Francesc d’Assís Lluch encara el segon mandat del poble “adoptiu” de Piqué i, en conseqüència, de Shakira.
“Una vegada algú em va dir: si arribes a casa i pots explicar tot el que has fet als teus fills, és que ho fas bé. Si hi ha quelcom que no pots explicar, és que no actues bé”
“Els pobles hem de vendre que tenim bons serveis, bona qualitat de vida i fer que la gent visqui aquí”
“Si a Catalunya hi ha un 20% de persones majors de 60 anys, a la Segarra estem per sobre del 25%”
“Tenim la gran sort que les generacions que ens venen al darrere són les més preparades de la història de Catalunya. Molts tenen estudis universitaris, tot i no poder treballar del que han estudiat. Tenim un bon teixit, un bon relleu. Ara hem de posar les bases per aprofitar-lo”
“El nostre sembla un poble ferroviari: l’estació en una punta, els carrers amples, els bars… Som distints a la resta de pobles de la comarca, que estan construïts a partir de cases de pedra, amb carrers estrets i sobre de turons”
Vostè és especialista en màrqueting i vendes. Què el va motivar a donar el salt des del món comercial al polític?
Tota la vida he treballat en les relacions públiques i la venda. Però també vinc d’una família de metges (el pare i l’avi ho eren) que igualment havien estat alcaldes i regidors. Des de petit he viscut aquests valors. Durant la meva carrera anterior vaig treballar en el sector sanitari i tractava amb persones que tenien malalties i altres problemes. D’alguna manera sentia l’impuls d’ajudar a la gent. Vaig entrar en política el 2003, com a regidor. Vaig esdevenir alcalde el 2015. La meva vocació és la d’ajudar els ciutadans i, especialment, els que tenen més problemes.
Com defineix el seu estil de fer política?
Sempre dic que un ha d’anar a servir, i no pas a servir-se, de la política. Moltes vegades els servidors públics han tingut mala fama quan no han acomplert aquest principi i sortia a la llum alguna mala pràctica. Són l’excepció. El normal és la feina bona que es fa en el dia a dia. Crec que és molt gratificant arribar cada dia a casa i tenir la consciència tranquil·la. Una vegada algú em va dir: si arribes a casa i pots explicar tot el que has fet als teus fills, és que ho fas bé. Si hi ha quelcom que no pots explicar, és que no actues bé.
També és el president del Consell comarcal de la Segarra. Quins són els seus objectius en aquest càrrec?
La Segarra és una comarca força desconeguda pel que respecta al comú dels ciutadans de Catalunya. Sempre ha estat una comarca de pas: la travessa la Nacional-2 i acull la connexió entre Barcelona i Madrid, i també entre Barcelona i el Pirineu. Tenim 22.000 habitants repartits de forma que n’hi ha 10.000 només a Cervera, i 7.000 més a Guissona. Els altres 19 pobles es reparteixen 6.000 o 7.000 habitants més. Són pobles molt petits, en què fan falta molts tipus de serveis a les persones, com ara els serveis mèdics, comunicació, transports…
També som una comarca molt envellida. Si a Catalunya hi ha un 20% de persones majors de 60 anys, aquí estem per sobre del 25%. Persones que estan soles, aïllades sovint en masies i pobles petits. Cal que tinguin bons serveis. És evident que no podem pretendre rebre aquí els mateixos ajuts que a Barcelona, però anem millorant. Aquesta és la nostra filosofia de treball.
D’altra banda, tenim el tema de l’aigua, que és fonamental. Som una comarca agrícola-ramadera que patim una sequera recorrent.
Creu que és necessari tenir estudis superiors o fer la carrera de ciències polítiques per exercir com a alcalde?
Crec que per fer d’alcalde no. I no ho dic perquè jo no els tingui. Penso que una bona formació de base és molt important. Quan un va pujant en la política i arriba al nivell de diputat provincial o al Parlament, o Conseller, la formació l’ha d’ajudar. Però també és important l’esperit de treball, saber fer feina en equip, ser bon comunicador, escoltar la gent… Amb això n’hi ha prou.
Hi ha vegades en què, per accedir a certs llocs, caldria fer un concurs de mèrits per valorar les capacitats de les persones i escollir la gent adequada. Sovint no es fa. Però tenim la gran sort que les generacions que ens venen al darrere són les més preparades de la història de Catalunya. Molts tenen estudis universitaris, tot i no poder treballar del que han estudiat. Tenim un bon teixit, un bon relleu. Ara hem de posar les bases per aprofitar-lo.
