El petit municipi de Les Oluges viu a mig camí de les glòries passades i de les prosperitats del futur. Amb un hàndicap: no hi ha vivendes disponibles per a persones que podrien donar-li un nou vigor. Avui en parlem amb en Josep Maria Mallol, l’alcalde.
Com va arribar vostè al món de la política municipal?
En les eleccions de 2015, en Josep Maria Calderó, que fou l’anterior alcalde, em va convidar a formar part de la seva llista. Notàvem que el municipi passava per una situació d’encallament i pensàvem que calia donar-li un aire nou a tot plegat.
Així que vaig acceptar la proposta i vam sortir escollits. Jo vaig ser regidor tota aquella legislatura i bona part de la següent fins que, per causa d’una malaltia, vaig haver de substituir-lo com a alcalde accidental. En les eleccions de 2023 ja em vaig presentar encapçalant la llista.
Personalment, què n’ha après del seu pas per la política municipal i l’alcaldia?
Doncs que és una mica difícil compaginar feina, família i alcaldia. Encara que no ho sembli, ser alcalde treu moltes hores. Però també aporta molta satisfacció, sobretot quan veus que la gent està contenta i agraïda. En general, crec que ara els veïns ho estan, i la prova és que en les eleccions de 2023, després d’estar anys com a regidor, em van escollir, i no es va presentar cap llista alternativa. Entenc que la gent del poble veu bé el que estem fent i això ja satisfà prou.
Com és el municipi de Les Oluges?
Un municipi petit, integrat per tres nuclis: Santa Fe, Montfalcó Murallat i Les Oluges. Històricament, Montfalcó va ser el més rellevant. Però en els temps moderns, el protagonisme sempre l’havia tingut Les Oluges, i es deixava una mica de banda els altres dos. L’actual equip de govern ha intentat que tots tres pobles pesin més o menys el mateix en les decisions. Abans d’entrar a governar, el nostre municipi era un dels pocs on encara es feien unes “prèvies” a les eleccions.
L’actual equip de govern ha intentat que tots tres pobles pesin més o menys el mateix en les decisions
I això què vol dir?
Doncs que la gent de cada poble es reunia al seu respectiu local social i se’ls demanava que elegissin regidors. Dels cinc regidors que té el municipi, Santa Fe i Montfalcó en triaven un cadascú. Mentre que Les Oluges en triava tres. Com que cada electe havia de ser del nucli, no del municipi, al final l’alcalde era sempre de Les Oluges. Però mai podia ser de Santa Fe o de Montfalcó.
Curiós.
Certament. Ni tan sols sé si era legal o no. Però en el moment en què vam presentar una llista electoral conjunta, això va quedar en l’absurditat. Amb tot, encara hi ha hagut qui ens ha criticat per no haver celebrat les “prèvies”…
Però en els municipis pedanis hi havia gent que, amb raó, em deien que no calia ni tan sols anar votar, si la tria s’acabava fent al nucli de Les Oluges. Ara, com a mínim, tothom sap que el seu vot compta i que està prou ben representat.
Ara, com a mínim, tothom sap que el seu vot compta i que està prou ben representat
Com és la gent del municipi?
Actualment hi ha molta gent gran. L’economia és agrícola i ramadera, i no hi ha cap indústria i ni comerços oberts, més enllà d’un restaurant. El jovent, fills de pagesos, es dedica a d’altres activitats en altres llocs i la pagesia ha deixat de ser rendible, de manera que es va abandonant.
El jovent es dedica a d’altres activitats en altres llocs i la pagesia ha deixat de ser rendible, de manera que es va abandonant
Quina és la principal preocupació o problemàtica?
L’envelliment, com us dic. El municipi es va buidant. I una cosa que ens passa és que hi ha gent gran que va marxant cap a Tàrrega o Cervera, perquè allà tenen més proximitat als serveis sanitaris o als comerços. El resultat és que ens deixen cases tancades al poble. I ni es lloguen, ni es venen. I ara hi ha cases que no es poden habitar de cap manera. El resultat és que el municipi es va buidant.
Sembla que ara hi ha una petita reactivació d’alguna casa que es ven, però no hi ha disponibilitat. I és una pena, perquè tenim molt a prop l’activitat de l’empresa BonArea, que està demandant molta mà d’obra i la gent que hi treballa no sempre troba on poder anar-se’n a viure. Els pobles a prop de Guissona s’han omplert tots. I aquí sempre ens truquen persones per veure si poden venir a residir aquí. Però no poden.
La gent gran marxa del poble i ens deixen cases tancades al poble. Ni es lloguen, ni es venen
Quins indrets emblemàtics té el municipi?
Com us deia, el nostre municipi és la unió de tres nuclis. Però el de Les Oluges ja és, en si, la unió de L’Oluja Sobirana i L’Oluja Jussana. Actualment l’Ajuntament està ubicat a la segona, que és la part baixa del poble. I al de dalt també hi ha un altre castell.
A banda, Montfalcó és una de les viles closes medievals més ben conservades de Catalunya i Espanya i és un lloc per a visitar. També tenim Santa Fe, amb un castell molt interessant i un portal. La gran editora Carme Balsells era filla d’allà i hi tenia la casa pairal.
Hi ha bona comunicació entre Ajuntament i ciutadans?
