Sóc regidor, i ara què?

0
636

Associació Catalana de Municipis

SÓC REGIDOR, I ARA QUÈ?

Les principals 150 preguntes 

  • Qui pot ser candidat a Alcalde?
Podran ser candidats a alcalde d’un ajuntament tots els regidors que encapçalin les seves corresponents llistes. L’Alcalde serà escollit el dia de la sessió constitutiva de la Corporació. Aquell que obtingui la majoria absoluta dels vots dels regidors serà proclamat alcalde.
  • Què passa si l’Alcalde no obté la majoria absoluta a la primera votació?
Si l’Alcalde no obté la majoria absoluta a la primera votació, serà proclamat el regidor que encapçali la llista que hagi obtingut més vots en les eleccions municipals. En cas que hi hagi un empat l’alcaldia es decidirà per sorteig.
  • Què és la credencial?
La credencial és un document expedit per les Juntes Electorals de Zona, un cop fet l’escrutini general, que acredita que aquella persona ha estat escollida regidor de l’ajuntament.
  • Qui l’atorga?
La Junta Electoral de Zona farà arribar als candidats les seves credencials, que hauran de presentar a la Secretaria de l’Ajuntament en qualsevol moment anterior a la sessió constitutiva.

La credencial serà necessària pel dia de la sessió constitutiva.

  •  En el moment de la presa de possessió puc jurar, prometre o per imperatiu legal?
Els electes podran escollir entre jurar, prometre o bé, senyalar que per imperatiu legal prometen la Constitució. És una opció totalment lliure, però sempre han de ser pronunciades aquestes paraules, si no és així no podrà adquirir-se la condició de regidor o regidora de l’Ajuntament.
  • Què és la Mesa d’Edat?
La Mesa d’Edat està integrada pels electes de major i menor edat presents a l’acte de constitució de la Corporació.
 
La seva funció és comprovar les credencials presentades i les acreditacions de la personalitat dels electes. Un cop realitzada la comprovació la Mesa d’Edat declararà constituïda la Corporació, en cas que concorrin la majoria absoluta dels regidors i regidores electes.

  • Què succeeix si el dia de la sessió constitutiva no concorren la majoria absoluta dels membres electes?
En cas de no concórrer la majoria absoluta dels membres electes no es podrà constituir la nova Corporació i s’haurà de celebrar la sessió dos dies després.
En aquesta segona sessió no serà necessària l’assistència de la majoria absoluta dels electes, sinó que quedarà constituïda la Corporació independentment del nombre de presents.
  • Què significa la declaració de béns i d’ingressos?
Les persones nomenades regidores han de declarar, per escrit, les activitats que els proporcionin o puguin proporcionar ingressos econòmics, tant els que provinguin de la seva feina com d’altres bandes. També han de declarar el patrimoni de béns mobles i immobles que tenen

 
  • I la declaració d’incompatibilitats?
Els membres de les Corporacions locals han de declarar per escrit si tenen causes de possible incompatibilitat amb el càrrec. O sigui, es tracta d’evidenciar si per alguna raó no poden prendre possessió del càrrec perquè la llei ho estableix. Per exemple, una persona treballadora de l’Ajuntament no pot prendre possessió del càrrec si no sol·licita excedència de la seva plaça.
  • Què cal fer constar en les declaracions?
S’hi haurà de fer constar:
  1. La identificació dels béns mobles i immobles integrants del patrimoni personal, amb designació de la corresponent inscripció registral i la data d’adquisició de cadascun d’aquests.
  2. La relació d’activitats i ocupacions professionals, mercantils o industrials, feines per compte aliè i altres fons d’ingressos privats, amb especificació del seu àmbit i caràcter i dels llocs de treball que s’ostentin a entitats privades, indicant el nom o raó social d’aquestes. – També s’haurà de declarar qualsevol altre interès o activitat privada que, tot i no ser susceptible d’ingressos, afecti o estigui en relacióamb l’àmbit competencial de la Corporació.
  3. També s’haurà de declarar qualsevol altre interès o activitat privada que, tot i no ser susceptible d’ingressos, afecti o estigui en relació amb l’àmbit competencial de la Corporació.
  • És un document oficial?
És un model que l’ha d’haver aprovat el Ple de l’Ajuntament i les dues declaracions hauran de ser signades per l’interessat i pel Secretari o la Secretària de l’Ajuntament.
  • Què és el Registre d’Interessos? I el d’Incompatibilitats?
El Registre d’interessos i el d’incompatibilitats són constituïts a totes les Corporacions per tal que la Secretaria de l’Ajuntament pugui custodiar les declaracions de béns patrimonials, activitats empresarials i possibles incompatibilitats.
El Registre de possibles incompatibilitats i d’activitats és públic, en canvi el d’interessos, on estaran dipositades les relacions de béns dels electes, és de caràcter privat.

  • Quin dia es constitueix l’Ajuntament?
L’Ajuntament es constitueix en sessió pública el vintè dia posterior a la celebració de les eleccions, excepte que s’hagi presentat recurs contenciós- administratiu-electoral contra la proclamació dels regidors electes, en aquest cas l’Ajuntament es constituirà vint dies després.
  • Es pot suspendre la sessió?
En cas que no hi assisteixin la majoria absoluta de regidors electes, necessària per elegir l’alcalde o alcaldessa, es podrà suspendre la sessió de constitució de la Corporació, celebrant-se aquesta dos dies després, en la qual ja no serà necessària la concurrència de la majoria absoluta per escollir l’alcalde o alcaldessa.

  • Què és la majoria absoluta en un ajuntament?
S’entén per majoria absoluta d’un ple municipal la meitat més un del nombre de regidors que correspon a la corporació.
  • Què és la majoria simple?
El concepte majoria simple només s’aplica en cas de votacions i s’entén que s’ha aconseguit aquesta quan a favor d’una proposta hi voten més persones a favor que en contra.

  • Què vol dir tenir competències?

Aquesta és una paraula gairebé màgica en el món polític. Tenir competència vol dir estar capacitat, des del punt de vista legal, per adoptar determinades decisions. La llei estableix les competències de l’Alcalde, les del Ple, les de la Comissió de Govern i també fixa la possibilitat que un d’aquest òrgans les delegui o no a un altre.

  • Quines són les competències de l’Alcalde?

