La ciutat de Solsona és un dels pocs municipis de la comarca on CiU no té l’alcaldia. La federació està present en onze dels quinze municipis del Solsonès, però van perdre la capital en les darreres eleccions municipals. El proper 22 de maig, Solsona es debat entre la reedició d’un govern d’esquerres (ERC, El Comú i el PSC) i la tradició de CiU. La federació nacionalista ha renovat la llista i es presenta als comicis disposada a recuperar l’alcaldia. Per la seva banda, ni ERC, ni el PSC ni El Comú descarten la reedició d’un nou pacte municipal. El primer govern d’esquerres a Solsona ha estat marcat per la mort de l’alcalde Xavier Jounou (ERC) i la crisi econòmica.
Els tres partits que integren l’equip de govern de Solsona (ERC, El Comú i el PSC) posen en relleu "la cohesió interna i la il·lusió" com a principals valors del primer executiu d’esquerres a la ciutat. Els tres partits afirmen estar "molt satisfets" de les accions engegades durant aquests darrers quatre anys. De les 46 previstes en el pacte de govern rubricat al principi de la legislatura, se n’han assolit, almenys parcialment, un total de 42.
És el cas de la construcció de la tercera i quarta fase d’una de les obres més ambicioses que s’han fet a Solsona en els darrers anys. Es tracta de la sala polivalent que, a finals del 2010, s’inaugurava després de set anys d’iniciar-ne les obres.
A banda, el govern municipal també ha fet una aposta pels temes mediambientals de la ciutat. Així, ha recuperat espais com el parc de la Mare de la Font i el camí de la Ribera, ha dissenyat rutes a peu pel Vinyet i ha senyalitzat les masies que envolten el municipi.
Tot i això, encara hi ha assignatures pendents com la construcció d’una piscina municipal coberta o la incorporació de la participació ciutadana a l’hora d’elaborar els pressupostos. Les dues accions es van pactar a l’inici de la legislatura, però la crisi i la falta de finançament les han deixat en compàs d’espera.
La mort de Xavier Jounou
La defunció de l’alcalde, Xavier Jounou, al gener del 2010 com a conseqüència d’un càncer de pàncrees, ha marcat la primera legislatura liderada per ERC, El Comú i el PSC. La mort del batlle va suposar el relleu inesperat d’un polític amb un fort lideratge i molt carisma.
El record de la figura de Jounou encara és molt present entre la societat i caldrà veure si els solsonins reconeixen l’esforç del seu successor en el càrrec, David Rodríguez.
ERC i CiU es disputen l’alcaldia
ERC confia que la feina feta per Jounou i la continuació de David Rodríguez permetran als republicans mantenir l’alcaldia de Solsona. Alhora, no descarten una reedició del pacte de govern per mantenir l’alcaldia i s’erigeixen com l’única alternativa a CiU.
Esquerra situa la lluita contra la crisi al centre del seu programa electoral i considera que la promoció econòmica i la lluita contra l’atur han de ser els objectius principals del proper govern municipal de Solsona.
Per la seva banda, la federació nacionalista confia que els bons resultats del partit en el 28-N també es noti en les properes eleccions municipals. L’alcaldable de CiU és Esteve Algué, número deu de la candidatura per als comicis del 2007. Algué ha confiat els primers llocs de la llista al regidor des del 2003, Francesc Azorín, i a dues cares noves: l’arquitecte Anna Viladrich i el jove solsoní David Manzano.
Pel que fa al Comú, la formació vol continuar mantenint els dos regidors que van aconseguir fa quatre anys. Per últim, a Solsona, els socialistes confien mantenir el pacte de govern d’aquesta legislatura. La llista és encapçalada per dos dels actuals regidors a l’ajuntament: Josep Caelles i Encarna Tarifa.
De tradició de CiU
El Solsonès és una comarca marcada per un vot de CiU, però les eleccions del 2007 van suposar un canvi d’escenari a la capital. La majoria de CiU a l’Ajuntament de Solsona va donar pas a un primer tripartit d’esquerres.
Tot i aquests canvis a Solsona, CiU guanya a la resta de la comarca. Dels quinze municipis del Solsonès, onze estan governats per CiU, tres per ERC i un pel PSC. A banda, el Consell Comarcal del Solsonès també està a les mans de CiU.
La presència del Bisbat a la capital també marca el caràcter dels solsonins, a més de les relacions que s’estableixen entre l’església i la política. Durant la legislatura, Xavier Novell va ser escollit nou bisbe de Solsona i, amb 41 anys, es va convertir en el bisbe més jove de l’Estat.
Amb la presència de Novell, el bisbat de Solsona s’ha anat obrint a la societat; en els propers mesos es preveu editar un llibre sobre la biografia de Novell i, des de fa unes setmanes, el Bisbe té una pàgina a la xarxa social Facebook on hi publica regularment notícies relacionades amb la seva activitat.
Tot i això, ara caldrà veure si la nova manera de fer de Novell al Bisbat de Solsona també permetrà solucionar problemes històrics entre l’ajuntament i el Bisbat com és el cas del Museu Diocesà.
En una entrevista publicada a l’ACN, el nou bisbe es va mostrar partidari que el propietari de les peces del Museu les tingui sempre a la seva disposició "si pot garantir la seva conservació i el seu culte allà on era la peça". La voluntat de Novell és aconseguir una fórmula amb què els recursos hi siguin sense que les peces hagin de quedar blindades al museu, però necessita el suport de l’Ajuntament de Solsona i el proper govern haurà de pronunciar-s’hi.
Problemes endèmics
Solsona és la capital d’una comarca rural, amb poca població i municipis petits. Un dels principals problemes és la manca de bones comunicacions i un dels reptes és aconseguir que els trens arribin fins Solsona malgrat que, de moment, no hi ha cap projecte previst.
Pel que fa a les carreteres, aquest any, la Diputació de Lleida té previst millorar el tram que uneix Solsona i Lladurs (Solsonès), per tal d’afavorir l’accés a les pistes del Port del Comte. La millora de la carretera del Jou és una reivindicació històrica dels agents turístics de la comarca i la inversió en aquest tram ha de millorar l’accés a l’estació d’esquí.
A banda, fa temps que Berga i Solsona reclamen millores a la carretera C-26, l’eix viari que uneix les dues capitals. Fa anys, el Govern va impulsar les obres de millora entre Solsona i Navès (Solsonès), però encara està pendent el tram que uneix Navès amb Montmajor (Berguedà).
A la millora de les infraestructures, s’hi suma la necessitat d’apaivagar la crisi econòmica que sobretot s’ha centrat en la indústria tèxtil i la construcció. Amb una població de poc més de 9.000 habitants, 802 persones estan a l’atur.
En tan sols 4 anys, les xifres de desocupació s’han multiplicat gairebé per set. Per això, en els últims mesos, el consistori s’ha unit amb l’associació "Empresaris per al Solsonès" per treballar conjuntament i desenvolupar accions de millora dels serveis dels polígons industrials públics de la ciutat i de la competitivitat de les empreses que s’hi ubiquen.
La promoció i difusió dels polígons, la gestió dels serveis bàsics, com la senyalització i l’enllumenat, i la mobilitat i el transport públic en aquests àmbits figuren entre les accions que s’emprendran en el marc de l’acord.
Actualment, l’Ajuntament de Solsona té un nivell d’endeutament del 68% i deu al voltant de 3 MEUR. Durant aquests últims quatre anys, la quantitat d’ingressos anuals del consistori ha baixat 0,5 MEUR.
