“Si no hi ha accions al darrere de l’escolta, tot queda en via morta”

Fa 11 anys que és vostè alcalde. Com va arribar a ser-ho?

Jo no havia tingut gaire motivació política, més enllà de quan seguia la gestió del poble. El 2007, l’anterior alcalde, en Ramon Tubert, em va proposar formar part de la seva llista electoral, com a tercer. Vaig acceptar i vam entrar a l’ajuntament. Vaig estar quatre anys de regidor, en què vaig adquirir una nova visió del que passa al món local i molta motivació. Crec que aquest món de l’administració pública no es coneix gaire bé i que funciona de manera molt distinta a una empresa privada.

El Sr. Tubert va decidir no presentar-se a les eleccions de 2011, de manera que l’Albert Solà i jo vam encapçalar la llista i vam guanyar-les per majoria absoluta. Va ser una llista molt votada, de les més votades de la història a Ogassa. Hem seguit dues legislatures més. 

Vaig estar quatre anys de regidor, en què vaig adquirir una nova visió del que passa al món local i molta motivació.

Es tornarà a presentar a les eleccions vinents?

Per part meva, segurament, aquesta serà la darrera legislatura, perquè ja porto molt de temps de servei. No vull deixar d’agrair, però, l’ajut de tots els regidors que m’han acompanyat en aquests anys, perquè ha estat totalment desinteressada. No ens paguen ni les assistències als plens.

Segurament, aquesta serà la darrera legislatura, perquè ja porto molt de temps de servei.

A nivell personal, què li ha aportat aquest temps fent d’alcalde?

Una barreja d’alegries i de disgustos. De vegades no saps com arribaràs a final de mes, o si podràs pagar les nòmines… Us parlo ben bé de fins dos anys enrere, en què passàvem per moments molt difícils. Tot això provoca un malestar personal que arrossegues tot el dia. I a les nits, sovint, et despertes pensant “com farem tal cosa?” o “com deixarem de fer-la?”.

Fer d’alcalde m’ha portat una barreja d’alegries i de disgustos.

Segur que alguna alegria ha tingut.

D’una banda, quan veus que un projecte es posa en marxa, per petit que sigui, sents una gran alegria. De l’altra, també n’hi ha quan la gent t’agraeix la tasca que estàs fent, o et feliciten per haver fet alguna cosa bé. Et reconforta molt. També hi ha crítiques, perquè mai ho fas tot al gust de tothom, però això va amb el càrrec i cal saber entomar-ho.

Una altra cosa que fa que el balanç sigui positiu és la llista dels regidors. Els de 2019 són els mateixos que es van presentar en la legislatura anterior. La valoració que faig de l’equip és molt positiva perquè ens hem trobat amb un ajuntament en una situació molt difícil que hem pogut redreçar. 

Ens hem trobat amb un ajuntament en una situació molt difícil que hem pogut redreçar.

Ogassa era un dels municipis més endeutats de l’Estat, curiosament.

Hi ha uns rànquings molt tristos que en cert moment deien que, en efecte, Ogassa era el segon municipi més endeutat d’Espanya. Quan vam arribar vam trobar-nos que s’havien fet moltes inversions… Però la situació s’ha revertit.

Hem hagut de pagar molts préstecs pendents, però ara ja tenim una direcció econòmica molt bona, gràcies a un pla d’ajust que vam haver de fer per salvar l’ajuntament. Si no, avui potser no estaríem parlant aquí. Vam haver d’apujar els impostos, però ens vam comprometre a baixar-los quan fos possible i ho hem complert.

Ogassa era el segon municipi més endeutat d’Espanya. Quan vam arribar vam trobar-nos que s’havien fet moltes inversions…

Les dades diuen que havien tingut fins a un 300% d’endeutament. Quin és el nivell actual?

Crec que estem sobre el 120%. El deute s’ha reduït. Però vam patir. En cert moment vam posar a la venda un pis, que era part del patrimoni de l’ajuntament, però ens vam trobar amb l’esclat de la bombolla immobiliària i va costar molts anys de vendre’l, perquè no hi havia compradors.

