És la primera vegada que, entrevistant un alcalde, tenim oportunitat de conèixer un esportista professional. En aquest cas, un pilot d’enduro, moto-cross i corredor veterà del Ral·li París Dakar. Com en totes les coses de la vida, diu, cal anar superant els obstacles un per un i de forma persistent. “Ningú no regala res”, ens diu Gonzàlez.
“Jo vaig estar 8 anys en l’oposició. I pel fet que sóc esportista, sé que mai no et regalen res. Cal treballar”
“Pel fet de ser una persona activa, vaig adonar-me que les coses a l’ajuntament no anaven amb la rapidesa que jo voldria. M’hi he anat habituant, tot i que no m’agrada. L’administració pública té un altre ritme”
“De vegades també cal dir “ho sento, però no es pot fer”, perquè a la gent no se l’ha d’enganyar”
“Conec molts alcaldes amb carrera que sols duren una legislatura. Les ganes de fer feina supleixen tot el demés”
“Per mi era més difícil aconseguir el subcampionat d’Espanya d’enduro que acabar el Dakar. Hi has d’anar preparat psicològicament, per a superar molts entrebancs. Com a la vida”
“No tenia clar si tornar-me a presentar. Però m’han donat energies i ho faré”
Vostè va entrar de regidor a l’ajuntament l’any 2003. Així doncs, porta quinze anys en política municipal. Què el va motivar a presentar-se com a alcalde?
Jo vaig estar 8 anys en l’oposició. I pel fet que sóc esportista, sé que mai no et regalen res. Cal treballar. Després de les primeres eleccions, vaig estar 4 anys en l’oposició, guanyant experiència. El segon cop, vam treure el doble de regidors, però vam seguir en oposició, sempre treballant de manera constructiva. El 2011 vam obtenir majoria absoluta. El 2015 vam repetir, però amb petits canvis a l’equip, i vam perdre un regidor.
Vam oferir a ERC i a Solidaritat Catalana si volien pactar amb nosaltres, però ens van dir que preferien fer d’oposició. Finalment vam arribar a un acord amb l’únic regidor del PSC. HI tenim bona relació en el pla personal, tot i que no compartim moltes opinions. Ara governem sense cap problema. Li diré que no tenia clar si tornar-me a presentar, però m’han donat molta energia per tornar-me a presentar. Si no hi ha novetats, em presentaré a la tercera reelecció i prou.
Recorda els seus primers sentiments quan va ser escollit alcalde?
Pel fet de ser una persona activa, vaig adonar-me que les coses a l’ajuntament no anaven amb la rapidesa que jo voldria. M’hi he anat habituant, tot i que no m’agrada. L’administració pública té un altre ritme.
Al web municipal vostè esmenta cinc coses que adreça als conciutadans: agraïment, concòrdia, harmonia, diàleg i confiança. Són aquests els seus valors en política?
Sí, i afegeixo que has de ser una persona propera, intentar atendre tothom i donant el que la ciutadania et demana. De vegades també cal dir “ho sento, però no es pot fer”, perquè a la gent no se l’ha d’enganyar.
Creu que és necessari tenir estudis superiors o la carrera de Polítiques per a exercir d’alcalde?
En el meu cas tinc fets els estudis primaris. De seguida em vaig dedicar a la feina i com a esportista tampoc vaig poder estudiar el que hauria volgut. Estic orgullós que els meus fills sí que estudiïn. Crec que si ets treballador i compromès, pots suplir molt de les altres coses. Conec molts alcaldes amb carrera que sols duren una legislatura. Les ganes de fer feina supleixen tot el demés.
Li vam demanar que escollís algunes fotografies representatives per a vostè. Què ens mostra?
Aquí n’hi ha una del Ral·li Paris-Dakar. Vaig participar en les edicions dels anys 88, 89 i 90. No vaig arribar a la meta, però ho vaig intentar fins al final. L’any 93, uns amics em van convèncer de tornar-hi a anar. Tenia 41 anys i em vaig sentir amb forces per fer-ho. Vam acabar. Hi ha esforços que valen la pena. Per mi era més difícil aconseguir el subcampionat d’Espanya d’enduro que acabar el Dakar. Però el Dakar és molt més mediàtic. Hi has d’anar preparat psicològicament, per a superar molts entrebancs. Com a la vida.
I aquesta altra foto?
Aquesta és amb els meus dos nets, els fills de la meva filla. És al circuit de Lasarte, a França. Em van regalar el viatge. Des dels 15 anys la meva vida s’ha vinculat sempre al món del motor. Als 17 vaig començar a córrer moto-cros i vaig ser pilot de Bultaco. Li diré que vaig arribar a la política de rebot.
Alguns llocs emblemàtics de l’Ametlla del Vallès són la Sala Teatre, l’Ermita de Sant Nicolau i Can Xammar. Què representen pel poble?
La Sala de Teatre és una molt antiga. Té més de 100 anys. Ara hi hem començat a fer algunes reformes amb l’ajut de subvencions. Hi fem molts actes, mentre no aconseguim un centre cívic. Aquesta mateixa setmana, hi ha un concert de música clàssica. En quant a l’ermita de Sant Nicolau és molt coneguda aquí. La gent hi va molt durant l’any i, particularment, durant la Setmana Santa, per professó de dijous Sant. Finalment, Can Xammar és actualment un equipament privat, dedicat a residència. És un lloc amb una façana preciosa i la casa és molt bonica. Estem molt contents de tenir-la aquí.
Què li diríeu a un foraster per convèncer-lo que vingués a viure a l’Ametlla?
