable.

Així és. Els ingressos extraordinaris que ens aporten aquestes instal·lacions ens donen solvència. Això significa que l’Ajuntament mai ha tingut deutes ni problemes econòmics. Aquí a l’oficina, per dir-ho així, no sabem el que és demanar un crèdit, i això ens dona tranquil·litat.

Però sabem que tot això té una durada limitada, perquè en algun moment s’exigirà el tancament de les centrals. I és un moment cada vegada més proper. Per tant, estem preparant-nos per quan passi i ens haurem d’habituar a viure sense aquests ingressos.

Quantes persones treballen a l’Ajuntament? Quin és el perfil del seu equip de govern?

Com us deia abans, vam municipalitzar diversos serveis. Per tant, ara ens trobem amb una plantilla de 24 persones, entre oficines, brigada, personal de neteja, llar d’infants i centre de dia. Potser hi haurà qui se sorprengui de tantes persones, però alguns dels professionals només dediquen cinc o sis hores a la setmana. A l’Ajuntament tot es gestiona entre quatre persones fixes, que és un nombre bastant just pel volum de feina que hi ha. El tècnic municipal passa per aquí un cop a la setmana. I després tenim la brigada de carrer, que són dues persones. I dues més de neteja de totes les instal·lacions municipals.

Quant a la part política, tenim set regidors. Els set compartim la mateixa candidatura, perquè el 2019 hi va haver una llista única. Però tenim perfils molt diversos, fins i tot ideològicament. Som una llista feta i pensada per treballar pel municipi i englobar el màxim d’ideologies. Crec que ens ha funcionat molt bé: alguns son paletes, altres empleats de la central, grangers, pagesos, i jo, que treballo a emergències… És un poti-poti, però no ens hem ajuntat per interès polític, sinó per que som amics, la majoria. Moltes discussions que tenim les acabem resolent parlant-nos a la cara i dient-nos les coses tal com sonen. I no hi ha mai cap problema.

Quins són els projectes més importants que han desenvolupat aquesta legislatura passada?

Com us deia, el de la municipalització dels serveis. Era una qüestió ideològica. Volíem que el poble es quedés tots els serveis públics. A banda, ens hem centrat molt en la renovació dels carrers, perquè en teníem alguns que feia 70 anys que estaven fets, amb tots els problemes que això comporta: clavegueram, manca d’instal·lació i de conductes… En això hem hagut d’invertir moltíssim.

També hem hagut de renovar la piscina, que ha estat una obra sobrevinguda i que no hem tingut més remei que fer, perquè petava per tots costats. A l’igual que les intervencions en les cases fetes malbé, que queien o que no tenien un propietari que se’n volgués fer càrrec. Hem hagut de fer quatre demolicions que ens han permès fer places, pàrquings i esponjar el municipi. Aviat tirarem a terra una illeta de cases al centre i que ampliaran els dos carrers principals amb una placeta.

I, finalment hem potenciat molt el centre de dia. Fins fa poc estava gestionat per una empresa privada i ara ho portem directament. Estem intentant abaixar els preus de les sis places privades. I mantenim el de les altres deu, que són públiques. També millorem certs serveis que s’hi donaven, com ara les hores de fisioteràpia, les de psicòleg, les d’infermeria…Tenim molta feina i tot val molts diners, i a més hi ha un horitzó de clausura de la central i volem tenir-ho tot llest abans que arribi.

Volíem que el poble es quedés tots els serveis públics. Era una qüestió ideològica

Quan està previst el tancament?

El 2031 hi ha previst el tancament d’un grup i el 2033 el tancament de l’altre. Això vol dir que està a tocar, si no hi ha una decisió política d’aplaçament, o una d’avançament. Durant molts anys hem ingressat molts diners que haurien d’haver-se invertit en carrers i infraestructura. Però, quan vam entrar a l’Ajuntament, ens vam trobar en què els diners s’havien gastat en festes majors i en coses que considerem que no tocaven. Ara tot el poble està planificat.

