El primer alcalde republicà de la capital de La Selva és, no amaga la seva vinculació amb la universitat. Referències al seu treball com a acadèmic, comentaris sobre el maig del 68 i l’esperit de renovació constructiva i, finalment, reptes de servei al municipi. Joan Martí aplica la precisió de l’arquitecte al seu pla de desenvolupament municipal.
“Entenc que el meu pas per la política en aquest nivell de representació és temporal i per això no he volgut abandonar el meu món universitari”
“M’escolto l’oposició perquè té punts de vista sovint interessants que cal aprofitar”
“Com a capital de comarca plantejo un treball en xarxa amb els altres municipis, fugint de les estructures piramidals”
“Volem facilitar la instal·lació de noves empreses que ens ajudin a sortir d’una situació d’estancament econòmic que hem patit aquests darrers anys”
“Per a que la participació ciutadana no sigui un concepte abstracte, cal que el públic conegui de primera mà la situació de Santa Coloma i el seu Ajuntament”
“Un dels valors del republicanisme es que es basa en la participació, el treball en equip i en la meritocràcia”
“Volem portar alguns temes a la consulta ciutadana”
Vostè és alcalde, diputat provincial i professor de la Universitat de Girona. Com concilia totes aquestes feines?
Ara mateix tot és un garbuix i tot és molt intens. Però no vull perdre la vinculació amb el món universitari, perquè, de fet, és el meu món: tota la meva carrera professional l’he desenvolupat a la universitat. Sóc professor titular de l’àrea d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors i allà segueixo participant en projectes de recerca, dirigint doctorands. Entenc que el meu pas per la política en aquest nivell de representació és temporal i per això mantinc un contracte de sis hores setmanals amb la universitat.
Quina és la seva manera de fer política?
Jo intento escoltar tothom abans de formar-me una idea de la situació o del problema que volem arreglar. Miro de conèixer el parer de la gent del meu equip de govern i dels tècnics municipals en relació al problema i així tractem de prendre la decisió més encertada en cada moment. També escolto l’oposició perquè té punts de vista sovint interessants i que cal aprofitar. Però, per descomptat, cal escoltar els ciutadans que són els que la majoria de vegades pateixen els problemes en primera persona. Per tant, som propers al a ciutadania i escoltem per a formar-nos una idea global, sense que això endarrereixi la presa de decisions.
Quin és el seu referent polític?
No és una persona. Jo he viscut, diguem que des d’un nivell teòric, tots els ideals revolucionaris del maig del 68, i crec que va ser un referent com a moviment polític important, que va canviar la cultura i la política en el món occidental. I encara, en part, crec que som hereus d’aquell moviment. Tenim encara moltes coses per a posar en pràctica del que es va destil·lar en aquell laboratori.
Què suposa per a Santa Coloma ser la capital de la comarca?
És una oportunitat. Ser capital significa tenir una major connectivitat i una millor relació amb els municipis veïns. D’alguna manera som el referent i podem plantejar un treball conjunt que jo sempre plantejo com a treball en xarxa, fugint de les estructures piramidals. Com a capital, nosaltres oferim serveis i també en rebem, treballant conjuntament.
Quins atractius té la vila? Què li diria a un foraster per tal que s’instal·lés aquí?
Doncs que aquí trobarà un paratge natural molt interessant, amb moltes petites meravelles per descobrir. A més hi trobarà persones que l’acollirem molt bé i podrà desenvolupar-se personalment i professionalment.
Digui’m algun dels indrets emblemàtics de Santa Coloma?
Clarament tenim tot l’entorn de les Guilleries, que ens envolta i que conté una sèrie de petits tresors naturals. Tresors del Romànic, natura, fauna, llocs per a córrer o anar en bicicleta… És un lloc magnífic per a fer-hi passejades amb tota la família. Per cert, és un indret que està amenaçat actualment pel projecte de construcció del ramal de la MAT, i esperem que s’imposi la sensatesa en aquells qui hagin de prendre la decisió i que no facin malbé l’entorn.
I en quant a espais urbans, què destacaria de Santa Coloma?
Dins del municipi també tenim petits tresors. Un d’ells és el Parc de Sant Salvador, on Santa Coloma connecta amb les Guilleries. És un lloc que tots els colomencs apreciem i ens el fem nostre. La mainada hi va a jugar, els enamorats s’hi declaren i la gent gran hi va a passejar i a llegir amb calma. Però també tenim la Plaça Farners, que és on setmanalment hi fem el mercat dels dilluns, al costat del campanar, que marca el temps i el ritme de la vila. I, també, la Plaça de la Pau, que és un lloc important del poble nou, amb un missatge molt concret de pau i harmonia.