Les competències de l’alcalde són les següents:

  1. Representar l’ajuntament.
  2. Dirigir el govern i l’administració municipals.
  3. Convocar i presidir les sessions del ple, de la comissió de govern i de qualsevol altre òrgan municipal.
  4. Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres municipals.
  5. Publicar, executar i fer complir els acords municipals.
  6. Dictar bans i vetllar perquè es compleixin.
  7. Autoritzar, disposar despeses i reconèixer obligacions en els límits de la seva competència, ordenar pagaments i retre comptes.
  8. Exercir la direcció superior de tot el personal de la corporació.
  9. Exercir la direcció superior de la policia municipal, i també nomenar i sancionar els funcionaris que porten armes.
  10. Exercir accions judicials i administratives en cas d’urgència.
  11. Adoptar personalment i sota la seva responsabilitat, en el cas de catàstrofe o d’infortunis públics o de greu perill d’aquests, les mesures necessàries i adequades, i donar-ne compte immediat al ple.
  12. Sancionar les faltes de desobediència a la seva autoritat o les infraccions de les ordenances municipals, llevat dels casos en què la facultat s’atribueixi a altres òrgans.
  13. Contractar obres i serveis, sempre que llur quantia no excedeixi el cinc per cent dels recursos ordinaris del seu pressupost ni el cinquanta per cent del límit general aplicable a la contractació directa, d’acord amb el procediment legal establert.
  14. Concedir llicències, quan així ho disposin les ordenances.
  15. Les altres atribucions que expressament li atribueixen les lleis i les que la legislació assigna al municipi i no atribueix a altres òrgans municipals.
  16. Nomenar els tinents d’alcalde.
  • Es pot fer una intervenció durant la sessió constitutiva de la Corporació?
La sessió constitutiva està molt taxada. S’inicia amb la presa de possessió de tots els regidors, amb la promesa o jurament i seguidament es dóna veu als regidors que encapçalaven les respectives llistes electorals. Acte seguit es passa a votació de l’alcalde i un cop proclamat aquest, es dissol la mesa d’edat, l’alcalde pren possessió dels seu càrrec i tanca la sessió. Si a l’alcalde li sembla adient pot donar un torn de paraules als regidors, però no és obligatori establir-lo.
 
2.- ELS DRETS DELS REGIDORS
  • Quina diferència hi ha entre dedicació exclusiva i dedicació parcial?
S’entén que un regidor o l’alcalde té dedicació exclusiva quan es dedica íntegrament, sense compartir-ho amb altres activitats, a l’ajuntament. S’entén dedicació parcial quan es destina una part de l’horari laboral a la tasca municipal.

  • Qui decideix les dedicacions dels regidors?
L’alcalde és l’encarregat de determinar a quin regidor li assigna una dedicació parcial o exclusiva. Tanmateix, en el pressupost municipal hi ha d’haver consignada la partida econòmica suficient per atendre les esmentades dedicacions.
  • Existeixen incompatibilitats entre una dedicació i l’altre?
Sí, qui té una dedicació exclusiva no pot rebre un salari que provingui d’una altra banda. Això no vol dir que no pugui tenir un altre càrrec. Hi ha presidents de Diputació que tenen dedicació exclusiva en aquest Organisme i no cobren del seu ajuntament a fi de no carregar les finances locals.
Els qui tinguin dedicació parcial poden dedicar la part de la jornada laboral restant a una altra feina, i en aquest cas poden rebre el salari corresponent.

  • Què passa amb la Seguretat Social?
L’ajuntament ha de satisfer la seguretat social dels regidors que tinguin dedicació parcial i dels que la tinguin exclusiva.
  • S’ha de pagar el percentatge per desocupació i formació professional?
No, cal ser molt taxatiu. Els alcaldes i regidors no tenen dret a l’atur un cop acaben la seva tasca perquè així ho ha establert la legislació, per tant si no tenen dret a rebre-ho, tampoc hi ha obligació de pagament.

  • És compatible amb tot tipus de feina el càrrec de regidor?
Sí, llevat de treballar en el mateix ajuntament per on has estat elegit regidor. En tot cas, el regidor que sigui funcionari o laboral del mateix ajuntament resta en excedència de seu lloc de treball, encara que no formi part del govern municipal.
  • Tinc dret a accedir a tot tipus d’informació que consti als serveis municipals?
Si ets regidor amb tasques de govern tens dret a accedir a tota la documentació, de la teva àrea, que necessitis per a dur a terme la teva feina. També tens dret a la documentació que calgui per a desenvolupar la teva tasca si estàs fora del govern, i en concret, tens dret a tota la documentació dels expedients que han de dur-se al ple o a l’òrgan del qual n’ets membre.

  • Com puc tenir dret a la informació?
La revisió de la informació i la documentació, si no és de l’àrea de govern encomanada al regidor que la necessita, s’ha de sol·licitar per escrit a l’alcalde. Si en els 4 dies naturals després de la sol·licitud l’alcalde no ha dictat una resolució motivada denegant l’accés tinc dret a accedir-hi.
  • On l’he de revisar?
La llei estableix que la documentació es revisarà a les oficines de l’ajuntament o en el lloc on es trobi dipositada aquesta. També és possible revisar-la al despatx que els regidors tenen a la casa consistorial. En cap cas la documentació no pot sortir de l’edifici municipal.
  •  M’han de lliurar còpies de tota la documentació?
No necessàriament. L’alcalde pot determinar que se’n lliurin còpies si es tracta de documentació de lliure accés als regidors.
  • Si no puc assistir al Ple o algun altre òrgan municipal, ho he de comunicar?
Sí, és obligatori posar en coneixement de l’alcalde les absències dels òrgans col·legiats en els que formes part. Entre d’altres raons hi consta la de poder calcular anticipadament el quòrum necessari per a la sessió.

  • Per quins motius puc ser sancionat?
L’alcalde pot sancionar-te amb una multa per falta no justificada d’assistència a les sessions que són convocats o per desatendre les tasques de regidor encomanades.
  • Què és i qui forma part dels grups municipals?
El grup municipal és el conjunt de persones que es van presentar sota una mateixa candidatura. El grup municipal té reconeguts alguns drets col·lectius i és al grup a qui es dóna presència a les comissions informatives municipals. Cada regidor haurà d’adscriure’s com a mínim a una comissió.

