Marta Madrenas

Alcaldessa de Girona

Mirada femenina

“Sóc profundament independentista i no recordo des de quan”


El desplegament de l’estat del benestar i l’aportació al procés sobiranista, projectes clau de la Girona actual, diu l’alcaldessa

0
299

L’alcaldessa Madrenas deu recordar bé el dia que va esdevenir presidenta del consistori municipal. Va ser, si fa no fa, unes hores després que el seu antecessor, Carles Puigdemont, esdevingués president de la Generalitat de Catalunya. Tampoc es podria dir que fos per casualitat, ni de manera accidental: portava anys treballant i coneix bé la ciutat que trepitja. Fa poc, vam tenir ocasió de conèixer-la, participant en un dels esmorzars que Alcaldes.eu va organitzar a la Universitat Pompeu Fabra. Parlàvem allà del paper de les quatre ciutats capitals.

“El nostre és un ajuntament sanejat on, evidentment, no es pot estirar més el braç que la màniga”
“Quan van designar Carles Puigdemont com a President, vaig sentir el que suposo que tots els catalans: una sorpresa immensa perquè no ens esperàvem els canvis que van succeir”
“Espero que estaré a l’alçada de la confiança dipositada per part dels ciutadans i que tots ells se sentiran orgullosos de la ciutat en què viuen”
“Pot semblar molt innocent però ser alcaldessa m’aporta la magnífica sensació de poder fer coses en benefici de les demés persones”
“Vull aportar una mirada femenina, que és una forma diferent de fer a la política. Crec que aportem uns valors diferents a l’hora de gestionar, que som més capaces de treballar en equip”
“Una de les prioritats que tenim és que cada persona de Girona tingui feina, perquè aquesta és la millor política social possible”
“El programa Girona Activa per a persones en risc va ser un èxit. En el primer any venien altres ciutats a veure com funcionava i copiar-ne l’essència”
“Girona Cultura no té tant a veure amb les escoles i les universitats sino que volem que cadascuna de les coses que es fan a la ciutat, ja sigui l’urbanisme, la sostenibilitat, la seguretat, etc. es puguin interpretar en el sentit educatiu”
No sempre passa que l’alcalde d’una ciutat és designat com a President de la Generalitat. Com va viure vostè el relleu de Carles Puigdemont a l’alcaldia de Girona?
Jo portava una trajectòria de 4 anys i mig com a tinenta d’alcalde i adjunta a alcaldia. Coneixia bé el que és la responsabilitat de ser alcalde o alcaldessa. Vaig sentir el que suposo que tots els catalans: una sorpresa immensa perquè no ens esperàvem els canvis que van succeir. Evidentment no comptàvem que el nostre alcalde, que estava a l’inici del seu segon mandat, hagués de marxar. Sé que l’anterior alcalde gaudia molt de la feina que feia i se’n sentia molt satisfet. De la meva banda vaig sentir el pes de la responsabilitat a l’instant. Canvia molt ser tinenta d’alcalde i passar a ser alcaldessa. Però sóc una persona habituada a la gestió i molt treballadora, i ara que han passat uns mesos puc dir que és un orgull absolut, que és magnífic i que és una experiència única viure aquesta responsabilitat. Espero que estaré a l’alçada de la confiança dipositada per part dels ciutadans i que tots ells se sentiran orgullosos de la ciutat en què viuen.
 
Vostè és llicenciada en Dret. Deixi’ns fer-li una pregunta: creu que els alcaldes i alcaldesses necessiten estudis superiors per a ser-ho?
Jo crec que el que cal és saber gestionar molt bé, ser una persona empàtica, que entengui els problemes de la gent i que sigui propera, transparent i honesta. I culta. Però per a reunir totes aquestes condicions no és indispensable tenir carrera i, molt menys, la de Ciències Polítiques. Una persona culta ja cobreix l’expedient acadèmic necessari. Amb el tema dels idiomes, no obstant, sí que et trobes en situacions en què valores el fet de poder adreçar-te a persones que venen de fora en el seu propi idioma. Parlar l’anglès, encara que no sigui perfectament, ajuda a donar una bona imatge. Però tampoc seria indispensable.
 
Què li aporta a vostè ser alcaldessa? Personalment…
Porto set mesos i escaig. Crec que m’aporta la satisfacció de poder fer coses que de debò poden canviar el món. Pot semblar molt innocent però crec que és així. I que segurament el món es comença a canviar des d’on es troba cadascú. De fet és l’únic que m’atrau a mi de la política és poder fer coses en benefici de les demés persones. La sensació és magnífica.
 
