A Torroella de Fluvià, a l’Alt Empordà, hi trobem l’alcalde que fa més anys que, de manera continuada, s’ha mantingut en el càrrec. Un total de 45 anys, que en seran 48 quan conclogui el mandat actual. Sens dubte que Pere Moradell és una de les persones més qualificades per parlar de la feina d’alcalde.
Vostè va esdevenir alcalde el 1979. Des d’aleshores, s’ha mantingut al capdavant del consistori del seu poble. Com va decidir entrar en política?
Aleshores tots érem molt més joves. Teníem moltes aspiracions i ganes de fer coses. Ara encara les tenim, però el cert és que aleshores érem una colla de joves que volíem canviar el món. Al final, el món ens ha canviat a nosaltres. És el que sol passar quan et vas fens gran: el món et modela de la forma que les elits de la societat volen. I com que et veus impotent davant de moltes coses, acabes renunciant a moltes d’elles, o deixant-les de banda.
El 1979 érem una colla de joves que volíem canviar el món. Al final, el món ens ha canviat a nosaltres
Quina valoració personal fa de tots aquests anys com a alcalde? Què li ha aportat l’experiència?
Ha estat una feina molt gratificant, en el sentit de poder veure com ha anat millorant el poble. I això és una cosa que t’agrada fer. A més, si la gent t’ho reconeix, encara és més gratificant. Ara bé, de satisfaccions n’hi ha tantes com d’enuigs. Hi ha molts dies en què llençaries la tovallola. Però aleshores te’n vas a dormir i, a l’endemà, tornes a començar de nou.
Ser alcalde és una cosa que t’ha d’agradar. Si ho fas amb ganes i il·lusió, en gaudeixes. I com que ho gaudeixo, fa 45 anys que hi soc.
De satisfaccions n’hi ha tantes com d’enuigs. Hi ha molts dies en què llençaries la tovallola. Però aleshores te’n vas a dormir i, a l’endemà, tornes a començar de nou
Ha pensat en deixar-ho alguna vegada?
No del tot. Però de vegades hi ha moments d’angoixa, quan veus que hi ha persones que no entenen bé les coses, o per qualsevol altre motiu. Aleshores sí que penses en deixar-ho. Però, en general, les coses remunten aviat.
Li ha calgut renunciar a gaires moments familiars pel fet de ser alcalde?
T’ho hauria de respondre la família, però suposo que si. La feina li resta molt de temps a la família i segurament això té alguna afectació. Jo intento que no sigui així.
Com és Torroella de Fluvià? Com ha canviat en aquests anys?
Som un municipi petit. L’any 1979 teníem 300 habitants. Ara en tenim uns 800. Els d’aleshores érem eminentment pagesos. Però se’ns ha afegit una bona quantitat de persones que treballen a les empreses locals o de les ciutats properes, o que han vingut a fer turisme. Aquí hi ha dues o tres indústries que generen força ocupació i el poble ha canviat bastant.
Quines coses bones té el municipi?
Difícil d’explicar-les. El més bo de tot és que si ara ens ve una riuada, ja no ens afecta perquè hem fet les obres necessàries per tal que no passi. Quan va caure el temporal “Glòria” va ser la primera vegada a la història en què el Fluvià no va inundar el poble. Aquesta és la millor notícia.
Actualment ens trobem en un moment en què si arriba una nova convocatòria per obres i serveis tenim feina a veure què podem fer de nou. Ja tenim un bon dispensari; els carrers i camins rurals ja estan asfaltats… Ja no sabem què més hem de fer. I no cal que fem poliesportius perquè només porten despeses.
En realitat, som tres pobles: Sant Tomàs, Torroella i Vilacolum. I tots tres estan molt ben arreglats i la gent s’hi està de gust.
Quan va caure el temporal “Glòria” va ser la primera vegada a la història en què el Fluvià no va inundar el poble. Aquesta és la millor notícia
Tenen problemes de despoblament?
No. En tenim de manca d’habitatge, perquè hi ha demanda. Els arrendaments disponibles són molt cars. Aquests són uns pobles tranquils i la tranquil·litat és molt apreciada. Tothom que visqui aquí i tingui un cotxe pot anar en poc temps a l’Escala, Figueres, Roses o a qualsevol lloc de la platja.
Com és el caràcter dels veïns i veïnes? Tenen teixit associatiu?
No tenim teixit associatiu. El caràcter local és col·laborador, però si primer ho demanes. No és un poble que prengui iniciatives de manera autònoma. Has d’anar liderant tu mateix, perquè si no, no es faria res.
Totes elles són persones molt bones, però com que el poble ha anat creixent en habitants, molts dels nouvinguts encara no estan prou arrelats. Generalment, és una població que venen a dormir aquí i poca cosa més. I encara no han desenvolupat un sentiment de poble. Això és el que es perd quan es creix tant.
