“Si no ens preparem per rebre la població que ve de l’àrea metropolitana, tindrem un problema”

A la web municipal de Castellví vostè mateix explica el relat de la seva vida. Allà hi diu que va estudiar Ciències Polítiques…

Així és. Ho vaig fer a la Universitat Autònoma de Barcelona i em vaig especialitzar en Relacions Internacionals. Crec que aquesta especialització es deu a un fet biogràfic de quan era bastant jove: jo tenia uns 12 o 13 anys i els meus pares em van anunciar que tindria una germana. Ella era xinesa i vam anar a aquell país a passar-hi uns 15 dies. Us porto la foto d’ella…

Segur que va ser una gran experiència per vostès.

Jo tot just m’estava formant. Feia quart d’ESO. Un temps després, al batxillerat, tampoc sabia ben bé què escollir com a estudis i una professora em va animar a fer Ciències Polítiques. Em va dir que allà s’hi feia una mica de tot: Dret, Història… I el cert és que va ser la millor elecció de la meva vida. No tant perquè tingués moltes sortides professionals (que en té poques), sinó perquè et dona una visió molt ampla del món que després he anat aplicant a totes les cosetes que he fet.

Després de la carrera vaig cursar el Màster en Relacions Internacionals, en l’àmbit del Desenvolupament i la Seguretat. I vaig passar a fer unes pràctiques a l’Institut Català d’Investigació per la Pau (ICIP). Més endavant vaig escollir dedicar-me a la investigació i vaig iniciar un doctorat en Filosofia, des d’un enfoc vinculat a la teoria de les Relacions Internacionals. Les sortides professionals que hi havia aleshores al país eren molt poques, en aquest camp.

I què va fer?

Vaig marxar l’estranger, a Islàndia. Anava avançant amb el doctorat, però el cert és que allà se’m va obrir una altra perspectiva interessant: vaig treballar a l’ajuntament d’un municipi anomenat Seyðisfjörður, a la part oest de l’illa. Vaig conèixer-hi persones vinculades a nombroses institucions europees i internacionals i, en tornar, vaig decidir preparar les oposicions per ser funcionari europeu.

Vaig treballar a l’ajuntament d’un municipi anomenat Seyðisfjörður, a la part oest d’Islàndia.

Unes perspectives interessants.

Però aleshores, l’anterior alcalde de la vila em va trucar un dia i em va anunciar que no es presentaria a les següents eleccions. Em va dir que li agradaria que jo agafés el relleu. Jo no havia trepitjat mai l’ajuntament d’aquí, i tampoc tenia al cap de fer-ho. No obstant, vaig pensar que tenia l’edat perfecta per fer-ho, i aquí estem ara mateix. Vaig fer un salt complet i vaig canviar l’àmbit internacional pel local.

Aquests han estat tres anys molt complicats arreu del món. Què n’ha après, com a alcalde?

Moltes coses. Ha estat una experiència personal i professional brutal. Difícil d’explicar si no l’has viscut. Un cop et poses aquí és quan entens què vol dir treballar pel teu poble. Altres persones tenen vocació de servei en altres àmbits, com ara una AMPA, o una ONG. Jo havia estudiat moltes coses vinculades a la gestió pública en general, però res et prepara pel que després et trobes quan entres en una juntament. La perspectiva canvia completament.

Un cop et poses aquí és quan entens què vol dir treballar pel teu poble.

Els seus estudis l’han ajudat?

És cert que són un bon background, però l’experiència és un grau i és el que fa que esdevinguis un bon alcalde. I ha estat un mandat molt complicat, fins ara. Les perspectives que teníem en aquest pla de mandat s’han vist completament estroncades. Quan va esclatar la pandèmia vam haver de refer tot el pressupost municipal i molts dels projectes previstos van quedar aturats. 

Els estudis són un bon background, però l’experiència és un grau i és el que fa que esdevinguis un bon alcalde.

I això els posa en tensió.