  • Quan es forma el grup?
El grup es forma com a màxim cinc dies després que els regidors hagin pres possessió i cal comunicar-ho per escrit a l’alcalde.
  • De quantes persones és un grup?
Depèn del resultat electoral. El mínim és una persona si ha estat la única d’una candidatura que ha estat elegida regidora.

  • Com es constitueixen?

Mitjançant un escrit dirigit a l’alcalde i signat per tots els membres del grup. En el mateix escrit s’hi fa constar el portaveu i els suplents d’aquest.

  • Què és el grup mixt?

En el Congrés dels Diputats el grup polític mínim és de 5 persones. Totes les formacions polítiques que no arriben a 5 s’integren en el grup mixt. Per analogia, en política local s’havia establert que totes les persones que per la raó que fos no tenien grup s’integraven en el grup mixt. Tanmateix, en grups municipals no hi ha mínim de persones per a conformar-lo.

  • Es poden integrar al grup mixt aquells regidors que abandonen el grup format per la candidatura en la qual van concórrer a les eleccions?
No, els regidors que abandonen la candidatura amb la que van presentar-se a les eleccions passen a ser no adscrits, no formen part de cap grup, ni del grup mixt, són regidors trànsfugues.
  • Els grups municipals poden cobrar subvencions pel seu funcionament?
Sí, és un dels drets reconeguts als grups. Poden rebre diners del propi ajuntament pel seu funcionament i per les tasques que han de dur a terme. El sistema i la quantia de la subvenció la determina el propi ple municipal i pot oscil·lar entre una quantitat igual per grup o bé un tant per membre que han aconseguit.
  • El grup té una sola veu?
El grup pot nomenar un portaveu. Tot i això, en els plens o altres òrgans col·legiats qualsevol regidor que demani la paraula podrà intervenir, en tot cas l’opinió del grup s’expressarà per veu del portaveu.
  • Els grups municipals han de tenir local on rebre els ciutadans?
A l’ajuntament hi ha d’haver uns despatxos per tal que els grups polítics es puguin reunir entre ells, o bé amb ciutadans. Igualment han de disposar de despatxos per a desenvolupar la seva tasca.

  • Què s’entén per mitjans de comunicació locals?
S’entén per mitjans de comunicació locals tots els instruments que permeten donar una política informativa als ciutadans com els butlletins o revistes municipals, ràdios o televisions locals i, darrerament, les pàgines web municipals.
  • Els grups municipals poden intervenir en els mitjans de comunicació locals audiovisuals?
La legislació catalana preveu que els grups municipals tinguin presència en els mitjans de comunicació audiovisuals del municipis de titularitat municipal. Així a les ràdios i a les televisions municipals s’ha de preveure la possibilitat que els grups polítics hi tinguin presència.

  • Els grups municipals poden intervenir en el butlletí municipal?

En els butlletins d’informació municipal que edita l’ajuntament s’ha de preveure la possibilitat que els grups polítics hi puguin fer figurar les informacions del seu interès, ja sigui mitjançant escrits del grup polític o de ressenya d’informacions concretes.

  • Com es regula la presència als mitjans de comunicació?
L’Ajuntament ha de tenir aprovat un reglament o ordenança que reguli els espais i els temps que es destina als grups polítics en els diversos mitjans. Tant pel què fa a les pàgines del butlletí com els programes d’informació local de les ràdios i televisions locals.
 
3.- LES DELEGACIONS I EL CARTIPÀS MUNICIPAL 
  • Què és un regidor delegat?
És un Regidor al qual l’alcalde li ha encomanat una àrea del govern municipal. Habitualment s’anomena el regidor amb l’àrea encomanada, així es coneixen els regidors d’esports, de cultura, d’Urbanisme, etc. Aquests Regidors, però, actuen per delegació de l’alcaldia que és qui té per llei totes les competències.
  • Qui el nomena?
El nomenament dels Regidors delegats correspon exclusivament a l’alcalde. Es pot donar la circumstància que altres òrgans municipals com el Ple o la Comissió de Govern nomenin un regidor per una tasca determinada de la competència d’aquest òrgan.
  • Com es defineixen les àrees o regidories?
No hi ha una norma establerta. Cada municipi és un món diferent. Les competències o funcions que s’estableixen per cada regidor delegat venen més determinades per la idiosincràsia d’aquell municipi, per la seva vida social i política que no pas per una disposició legal.
  • Es poden delegar les atribucions?
No, només es poden delegar funcions. En cap cas l’alcalde pot delegar les seves atribucions, només les funcions que corresponen al seu càrrec poden ser delegades.
  • Què s’entén per cartipàs municipal?
El Cartipàs és la distribució per àrees o regidories del govern local. Així, en el Cartipàs s’hi defineix cada una de les regidories i quines funcions li corresponen desenvolupar.
  • Què vol dir ser tinent d’Alcalde?
Els Tinents d’Alcalde substitueixen a l’Alcalde en cas d’absència o d’impossibilitat d’exercir el seu càrrec, per l’ordre de nomenament que l’Alcalde ha establert si n’ha nomenat més d’un.
  • Qui pot ser tinent d’Alcalde?
Pot ser Tinent d’Alcalde qualsevol Regidor que formi part de la Comissió de Govern, si n’existeix, i que l’alcalde decideixi de nomenar.
  • Qui el pot nomenar?
Només el pot nomenar l’alcalde, no pot nomenar-lo ni el Ple ni cap de les Comissions. El nomenament es fa mitjançant decret de l’Alcaldia.
  • I cessar?
El cessament dels Tinents d’Alcalde correspon només a qui té la competència del nomenament o sigui, correspon a l’alcalde.
  • En absència de l’alcalde el tinent d’alcalde assumeix automàticament les seves funcions?
No, és necessari un decret de delegació de funcions d’alcaldia. En el cas d’absència per la presidència d’òrgans col·legiats que correspon a l’alcalde, és substituït pels tinents d’alcalde si, per la causa que sigui, no hi és l’alcalde.

