“Si la indústria ha tingut braç per aguantar, també tindrà la intel·ligència d’adaptar-se”

Quin balanç fa d’aquests anys de mandat?

Aquest no ha estat un mandat precisament tranquil. La conjuntura del país és la que és. Fins fa poc teníem presos polítics, tenim encara gent exiliada i patim represàlies i repressió constant. Les relacions amb l’Estat són les que són i es respira un ambient estrany. A sobre, en aquests anys, vam patir el temporal “Glòria” i, per acabar d’arreglar-ho, va arribar la COVID. 

Ja ho veu: avui encara anem amb mascareta i hem de mantenir les distàncies. Encara hi ha gent a l’hospital i a les UCIs. Tenim persones que es moren i el món s’ha aturat sencer. La gent ha deixat de volar i els trens i els cotxes han deixat de circular. Molta gent no ha anat a treballar a l’empresa i s’ha hagut de quedar a casa. Mai ens havia passat. I, com a Diputació, ens ha calgut gestionar tota mena d’ajuts a la societat cap als ajuntaments. 

Com a Diputació, ens ha calgut gestionar tota mena d’ajuts a la societat cap als ajuntaments.

A més, les onades de pandèmia s’han anat succeint en els darrers mesos.

Cert. Quan ens pensem que s’acaba, ens n’arriba una altra onada. Ja anem per la cinquena. A la regió sanitària de Girona vam passar, en pocs dies, de tenir sis persones a les UCIs a tenir-ne prop de setanta. Ara ja tornem a baixar, però seguim tenint cinquanta ingressats. Tot és molt complex i difícil de gestionar, també comunicativament. A més, crèiem que podríem tenir una campanya turística millor que la de 2020, però no haurem arribat ni de bon tros a la que va ser el 2019 o 2018. Els hàbits de la gent també han canviat…

Crèiem que podríem tenir una campanya turística millor que la de 2020, però no haurem arribat ni de bon tros a la que va ser el 2019 o 2018.

Els ajuntaments deuen haver requerit molt de suport tots aquests mesos.

Així és. Vam posar a disposició un conjunt de mesures. Vam aplaçar el cobrament de molts impostos (tot plegat, 20 milions d’euros), vam avançar el 50% del Fons de Cooperació Local i Comarcal (11 milions més), vam endegar una plataforma digital de comerç local per promoure el kilòmetre cero. També vam pagar els testos per a les residències i el personal sanitari, i per la policia local…

I tot això deu haver deixat tocada la caixa de la Diputació.

També cal dir que aquesta crisi ha fet que la gent, en general, estalviés diners. Amb la gent a casa no hi ha hagut temps ni ocasió de gastar, només en l’imprescindible. No ha estat com al 2008, que va derivar en una crisi econòmica i social molt forta. Però en el cas dels ajuntaments, totes les activitats culturals, esportives, etcètera, es van aturar. Per tant, a la Diputació hem estat atents a tot el que podíem fer per ajudar.

Amb la gent a casa no hi ha hagut temps ni ocasió de gastar, només en l’imprescindible.

També és el president del Patronat de Turisme. Ens deia que aquesta campanya seria millor que la de l’any passat, però no tan bona com les anteriors.

Nosaltres veníem d’uns anys de recuperació de la crisi. Els anys 2016 a 2019 havíem anat augmentant en turisme i en despesa de visitants, especialment, els que venien de fora: francesos, alemanys, belgues, holandesos, anglesos, americans i fins i tot asiàtics. Tot això ens va portar a fer unes previsions de creixement important el 2019 en relació al 2020 però, al març, va caure tot estrepitosament. A l’Aeroport de Girona no hi havia avions. Ni al de Barcelona. 

La gent tenia por de desplaçar-se en pandèmia i no s’estaven amb històries. Hem estat temps buscant una vacuna, però ningú tenia cap antídot i hi va haver milions de morts arreu del món. Per tant, tota la previsió positiva se’n va anar en orris. Només dir-vos que l’ocupació turística de 2020 va ser de 3,3 milions, quan el 2019 havia estat de gairebé 8 milions. I les pernoctacions de 2020 van ser de 10 milions, quan l’any anterior havien estat de 26 milions… Una reducció del 60%.

Déu n’hi do!

Un any francament desastrós per al turisme. A la Costa Brava, per exemple, el 2020 vam rebre només el 52% de turistes dels de l’any anterior. Aquests model turístic nostre, que es basa en l’arribada massiva de gent de fora, i en les pernoctacions, etcètera, s’ha vist afectat per la crisi d’arreu del món: no hi havia vaixells, no hi havia trens ni avions… Dels 2,7 milions de turistes que vam rebre el 2020, més de la meitat eren gent de casa nostra, que podien agafar el cotxe i venir amb més facilitat. El mercat català va salvar una mica els mobles.