Sí. Ara tenim regidors de cada poble i els habitants de cada nucli tenen un regidor proper, que els comunica qualsevol cosa. A banda, aquest és un poble en què el tu a tu funciona, i els veïns et truquen per dir-te que hi ha un fanal fos, o que s’ha escapat el gat. L’alcalde s’assabenta de tot i de tot és fet responsable.
Aquest és un poble en què el tu a tu funciona, i els veïns et truquen per dir-te que hi ha un fanal fos, o que s’ha escapat el gat
Quina prioritat ha tingut el seu govern?
Aquí hem prioritzat força la infraestructura i les obres. Els nostres són pobles molt antics, on ha calgut fer molts treballs en murs de contenció, o la rehabilitació o enderroc de cases en estat perillós, els accessos… El nostre sistema d’aigües és deficitari, tenim moltes fuites, i en temps de sequeres demana molta atenció.
La situació econòmica de l’Ajuntament és bona?
Sí que ho és. Un alcalde, sense un bon equip polític i tècnic, no és més que una figura. I jo crec que compto amb aquest bon equip.
Quin perfil té l’equip? Com és el govern municipal?
Les eleccions de 2015, en què vaig fer de regidor, vam presentar-nos com a marca blanca d’Esquerra. Però no ens vam sentir gaire ben tractats pel partit, a nivell comarcal. I en les darreres eleccions ens vam alinear amb Junts, sense estar-ne afiliats. Esquerra aleshores va intentar fer una llista, però no van trobar les persones necessàries.
Actualment som cinc regidors d’una sola llista, com us deia abans. I un d’aquests regidors, precisament, havia sigut l’oposició en la legislatura anterior. Però es trobava a gust treballant amb nosaltres i ens vam integrar tots plegats.
Recorda la primera decisió com a alcalde?
Ara mateix no. Fonamentalment perquè, per desgràcia, vaig heretar l’alcaldia per la malaltia d’un company. Hi havia moltes coses que teníem començades amb l’equip anterior. El que volíem amb el traspàs era acabar tot el que estava en marxa.
Properament iniciarem unes obres a Montfalcó Murallat que provenen d’una memòria que encara vam fer amb en Josep Maria. Totes les coses de la política i les subvencions van lentes, i encara estem fent coses projectades en èpoques anteriors.
Algun projecte rellevant entre mans?
Ara hem acabat d’arreglar un dels dos accessos a Montfalcó, concretament el que connecta amb Santa Fe, passant pel pont que creua la C-25. Tots els navegadors d’automòbil fan passar la gent per allà i hi avia una corba molt tancada, amb accessos deficitaris, que provocava algunes incidències i autocars encallats. Hem fet una obra important amb una escullera que eixampla la corba i l’asfaltat del recorregut, per evitar-ho. Però ha calgut reunir i coordinar dues subvencions diferents a la vegada. O ninguna de les dues hauria tingut sentit.
Un altre projecte actual és la rehabilitació de part del fonament de la muralla de Montfalcó, per evitar que es malmetin. I d’una part de la façana. A banda, hi ha tot el tema de les aigües, ja que l’ACA ens ha concedit diners per canviar algunes canonades i instal·lar comptadors sectorials per conèixer millor el consum que fem.
Alguna activitat en promoció econòmica?
En l’àmbit turístic, actualment les visites a Montfalcó les gestiona el Consell Comarcal de la Segarra. Ells s’ocupen de donar servei als grups: busquen el guia, el calendari, etcètera. Però ens trobem amb visites puntuals de persones individuals, que donen un tomb pel poble sense rebre cap atenció o explicació. Acabem de signar un conveni amb el Consell Comarcal per veure com donem aquest servei. Ens basarem en una antiga oficina de turisme, de la que tenim el local, però ens manca una taula i una persona que atengui.
Ens trobem amb visites puntuals de persones individuals, que donen un tomb pel poble sense rebre cap atenció o explicació
Quan parla amb alcaldesses i alcaldes de la zona, quines serien les principals reivindicacions compartides?
Ens queixem de la lentitud de l’Administració en general. I de la burocràcia, que és farragosa. Si una secretària d’Ajuntament ja ha certificat que tal cosa està bé, no m’enviïs la petició d’un altre certificat. Abans de donar-te la subvenció et fan fer cinquanta mil històries que ho encallen tot. Hi havia subvencions aturades des de feia dos o tres anys i això és terrible per a ajuntaments petits que no tenen recursos, ni diners, ni ajut per desencallar aquests procediments. Ens quedem aturats.
L’Administració és lenta. Abans de donar-te la subvenció et fan fer cinquanta mil històries que ho encallen tot
Creu que els Governs tenen prou en compte els municipis com el seu, a l’hora de prendre decisions?
No. Som municipis petits que no pesem en sentit electoral. Els polítics, malauradament, se centren en llocs on els donin vots. I la prova d’això és amb el que ha passat a València: ara no parem de rebre notificacions i correus oficials que ens diuen que hem de tenir un pla per a les inundacions.
Aquí mateix, a Les Oluges, les inundacions són recurrents, perquè ens passa el riu Sió a la vora. Fa set o vuit anys, n’hi va haver una que va causar la mort d’una sèrie de persones grans a Agramunt. En una altra escala, és el que ha passat a València. Quan passen aquestes coses, el polític de torn ve a passejar la corbata, com solc dir, i a dir-nos adeu. El fang es queda aquí, als pobles petits.
Quan passen desgràcies, el polític de torn ve a passejar la corbata i a dir-nos adeu. El fang es queda aquí, als pobles petits