S’està fent alguna cosa en quant a promoció econòmica?

Tenim la fira del Tastafruit, però la pandèmia ens la va debilitar. I des d’aleshores fins ara s’han estat tancant moltes hectàrees de fruita. Per tant, hem de repensar si la reconduïm cap a producte local i no centrar-la només en la fruita. El que estem intentant és salvar, com a mínim, les explotacions que tenim. Que no es perdin i que puguin garantir el relleu. Però ara mateix els productors estan molt afectats pels augments de costos i d’electricitat… Mai havíem vist el preu de l’aigua com ara.

Hi ha sectors que pràcticament colliran per cobrir despeses. Si cau la comunitat de regants, caiem tots i, per tant, anem de la mà amb ells en temes de transició energètica per falcar l’agricultura al poble. Al cap i a la fi, qui va a treballar a la central té feina de moment, mentre no tanqui. Però el pagès necessita ajut ara mateix.

Els productors estan afectats pels augments dels costos i de l’electricitat… Mai havíem vist el preu de l’aigua com ara

Ens podria dir quin ha estat el millor moment al capdavant de l’alcaldia?

En tinc molts de bons. Com a polític independentista, el millor va ser el dia 1 d’octubre a la tarda. Tenia molt clar que allò havia estat una victòria espatarrant. A més, aquí vam passar un dia festiu espectacular, amb tota la gent del poble col·laborant a la plaça. Vam fer paelles, activitats pels nens… Quan venien els Mossos, tothom es posava a defensar.

A Mora la Nova, just aquí el costat, va aparèixer un comboi de la Guàrdia Civil i hi va haver moments tensos. Vam témer que no volguessin venir també per aquí. I anàvem veient la tele des de primera hora del matí. Però aquell final, després del recompte, va ser molt emocionant. Segur que el recordaré amb molta emoció i alegria. I la nit abans, dormint amb el tinent d’alcalde dins de l’Ajuntament, tancats per garantir que es pogués fer, també va ser un moment espatarrant.

I en la gestió del dia a dia, algun moment bo?

Ja a nivell municipal, també tinc moments que recordaré amb molta alegria. Però un que és molt important va ser quan vam quedar-nos amb el centre de dia i amb la llar d’infants i els vam reobrir. Actualment, set anys després, està plede nens i nenes. No s’hi cap. Ha estat un moment de veure que l’havíem encertat, i més amb servei públic pur i dur.

També va haver un altre moment important quan, juntament amb un ADF, vam aconseguir fer una cosa que portàvem al cap des de feia molt de temps: una bona senyalització, professional, de camins i senders per evitar que la gent que vingui no es perdi, amb tota la dificultat. Vam invertir uns 40.000 euros i ho vam aconseguir. De vegades una feina molt important d’un alcalde de poble petit és moure’s per aconseguir subvencions d’on no n’hi ha per poder fer aquesta mena d’inversions.

I algun moment dolent?

L’època del Covid va ser fatal. Com us deia, tenim un centre de dia i allà el problema va picar molt fort. Ja el teníem en gestió directa i jo em vaig haver de posar al capdavant. Vaig patir molt en veure tants morts en les residències de tot arreu. Quan la Generalitat va decretar el tancament dels centres de dia un divendres, nosaltres ja ens havíem avançat a fer-ho, amb tot el que això suposa.

A més, en un poble petit amb tanta gent gran, que està sola, hem passat moments molt durs, físicament i mental. Durant la Covid em vaig aprimar entre sis i set quilos, només del patiment diari, de veure que cada dia et feien fer coses noves, a les que no trobaves cap lògica… Com ens havien de prohibir sortir a comprar en un poble petit? Com havies de fer-ho per dir-li a la gent que ho complís?… Jo vinc del món de les emergències i entenc certs plans i maneres de fer. Però si no tinc els mitjans per fer-los complir, com evito que la gent surti a partir de les deu de la nit?