4.- ELS ÒRGANS

  • Què és el Ple municipal?
És l’Òrgan suprem de l’ajuntament. És la reunió de tots els Regidors, convocats per l’alcalde per discutir i aprovar les coses de la seva competència.
  • Qui assisteix al Ple?
Hi han d’assistir tots els Regidors, l’alcalde i els tinents d’alcalde. També ha d’assistir-hi el Secretari i l’Interventor. Poden assistir-hi veïns del municipi atès que els plens són públics.
  • Què és l’ordre del dia?
L’ordre del dia és la relació ordenada dels temes a tractar en el Ple. S’ha d’iniciar amb l’aprovació de l’acta de la sessió anterior.
  • Qui el fixa?
L’Ordre del dia el fixa sempre i exclusivament l’alcalde. Evidentment que ha de demanar opinió als regidors delegats per conèixer si hi ha algun tema que calgui incloure-hi.
  • Puc fer introduir un tema a l’ordre del dia?
Per sol·licitar un tema a l’ordre del dia cal un escrit adreçat a l’alcalde demanant la discussió de l’assumpte. Cal la signatura d’una quarta part del nombre total de Regidors de la corporació. Si un Grup polític municipal demana la introducció d’un tema que comporti prendre un acord, i ho fa per escrit abans de la convocatòria del Ple, l’Alcalde ha d’introduir el tema en el següent ple que convoqui.
  • Es pot debatre alguna qüestió no inclosa en l’ordre del dia?
En principi només es pot debatre i prendre resolucions sobre els temes inclosos en l’ordre del dia. Tanmateix, la llei preveu que per raó d’urgència es puguin aprovar coses no previstes en l’ordre del dia.

  • Com es declara la urgència?
El propi ple, abans de debatre l’assumpte urgent proposat, ha de debatre si el tema és urgent o no. En el cas que es declari urgent per acord del ple, s’entra a discutir l’assumpte, si contràriament no s’aprecia que es tracti d’un tema urgent, no s’entra a discutir aquest.
  • Què és una convocatòria de Ple ordinària?
La convocatòria ordinària d’un ple ve determinada per la Llei. En la convocatòria ordinària s’hi ha d’incloure, necessàriament, un apartat de precs i preguntes obert a tots els regidors.
  • Cada quan correspon una convocatòria ordinària?
La llei estableix, com a mínim, una cada tres mesos en els municipis de fins a 5.000 habitants, cada dos mesos en els ajuntaments de municipis d’una població entre 5.001 i 20.000 habitants i cada mes en els ajuntaments de municipis de més de 20.000 habitants. El Ple, però, pot determinar que es reunirà en convocatòria ordinària més sovint. Això cal acordar-ho en una sessió extraordinària convocada en el termini de 30 dies des de la constitució de l’Ajuntament. De fet, es tracta d’una norma d’autoorganització.
  • I si l’alcalde se salta els terminis de la convocatòria?
Si això passa, cal fer-li avinent per escrit i si així no convoca el ple en caràcter ordinari, caldrà recórrer als tribunals de justícia per tal que li supleixin la voluntat que manifesta no tenir.
  • Què és una convocatòria extraordinària?
És qualsevol convocatòria no ordinària. La convoca l’alcalde quan vol o bé a sol·licitud d’una quarta part dels membres de la corporació. La convocatòria extraordinària no pot incloure precs i preguntes.
  • Puc demanar un ple extraordinari?
Per demanar un ple extraordinari cal que una quarta part dels regidors del ple ho sol·licitin per escrit a l’alcalde. L’escrit l’han de firmar tots ells. Han de fer-hi constar el o els temes que volen discutir.

  • Cada quan hi ha ple extraordinari?
Hi ha ple extraordinari cada vegada que l’alcalde desitgi o que ho hagin sol·licitat una quarta part dels membres de la corporació.
  • Hi ha normes que organitzin el Ple?
El funcionament del Ple ve determinat per les Lleis de Bases de Regim Local, la Llei municipal i de Règim Local, i el Reglament d’Organització i Funcionament, conegut per ROF.
  • Què és el ROM?
Els ajuntament, en exercici de les competències d’autoorganització, ha d’aprovar un Reglament d’Organització Municipal, anomenat ROM, on s’especifiquen totes i cadascuna de les matèries del funcionament polític.
  • Què ha d’incloure el ROM?
El Rom ha d’incloure els drets i deures dels Regidors, dels grups polítics municipals, el funcionament dels Plens i de les diverses comissions, les competències i funcions dels Tinents d’Alcalde i dels Regidors Delegats, els drets dels ciutadans a l’accés a la documentació i a la participació en els assumptes públics i l’anomenada Participació Ciutadana.
 
Pot incloure altres matèries com el reglament de funcionament dels mitjans de comunicació públics locals, etc.

  • Com s’aprova el ROM?
Igual que tots els reglaments i ordenances municipals. Cal constituir una comissió de redacció, o de modificació si ja està aprovat, i portar-lo a l’aprovació del ple. Exposar-lo al públic durant 30 dies perquè hi facin esmenes i modificacions, si cal, i aprovar-lo definitivament i publicar-lo.
  • El ROM es pot modificar?
És un principi general que tot allò aprovat és modificable. Normalment el procediment de modificació és el mateix que el procediment d’aprovació.
  • Quina és la funció del secretari en el Ple de l’ajuntament?
És un funcionari. El Secretari és un càrrec necessari en un ajuntament i és el que dóna fe de l’existència dels actes administratius i dels acords aprovats pels diferents òrgans, al mateix temps fa una funció d’assessorament jurídic. Ha d’assistir necessàriament al ple, és el que redacta l’acta.
  • Com s’ha de redactar l’acta?
Els requisits mínims són el nom i cognom dels assistents, i dels excusats, l’hora d’inici i de finalització, lloc i municipi de la sessió, caràcter ordinari o extraordinari, la relació de temes i matèries tractades així com els acords presos. S’hi ha de fer constar un resum de les intervencions dels grups i, en cas de votació, el resultat d’aquesta amb expressió nominal del sentit del vot si expressament l’interessat ho demana.

  • Tinc dret a fer reproduir íntegrament les meves intervencions?
No, en principi es preveu un resum de les intervencions dels grups. En cas de tenir interès en què es reprodueixi íntegrament s’haurà de fer saber a l’alcalde i facilitar al màxim als serveis administratius la documentació per a reproduir-ho fidelment.
  • Puc negar-me a ser gravat en un ple?
Sí. L’enregistrament és una facultat prevista per a la posterior elaboració de l’acta. Malgrat tot, en l’acta no hi figura íntegrament la intervenció de cada regidor, per això és bo que s’enregistrin les intervencions. També cal tenir en compte que el Ple és públic i un dels mitjans de fer-lo públic és emetent-lo per la ràdio o la televisió locals, en aquest cas és necessari que s’enregistri.