Ens ha portat unes fotografies. Quin valor tenen per a vostè?
En la primera hi surto de petit, a l’escola. Jo vaig estar a Sant Guim fins els 10 anys. Després vaig anar d’intern a Igualada, a 25 km. Quan jo era petit, les comunicacions eren les que eren, i semblava tota una aventura. Abans els pares, quan volien que tinguessis bona formació et portaven d’intern. Avui això és impensable: tenim molt bones comunicacions i estem a només 20 minuts d’Igualada.
En la segona, també a Sant Guim, hi surto en el bàsquet local. Aquí sempre hi ha hagut moltes entitats i associacions. Jo havia jugat molts anys a bàsquet i aquest era el nostre equip.
La tercera és més recent, d’aquest estiu. Es la de l’equip de govern del Consell Comarcal que va entrar a treballar el juliol passat. Un se sent molt content quan comença de regidor, es nomenat alcalde i després president del Consell.
Ens ha dit que més tard ens ensenyarà alguns indrets emblemàtics del poble. Què veurem?
Primer de res voldria dir que Sant Guim és un poble molt nou, de 160 anys d’història i que va néixer amb la vinguda del tren que anava de Barcelona a Manresa i a Lleida. Aquest és el punt més elevat de tot el recorregut, a 750 metres sobre el nivell del mar. En aquell temps els trens eren de vapor i havien de parar a carregar aigua i carbó i, de vegades, per fer la pujada cap aquí, necessitaven dues màquines. Durant molt de temps aquí hi va haver una estació de tren molt important, amb molts treballadors i operaris, i una placa giratòria de per fer que una de les locomotores seguís fins a Lleida i l’altra tornés a Manresa.
Per això el nostre sembla un poble ferroviari: l’estació en una punta, els carrers amples, els bars… Som distints a la resta de pobles de la comarca, que estan construïts a partir de cases de pedra, amb carrers estrets i sobre de turons. L’escriptor Vidal Vidal, en les seves “Rutes de Ponent” ja ho deia així.
En tractar-se d’un poble nou, hi va anar venint molt de comerç i indústria i vam tenir el punt àgil els anys 60 del segle passat, quan per aquí hi passaven 25 trens cada dia, entre mercaderies i passatgers. Avui en dia en passen entre tres i sis en cada sentit. També les millors comunicacions han fet que les persones anessin a viure a Cervera, Tàrrega, Igualada, i ens hem anat despoblant. Lluitem per fer que la gent es vulgui quedar aquí, que trobi feina i que s’hi instal·lin empreses com els Pinsos Yak, o el Pastoret de la Segarra. Oferim tota mena de serveis, especialment a la gent jove.
Què ens en pot dir, dels llocs als que ens portarà?
El Sindicat Modernista és un llegat de fa 100 anys, construït per un deixeble d’en Gaudi, Cèsar Martinell, que va projectar tots els cellers de vins de Gandesa, Pinell de Brai, Conca de Barberà… Aquí hi va fer un sindicat del pa, que depenia del sindicat de Cervera. Quan va morir el dictador Franco, el sindicat es va dissoldre i ho van comprar uns industrials del poble. Tot i ser un BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), és un bé privat. Intentem llogar-lo, perquè és un edifici magnífic per poder-hi celebrar tota mena d’activitats. Per exemple, durant la festa major, hi vam fer un acte vinculat a la capitalitat cultural de Cervera. És l’edifici amb més valor que tenim.
D’altra banda, tenim una agro-botiga que vam obrir a partir de la reconversió dels edificis de l’antiga estació. Concretament, és l’antic moll o magatzem. Mentre que altres instal·lacions es van convertir en el consultori mèdic, o el local de jovent.
També tenim una plaça, que és el nucli de la vida del poble i una església acabada als anys 30, és a dir, bastant recent, però que recorda les esglésies del Pirineu, de pedra i amb sostre de pissarra, distinta al que hi ha al nostre entorn.
Quines són les principals línies de promoció econòmica local?
La situació geogràfica és molt bona. Estem pràcticament en el centre geogràfic del país i ens trobem a 5 km de l’autovia nacional 2, a 10 de l’Eix Transversal i a una hora de Barcelona i 40 minuts de Lleida. Som un enclavament important.
Comptem amb un polígon industrial que encara hem d’acabar de desenvolupar, aportant-hi la fibra òptica, l’enllumenat de potència necessària, etcètera. Estem en converses amb la Generalitat i amb Endesa per arreglar-ho. Tenim també dues empreses locals, amb moltes similituds: són familiars i han crescut molt. Una és el Pastoret de la Segarra, de productes làctics, que més que créixer, va doblant-se. En un termini d’un any i mig passarà a tenir 150 treballadors (ara en té 80). L’altra és els Pinsos Yak, que fan transformació del gra en pinso. És la segona empresa en facturació de la comarca i també té uns 150 i escaig treballadors.