Com caracteritza vostè la seva manera de fer en política? Quins valors la menen?
Crec que puc aportar una bona gestió a la política. En els meus àmbits laborals previs he estat una bona gestora i sempre he cregut que és un tema important. Vull pensar que d’aquí a un temps es percebrà que la ciutat funciona substancialment millor. També sóc propera i empàtica, en el sentit de que sóc capaç de posar-me en la situació de les altres persones. M’agrada escoltar i sentir-me propera a la ciutadania. Crec que la proximitat és quelcom que sento per naturalesa. I, a nivell polític, penso que puc fer dues aportacions molt importants. Una és el procés cap a la república catalana: sóc profundament independentista, i no recordo des de quan. Penso que des d’aquesta posició podrem aportar l’estat del benestar a tota la ciutadania i protegir el nostre patrimoni cultural més important: la llengua. No defenso la independència en un sentit filosòfic o polític, és que crec que és el millor que puc oferir als meus veïns i veïnes.
 
I la segona?
Vull aportar una mirada femenina, que és una forma diferent de fer a la política. Crec que aportem uns valors diferents a l’hora de gestionar, que som més capaces de treballar en equip. Possiblement amb menys protagonismes, amb discursos de vegades un punt menys estèrils, potser som més retòriques i menys pragmàtiques. Però crec que aquest pot ser un valor afegit també en aquest mandat.
 
Quin seria el seu somni personal?
D’aquí a un temps anar amb els meus fills a viure a l’estranger una bona temporada. Voldria ajudar-los a a conèixer formes diferents de viure la vida. Però sense oblidar Girona perquè seria impossible. L’estimo massa com per a allunyar-me’n gaire temps.
 
Vostè ha dit en diverses ocasions que vol una Girona que sigui educadora, culta, transparent i participativa. De quina forma ho fa possible el seu govern municipal?
Ho fem amb multitud de mesures. Crec que el més important, però, és que posem les persones, el seu benestar i la protecció dels més vulnerables al frontispici de la nostra política. Per a nosaltres el més determinant és la persona. Una de les prioritats que tenim és que cada persona de Girona tingui feina, perquè aquesta és la millor política social possible. Que tothom sàpiga què és poder guanyar-se la vida per un mateix és aportar el millor plus de dignitat possible. I per a això són les polítiques que fem: les d’ocupació, formació, inserció, etc. són polítiques actives per a reduir l’atur. A la vegada també creiem que cal potenciar i dinamitzar l’economia per a tenir empreses fortes i que els empresaris se sentin valents i acompanyats i creïn més llocs de treball. No ens podem quedar només en la reducció de l’atur sinó que també cal ajudar a la creació d’ocupació.
 
També deuen tenir polítiques per a persones vulnerables.
És molt important no oblidar-se’n. Fem programes específics i pioners com el Girona Actua que va néixer fa 3 anys, justament quan jo era tinenta d’alcalde de promoció econòmica i ocupació. El programa ajudava empreses que contractessin persones amb perfils de vulnerabilitat, com ara persones amb discapacitats, o més grans de 55 anys o dones que surten de situacions de maltractament o conflictes familiars, etcètera. En el primer any ja vam veure que era un programa que funcionava molt bé i va ser copiat per altres ajuntaments que venien a veure com funcionava. 
 
També cal destacar que era un programa que fèiem conjuntament amb el tercer sector, les patronals i els sindicats, és a dir, tots els agents implicats. Quan es treballa en xarxa, en una mateixa direcció, els resultats solen ser èxits i ens sentim molt contents del que hem pogut fer en aquest àmbit.
 
Com és la relació de la ciutat amb la seva universitat i amb el parc tecnològic?  
És una vinculació tan important que gairebé no s’entendria una cosa sense l’altra. El concepte de “Girona, ciutat educadora” és relativament nou. Hi tenim molt d’interès i volem que s’entengui que no ens estem referint a un tema d’educació en el sentit. Aquí ens estem referint a que cadascuna de les coses que es fan a la ciutat, ja sigui l’urbanisme, la sostenibilitat, la seguretat, etc. es puguin interpretar en el sentit educatiu. 
 
Posi’ns algun exemple.
Estem treballant amb els veïns implicats la relació de la ciutat amb el turisme. Creiem que des d’aquesta ciutat educadora podem debatre i reflexionar tots junts per a trobar solucions o mesures que ajudin a que aquests veïns no es vegin afectats en negatiu, sinó que en positiu, de l’activitat turística. I coses semblants estem fent amb l’accés als usuaris de l’Hospital Trueta a espais verds periurbans.
 
Quina situació econòmica té ara mateix el seu ajuntament?
Quan vam entrar proveníem d’un govern diferent, i, amb tot, la situació estava absolutament sanejada. I ara ho continua sent. El nostre és un ajuntament sanejat on, evidentment, no es pot estirar més el braç que la màniga. Tenim una normativa estricta en quant a les inversions. La complim perfectament i no tenim endeutament de cap tipus.
 
