Municipi del Gironès, situat a l’oest de la comarca i limitant amb el de La Selva, Bescanó compta també amb els nuclis d’Estanyol, Montfullà i Vilanna. Amb 4.600 habitants distribuïts en 37 km2, el poblet ha mantingut sempre la seva personalitat rural, i en un segle només ha doblat el nombre d’habitants, passant dels 1966 censats l’any 1900, als 3800 del 2006. Entre el seu patrimoni, el Santuari de Santa Margarida de Bescanó, l’Església de Sant Mateu, del segle XVII, i les restes d’un poblat ibèric a Can Cendra.
“Suposo que el secret de la meva longevitat com Alcalde és que des d’un bon començament havia marcat un model de poble i aquesta premisa l’hem anat seguint molt fidelment. Després perquè m’hi dedico i tinc molt clar que si ets alcalde d’un poble l’has de viure”
“Una de les majors satisfaccions que pot tenir el poble és que no trobaràs a nanos pel carrer fora de les hores d’escola: tots tenen activitats, bé esportives o culturals. I això no deixa de cohesionar la comunitat, i en el futur, proporcionar una bona convivència”
“Hem de ser capaços de dialogar més, però sobretot, crec que hem de recuperar els valors de la feina ben feta, d’exigència ètica i d’amor al país. I començant pels Ajuntaments, és clar, i anar pujant”
Quan va pensar que a banda dels càrrecs que va ocupar a nivell nacional podia ser també Alcalde de Bescanó?
En realitat, mai se m’havia passat pel cap ser alcalde, entre d’altres qüestions perquè quan m’ho van proposar, jo era llavors delegat del govern. Vaig haver de demanar permís al President (Pujol) i em va dir que no hi hauria problema, però que “hauria de guanyar”. I aquí estic, 25 anys d’alcalde, amb situacions complicades, naturalment, però sempre ens hem anat sortint. Això sí: sempre amb majoria absoluta. Unes vegades més àmplia i d’altres més justeta.
Per què pensa que el vota la gent?
Bé, jo des d’un bon començament havia marcat un model de poble i aquesta premisa l’hem anat seguint molt fidelment. Després perquè m’hi dedico i tinc molt clar que si ets alcalde d’un poble l’has de viure. Procuro treure temps d’allà on puc per viure les seves activitats, ser a tots els actes i preocupar-me per tot allò que hi succeeix. En aquest sentit, quan surto de casa mai vaig pel mateix lloc: sempre faig una volta amb el cotxe, llibreta i bolígraf en mà, el que em permet tenir un coneixement del que passa al poble, i això la gent ho nota.
Deu estar content de la feina feta, doncs
Crec que hem aconseguit una cosa important en aquests anys: un clima social boníssim, que és fruit d’aquest model de poble que li deia. La gent veu que hi ha bons serveis, i que hi ha una bona qualitat de vida.
Quina deu ser llavors la seva principal preocupació si està tot fet?
La gent, en tots els seus aspectes. Posar-se en la posició dels altres en diferents moments i circumstàncies. Per exemple: què necessiten els pares joves? Una bona llar d’infants. Doncs ens hi hem posat i no hem parat fins a tenir-ne una. També cal vetllar per la situació econòmica del moment en aquells aspectes on l’Ajuntament hi pugui intervenir, com els preus dels Casals d’Estiu, per exemple, on ens hi vénen 450 nens.
Sembla que ho té molt clar
Tenim molta cura dels equipaments sobretot els que afecten a les noves generacions: la llar d’infants, les escoles, l’institut. Busquem la complicitat amb els directors d’escola, per treballar conjuntament en l’educació dels nanos, i també tenim l’entesa amb els clubs i entitats perquè volem que funcionin molt, que tothom s’hi involucri. Penso que la millor satisfacció que pot tenir la comunitat és que no trobaràs a nanos pel carrer fora de les hores d’escola: tots tenen activitats, bé esportives o culturals. I això no deixa de cohesionar el poble, i en el futur, proporcionar una bona convivència.