  • Puc impugnar un acord que hi he votat a favor?
No, els acords que es prenguin als òrgans col·legiats no podran impugnar-se si s’ha votat a favor o abstenció. Només es podran impugnar els acords que s’ha votat en contra.
  • Precs i preguntes, quan?
Els precs i preguntes hauran de ser inclosos obligatòriament a l’ordre del dia de les sessions ordinàries del Ple de la Corporació. A les sessions extraordinàries no serà obligatòria la seva inclusió.
  •  Hi ha una durada establerta?
No hi ha una durada establerta per desenvolupar els precs i preguntes, i tampoc per la durada del Ple però, tot i així, quan el temps de la sessió excedeixi dels límits normals o lògics de durada l’Alcalde podrà finalitzar la sessió, aplaçant els temes pendents a la sessió de Ple posterior.
  • Quines diferències hi ha entre votació ordinària, nominal o secreta?
La votació ordinària és pública i es fa assentint, negant o abstenint-se. La votació nominal s’exerceix mitjançant la crida alfabètica de cadascun dels membres assistents a l’acte i es respon en veu alta amb un “sí”, “no” o “m’abstinc”. La votació secreta es realitza per papereta secreta que cada membre diposita a una urna o bossa.

  • Com es vota? (individual o col·lectivament)
El vot és personal i intransferible. Cada regidor té dret a votar segons el seu parer, sens perjudici que prèviament, obeint a una disciplina de grup, els membres d’un grup municipal hagin arribat a un acord i tots votin en el mateix sentit. Tot i així, el vot continua essent personal.
  • Què significa una convocatòria d’urgència?
En cas que sigui necessari tractar un tema de manera urgent i no sigui possible esperar a ser debatut posteriorment en la sessió ordinària del Ple, l’alcalde o alcaldessa pot decidir convocar una sessió extraordinària, o bé ho pot sol·licitar la quarta part del nombre legal de membres de la corporació.

  • Qui assisteix a la comissió de Govern?
La Comissió de Govern és integrada per l’alcalde i un nombre de regidors no superior al terç del nombre legal de regidors de l’Ajuntament, que seran designats i cessats lliurement per l’alcalde. A les sessions de la Comissió de Govern només poden assistir els seus membres i les persones que l’alcalde o alcaldessa sol·liciti.
  • Què s’hi decideix a la comissió de Govern?
La Comissió de Govern haurà de prendre de manera consensuada totes aquelles decisions destinades a assistir l’alcalde en tot allò que sigui necessari pel desenvolupament de les seves competències i a exercir les atribucions que el Ple i l’Alcalde els hi deleguin.

  • Quines funcions té la Comissió informativa?
La funció de les Comissions informatives és estudiar, informar o consultar assumptes que s’hagin de sotmetre a la decisió del Ple o de la Comissió de Govern.
  • I la Comissió de comptes?
La funció de la Comissió especial de comptes és examinar, estudiar i informar dels comptes de l’Ajuntament, pressupostàries i extrapressupostàries, que hagi d’aprovar posteriorment el Ple de la Corporació.
  • Com s’han de fer els precs i preguntes?
Es podran presentar per escrit al registre de l’Ajuntament perquè a la propera sessió del Ple puguin ser contestades per la persona a la que va dirigida, per escrit o oralment, o bé podran fer-se a la mateixa sessió del Ple dirigint-se a la persona de manera oral perquè pugui contestar.
  • És obligatori constituir-se en grup municipal?
Sí, tots els membres de la Corporació hauran de pertànyer a un grup municipal, sense que sigui possible pertànyer a dos simultàniament. Els grups polítics s’hauran de constituir el dia de la sessió constitutiva de l’Ajuntament. En cas que amb posterioritat s’incorpori un nou regidor o regidora aquest haurà de fer constar de quin grup municipal formarà part. En cas de sortir d’un grup municipal durant la legislatura el regidor o regidora passarà a constituir-se en regidor no adscrit, sense que pugui gaudir dels drets conferits als grups municipals.

  • Els temes del dia es poden discutir abans o només es vota?
Abans de cada punt de l’ordre del dia l’alcalde ha de donar un torn de paraules per tal que cadascun dels grups polítics pugui donar la seva opinió i anunciar el sentit del seu vot. El tema es pot discutir i, si no hi ha acord, es posa a votació.
  • Pot intervenir el públic assistent?
En principi no es preveu que ningú, excepte alcaldes i regidors, puguin intervenir en el Ple. Tot i això, hi ha municipis que en el seu ROM han establert la possibilitat de donar veu als veïns que assisteixen al ple. Això és una facultat que dependrà del tarannà de cada municipi.

 
5.- EL PRESSUPOST

  • Quina és la funció del pressupost?
La funció del pressupost és de determinar quins són els recursos amb els que disposa un Ajuntament i programar la seva aplicació en la realització de les despeses que s’assignaran a la realització de les activitats programades.
  • Quin caràcter té el pressupost d’ingressos?
El pressupost d’ingressos té un caràcter de previsió estimativa dels recursos que obtindrà la corporació al llarg de l’exercici. L’obtenció de majors o menors ingressos no motiven cap modificació del pressupost, a no ser que una reducció sensible dels ingressos obligués a modificar a la baixa les despeses previstes.

  • I el de despeses?
El pressupost de despeses té un caràcter limitatiu, ja que no es poden fer despeses en una quantia superior a la consignada al pressupost. En cas que sorgeixin despeses no previstes i no ajornables cal fer una modificació del pressupost amb una tramitació similar a la de la seva aprovació.
La major despesa es pot finançar amb la reducció d’altres partides del pressupost menys urgents (transferències de crèdit) o amb l’ampliació de majors recursos com poden ser subvencions, excedents d’exercicis anterior o rendes de patrimoni.
  • De quina manera es classifiquen els ingressos dels ajuntaments?
Una classificació elemental són:
  1. Impostos ordinaris.
  2. Participacions en ingressos d’altres ens no finalistes.
  3. Contraprestacions per la utilització dels serveis.
  4. Contribucions especials i quotes urbanístiques.
  5. Subvencions finalistes.
  6. Venda d’elements patrimonials i especialment operacions de crèdit.
Els quatre últims només es poden aplicar a les noves inversions.