A banda, com que estem escampats en tres nuclis, també hi ha dificultat en mantenir els serveis comercials, els bars, els negocis. Si estiguéssim agrupats, segurament hi hauria més servei.
Com que el poble ha anat creixent en habitants, molts dels nouvinguts encara no estan prou arrelats
Quins indrets emblemàtics ens recomana visitar?
Tenim força patrimoni del Romànic. Per exemple, a Sant Tomàs hi tenim una església dels segles XI-XII amb pintures unes pintures molt destacables. Són les més grans de Catalunya, en metres quadrats, i les segones en qualitat artística, després de Santa Maria de Taüll. Van ser redescobertes els anys 80 i es van restaurar.
A Sant Tomàs hi tenim una església dels segles XI-XII amb pintures unes pintures molt destacables. Són les més grans de Catalunya, en metres quadrats, i les segones en qualitat artística
També tenim l’església de Torruella, en la que s’hi troben restes romanes i sitges iberes. I un poblat romà, amb una bòbila, en la que antigament s’hi feia ceràmica i que servia de centre d’importació de ceràmiques de Tunis i de Normandia. Hi va haver d’altres vestigis romans, però al principi de la democràcia un veí els va destruir. Si tinguéssim més bars i restaurants podríem crear una bona ruta per ensenyar tot aquest patrimoni.
Quines polítiques han fet en quant a promoció econòmica?
La promoció econòmica es fa generalment sola. I si algú es vol instal·lar aquí mirem d’ajudar-lo com podem. Però tampoc és que tinguem gaire feina en aquest sentit.
I la situació econòmica de l’ajuntament?
És bona. Tenim superàvit cada any i no tenim deutes. Ara podrem fer tres o quatre obres seguides per gastar-nos els diners. L’any vinent tornarem a tenir el topall de despesa i ens ho hem de gastar enguany.
Tenim superàvit cada any i no tenim deutes. Ara podrem fer tres o quatre obres seguides per gastar-nos els diners. L’any vinent tornarem a tenir el topall de despesa i ens ho hem de gastar
Quines obres han previst?
Tenim en cartera dues carreteres i ampliar l’Ajuntament. Ja estan adjudicades. Amb tot plegat, ens hi gastarem uns 500.000 euros.
Quina ha estat la prioritat del seu govern?
Anar-ho fent tot. En aquests 40 anys hem hagut de posar llum al carrer, aigua a les cases, dotar-nos de serveis als tres nuclis, asfaltar els carrers i camins rurals. Hem creat un bon dispensari. Tot el bàsic ho tenim, i tot el demés ja hauria estat estirar més el braç que la màniga.
En aquests 40 anys hem hagut de posar llum al carrer, aigua a les cases, dotar-nos de serveis als tres nuclis, asfaltar els carrers i camins rurals
Per què creu que la gent el vota sempre?
Perquè la gent valora la feina feta. Fan els seus càlculs i veuen que encara tinc corda per estona. Deuen estar contents de votar-me, suposo. Si estiguessin enfadats, no ho farien. Les penúltimes eleccions vaig guanyar per un vot. Estava malalt i no estava en bones condicions. Però el 2023 vaig tornar a guanyar bé. La gent va entendre que encara teníem projecte.
El problema és que quan li pregunto a la gent què hauríem de fer, ningú sap dir-me què fa falta. Hi ha coses que potser faria falta, com ara una escola. Però la gent no la vol.
Suposo que la gent deu estar contenta de votar-me. Si estiguessin enfadats, no ho farien
Per què?
Perquè tenim tres nuclis urbans. I si instal·lem l’escola a Torruella, els de Vilabruns s’hauran de desplaçar cap aquí. El mateix passarà si la fem a Vilabruns.
Actualment ve un autocar, recull la mainada dels tres nuclis i se l’endú a l’escola de Sant Pere. Allà els donen de menjar al migdia. I els pares queden lliures. En canvi, si l’escola fos al municipi, els pares hauran de portar els nens a l’escola al matí, pagar-los el dinar i recollir-los a la tarda. Ara ho tenen tot cobert. Hauria de pesar més el sentiment de poble, trobo. Però com que molts són nouvinguts, no el tenen.
L’escola és una d’aquelles coses que ajuden a fer poble.
Sí, però l’arrelament del grup majoritari de persones que viuen al poble és petit. La major part de la mainada és de famílies que han vingut a viure aquí recentment. I no tenen la necessitat de fer poble. Potser amb els anys l’aniran tenint.
Quin diria que és el seu estil de fer política?
A l’antiga. Això vol dir que no s’ha d’estar en un ordinador, sinó al peu del carrer, seguint els problemes de la gent, siguin particulars o públics. Cal ajudar la gent.
I ara veig molt de jovent que sempre s’està al darrere de l’ordinador. La política en un poble és estar al costat de la gent i mirar de tirar endavant.
