“El meu propòsit és que la Generalitat i els 947 municipis treballin junts, en un mateix projecte de país i a través d’una col·laboració lleial. Entre tots estem construint Catalunya i el paper dels municipis és important”
“L’etapa com a regidor de Barcelona va ser la meva escola de formació política. (…) També en valoro d’aquells anys la proximitat amb la gent que et permet la política municipal”
“El meu compromís és aprovar una Llei de finançament local de Catalunya, que inclogui els principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal dels ens locals”
“Demanem també l’aprovació de la Llei de Finances Locals de Catalunya, que reculli allò que preveu l’Estatut respecte els diners que des de l’Estat es fan arribar al món local”
“Vull posar l’escola i l’institut al centre del sistema educatiu i procuraré els instruments necessaris per a la seva qualitat. Vull fer de cada centre un bon centre, i això també passa per fer totes les escoles i instituts que calgui”
“Per fer realitat un nou sistema de finançament per als ajuntaments caldria modificar la Llei d’hisendes locals de l’Estat”
“Si sóc president, seré el president de tots i estaré al servei de totes les administracions, independentment del color polític que tinguin. L’ACM i la FMC són entitats que estan al servei dels municipis, i juntament amb elles cal posar tots els recursos que siguin necessaris perquè els ajuntaments se sentin acompanyats a tots els nivells”
Quan es van convocar les Eleccions al Parlament pel proper 28 de novembre, va afirmar que serien les “eleccions del canvi”. Més enllà dels grans projectes de país, en què afectarà, a grans trets, el programa electoral pel que fa als municipis?
El meu propòsit és que la Generalitat i els 947 municipis treballin junts, en un mateix projecte de país i a través d’una col·laboració lleial. Entre tots estem construint Catalunya i el paper dels municipis és important. Crec en la Catalunya d’un sol projecte, una Catalunya que respecti els principis de sostenibilitat i equilibri territorial, una Catalunya inclusiva i integradora, sense exclusions, formada i respectuosa amb el medi natural, i amb un finançament suficient. Volem un territori en xarxa, amb infraestructures que connectin al territori, volem una Catalunya cohesionada sense diferències per raó de lloc de residència i naixença.
Per tant, tots aquests principis, que per mi són fonamentals per aixecar Catalunya, són alhora principis que d’una manera directa influeixen als municipis. Perquè la Catalunya que volem per al futur comença als municipis. El Govern de la Generalitat i els ajuntaments han de treballar plegats, i ambdós han de compartir objectius. A banda dels que ja he exposat, em comprometo a treballar per aconseguir una administració propera, servir a la ciutadania sota els principis de l’honestedat, integritat, responsabilitat i compromís, i això mateix cal que es doni també des de les administracions locals. Som un sol projecte i així hi hem de treballar.
Vostè va ser Regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre el 1987 i el 1995. Quina experiència en va treure d’aquells anys i com valora la diferència entre governar una ciutat o tenir la possibilitat de governar un país?
L’etapa com a regidor de Barcelona va ser la meva escola de formació política. Vaig aprendre molt. I també vaig aprendre què vol dir treballar des de l’oposició. També en valoro d’aquells anys la proximitat amb la gent que et permet la política municipal. En tinc un molt bon record. No obstant això, la possibilitat de poder presidir el Govern del teu país és el màxim honor que pot tenir una persona que s’estima Catalunya i vol servir-la des de la política.
A l’hora d’analitzar la seva estratègia electoral, alguns analistes han vist paral·lelismes amb els eslògans d’anteriors campanyes de CiU, com les municipals del 1983 que va resar “Aixequem Catalunya des dels Ajuntaments”. Com es pot aconseguir això?
Efectivament, penso que la primera prioritat que hem d’afrontar, i és el que faré si tinc l’oportunitat d’encapçalar el proper Govern, és aixecar Catalunya, superar la greu crisi econòmica que pateix el país. Si abans no afrontem això difícilment ens podrem plantejar qualsevol altre repte de país. Generalitat i municipis han d’actuar de manera coordinada a l’hora de desenvolupar tant les polítiques de reactivació de l’activitat productiva, bàsiques si volem que es torni a generar ocupació, com les polítiques socials per garantir la cohesió social del país. En aquest sentit, cal tenir present i reconèixer que els ajuntaments juguen un paper destacat en la prestació de serveis. Estic convençut que només ens en sortirem si sumem esforços i actius entre tots. El repte és de país i tot i que la Generalitat és qui ha de liderar aquesta aposta per aixecar Catalunya, és evident que els Ajuntaments han de jugar-hi un paper molt destacat també.
En la major part de les entrevistes fetes a Alcaldes.eu, una de les queixes recurrents en tots els entrevistats és el tema del finançament local i la seva reforma. Què hi diu el seu programa electoral al respecte?
El meu compromís és aprovar una Llei de finançament local de Catalunya, que inclogui els principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal dels ens locals; la garantia de finançament de tots els municipis, les comarques, les vegueries i altres ens locals; la incorporació dels criteris de distribució dels recursos provinents de l’Estat, particularitzant alguns casos especials, com ara els petits municipis i els municipis turístics, i la creació del fons complementari de finançament per a inversions de municipis i comarques.
Aquests darrers anys, molts municipis han assumit unes càrregues econòmiques en algunes regidories, com Serveis Socials que han hagut d’augmentar notablement el seus pressupostos per la crisi. Com pensa enfocar aquest problema?