Ara que la pandèmia sembla una mica més relaxada, tots els alcaldes anem al 200%, fent la feina que no hem pogut fer els darrers dos anys. I com que ens queda un any i poc de mandat, hem d’anar a corre cuita per posar-ho tot en marxa. 

Ara que la pandèmia sembla una mica més relaxada, tots els alcaldes anem al 200%, fent la feina que no hem pogut fer els darrers dos anys.

Ens ha portat diverses fotografies personals. 

Una és de la meva germana, a la que us feia referència abans. També en tinc una altra de quan era petit, a casa dels meus avis, a la urbanització del Taió. Vaig néixer a Barcelona, però fins als tres anys vaig estar vivint amb els meus avis aquí al poble. En guardo molts bons records. Ells tenien aquí una segona residència.

I en té alguna altra de més relacionada amb l’alcaldia?

La del dia de la investidura. L’he portat perquè representa un dia que em va canviar completament la vida, a nivell personal i professional. He de dir que potser és l’acte més significatiu de la meva vida fins aleshores.

Una pandèmia i ara una guerra en els darrers anys han significat moltes conseqüències per al món. A vostès també?

Sí. Justament ara que ens començàvem a sortir dels efectes de la pandèmia, ens toca viure una situació de guerra en què els preus de totes les coses pugen. Això té una afectació molt gran en l’obra pública, perquè quan has d’asfaltar, necessites betum, i aquest ve del petroli. L’augment de preus internacionals fa que estiguis en un moment d’incertesa, perquè no saps què pot passar d’aquí a dues setmanes. I si les matèries primeres segueixen pujant, caldrà revisar totes les obres que tenim iniciades.

Si les matèries primeres segueixen pujant, caldrà revisar totes les obres que tenim iniciades.

Quina mena de municipi és Castellví de Rosanes i com són els seus veïns i veïnes?

Aquests és un poble amb una idiosincràsia molt particular. Tenim un nucli urbà, on ens trobem ara mateix, que és el poble. I tenim dues grans urbanitzacions: el Taió, molt a la vora d’aquí, i Can Sunyer, on viu gairebé el 40% de la població. I es troba a 20 minuts en cotxe. Els veïns de Can Sunyer, quan volen venir aquí, han de travessar Sant Andreu de la Barca i Martorell, perquè no tenim una connexió directa. Això fa que les inversions municipals, o els actes públics, s’hagin de desdoblar. I és com si tinguéssim doble feina, perquè en realitat són dos grans nuclis de població.

El poble es troba a cavall del Baix Llobregat i l’Alt Penedès. Gaudim de tenir les muntanyes del Baix Llobregat i la plana que forma el riu Anoia. Això també té una traducció a nivell social: la gent que viuen als nuclis propers al Penedès, tenen un perfil més del Penedès. I els que viuen més a la vora de Sant Andreu de la Barca, tenen un perfil més propi del Baix Llobregat.

Els veïns de Can Sunyer, quan volen venir aquí, han de travessar Sant Andreu de la Barca i Martorell, perquè no tenim una connexió directa.

Quines coses bones i dolentes té el municipi?

La dispersió que us he comentat és una de les dolentes. Dificulta molt la gestió municipal. També som una localitat amb una població petita i tenim un pressupost reduït. I desdoblar-lo entre dos nuclis és complicat. Si fas una inversió pública al nucli, els veïns de Can Sunyer no se senten beneficiats. I a la inversa. Si tinguéssim un poble més cohesionat territorialment, això no passaria. I podríem ser més quirúrgics fent inversions que repercutissin en tota la població.

Una altra dificultat és que hem crescut moltíssim en habitants, però no en edificacions, sinó en ús de les segones residències que ja teníem a les urbanitzacions el Taió i Can Sunyer. Moltes persones les han convertit en les primeres residències. Quan vaig començar el mandat teníem uns 1.860 habitants, aproximadament. La setmana passada érem 2.099. Això ens causa un problema de congestió. Nosaltres no formem part de l’AMB, però estem en la primera línia de municipis que la voregen. Si no ens preparem per rebre la població que ve de l’àrea metropolitana, tindrem un problema. Ara mateix no tenim capacitat de créixer més. 