A més, durant tots aquells anys els bancs ens van tancar l’aixeta de cop i no teníem crèdit. Des de 2011 fins a 2020 vam anar fent com vàrem poder sense vendre patrimoni. Ho vam passar molt malament en tots els sentits, perquè les despeses anuals de l’ajuntament són ineludibles: els sous, la llum… A la fi, quan el mercat immobiliari es va reactivar, vam poder vendre, i amb això vam eixugar deutes i amortitzar crèdits. També vam poder optar a un crèdit de l’ICO de 826.000€, que és l’únic que estem pagant.

A banda de gestionar el problema de deute, quins projectes han impulsat en aquests anys?

El Pla d’Obres i Serveis, fonamentalment. Però tot val molts diners, i no n’hem rebut tants com necessitàvem. De fet, al llarg d’aquests anys, si optàvem per alguna subvenció, havia de ser de poc import, perquè sempre eren per un 95% i calia que l’ajuntament fes front al 5% restant. Tot i així hem pogut fer millores importants i convenients amb la xarxa d’aigua, hem asfaltat algun tram de carrer i alguna carretera que era de terra fins ara.

A través del PUOSC hem previst posar plaques fotovoltaiques aviat, al damunt de la teulada del pavelló, però el projecte canviarà una mica perquè quan vam demanar la subvenció corresponent no havíem sentit a parlar de les comunitats energètiques i ara volem derivar el projecte inicial cap allà, per compartir-lo amb els veïns.

Parli’ns del municipi. Com és Ogassa?

Primerament, el municipi és molt extens, dels més extensos del Ripollès. Això vol dir que hi ha molts trams de camins i carreteres que cal mantenir. A més, té vuit nuclis. Alguns estan gairebé deshabitats, però tothom necessita tenir un accés per arribar aquí. 

Una altra particularitat és que tenim molt de bosc. La fusta sempre havia estat una font d’ingressos importants per a l’ajuntament, però actualment està a uns preus molt baixos. Algunes subhastes que fem, fins i tot queden desertes. I extreure-la del bosc és costós, perquè hi ha molts desnivells importants i cal obrir carreteres per portar-la. De manera que ja no en queda gaire benefici. Nosaltres fem el que podem per mantenir nets els boscos i els arbres.

La fusta sempre havia estat una font d’ingressos importants per a l’ajuntament, però actualment està a uns preus molt baixos.

I com són les persones i el seu teixit associatiu?

El teixit associatiu ha anat minvant. De vegades hi ha qui diu que el poble està mort, però també cal recordar que hem passat per dos anys de pandèmia i que moltes activitats que es feien abans, s’han deixat de fer. Ara hem començat a fer les festes que fèiem normalment. Per exemple, a mitjans de juliol vam recuperar l’Aplec de la Mare de Déu del Puig de França, al nucli de Sant Martí d’Ogassa. Enguany ha tornat la cobla sardanista, i la missa cantaire i van tocar la música pels ballets.

En quant a xifres de població ens hem mantingut. Som unes 160 persones, tot plegat, però des de la pandèmia hi ha hagut força persones que truquen a l’ajuntament, per veure si hi ha cases en venta o en lloguer. Els negocis del poble han anat tancant, com per exemple la carnisseria o el forn de pa. Queda un restaurant, però per motius personals el propietari obre ara de dijous a diumenge.

De vegades hi ha qui diu que el poble està mort, però també cal recordar que hem passat per dos anys de pandèmia i que moltes activitats que es feien abans, s’han deixat de fer.

Tenen algun local social?

Sí, la cooperativa. L’estem reformant i esperem que hi hagi uns concessionaris que portin el servei de bar, i que les associacions hi puguin tornar a reunir-se sense tenir cap obligació de consumir. Volem que sigui un lloc de reunió per a la gent del poble.

Una de les associacions més actives és la de Dones, que se solien trobar un dia a la setmana. Feien diverses activitats, però la pandèmia ho ha parat una mica. També hi ha una colla gegantera que cal tornar a impulsar, perquè poc a poc havien anat plegant moltes persones i els gegants pesen bastant. Igualment, hi havia hagut una companyia teatral amateur, que es va dissoldre… Normalment, en aquestes associacions hi solen coincidir gairebé les mateixes persones sempre, perquè al poble no hi ha tants habitants com per poder tenir persones diferents. Esperem que amb una situació econòmica més bona de l’ajuntament, i amb la pandèmia cada vegada més resolta, que ens puguem anar recuperant.