Com li deia abans, el que hem de procurar és que les persones que treballen aquí es quedin a viure aquí. Avui dia tots tenim cotxe i ens podem desplaçar. Els pobles hem de vendre que tenim bons serveis, bona qualitat de vida i fer que la gent visqui aquí. Per això ens cal una bona cobertura de telefonia mòbil, fibra òptica i llar d’infants, escola de música, escola… En tenim una on hi assisteixen 125 infants de tota la comarca, amb un bon servei de menjador.
L’altra preocupació, com li deia abans, és la gent gran. Tenim un centre de dia que oferirà bons serveis. L’hem acabat gràcies a l’ajut de la Fundació de la Caixa, però per la situació financera de l’ajuntament uns anys enrere, no la vam poder obrir com volíem. Ho farem l’any vinent.
Molts alcaldes i alcaldesses ens expliquen que l’administració electrònica era necessària, però també és feixuga. Què en pensa?
És clar que calia desplegar aquestes normatives: estem a l’època de la informàtica i el paper hauria de desaparèixer. Com que venim d’una època de crisi, moltes coses van quedar aturades. Aquí a Sant Guim estem en la frontera entre Lleida i Barcelona. Jo parlo amb companys alcaldes dels pobles de la província de Barcelona i no té res a veure el que ells fan amb el que nosaltres fem amb la de Lleida, és com el dia i la nit. Hi ha un greuge comparatiu. Sé que és difícil però crec que hi hauria d’haver uns mínims de repartiment entre els pobles. Aquest és també un dels motius pels que reclamem que Catalunya tingui entitat pròpia, per tal de ser mestra i senyora dels recursos que genera.
Als pobles petits, les diputacions ens haurien d’ajudar una mica més. No donem l’abast i això fa que tot s’endarrereixi. També tenim problemes amb el finançament dels ajuntaments. Per les lleis que venen de Madrid i pel departament d’Economia i Finances de la Generalitat, estem obligats a pagar els proveïdors a 30 dies, però nosaltres, com a ajuntament, no sabem quins ingressos rebrem, perquè l’administració no ens paga a 30 dies.
Hem d’anar cap a una llei de la transparència i cap a l’administració electrònica? És evident. Però això demana que el personal estiguem més ben informats i preparats, i calen bones comunicacions, com ara la fibra òptica. Però és que en certs pobles de la comarca no hi ha garantida ni la telefonia mòbil… Imagini’s que algú vol posar un negoci de turisme rural i que els clients no poden pagar amb la tarja de crèdit perquè el terminal no té connexió…
Parlem de turisme, ja que ho esmenta. Vostès tenen la Fira de l’Ou, un esdeveniment ben rellevant pel poble. Què ens en pot dir?
Que en portem celebrades 22 edicions, i que va ser una festa que va arrencar amb la idea de donar a conèixer el territori i els productes que s’hi fan. Ara està molt de moda el kilòmetre zero i la proximitat. Buscàvem un producte de qualitat, representatiu del municipi, i aquí sempre hi va haver molta granja de gallina ponedora. S’havia dit que aquí es fabricaven 40 milions d’ous a l’any, un per cada habitant de l’estat. Se’ls va ocórrer posar l’ou com a element integrador. La veritat és que dona molt de si: des de mostres d’alimentació i gastronomia, fins a donar premis amb un parell d’ous de plata a qui hagi destacat durant l’any per fer coses de màxima dificultat.
Entre els guanyadors s’hi comptem persones del món de l’esport com ara en Gerard Piqué (els seus pares i avis són fills d’aquí) o en Marc Màrquez (que és de Cervera), la cultura, el periodisme… Aquell dia, tots els visitants reben mitja dotzena d’ous, fem un esmorzar gratuït d’ous ferrats, etcètera. Hi arriben a venir 4.000 o 5.000 persones en un dia. S’ha fet molt popular. Ho fem sempre el segon diumenge del mes de juny, caigui com caigui. Aprofito per convidar tothom a venir.
De fet, vostès van tenir en Piqué i la Shakira aquí a la festa major.