Durant la Covid em vaig aprimar entre sis i set quilos, només del patiment diari, de veure que cada dia et feien fer coses noves, a les que no hi trobaves cap lògica

La gent sortia gaire?

Recordo que una nit el Barça jugava una eliminatòria de la Champions. A les nou començava el partit i hi havia deu persones al bar del poble, veient-lo. A la mitja part, la gent havia de marxar cap a casa, per llei. Tots em miraven i em deien: “de debò?” i jo: “sí, heu d’anar cap a casa”. I tothom, lògicament, responia: “si ja no ens hem infectat, què ha de passar-nos més enllà de les deu?”… Van ser certes coses que ens van fer patir molt.

I més enllà de la Covid?

Doncs hem tingut el tema dels fons nuclears, que és un impost que grava la Generalitat pel tancament, i per generar diversificació econòmica al territori abans del tancament. Ja feia un any que hi estàvem treballant, però hi va haver una modificació de la llei i ens ho han tombat tot. Ens hem sentit molt emprenyats en veure com la política d’alt nivell podia destrossar gratuïtament uns fons que tenien sentit pel territori.

Ens hem sentit molt emprenyats en veure com la política d’alt nivell podia destrossar gratuïtament uns fons que tenien sentit pel territori

Creu que des dels governs centrals es té prou en compte els municipis com el seu?

No. Crec, però, que a poc a poc es van fent passes, com ara l’Agenda Rural i altres coses que et fan pensar que anem pel bon camí. Però considero que s’han d’espavilar molt més. Entenc que, des d’un punt de vista demogràfic, els nostres pobles representen molt poques persones. A la Ribera d’Ebre, en total, hi ha uns 22.000 habitants. Si els cal fer alguna cosa que perjudiqui la zona, al final 22.000 vots representen molts pocs escons.

En canvi, aquests municipis gestionem el 80% del territori i sembla que se n’oblidin de vegades. Crec que al Govern de la Generalitat li fa falta més mirada rural. A mi, particularment, em sembla que als pobles ens tenen una mica deixats de la mà de Déu, tot i que no us puc negar que ens han ajudat en certes coses. Fins i tot, quan truques a certes portes, veus que tenen la intenció d’ajudar.

El panorama no els sembla gaire favorable, doncs.

Si hi ha una cosa que fem bé als pobles és que ens sabem espavilar. Però és evident que amb una legislació distinta segurament podríem avançar molt més per evitar el despoblament. Per exemple, ara es parla molt de les infraestructures: per què tenim aquí una línia de tren que no funciona de cap de les maneres? Si es vol apostar de debò pel territori, aquesta seria una política que serviria.

Les campanyes que conviden a viure el “dia sense cotxes” em semblen fantàstiques si vius a les ciutats. Però aquí no és possible, de cap manera. Jo no puc demanar a la gent del poble que visqui un dia sense cotxe. Jo mateix treballo en un lloc i la meva dona treballa en un altre, i cap dels dos ho fem a La Torre, així que ens calen dos cotxes. Que no ens demanin d’estar-nos-en si, com a mínim, no ens garanteixen un transport públic fiable i de qualitat per anar a la capital de la comarca.  

A banda d’aquesta, quines altres reivindicacions tenen els alcaldes i alcaldesses de la zona? En què coincideixen?

Molts municipis petits de la nostra zona tenen necessitats comunes, més enllà del color ideològic que tingui cadascú. Una, com us deia és el transport públic i la línia de tren, que no és que sigui tercermundista, sinó que és el següent. I tenim un eix de carreteres que hauria de ser molt millorable, perquè hi ha bastants accidents i està molt transitat.

Tampoc ens ha arribat encara la fibra i ja estem més enllà del 2022. Anem amb radioenllaç que, en efecte, ens dona una bona cobertura i un bon nivell. Però el que hauríem de tenir és la fibra. Quants anys fa que la tenen a Barcelona? És que som ciutadans de segona i per això no s’ha començat a tirar la fibra fins ara? En fi, hi ha certes coses que ens fan pensar que els pobles som una prioritat de segon ordre.