Que li parlin de limitació de mandats li deu semblar gairebé irònic, oi?
Com pot comprendre, no estic d’acord en què les legislatures siguin quatre anys; crec que són curtes i no pots fer tot el que voldries. Quan un entra en un Ajuntament, el primer any ha de posicionar-se, i el tercer millor que no comenci a fer res ja que no ho acabarà. Penso que el millor seria que les legislatures fossin de cinc anys, i així, limitaria els mandats a dues legislatures.
Però vostè porta 25 anys
L’experiència en un càrrec públic és molt important, i més en municipis petits com aquest, en què acabes coneixent tothom, i per tant, et fas seus tots els problemes que hi ha. I és clar, aquesta manera de fer política, s’allunya de la que percep el ciutadà mig. Hi ha moltes maneres de fer política, i jo penso en una en la que, entre d’altres coses, tothom sàpiga els sous dels alcaldes per saber com funciona realment la gestió municipal.
Ha parlat d’un estil de fer política. A Girona hi ha un estil diferent respecte el què coneixem?
No ho sé. Aquí pensem que s’ha de parlar de tot. I que potser a la Diputació som capaços de defensar les nostres postures amb tota la passió del món però després també som capaços d’anar dinar junts i que no hi hagi problemes. Potser aquesta manera de fer s’ha perdut una mica, però sens dubte hi continua essent.
I pensa que això podria tenir validesa a Espanya o a Europa?
El diàleg és la base de tot. Hem de ser capaços de dialogar més, però sobretot, crec que hem de recuperar els valors de la feina ben feta, d’exigència ètica i d’amor al país. I començant pels Ajuntaments, és clar, i anar pujant.
I començant per donar exemple un mateix, oi?
Miri, jo ara estic a la Diputació, amb una situació econòmica complicada, com totes les Administracions, i on és més fàcil que hagis de dir que no que no pas que sí. Però intento fer pedagogies i fer notar que hi ha coses que estan per sobre de les altres. Així que tots plegats hauríem de recuperar uns valors que hem començat a perdre, perquè sino, no ens en sortirem.
Hi ha municipis que tenen el que s’anomena el Consell del Poble per a què la gent participi més de la política. Què en pensa?
En política ja sabem hi ha molta demagògia i sovint cal recuperar un cert esperit de la democràcia. Nosaltres no en tenim i no crec que la gent estigui descontenta, entre d’altres coses perquè les portes de l’Ajuntament sempre estan obertes, els de l’equip de govern sempre estem disposats a parlar amb qui sigui, i no pensem que calgui fer grans reunions on tothom vagi a fer el seu paper. Crec que cada poble s’ha de buscar la seva manera que tothom hi participi, però de manera constructiva i sense partidismes. Nosaltres amb el POUM, per exemple, em penso que ho vam aconseguir. A les reunions no hi anava cap polític: només els tècnics. I així, s’explicaven els problemes del poble i hi havia participació ciutadana no condicionada per la presència dels polítics.
Ara, però, hi ha altres problemes. Com pensa que es podria reactivar l’economia i generar nous llocs de treball?
Amb sentit comú. D’entrada la petita empresa hauria de tornar a tenir possibilitats de tenir crèdits. Encara que a vegades passa que hi ha coses que no funcionen, com el comerç per exemple, entre d’altres qüestions perquè estem a molt pocs quilòmetres d’una gran oferta comercial com és Salt i Girona. Donem facilitats, subvencionem, promocionem, però no ens en sortim. Tenim una zona industrial que no ha acabat d’arrencar malgrat algunes ofertes interessants, però tot i aquests entrebancs, cal continuar, i el que sí tenim clar la majoria d’alcaldes és que si algú vol posar un negoci o una empresa cal donar-los totes les facilitats i més. Però és clar, el problema econòmic no és local, com tots sabem.