Aquest és un municipi que m’estimo molt. Hi vaig conèixer la meva senyora i s’hi viu molt bé, tot i que m’agradaria tenir-lo encara més maco. Tenim 8.300 habitants i 120km de via pública, perquè aquest és un municipi molt extens, sense nucli urbà, i mantenir tot això costa diners. Tenim bon clima i tranquil·litat. A la policia li dic que hem d’estar orgullosos de la nostra gent, perquè mai hi tenim problemes. Ara treballem amb vivendes socials, intentant que el jovent de 20 i tants anys, que volen viure en parella, no hagin de marxar del poble per culpa de no tenir vivendes assequibles.
Quin és l’estat de les seves finances municipals?
Tenim un pressupost d’11 milions d’euros. Gairebé el 50% es dedica a sous i a manteniment. La resta ens serveix per a fer moltes coses. Aquest any no hem apujat els impostos. També tenim molt de recolzament de la Diputació, i molts projectes del programa que s’han fe realitat perquè hem pogut disposar dels ajuts.
Què fan per recolzar la participació ciutadana?
Enguany hem disposat 120.000 euros dels pressupostos per tal que la gent decidís què vol fer-ne. S’han escollit en total set o vuit projectes petits, i d’aquests hem de veure quins decidim materialitzar. Farem un procés semblant per veure què necessita la gent en termes de cultura i esport. Són idees que tenen bona acollida, tot i que no tanta com jo pensava, per que l’oposició no hi ajuda.
INNOVACIÓ, MUNICIPIS, PERSONES
|
De quina manera utilitzen vostès les tecnologies per fer que la ciutadania s’aproximi més a l’ajuntament?
Estem treballant molt la pàgina web. Publiquem també un diari mensual en el que hi estem fent molts canvis, modernitzant-lo. També estem treballant en la qüestió del telèfon… Moltes de les coses que passen, m’arriben a través del mòbil. També li diré que estem signant-ho gairebé tot electrònicament i que hem reduït molt l’ús del paper.
|
Quins serien per a vostè els eixos principals d’aquesta legislatura?
El prioritari seria de comunicar el poble amb el centre comercial i amb les urbanitzacions. També tenim l’objectiu de connectar el poble amb la zona sud de l’Ametlla, on hi ha una urbanització bastant gran. Volem fer un carril bici i per a vianants, que comuniqui ambdós nuclis. Igualment, a primers d’any comencem a fer la coberta del poliesportiu, que és important perquè gairebé el 80% de la nostra gent practica esport i tenim moltes entitats esportives. Així la gent podrà fer esport a qualsevol hora, tant si plou com si fa fred. El camp de futbol també fa molts anys que té gespa artificial i hi ha una escola de més de 300 i escaig nens que juguen. Cal canviar la gespa, encara que costi molts diners.
I, en l’àmbit cultural, volem consolidar la Sala de Teatre, amb totes les reformes que li deia, i seguir a l’estiu amb una sèrie de concerts. L’any passat vam celebrar el setè cicle de jazz.
En fa un balanç positiu, dels projectes posats en marxa durant el seu mandat?
Sí. Durant la primera legislatura no vam poder arribar a les fites que volíem, però en aquest 2018, hem pogut avançar el treball.
Què n’opina de la limitació de mandats?
Si torno a ser escollit, seria la tercera vegada. Tinc clar que amb dues legislatures potser no pots aconseguir fer tot el que voldries. Amb tres, sí que pots aconseguir-ho, i si no és així és perquè no ho has fet bé. Però, d’altra banda, alguns companys em diuen: “home, si la gent està contenta amb tu i et tornes a presentar i t’escullen i vols seguir, per què no fer-ho?”. Jo porto cinc legislatures a l’ajuntament. El límit l’ha de posar la gent de casa teva, del poble. Si veiés que no em volen, ja no m’hi presentaria.
I de la situació política actual?
Jo estic molt cansat. Està clar que aposto per una república, i que l’Estat no ens ho ha posat fàcil. El 21 de desembre vaig votar perquè Puigdemont tornés a ser president.
En cas que es proclamés la independència, en què beneficiaria als conciutadans? I també pensant com a empresari, creu que la independència beneficiaria econòmicament a Catalunya?
Tenim un país ric, divers, cultural, que és l’enveja d’Europa. Estic al·lucinat de pensar que seríem un dels països d’Europa més engrescadors que hi pot haver. Tenim gent treballadora, molt emprenedora, molts esportistes, platja, muntanya, neu… Jo vaig néixer a Extremadura, però la meva terra és aquesta. Tinc amics a la resta d’Espanya i me’ls aprecio molt, i viatjo per Espanya i m’encanta, i continuarem sent amics igual. Però tenim un país que, si ens deixen governar-lo sols, fins i tot en sortiria beneficiada Espanya. Aquesta és la meva opinió, però les respecto totes.
Quin paper ha de jugar l’alcalde en el món municipal en la Catalunya del futur?
Ha de seguir treballant per la gent del seu poble, estar darrere de les seves inquietuds, i intentar solucionar els problemes que sorgeixin dia a dia. Aquest espai ha de ser la casa de tothom, has de rebre i escoltar tothom. Jo penso que escoltant a la gent pots tirar endavant moltes coses.
Quin missatge donaria als seus conciutadans, si l’estiguessin escoltant?
Els diria que estem intentant millorar; que els recursos que tenim són els que són, i que estem treballant per tenir el poble que es mereixen tots: en convivència i amb treball.