De vegades hi ha sectors crítics que, en parlar d’aquests temes, diuen “l’ajuntament, l’ajuntament”, com si fos culpa nostra. Però el cert és que hi ha hagut una pandèmia que ho ha parat tot. 

Normalment, en aquestes associacions hi solen coincidir gairebé les mateixes persones sempre, perquè al poble no hi ha tants habitants com per poder tenir persones diferents.

Abans ens deia que hi ha gent preguntant per si hi ha habitatges al poble. En quina situació es troben? El jovent pot quedar-se a viure aquí?

Els costa molt. No hi ha gairebé habitatges disponibles de lloguer. De compra sí que n’hi ha alguns. Jo no estic pas en contra de la segona residència, perquè hi ha de ser, però d’altra banda et preguntes per què no hi ha més persones que s’estableixen permanentment en un lloc així. I la resposta és que no hi ha les condicions necessàries per poder treballar. Per exemple, amb una millor fibra òptica podries pensar que hi ha més professionals liberals que poden treballar des de casa. I si vinguessin parelles joves amb fills, podríem mantenir l’escola.

Quins llocs emblemàtics del poble recomana visitar?

Primer de tot, el Museu de les mines de carbó d’Ogassa. S’hi fan visites guiades tots els dissabtes i diumenges. És un lloc ideal per conèixer el nostre passat miner.

També hi ha molta muntanya per córrer, amb flora i fauna. Es pot gaudir molt tant a l’estiu com a la tardor. Tant és venir en una època com una altra: a la tardor pel contrast dels colors i a l’estiu per la verdor.

I tenen algun element de patrimoni històric o arquitectònic?

Tenim dues esglésies romàniques: Sant Martí d’Ogassa i Sant Martí de Surroca. També tenim l’església de Santa Bàrbara, que és una construcció més moderna però de propietat municipal, perquè la van construir els miners. 

Hi ha la Torre dels Enginyers, on hi vivia el director de les mines, i que també és un edifici emblemàtic. I també la seu del museu, que antigament era una fàbrica de pans de carbó. Tenim la font gran i el torrent, que son llocs paisatgístics molt bonics per visitar… Ogassa és un espai molt bo per qui busqui pau i tranquil·litat.

Ogassa és un espai molt bo per a qui busqui pau i tranquil·litat.

Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en quins problemes coincideixen?

D’una banda, potser el finançament que tenim els ajuntaments. Haurien de ser més importants. I el criteri no hauria de ser el nombre d’habitants, sinó les necessitats de l’ajuntament.

També coincidim en demanar unes comunicacions més àgils, que ens permetin arribar a les localitats importants amb més facilitat. Per exemple, abans teníem un autocar per anar a Ripoll. Ara ja no ve. 

Un altre problema és el de l’assistència mèdica. Abans de l’estiu, la metgessa venia un dia a la setmana. Ara a l’estiu ja no vindrà. I pateixo perquè no sé si tornarà o no. Són aquesta mena de serveis que només es concentren als llocs grans i que has d’espavilar-te per anar-hi.

Tot això són un seguit de problemes quotidians dels pobles petits. En d’altres altres serveis, en canvi, les coses funcionen. Per exemple: la recollida d’escombraries és a través del Consell Comarcal i amb això no hi ha problemes.

Creu que des del Govern s’escolta prou els municipis petits?

Escoltar-nos sí. Però costa que això es tradueixi en fets. Si no hi ha accions al darrere de l’escolta, tot queda en via morta. De fet, ja tenim un grup de WhatsApp anomenat “Eines pel repoblament rural”, amb el que ens ajudem. 

Quins són, per acabar, els millors i pitjors moments que ha viscut com a alcalde?

El pitjor va ser un cop que no podíem pagar les nòmines i no sabíem com fer-ho. A més, era Nadal i tocava la paga extra. Al final ho vam poder resoldre. Quant al millor moment, potser seria quan has demanat una subvenció i te la concedeixen, o quan un veí t’agraeix la feina feta.