Sí, es com si fossin d’aquí. Ell passava bona part de l’estiu aquí, de petit. Jo soc amic de son pare i al Gerard es podria dir que l’he vist néixer. Hi té molts amics i hi ve bastant sovint, amb els nens. A la festa major, a la cavalcada de Reis. Ell aquí hi pot estar bastant tranquil, perquè la gent el coneix i els deixen fer vida tranquil·la. Crec que ho agraeix. Si algú s’apropa a saludar-los o a fer-s’hi fotos, no tenen un no per ningú.
Tornem a la política. Recentment va ser reelegit com a alcalde. Com ho valora?
Valoro molt positivament la reelecció. Els polítics passem una revàlida en cada legislatura, que consisteix en què la gent et faci confiança. A nosaltres ens l’han donat i governem amb majoria, amb 7 regidors, un més dels que teníem abans.
En un poble petit ens hi coneixem tots. I la gent valora que siguis una persona accessible, que els escoltis, que facis petites reivindicacions del que et diuen… El que no pots és evitar ser alcalde les 24 hores del dia. Si la gent et troba pel carrer, és típic que et diguin allò del “ara que et veig…” i “ara que et trobo…” i et parlin de l’enllumenat del seu carrer. Ser transparent, fer el que puguis amb el que la gent demana, és així com la gent et fa confiança.
Quines van ser les principals propostes de la seva candidatura?
En teníem tres. Una era econòmica. La qüestió és que estem tutelats pel Departament d’Economia amb un pla econòmic i financer, i hem d’anar-lo acomplint per reduir l’endeutament. Hem de ser curosos amb els diners i amb el que en fem. La segona, com us he dit abans, és obrir un servei important com és el del centre de dia per a la gent gran. La tercera era més polivalent: millorar els serveis que tenim, arreglar el polígon industrial, fer obres als carrers del voltant, etcètera.
Vostè creu que hi ha d’haver una limitació en els mandats d’un alcalde? De quants anys cada mandat?
Crec que hi ha d’haver una limitació. Tot està inventat, però el que hem de fer és millorar-ho. I hauríem de fixar-nos en les democràcies que porten molts anys. Aquí en portem només 40, que no és gaire. Crec que podríem fer un màxim de dos mandats de cinc anys cadascun. Quatre anys és poc temps, ja que quan t’hi poses i n’aprens, ja ha passat mig any i el pressupost d’aquell any ja està fet. A la segona legislatura és quan pots començar a fer més coses.
Quina lectura fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
És una situació complicada, difícil. Venim d’un moment, en la jornada de l’1 d’octubre, en què tots vam lluitar per la independència del país perquè pensàvem (o, al menys jo en soc un ferm convençut) que teníem les característiques necessàries per ser un país independent. Cal tenir en compte que hem fet unes valoracions equivocades. Ens pensàvem que teníem un rival en l’Estat espanyol i el que tenim és un enemic molt potent.
Jo vinc del món comercial. Si Espanya fos una empresa, i una part de l’empresa t’aportés un 20% del negoci i només li donessis un 14 o 15% dels recursos cada any, estaries ofegant aquella part i t’estaries ofegant a tu mateix. El que caldria és invertir-hi més encara, i deixar que cresqués. Si l’estatut del 2010 que vam votar en referèndum s’hagués desplegat, probablement no estaríem on estem, perquè la majoria dels catalans som un poble treballador i anem fent. No ens agrada que ens toquin els ous (parlant de la Fira de l’Ou), si em permeteu l’expressió. Però l’Estat no ho veu i ha anat retallant i ofegant. Hem donat un tomb que ja no té volta enrere.
I com veu la solució?
És un camí que cal prendre i serà llarg i difícil. Estem pagant ja un peatge molt car per la judicialització de la política i tenim companys i companyes empresonats des de fa dos anys. A més, molts companys alcaldes tenen causes pendents amb la justícia. Jo crec que hem de dialogar per anar guanyant control dels nostres recursos, anar creixent com a comunitat i després ja veurem si cal anar cap a un estat federal o independent. Però que un bon dia hi haurà un referèndum per decidir el nostre futur és quelcom evident.
Fa uns dies es van convocar eleccions a l’Estat, perquè la votació d’investidura de Pedro Sánchez va resultar fallida. Quina valoració en fa?
Crec que hauríem d’anar del mal al menys. Dins del ventall polític de l’Estat espanyol, des de l’òptica d’un partit com ERC -i des de la meva pròpia- hauríem de fer que el partit socialista no caigués. Si puja un tripartit de dretes, donarem un pas enrere en tots els àmbits: llengua, cultura, etc. Catalunya la fan servir com una pedra per llançar-se-la. Serà difícil, però com deia un antic cap meu, si fos fàcil no hi fórem.