  • Què són les ordenances fiscals?
Les ordenances fiscals són les normes que aprova l’Ajuntament per a la regulació de les aportacions dels veïns en forma d’impostos, taxes i preus públics.
  • Cada quan s’aproven les ordenances fiscals?
En principi s’aproven cada vegada que hi ha una variació. Habitualment és una vegada a l’any. Normalment s’aproven a la tardor ja que perquè siguin vigents per l’exercici següent ha de ser publicades en el Butlletí de la Província abans de l’1 de gener de l’any en que s’han d’aplicar.

  • Quin marge de decisió tenen els ajuntaments en la fixació dels impostos?
Els impostos municipals estan regulats per la Llei d’Hisendes Locals, la qual determina quins impostos s’han de poder aplicar i els marges de la seva quantia.
 
En el cas del béns immobles l’Estat en determina el valor (valor cadastral) i el municipi fixa el percentatge entre un màxim i un mínim establert per llei.
 
En el cas de les activitats econòmiques no declarades exemptes, l’Estat fixa la quantia bases segons l’activitat i la seva magnitud. Sobre aquests valors es poden aplicar uns coeficients correctors dins els límits fixats per llei, podent-se introduir coeficients addicionals d’acord amb la situació de l’activitat.
 
En l’impost sobre vehicles de tracció mecànica la Llei fixa la quantia de l’impost, podent els municipis aplicar un coeficient multiplicador entre els màxims fixats per la llei.
 
En l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, amb un percentatge sobre el seu import, la llei fixa el percentatge màxim.
 
En l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys estimats en el moment de la seva transmissió, la Llei fixa els criteris per determinar l’increment (plusvàlua) i el percentatge màxim aplicable.
  • És voluntari o obligatori aplicar impostos?
L’impost sobre béns immobles (IBI), l’Impost sobre activitats econòmiques (IAE) i l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) són d’aplicació obligatòria.
 
L’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) i l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbans (Plusvàlua), són d’aplicació voluntària.

  • Què son les taxes?
És l’import que fixa l’ajuntament per a la utilització del sòl públic o per la prestació de serveis públics o la realització d’activitats o tasques administratives de competència local, que afectin o beneficiïn a ciutadans en particular.
  • Com es fixen les taxes?
Les fixa el Ple de l’Ajuntament en les ordenances fiscals o en el moment d’establir el servei i es fixen en relació amb el cost del servei. Així, en la fixació de les taxes cal tenir en compte que el seu import no pot excedir del cost del servei.
  •  Què són els preus públics?
Són les quanties econòmiques fixades per l’Ajuntament per la realització de determinats serveis públics que es presten a sol·licitud o recepció voluntària dels administrats i que es prestin amb concurrència amb el sector privat. En els preus públics cal tenir en compte que l’import d’aquests no pot ser inferior al cost del servei.
  • Què s’entén per equilibri pressupostari?
Quan els ingressos i les despeses, examinades en el seu conjunt, s’igualen és obvi que hi ha equilibri pressupostari. Si els ingressos són superiors a les despeses es diu que hi ha un superàvit. En cas contrari diem que hi ha dèficit.
 
L’equilibri inicial es determina en el moment d’aprovació del Pressupost. L’equilibri final és allò que resulta de la liquidació del Pressupost, entenent com a liquidació l’estat que es fa al final de l’exercici un cop coneguts els ingressos realment realitzats i les despeses realitzades.
 
El dèficit o superàvit es pot expressar amb xifres absolutes (diferència entre ingressos i despeses) o en forma del percentatge que la diferència representa sobre els ingressos.

  • Què s’entén per dèficit zero?
Dèficit zero vol dir que els ingressos són iguals o superiors a les despeses. A la pràctica és una mica més complex, ja que ens referim al compliment del que disposa la Llei estatal de dèficit zero, que determina casuísticament com s’ha de calcular, cosa no tan fàcil.
  • Quins són els tràmits per a l’aprovació del pressupost?
El pressupost el confecciona l’alcalde amb la col·laboració de l’equip de govern i l’assistència tècnica de l’interventor o Secretari-Interventor.
 
Són aprovats inicialment pel ple i tot seguit exposats al públic amb la finalitat que els interessats puguin proposar les esmenes que considerin convenients. El pressupost i les ordenances fiscals, acompanyats de les seves esmenes degudament informades, s’eleven al ple de la Corporació per a la seva aprovació definitiva.

  • Què és la liquidació del pressupost?
La liquidació del pressupost és l’estat que es realitza al finalitzar l’exercici, comparant entre les previsions efectuades en el Pressupost i els ingressos i despeses realment efectuats.
 
Amb la liquidació del pressupost es determina el dèficit o superàvit definitiu, així com les causes que han motivat les variacions entre previsions i les operacions realment efectuades. El conjunt de documents que composa la liquidació del pressupost i l’estat de situació de la Hisenda local s’anomena “Compte General”.
  • Quins són els òrgans que gestionen el pressupost?

La gestió econòmica de la Corporació en el seu aspecte polític correspon a l’alcalde, el qual pot delegar algunes de les funcions en el regidor d’hisenda. No obstant, l’aprovació inicial i definitiva del Pressupost i Ordenances fiscals correspon al Ple de la Corporació.

  • Quina és la figura de l’interventor?
L’Interventor o Secretari-Interventor, és una figura necessària a la que està atribuïda la gestió tècnica del pressupost; així li correspon la funció d’assessorament tècnic a l’alcalde en matèria comptable i de fiscalització de totes les operacions econòmiques.
  • Quina és la funció del tresorer?
El Tresorer és el responsable dels cobraments i pagaments, així com de tots els moviments financers i dels fons a disposició de la Corporació. En Ajuntaments petits les funcions de tresorer poden ser exercides per un regidor, d’acord amb el que disposen les lleis.
 
6.- LES COMPETÈNCIES DE L’AJUNTAMENT

  • Què són les competències d’un ajuntament?