Si tinguéssim un poble més cohesionat territorialment podríem ser més quirúrgics fent inversions que repercutissin en tota la població.

I alguna cosa bona?

Tot el potencial de Castellví. Tenim tant la gran muntanya del Baix Llobregat com el pla de vinya de l’Alt Penedès. Això fa que puguem tenir un patrimoni natural espectacular. I estem a 30 minuts en cotxe de Barcelona. Això dona moltes possibilitats de gaudir d’una cosa i de l’altra.

Quins elements arquitectònics o patrimonials té el poble?

Tenim dos edificis catalogats i d’interès nacional: un és el castell de Sant Jaume, entre la urbanització del Taió i la de Can Sunyer. L’altre és el convent de Miralles, que guarda uns frescos històrics del segle XV que són meravellosos. Tant un com l’altre es troben en mans privades i això dificulta poder-los visitar. 

A més, tenim les caves del municipi. En els darrers anys han guanyat una projecció internacional molt potent. Porten el nostre vi i cava arreu del món. I, al voltant de les caves, un museu, que és privat i que ha fet l’amo de les caves. És una passada. Us convido a anar-hi perquè és espectacular. Hi recullen materials històrics de tot tipus, des d’un sarcòfag egipci a unes enormes botes del segle XV.

Molt interessant. En quina situació econòmica es troba l’ajuntament?

En el mandat anterior es va restringir molt la despesa. Això ens ha permès reduir el deute que teníem fins a cero. Ara tornem a tenir la capacitat d’endeutar-nos. A més, tenim un bon romanent que vam poder desbloquejar. Crec que estem en el millor moment dels darrers 10 anys en aquest ajuntament. Toca agafar els diners per poder-los invertir en via pública i altres projectes.

Crec que estem en el millor moment financer dels darrers 10 anys en aquest ajuntament.

En quins, exactament?

Ara mateix estem asfaltant i reorganitzant un parell de carrers del Taió. Es van construir als anys 60 i 70 i actualment demanen una renovació de la xarxa d’aigua i del sanejament. A Can Sunyer estem iniciant el projecte per fer un clavegueram. I al nucli, ens vam quedar sense piscina el 2012.

Què va passar?

Fins aleshores teníem una piscina a la urbanització, però era molt gran, de dimensions olímpiques i era insostenible amb la gent que teníem. El manteniment era molt car i es va deixar d’utilitzar perquè la despesa era totalment inassumible. Ara hem pogut fer el projecte d’una piscina d’estiu molt més sostenible, amb unes dimensions d’acord amb la nostra capacitat. La començarem a construir en breu i segurament veurà la llum abans d’acabar el mandat. 

Quantes persones treballen a l’ajuntament i quin és el perfil de l’equip?

Som 26 persones. Tenim dues brigades en plantilla i una més en pla d’ocupació. També hi ha una auxiliar administrativa, una auxiliar administrativa en pla d’ocupació; un tècnic d’administració i serveis generals; una administrativa d’urbanisme; evidentment la secretaria d’intervenció i una tècnica de comunicació. En els serveis tècnics tenim un enginyer municipal que està dedicat al 100% de la jornada; una arquitecta tècnica, que està també al 100% de la jornada; i un arquitecte que ve tres dies a la setmana. També tenim tres guàrdies municipals. Aquí no tenim policia local, però sí que tenim un cos de vigilants. De regidors en som nou. N’hi ha set que estem a l’equip de govern i que ens anem repartint les tasques com podem. Aquí gairebé diria que tothom fa una mica de tot.  

I vostè quina dedicació té?

Nominalment, del 75%. En la pràctica, del 100%. 

A banda del cava, quines altres coses té el poble en quant a promoció econòmica?