Efectivament, els municipis han patit en primera persona aquesta crisi, i malgrat tot estan al peu del canó, treballant per la seva ciutadania i amb unes arques municipals cada cop més debilitades. Els municipis seguiran prestant tots aquells serveis que necessita la nostra ciutadania, en tinguin la competència o no, però naturalment per fer-hi front, els cal un finançament suficient. Aspirem a un Pacte Fiscal Català. Catalunya té dret a gestionar els seus propis recursos i impostos i reduir així de manera significativa el dèficit fiscal que llastra la nostra economia. En aquest sentit, demanem també l’aprovació de la Llei de Finances Locals de Catalunya, que reculli allò que preveu l’Estatut respecte els diners que des de l’Estat es fan arribar al món local. Només així aconseguirem millorar l’economia municipal, i que les competències que tenen assignades els ajuntaments les puguin seguir desenvolupant, i a més a més, fer-ho comptant amb el finançament necessari per portar-les a terme.
El Departament d’Ensenyament acostuma a ser dels més criticats per part del ciutadà per la precarietat en què funcionen els barracons de les escoles de molts municipis. Quines polítiques té previstes la Generalitat per evitar-ho?
Cal tenir present que en aquests darrers 7 anys els barracons s’han doblat a Catalunya. Han passat de 527 a 1057. Igualment, cal recordar que els governs de CiU van introduir un mètode constructiu més ràpid per ajudar a reduir els barracons, una opció que després s’ha abandonat. Vull posar l’escola i l’institut al centre del sistema educatiu i procuraré els instruments necessaris per a la seva qualitat. Vull fer de cada centre un bon centre, i això també passa per fer totes les escoles i instituts que calgui. A més a més, a través d’una bona planificació es podrien fer millor les coses. Per això, proposo que les famílies puguin manifestar l’escola que prefereixen per als seus fills o filles des del dia del naixement, cosa que permetria conèixer amb anticipació la demanda de cada centre. Dit això, no vull enganyar ningú i cal ser molt conscient que l’estat actual de les finances de la Generalitat és delicat i això condicionarà els pressupostos dels propers temps. Igualment, m’agradaria posar de manifest que la primera prioritat en educació de cara als propers anys ha de ser dur a terme una ofensiva de país per combatre el fracàs escolar i situar Catalunya als nivells europeus d’èxit educatiu.
El retorn del deute municipal a l’estat, malgrat la seva anunciada flexibilitat, pesa com una llosa a l’hora de planificar els propers pressupostos. Podria el Govern de la Generalitat intervenir en aquestes relacions entre administració local i administració estatal?
El problema que tenen els ajuntaments també el té la Generalitat. Dit això, perquè la Generalitat hi pogués intervenir en el cas de l’administració local haurien de canviar algunes coses, ja que en el marc legal actual no es pot. Per fer realitat un nou sistema de finançament per als ajuntaments caldria modificar la Llei d’hisendes locals de l’Estat, que és l’única que hi ha actualment, de manera que es condonés aquest deute dels ajuntaments. I alhora, que aquesta nova llei estatal fos prou flexible perquè es pogués crear un model de finançament propi dels ens locals. Caldria, per tant, i tal i com estableix l’Estatut, desenvolupar una Llei d’hisendes locals catalana que ens donés el marge que amb l’estatal, la Generalitat no té.
I les inversions? L’anunci del govern de permetre un major endeutament, només en aquest capítol, d’aquells ajuntaments que estiguin sanejats econòmicament, pot provocar greuges comparatius. La Generalitat hi podria fer alguna cosa?
En el marc legal actual no es pot. Com en l’anterior qüestió, el que caldria és una modificació de la llei d’hisendes locals de l’Estat per permetre que la Generalitat pugui fer una bona Llei d’Hisendes Locals que defineixi, entre altres, el marc de relacions institucionals entre la Generalitat i els ens locals, donada que aquesta sí és una competència exclusiva de la Generalitat.
Sense aquesta Llei d’hisendes catalanes, que l’Estatut ens permet desenvolupar, el marge d’intervenció de la Generalitat és pràcticament nul, i d’aquí la importància de desenvolupar aquesta Llei, que des del 2006 s’ha pogut tirar endavant i no s’ha fet.
Quins mecanismes es podrien articular per evitar que alguns Ajuntaments puguin perjudicar-se només perquè un organisme superior, una Diputació per exemple, sigui d’un color polític diferent?
Mai no se m’acudiria discriminar un municipi ni negativament ni positivament en funció del color polític del govern municipal. Quan un ocupa una responsabilitat institucional està representant tots i cadascun dels ciutadans i ha de governar per a tots. No puc concebre que es faci una política partidista des d’una institució. No es tracta, per tant, que s’articulin mecanismes per evitar-ho sinó que això no pot passar de cap de les maneres.
Com seran les relacions amb les dues entitats, que, de diferent color polític, engloben molts dels municipis de Catalunya? És a dir, l’Associació Catalana de Municipis, i la Federació Catalana de Municipis?
No entendria cap altra relació que no sigui la de col·laboració constant i diàleg. No concebo de cap manera que perquè hi hagi administracions de diferent color polític, les relacions siguin d’una manera o d’una altra. Si sóc president, seré el president de tots i estaré al servei de totes les administracions, independentment del color polític que tinguin. L’ACM i la FMC són entitats que estan al servei dels municipis, i juntament amb elles cal posar tots els recursos que siguin necessaris perquè els ajuntaments se sentin acompanyats a tots els nivells. El meu compromís és el de donar suport a les dues entitats municipalistes perquè d’una manera conjunta amb la Generalitat treballem plegats per als municipis. Si volem aixecar Catalunya, ho hem de començar a fer des dels ajuntaments.