Que un ajuntament tingui competències vol dir que aquest pot decidir els acords, les accions i les actuacions que consideri necessàries pel poble i la ciutadania, i portar-les a terme, d’acord amb les matèries i els temes que les lleis permetin, amb total llibertat i fent servir els instruments i les formes que la Corporació consideri oportunes.
  • Quines són les competències d’un ajuntament?
Un ajuntament serà competent, és a dir, tindrà dret a decidir, en relació amb les següents matèries:
    • Les actuacions per mantenir la seguretat als llocs públics, com poden ser parcs, carrers, zones esportives municipals, llocs de convivència, etc.
    • La regulació del trànsit de vehicles i de persones a les carreteres municipals.
    • La protecció de la ciutadania exercitant tot tipus d’actuacions.
    • En matèria d’urbanisme, d’acord amb el que senyalen les lleis. Per exemple, ordenant el territori, classificant el sòl o elaborant plans urbanístics, així com sancionar infraccions d’incompliment urbanístic.
    • Promoure la construcció i l’accés a l’habitatge, per exemple promovent la construcció de pisos accessibles a la gent jove o establint ajuts per pagar vivendes, entre d’altres.
    • La conservació i construcció de parcs i jardins al municipi.
    • Asfaltar les carreteres i conservar-les en bon estat, així com també conservar els camins rurals.
    • Conservar el patrimoni històrico-artísitic, per exemple rehabilitant façanes, conservant els monuments i edificis emblemàtics dels pobles o les zones d’interès turístic.
    • Protegir el medi ambient.
    • Crear i potenciar les fires i els mercats municipals.
    • Atendre la ciutadania per tot allò que sigui necessari i defensar els usuaris i els consumidors.
    • Protegir la salubritat pública mantenint els carrers nets, en bon estat de conservació, evitant abocadors incontrolats o facilitant la recollida d’escombraries.
    • Participar amb la Generalitat en millorar l’atenció primària de la salut i facilitar la construcció de centres d’atenció primària.
    • Gestionar els cementiris i els serveis funeraris.
    • Prestar ajuda social i promoure la reinserció a la societat de les persones que pateixen problemes.
    • Proporcionar i conservar el subministrament d’aigua.
    • Proporcionar i conservar l’enllumenat públic.
    • Els serveis de neteja viària.
    • En matèria de recollida selectiva i tractament dels residus del municipi, així com el tractament d’aigües residuals i clavegueres, mantenint-les en bon estat de conservació i evitant problemes de salubritat pública.
    • El transport públic de viatgers.
    • Les activitats i les instal·lacions culturals i esportives i l’ocupació del lleure.
    • El turisme.
    • La participació en la programació de l’ensenyament i la cooperació amb l’administració educativa en la creació, la construcció i el manteniment dels centres docents i la participació en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria.

 
  • Quines competències són obligatòries a tots el municipis?
Són obligatòries de complir a tots els municipis, per tal de garantir una qualitat mínima de vida dels veïns i veïnes, les següents:
 
a. Enllumenatpúblic.
b. Cementiri.
c. Recollida de residus.
d. Netejaviària.
e. Abastamentdomiciliarid’aiguapotable.
f. Clavegueres.
g. Accésalsnuclisdepoblació.
h. Pavimentacióiconservaciódelesviespúbliques.
i. Control d’aliments i begudes.
  • Quines competències són obligatòries per trams d’habitants?

L’obligatorietat de complir algunes competències ve determinada pel nombre d’habitants, així, a municipis amb més de cinc mil habitants, a més de les obligatòries per tots els municipis han de prestar serveis de:
Parc públic.
Biblioteca pública. 
Mercat.
Tractament de residus.
   
Als municipis amb més de vint mil habitants, a més de les obligatòries per tots els municipis i les anteriors, han de prestar serveis de:
Protecció civil.
Prestació de serveis socials. 
Prevenció i extinció d’incendis. 
Instal·lacions esportives d’ús públic. 
Escorxador.
 
Als municipis amb més de cinquanta mil habitants, de les obligatòries per tots els municipis i les anteriors, han de prestar serveis de:
Transport col·lectiu urbà de viatgers. 
Protecció del medi.
  • I quines competències són voluntàries?
Les competències voluntàries són aquelles que, dins de l’àmbit competencial de l’ajuntament, no són obligatòries atenent a la població del municipi, però la Corporació les vol portar a terme.
  • Què passa si l’Ajuntament no es pot fer càrrec de les competències obligatòries?
Existeix la figura de la dispensa que en cas que un ajuntament no es pugui fer càrrec d’una competència d’execució obligatòria podrà sol·licitar al Govern de la Generalitat que el dispensi de prestar aquells serveis en concret.

  • I qui les executarà?
Si el Govern de la Generalitat concedeix la dispensa alliberarà a l’ajuntament del seu compliment i serà la comarca corresponent l’encarregada de prestar els serveis municipals obligatoris i imprescindibles pel municipi.
  • I si no es sol·licita la dispensa però l’ajuntament no es pot fer càrrec d’alguna competència?
La comarca és l’ens local que dóna suport a les atribucions i el desenvolupament de les competències municipals, així doncs, l’ajuntament podrà sol·licitar al Consell Comarcal la prestació dels serveis als quals no pugui fer front la corporació.

  • L’ajuntament pot exercir competències d’altres administracions?
Un municipi, a més de les competències que li són pròpies, podrà exercir activitats complementàries de les atribucions que tenen altres administracions en matèria de:
– Educació.
– Cultura, joventut i esport.
– Promoció de la dona.
– Habitatge.
– Sanitat.
– Protecció del medi.
– Ocupació i lluita contra l’atur.
– Arxius, biblioteques, museus, conservatoris de música i els centres de
belles arts.
– Foment de les estructures agràries i la prestació de serveis d’interès
públic agrari.
 
7.- CONTRACTACIÓ
  • Què pot contractar un Ajuntament?
Un Ajuntament pot contractar i adquirir tot allò que necessita per dur a terme la seva tasca. Els processos de contractació, però, estan subjectes a uns principis generals que són de publicitat, donar a conèixer a tothom que es vol contractar, i concurrència, que vol dir que qualsevol persona que compleixi uns requisits pot fer la seva oferta.