A la Costa Brava, el 2020 vam rebre només el 52% de turistes dels de l’any anterior

I enguany ja n’han vingut més, de turistes?

Sí. Quan encara no hi havia la cinquena onada, i les vacunes avançaven, tot ens va portar a tenir una perspectiva molt més bona. Però la cinquena onada ens ho ha truncat una mica i les xifres potser seran una mica més baixes al setembre del que es preveia al juny. Amb tot, el 2021 serà força millor que el 2020. A la Costa Brava estem veient molt de turisme, evidentment de la resta de l’Estat i de casa.

Com ha quedat la situació en quant al teixit empresarial a la demarcació?

A excepció de les activitats de primera necessitat, la majoria d’indústries van haver de tancar totes, pràcticament. Això ho complica. Els ERTOS i les línies de crèdit avalades per l’Estat han afavorit certa liquidesa i la recuperació. Algunes empreses s’han quedat pel camí, perquè sempre passen coses en temps de crisi, però ara estem en una tendència de recuperació de les afiliacions a la Seguretat Social. 

De mica en mica, si tot passa, ens anirem tornant a situar. A casa nostra, la indústria es basa molt en l’exportació, és potent i forta. Si ha tingut el braç per aguantar, també tindrà la intel·ligència per poder-se adaptar. Penseu que laboratoris com ara Hipra, de Girona, van col·laborar de seguida amb la fabricació del PCR i són els més avançats en el desenvolupament d’una vacuna a l’Estat espanyol. Això també és un exemple de resiliència de la indústria gironina i, en general, del país.

Algunes empreses s’han quedat pel camí, perquè sempre passen coses en temps de crisi, però ara estem en una tendència de recuperació de les afiliacions a la Seguretat Social.

Si vostè hagués d’explicar a un ciutadà quina és la feina d’una Diputació, què li diria?

Sempre he dit que la Diputació és l’ajuntament dels ajuntaments. Les diputacions van ser creades com a ens locals supramunicipals, però amb naturalesa de corporacions locals, a l’igual que els ajuntaments. La seva finalitat és la de rebre recursos de la participació dels tributs de l’Estat que es recapten a la demarcació i donar-los als ajuntaments per desenvolupar el necessari per millorar la vida dels ciutadans. 

Evidentment, els ciutadans coneixen millor els ajuntaments, perquè és allà on van a demanar ajut. No venen a la Diputació a demanar que els empadronin, per exemple. Però aquí fem programes i recolzem els ajuntaments per tal que facin polítiques en benefici dels ciutadans. El que potser sí que ens dona a conèixer més són els nostres ajuts a entitats culturals, esportives, mediambientals i de tota mena.

La Diputació és l’ajuntament dels ajuntaments, però el seu president no és l’alcalde dels alcaldes.

Vostè és alcalde també de Banyoles. Com compagina aquesta feina amb la presidència de la Diputació?

El primer que cal deixar clar és que per poder ser diputat provincial has de ser càrrec electe local. Els diputats i diputades han de ser regidors i regidores, o alcaldes i alcaldesses dels respectius municipis. Per tant, són feines que van lligades. Com a alcalde de Banyoles m’han escollit per ser president de la Diputació. I, sí, la Diputació és l’ajuntament dels ajuntaments, però el seu president no és l’alcalde dels alcaldes, perquè la primera cosa que cal respectar és l’autonomia municipal. Nosaltres hem d’ajudar, però les decisions les prenen els municipis.

A la meva ciutat hi tinc més de 20.000 habitants. Treballo cada dia per ells, però els dilluns, dimecres i divendres estic fix al despatx de Banyoles, mentre que els dimarts i els dijous dedico més temps a la Diputació. Evidentment pot passar que algun d’aquells dies passi quelcom a Banyoles i t’hi hagis de quedar, o a la inversa. Finalment, Banyoles té una població molt gran i cal adaptar-se.

I a nivell personal i familiar?

Són les dues dimensions damnificades. Entre una cosa i altra, la família és el que se’n ressent i ho acumula tot. Els meus fills han nascut amb mi ja com a alcalde. També ens vam conèixer amb la meva dona quan era alcalde. I portem més de 25 anys casats. Podríem dir que tots ho portem a l’ADN, però hi ha moments que et demanen de ser-hi més present i has de fer molts equilibris.

Entre una cosa i altra, la família és el que se’n ressent i ho acumula tot.

El teletreball és una opció per als alcaldes i alcaldesses?

De teletreball n’he pogut fer molt poc. Durant les primeres onades de pandèmia anava i venia. Potser venia per prendre les decisions i me’n tornava a casa a seguir treballant. El teletreball es va instaurar bastant, però els alcaldes vam haver de fer molta feina presencial, perquè calia gestionar el dia a dia i a mi em semblava que calia estar a primera línia pel que pogués passar.