Quins serien els reptes prioritaris per al seu mandat actual?
Com li deia, volem posar la persona, els nostres veïns, al capdavant de tot. Per tant: el repte és l’estat del benestar. Això vol dir la lluita contra l’atur, la sortida de la crisi, la creació de llocs de treball, etcètera. Necessitem treballar per a les persones i no deixar ningú enrere, menys les persones vulnerables o fràgils.
 
La segona cosa és l’aportació de la nostra ciutat en el procés cap a la república catalana i el projecte de “Girona, Ciutat Educadora” que abans comentàvem. 
 
Volem que la ciutat tingui un urbanisme amable, accessible i acollidor. Treballem, ara mateix, en xarxes de carrils bici com mai no s’havia fet abans, per a poder millorar exponencialment la mobilitat. 
 
Volem tenir cura del medi ambient, volem basar-nos en un model cultural essencial per al país i volem difondre la marca “Girona, Ciutat de Festivals”. La cultura ha de ser un sector econòmic vital en la nostra ciutat. I no només perquè volem ciutadans més cultes, més crítics i compromesos amb el progrés, sinó perquè aquest és un sector capaç de crear llocs de treball de molta qualitat.
 
Quina valoració fa vostè de la situació per la que passa la relació entre Catalunya i Espanya?
Doncs bé, que després de molts mesos molt perjudicials, ja hi ha un govern a l’Estat espanyol. En principi, és positiu que hi hagi govern, però no ho és tant que sigui el que ha sortit, perquè es presumeix que no estarà gaire alineat amb les reivindicacions del poble català. Crec que la situació és una mica complicada. Tant de bo fos capaç d’entendre les necessitats de la ciutadania de Catalunya, però em temo una intensificació en l’ofensiva de l’Estat cap a les institucions i els electes catalans. L’entesa es va fent cada vegada més difícil i no hi ha interlocutor, a l’altra banda, a qui proposar-li res, perquè no hi ha cap voluntat negociadora.
 
Li demanarem ara que defineixi, amb una paraula, alguns polítics que deu haver conegut. Començo per Carles Puigdemont.
Líder.
 
L’ex alcaldessa de Girona, Anna Pagans.
Discreta.
 
Finalment, Joaquim Nadal.
Coneixement.
 

L’alcaldessa de Girona és nascuda a la pròpia ciutat que governa. És llicenciada en Dret, mare de dos fills i, abans de la política, va treballat en el món dels serveis jurídics i en el sector immobiliari. En la seva biografia hi diu que va ser presidenta del Col·legi d’API de Girona del 2003 al 2010 i vicepresidenta del Consell Català de COAPI entre el 2003 i el 2010. Marta Madrenas explica que el seu salt a la política, l’any 2011, es va produir per la seva il·lusió personal envers el projecte de Carles Puigdemont, que en el seu període d’alcalde projectava una ciutat “magnífica, amigable, amable i protectora de les persones”. Com a tienta d’alcalde va acompanyar l’aventura municipal de qui avui presideix la Generalitat i quan aquest va marxar cap a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, el va rellevar en la presidència del consistori gironí.

QÜESTIONARI IMPERTINENT
  • Un llibre especial per a vostè: El “Breviari de la Ciutadania” d’en Carles Rahola.
  • Una pel·lícula: Sóc terriblement cinèfila. M’és impossible dir-n’hi una. “Philadephia”, “Amistad”, “Orgullo y perjuicio”… Sóc incapaç de triar.
  • Una cançó: “Bon dia”. M’encanta. M’anima els matins.
  • Un plat de cuina: L’escudella i carn d’olla de la meva mare.
  • Una beguda: L’aigua.
  • Un esport: Natació.
  • Un país: Catalunya.
  • Un viatge: Als Estats Units.
  • El que més valora d’una persona: L’honestedat.

Girona

La capital del Gironès i la que dOna nom a la demarcació de la Catalunya del nord-est. A menys d’una hora de Barcelona, de França i de la Costa Brava. Regada des de temps antics per les aigües del Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants, s’assenta en un pla, també anomenat com la ciutat. Des d’abans dels temps de la Via Augusta, Girona ha servit de lloc de pas entre la Península Ibèrica i els Pirineus. Fundada, per romans, com a Gerunda, va ser terra visigoda fins al 711. Després, terra àrab. Més tard, propietat de Carlemany. I, tot seguit, seu central d’una Marca Hispànica fronterera entre civilitzacions que va ser germen del territori que ara anomenem català. Girona ha sabut guardar la seva cultura, el seu call, les seves catedrals, els seus oficis i tradicions, la seva gent. La ciutat espera la fi de la pandèmia per tornar a ser destinació de turistes i seu d’una riquesa gastronòmica de primer nivell mundial.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.