Tenim un polígon industrial, que és modest, però adequat a les nostres dimensions. Té un accés una mica difícil, però estem treballant en la seva millora, juntament amb la Diputació. Més que promoció econòmica, el polígon compta amb una associació d’empresaris que tenen molt bona sintonia amb l’ajuntament. En el mandat passat vam poder portar la fibra òptica gràcies a la seva col·laboració. I ara tenim un parell de projectes de comunitat energètica, vinculats als fons europeus: un pel municipi i l’altre pel polígon. Però acabaran interconnectant-se.

El polígon compta amb una associació d’empresaris que tenen molt bona sintonia amb l’ajuntament.

Per un municipi com el seu, el paper de les entitats supramunicipals és gaire important?

Sí, ho és. Nosaltres depenem de la Diputació en molts aspectes, especialment en la part tècnica. Vull posar en valor l’ajut que ens donen, perquè som un ajuntament petit, amb un personal molt reduït i això fa que el nostre enginyer hagi de ser molt generalista i capaç de fer absolutament de tot: des de medi ambient fins a gestionar les llicències o les comunicacions. Clarament, quan hem de fer projectes molt específics ens cal ajut de la Diputació.

Quin ha estat el millor moment que ha viscut en l’ajuntament?

Uf. És complicat. Això és com una muntanya russa: hi ha dies que tens el millor dia i, a continuació, ve el pitjor. Al final el que cal és fer un balanç de tot plegat. I en el meu cas, el balanç és positiu al 100%.

Quan es troben amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, quines preocupacions comparteixen?

La del finançament deficient, és el clàssic. Cada vegada els ajuntaments hem d’assumir més serveis, perquè la ciutadania els demana més. I en municipis petits tot costa més: asfaltar un carrer als nostres municipis té el mateix cost que fer-ho a Barcelona, però els pressupostos no es poden comparar.

A més, durant la pandèmia les institucions supramunicipals s’han bolcat en els municipis. Tant des del Consell Comarcal com des dels diferents departaments de la Generalitat, les reunions són constants i estan al damunt de tot. Cada dues setmanes tinc una reunió, ja sigui amb Educació, Sanitat, Transports, etcètera. Jo estic molt content del traspàs d’informació i de les consultes que fan als ajuntaments. 

No obstant, tenim una reivindicació concreta en relació al consultori de salut: abans de la pandèmia el teníem obert tres dies per setmana. Després ens el van fer tancar. Ara que tot comença a estar més normalitzat l’han tornat a obrir, però només dos dies per setmana. Entenc que la Generalitat vol fer una bona distribució dels recursos disponibles, però és complicat explicar això a la ciutadania, perquè veníem d’una temporada en què teníem molts serveis, fins i tot pediatria. I ara, per tenir-la, et cal travessar la comarca per anar a Masquefa.

Asfaltar un carrer als nostres municipis té el mateix cost que fer-ho a Barcelona, però els pressupostos no es poden comparar.

Diria que, en general, se’ls té en compte des de la Generalitat?

Com us deia abans, sí. No sé si amb això de la pandèmia, tothom s’ha tornat més sensible envers la qüestió municipal. Potser és que els municipis hem estat la primera línia de xoc davant de la pandèmia.

Com és el dia a dia de l’alcalde de Castellví de Rosanes? 

Una bogeria. És entrar a l’ajuntament, i formar-se cues de treballadors i tècnics a la porta del despatx, amb temes diversos. Fem molta gestió pública, responem instàncies, contestem els veïns… Potser en ajuntaments més grans l’alcalde fa funcions més institucionals i polítiques, però en petits com el nostre cal posar-se a peu de canó cada dia, i fer de tot.

Explicar un dia en concret és complicat, perquè unes vegades et dediques a l’urbanisme i les altres poses cadires per a una festa de no se què, o et reuneixes amb veïns i entitats. Mai hi ha dos dies iguals, això és segur.