Es parla molt de l’administració i de si sobren institucions públiques. Què en pensa?
Miri, crec que s’ha de clarificar d’una vegada quines són les competències de cada Administració. El que no pot ser és aquest debat de competències que se’ns atribueixen als Ajuntaments i que no venen degudament acompanyades amb el tema econòmic, perquè aquesta inseguretat econòmica ens fa molt de mal. Li poso un exemple: les llars d’infants que abans comentàvem: hem passat de cobrar 1.800 €uros per nen a l’any, a no saber si aquest any cobrarem 800 o 900 €uros. I només per Bescanó això representa un dèficit de 100.000 €uros.
És evident que això no pot seguir així
Per tant, la Llei catalana hauria de ser molt valenta i establir quines són les competències de cadascú, parlar-ne bé i en tot cas que vagin acompanyades econòmicament perquè sinó això portarà al fracàs. Altres temes, com si s’han de reduir o no municipis, són temes secundaris. El que és important és que els serveis puguin ser mancomunats, perquè els estalvis econòmics seran importants.
Els Consells Comarcals haurien de fer aquest paper, doncs?
Sí, el de la prestació de serveis. Quan el Consell Comarcal fa prestació de serveis és una eina importantíssima pels pobles. I les Diputacions també, és clar. Però definir ben bé quines altres funcions han de tenir.
Permeti’m un apunt històric. Al darrer tom de les memòries del President Pujol s’explica tot l’enrenou de l’estació transformadora de la MAT
Ui, d’això n’hi hauria per escriure un llibre! Home, les coses com siguin: jo he patit en primera persona el fet que m’hagin culpat que el MAT, hagi vingut a Girona, i que m’hagin dit que si m’hagués oposat, no s’hauria fet. I això no és cert. I també és cert que les comarques gironines tenen un gran dèficit de potència de llum i d’alguna manera el tema s’havia de gestionar.
De quina manera?
Miri, jo tenia dues possibilitats: ser un alcalde populista i dir allò del ‘per aquí no passareu’, el que no haguera servit de res, perquè les línies s’haguessin fet igualment, o posar en evidència el descontent que hi havia al poble i a la comarca, i si no hi havia cap altre remei, mirar de treure el millor profit pel poble. I vaig triar aquesta segona opció.
I va anar bé?
Homes, gràcies a això s’han fet moltes modificacions i hem tingut compensacions que el poble ha gaudit. Fer el contrari crec que no hagués portat enlloc. Malgrat les mobilitzacions, les protestes, les reunions, al final es va acabar fent. I en mig hi ha hagut molta demagògia, amb moltes informacions que no eren correctes per crear malestar i alarmisme. Penso que al final, els interessos generals han de passar per damunt dels particulars, i que moltes coses es van exagerar.
Anem acabant. Què en pensa de la hisenda pròpia de la que s’ha anat parlant darrerament? O de la insubmissió fiscal que proposa en Vila d’Abadal?
Alguna cosa haurem de fer. En una reunió d’alcaldes, el President Mas va dir que no havíem de parlar d’insubmissió fiscal, sinó de sobirania fiscal, perquè si funcionés els insubmisos serien els que no s’hi apuntaríen. El que és cert és que la gent n’està fins al capdamunt d’aquesta situació, i tenim més que assumit que des de Madrid no es pot aguantar més. Per això el tema d’engegar el pacte fiscal és vist amb bons ulls, i de fet, ja m’ho han comentat diverses persones en positiu: “Ja era hora que féssiu alguna cosa”.
Així doncs, això que l’Estat vulgui recuperar competències tampoc ho deu veure bé…
És una bestiesa, naturalment. Però jo crec que es veia venir que el PP faria això. Serà difícil plantar-los cara i a banda que no ens portarà enlloc, encara es crearan més problemes.
Què en pensa de l’Associació de Municipis per la Independència?
Fantàstic. Nosaltres no hi estem encara, però en formarem part.