  • Com contracta un ajuntament?
Per garantir els principis de publicitat i lliure concurrència, s’han de seguir uns procediments previstos en la Llei de Contractes de l’Administració Pública.
  • Què són els contractes administratius?
És el nom que reben els contractes que fa l’administració pública i es concreten en contractes d’execució d’obres, per construir obres públiques, contractes per a la gestió de serveis públics, contractes per a la realització de subministraments, o sigui per compres de material que necessita l’administració i els de consultoria i assistència o serveis, que són els contractes per encarregar estudis o projectes a professionals o bé a empreses especialitzades.
  • Quins són els procediments?
La llei preveu tres procediments, el procediment obert, el procediment restringit i el procediment negociat.
  • Que s’entén per procediment obert?
És obert aquell procediment que permet que qualsevol empresari o licitador que vulgui pugui presentar una oferta i l’Ajuntament, mitjançant l’òrgan de contractació, decidirà quina oferta considera més adequada segons el què preveia el plec de clàusules particulars.
  • Que s’entén per procediment restingit?
És un procediment restringit aquell en que només podran presentar ofertes els empresaris o licitadors seleccionats expressament per l’Administració. En el moment que existeixi la voluntat de la Corporació de contractar sol·licitarà als empresaris que consideri adients una oferta prèvia, i després d’aquesta fase prèvia els empresaris seleccionats podran presentar les seves propostes.
  • Quin és el procediment negociat?
En el procediment negociat el contracte s’adjudica a l’empresari justificadament elegit per l’Ajuntament, prèvia consulta i negociació dels termes del contracte amb un o diversos empresaris.
  • I les formes?
En el procediment obert i el restringit l’adjudicació del contractes es podrà fer mitjançant subhasta o concurs, en el negociat la forma és directa.
  • Què és una subhasta?
La subhasta és la forma d’adjudicació que concedeix el contracte a aquell empresari que faci l’oferta amb el preu més baix

  • I un concurs?
El concurs és l’adjudicació d’un contracte tenint en compte la proposició més beneficiosa, és a dir, que s’ajusti més a allò que s’ha establert al plec de clàusules administratives, no només tenint en compte el preu sinó tot tipus de criteris de valoració que facin preveure un òptim desenvolupament de l’obra, servei o prestació.
  • Es pot contractar sense publicitat?
Sí, però només en els casos de contractes menors. En cas de contractar obres serà contracte menor aquell que no excedeixi de 30.050,61 euros, en cas de subministres no podrà excedir de 12.020,24 euros, i els de consultoria i assistència i de serveis quan la quantia no excedeixi de 12.020,24 euros.
  •  I com s’adjudiquen els contractes menors?
S’haurà de tramitar un expedient fent constar la intenció de contractar una determinada prestació, fent constar la quantia, i únicament serà necessària l’aprovació de la despesa per part del Ple de la corporació i la incorporació de la corresponent factura a l’expedient, així com el projecte, especialment d’obres, quan aquest existeixi.
  • Qui pot contractar en nom de l’Ajuntament?
La signatura del contracte la portarà a terme l’alcalde o el tinent d’alcalde, sempre que prèviament el Ple de l’Ajuntament els hi hagi concedit poders personalíssims, però la decisió de contractar serà o bé del Ple o bé de l’alcalde.
Serà decisió directa de l’alcalde la contractació d’obres i serveis sempre que la quantia del contracte no excedeixi del cinc per cent dels recursos ordinaris del pressupost ni del cinquanta per cent de la quantia dels contractes menors en cada cas. En canvi, serà competència del Ple de l’Ajuntament la contractació d’allò que no sigui competència de l’Alcalde.

  • Amb qui pot contractar un Ajuntament?
L’Ajuntament podrà contractar amb tots els empresaris que presentin les seves proposicions davant la demanda de l’administració. Tot i així, és necessari que aquests empresaris, ja siguin persones naturals o jurídiques, nacionals o estrangeres, tinguin plena capacitat d’obrar i acreditin la seva solvència econòmica, financera i tècnica o professional mitjançant la documentació que sigui necessària. La solvència econòmica i financera es donarà per complida quan l’empresa estigui inscrita al Registre Oficial d’Empreses Classificades i així ho demostri.
  • Què és un plec de clàusules administratives generals?
És un document, aprovat per la pròpia corporació, on estableix com actuarà l’administració en el cas de contractacions, quines seran les persones que podran contractar amb ella i de quina manera ho han de fer i acreditar.
  • Què és un plec de clàusules administratives particulars?
És el document en el qual l’Ajuntament fa constar totes i cadascuna de les exigències que consideri necessàries pel desenvolupament de l’obra o serveis a contractar, el preu màxim al que està disposat a contractar i els requisits necessaris que hauran de complir els empresaris licitadors, aquestes clàusules reben el nom de Plec de clàusules administratives generals. Per altra banda, al plec de clàusules administratives particulars hauran d’incloure els pactes i les condicions que determinin els drets i obligacions que assumiran les parts en cas d’adjudicació del contracte.
  • Pot fer altres contractes que els administratius?
Els ajuntaments, amb la seva actuació diària celebren contractes que estan en el terreny privat, o sigui no regulats per la Llei de Contractes de l’Administració pública , sinó per altres normatives, aquests són els contractes de compravenda, donació, permuta, arrendament i altres sobre béns immobles, propietats i valors negociables. També són privats els contractes d’assegurances, els bancaris, els de creació artística i literària i els d’espectacles.
 

  • Com fa l’administració els contractes privats?
Ha de fer, igual que en els contractes administratius, un expedient en el qual s’acrediti la necessitat de la contractació i s’acrediti que es tracta d’un contracte privat. O sigui, en quan a la preparació ha de seguir el mateix procediment que els administratius, en quan a l’adjudicació, ha de fer-ho de forma privada.
 
  • Són secrets els contractes privats?
No, que un contracte sigui privat només vol dir que no se subjecte al procediment dels contractes administratius. No es pot confondre secret amb privat. En un ajuntament hi ha d’haver secret quan es tracta de matèria que afecta a la intimitat de les persones, en la resta de qüestions els principis generals són de publicitat.

8.- ENTITATS MUNICIPALISTES 
  • Què és l’ACM?
L’Associació Catalana de Municipis i Comarques és una entitat constituïda per Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions Provincials i altres ens locals de Catalunya que actualment aplega més de 800 associats.
  • Què s’ha de fer per ser-ne soci?
Cal que el ple de la corporació aprovi una moció en la que accepta els estatuts de l’ACM i sol·licita al Comitè Executiu la seva admissió com a associat.
 

Articles relacionatsMés de l'autor

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.