El meu estil de fer política és a l’antiga. Això vol dir que no s’ha d’estar en un ordinador, sinó al peu del carrer
Quin perfil té el seu govern? I quina es la relació amb l’oposició?
És bona. Fins al punt que gairebé totes les decisions surten endavant per unanimitat. Nosaltres tenim quatre regidors i Junts, que és l’oposició, en té tres. Però l’entesa és molt bona.
En quant l’equip de govern, dels quatre regidors en tenim un que treballava a la banca, un altre que era comercial i un altre que és pagès. I jo mateix. La majoria dels que hem estat a l’Ajuntament treballàvem a pagès.
I de treballadors municipals?
En tenim uns cinc o sis, entre la brigada i els administratius.
Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses, en quins problemes coincideixen tots?
La primera és en dir que l’Administració no va bé. Si més no, la catalana. No funciona. I si no s’arregla l’Administració, col·lapsarem el país. Falta ben poc.
Si no s’arregla l’Administració, col·lapsarem el país. Falta molt poc pel col·lapse
Diria que l’Administració sempre ha estat així?
No. Les coses han empitjorat. Suposo que des de la Diagonal de Barcelona us diran que les coses van a millor. Però el que es fa a la capital, aquí no serveix. Allà només posen traves i més traves i no anem bé.
Entre unes coses i altres, en els darrers deu anys ens hem carregat Catalunya. Ara ja no tenim el pes que abans teníem. Fins i tot Extremadura ens passa al davant en molts aspectes. I ja és gros. Ens hem quedat parats i tothom ens passa pel davant. I és fotut, perquè de vegades diuen que “qui tot ho vol, tot ho perd”. I nosaltres, per voler-ho tot, ho hem perdut tot.
Suposo que des de la Diagonal de Barcelona us diran que les coses van a millor. Però el que es fa a la capital, aquí no serveix
Ara mateix, sense Govern, no vivim la millor situació.
Aquesta n’és una altra. Ni fan, ni deixen fer. Hauríem d’anar a tornar a eleccions i quedar novament igual, i tornar a repetir, una i altra vegada.
Se’ls escolta prou des del Govern, a vostès?
No. Ells van a la seva. I cada vegada demanen més papers i informes. I per muntar un simple negoci trigues dos anys. La gent, quan demana de fer una cosa, la vol fer. Però quan arriba el permís, les ganes han marxat.
El país està col·lapsat.
Per muntar un simple negoci trigues dos anys. La gent, quan demana de fer una cosa, la vol fer. Però quan arriba el permís, les ganes han marxat
Si més no, tenen l’ajut del Consell Comarcal i de la Diputació…
El Consell ens fa molt de servei als pobles. Però tots aquests serveis els paguem els pobles. Quan parlen de finançament del país, nosaltres som els que més mal finançats estem. Tot ho paguem nosaltres, quan hauria de ser la Generalitat o fins i tot la Diputació o Madrid qui ho hauria de fer.
I la Diputació?
És l’únic organisme que tracta bé la gent. Quan els truques, s’hi posen sempre. En canvi, si truques a la Generalitat, la meitat de les vegades ja no passes del recepcionista. I no et tornen la trucada.
A la Diputació ajuden i funcionen al sistema antic, que és l’únic que encara és eficaç. Ja sé que la tecnologia avança, però les coses no van com haurien d’anar.
La Diputació és l’únic organisme que tracta bé la gent. Quan els truques, s’hi posen sempre
Caldria més agilitat i menys burocràcia?
Sembla que la tecnologia ho faci anar tot més lent. Res funciona ràpid. En comptes de guanyar, hem perdut.
Però la tecnologia i la supervisió també permet lluitar contra el frau.
Sí. Però el frau es podria controlar igualment fent les coses més ràpides. Segurament que els controls són deguts a les bestieses dels polítics. Però crec que els alcaldes no som els que més bestieses han fet: les han fet de més amunt.
Hi ha moltes maneres de controlar. I a copi de papers i d’informes, no farem res. Fa tres anys vam invertir una obra perquè ens havien concedit un ajut d’Europa. Encara no hem rebut els diners. I el darrer paper que em van enviar encara ens deien que faltava un certificat de l’Ajuntament i que no ens donarien els diners. Ja m’explicaràs…
A Europa tot està tan burocratitzat, que patirem les conseqüències. Hem donat incalculables passes enrere. I molta gent marxa avorrida. Jo tenia un lampista que es guanyava força bé la vida. Però fart de tot plegat, va marxar a Andorra perquè hi viu molt millor. Amb això ja ho he dit tot.
Segurament que els controls són deguts a les bestieses dels polítics. Però crec que els alcaldes no som els que més bestieses han fet: les han fet de més a munt
Com és el seu dia a dia?
Em llevo al matí, esmorzo i vinc a l’Ajuntament. Com que estic al Consell Comarcal, de vegades tinc reunió allà. A la tarda, em dedico a les meves coses particulars. També a la família.