També és cert que moltes de les reunions, especialment les que abans s’anaven a fer a Barcelona, van passar a ser telemàtiques. També vam fer que els regidors i els diputats tinguessin llibertat per anar i venir, o reunir-se a distància. No hi havia res d’escrit i cadascú es va adaptar com va poder.

Els alcaldes vam haver de fer molta feina presencial, perquè calia gestionar el dia a dia i a mi em semblava que calia estar a primera línia pel que pogués passar.

El desplegament de la fibra òptica ha estat clau en tot això.

Ja era una qüestió urgent, però es va convertir en més necessària i més urgent. Si la gent volia teletreballar però no es podia connectar, no anàvem enlloc. Nosaltres teníem una estratègia amb la Generalitat per desplegar la fibra en totes les poblacions a l’any 23 i ens vam posar a la seva disposició per fer passar els tubs i les instal·lacions per totes les carreteres i vies necessàries. Portem dos anys molt intensos en aquest projecte. 

També vam haver de comprar molts kits de connexió per famílies que no podien assumir-ne el cost. En aquest moment estem centrats en el desplegament de la fibra òptica junt amb la Generalitat, i nosaltres ja en portem 42 km fets.

Parlant de serveis assistencials. Quines han estat les accions en temes com l’habitatge, les escoles bressol, etcètera?

Durant molts anys nosaltres vam ajudar les escoles bressol. Des del curs 19/20, però, qui ho paga ja és el Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Malgrat això, si algun ajuntament té problemes, nosaltres l’hem seguit ajudant.

Quant a l’habitatge, no és una competència pròpia de les diputacions, sinó de la mateixa Generalitat i també local. Però hem establert algunes línies de promoció per a la compra d’habitatge o l’ús social. Vam començar a fer-ho fa uns cinc o sis anys, amb uns ajuts de 90 a 100.000 euros. També estem ajudant als municipis a dissenyar les seves polítiques en la matèria.

El de l’habitatge és un problema recurrent en molts municipis. Els alcaldes i alcaldesses ens diuen que no n’hi ha d’assequible per al jovent.

Així és. Nosaltres n’ajudem a comprar. De vegades arribem a cobrir percentatges elevats, com ara el 50% de la compra i el 50% de l’arranjament. Tot plegat hi hem destinat 2,5 milions d’euros fins ara. I és que les polítiques de la Diputació han d’anar encarades al que ens demanen els alcaldes, perquè no podem fer coses que no necessitin els ajuntaments. L’any passat vam fer una dotació extraordinària d’un milió i mig per ajuntaments de municipis de menys de 20.000 habitants, a través dels consells comarcals.

Més enllà dels ajuts als ajuntaments i als consells, com li sembla que les diputacions poden col·laborar en el progrés del país?

Com us deia abans, les diputacions recaptem recursos i prestem serveis. Ajudem els ajuntaments a desenvolupar projectes a través de la part dels tributs de l’Estat que es cobren a la demarcació de Girona en diferents àmbits: l’IVI, els impostos especials, l’IRPF, fins i tot les quinieles. 

Les diputacions sempre hem col·laborat amb el Govern del país, per exemple quan hem aportat diners per a finançar places d’escoles bressol perquè la Generalitat no podia pagar-ho, malgrat tenir-ne les competències. Hi hagi hagut qui hi hagi hagut al capdavant, sempre hem estat al costat del Govern.

Fa uns anys, per exemple, quan encara no era president, la tresoreria de la Generalitat era tan minsa que no es podia pagar ni el fons de cooperació local. Les diputacions vam avançar els diners i la Generalitat ens ho va reenviar més tard.

Les diputacions sempre hem col·laborat amb el Govern del país.

Falten només dos anys per les pròximes eleccions. Ha decidit ja si es tornarà a presentar com a alcalde de Banyoles?

Encara no. Tenim tanta feina a fer en el dia a dia, que parar-se a pensar en què faré d’aquí a dos anys encara se’m fa difícil. Suposo que els esdeveniments em portaran a decidir. Però no ho puc dir per ara, perquè ni ho sé ni sé quines coses poden passar.

Valora positivament la feina que ha fet en l’àmbit local?

La valoro molt positivament, és clar que sí. He estat en totes les corporacions del món local: regidor, alcalde d’un poble petit, alcalde d’una ciutat, conseller comarcal, president de Consell Comarcal, vicepresident i president de Diputació…

Potser li falta ser candidat a President de la Generalitat.

No, no, a cadascú el que li pertoca. Porto 34 anys al món local i m’agrada molt. Si no hagués estat així no hauria aguantat tants anys. El trobo un món apassionant, que et permet tenir contacte amb la gent, pel bo i pel dolent. Tampoc he buscat mai cap càrrec. Però si em presento a Banyoles, serà per seguir treballant per cadascun dels ciutadans. Si, com a conseqüència d’això, soc una altra cosa, ja se’n parlarà. Quan toqui, tocarà i no passarà res.