Tenen alguna activitat per a la promoció turística de tots aquests actius?
La nostra promoció turística la fem en l’àmbit del turisme de natura, el turisme esportiu i el turisme familiar, amb recursos com els que li he dit abans i amb el balneari o la zona esportiva del Mas Solà. I un atractiu que no podem tampoc oblidar, que és el gastronòmic. Ens coneixen de fa anys per les galetes, especialment les “teules” dels diferents pastissers i fabricants, que són reconegudes arreu del món. En els darrers anys cal afegir-hi tot l’univers de la ratafia. Aquest any hem celebrat la 34 edició de la Festa de la ratafia, en què donem a conèixer les herbes, els entorns, els processos productius i altres productes derivats com les infusions a base de ratafia o el pa amb essència.
I en quant a promoció econòmica?
No podem oblidar-nos de les capacitats tradicionals en quant a indústria o a transformació. Ara mateix tenim un polígon industrial que ja està acabat i n’hi ha un altre de pendent que volem desencallar. Volem facilitar la instal·lació de noves empreses que ens ajudin a sortir d’una situació d’estancament econòmic que hem patit aquests darrers anys.
Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?
La situació no és dolenta. Tenim un pressupost de gairebé 12 milions d’euros amb un endeutament raonable, que no supera el 55%. No obstant, som molt curosos a l’hora de fer el balanç de despeses i ingressos, i com que tenim una certa limitació pel que fa als ingressos, hem d’estar molt atents a no fer cap despesa que se’n vagi més enllà del previst.
Abans de ser alcalde, vostè va ser regidor de Participació i Atenció ciutadana. Què es pot fer des de l’ajuntament perquè el ciutadà s’impliqui més en la vida de la vila?
La primera cosa que cal és proporcionar informació. És a dir, per a que la participació no sigui un concepte abstracte, cal que els ciutadans coneguin de primera mà la situació de Santa Coloma i el seu ajuntament. El que volem és obrir l’ajuntament a tota la ciutadania i posar la informació sobre tots els temes, d’una manera intel·ligible, a l’abast de tothom.
Què ha suposat per a vostè ser el primer alcalde republicà que té l’ajuntament des de la democràcia?
És una responsabilitat, però afortunadament és una responsabilitat compartida. Justament un dels valors del republicanisme es que es basa en la participació, el treball en equip i la meritocràcia. Per tant, jo em sento honrat de poder ocupar aquesta cadira. Ha estat un projecte col·lectiu que ha implicat moltes persones de Santa Coloma i molts anys d’esforç i de treball. Esquerra Republicana ha estat present a l’ajuntament des del primer dia de la recuperació democràtica. El que ha passat en aquesta legislatura és la culminació d’un procés llarg i constant, de clara voluntat de servei a la ciutadania.
Quins són els reptes principals que té vostè en la seva primera legislatura?
Com deia abans, una de les prioritats és la de fomentar la participació i que les decisions importants es prenguin de forma col·lectiva. Comptem amb portar alguns temes a la consulta ciutadana. L’altre tema també l’he comentat i és la promoció econòmica, amb l’explotació dels potencials atractius de Santa Coloma. Finalment volem també donar una utilització efectiva dels equipaments culturals que tenim, com ara l’auditori o la Casa de la Paraula, que existeixen, però que en aquests anys no han tingut una programació cultural sostinguda.
Què en pensa vostè de la limitació de mandats? Les legislatures haurien de seguir sent 4 anys com fins ara, o bé de 6 anys, com a França?
Jo crec que més que el nombre d’anys, el que estaria bé és que hi hagués una limitació en el nombre de mandats. És a dir, malgrat que al cap de 8 o 10 anys un alcalde o un regidor tingui un bon coneixement de les coses, sempre és bo que hi hagin noves incorporacions, sobretot en llocs claus com l’alcaldia.
Què suposaria pels ciutadans una Catalunya independent?
L’oportunitat de decidir en molts aspectes sobre els quals, actualment, no tenim cap mena de control i que es decideixen amb uns interessos que no responen als de la majoria d’aquest país, i sempre en contra dels principis de justícia social i igualtat, que són els que propugnem.
Quins valors són necessaris per una regeneració democràtica a Catalunya?
Per descomptat: honestedat, formació, compromís de servei a la ciutadania i voluntat de transparència.
Què opina de la LRSAL?
És una llei que no ha ajudat el món municipal. Clarament, les nostres necessitats són de finançament i de trobar recolzament en administracions superiors. Però quan el ciutadà té un problema, la primera porta a la que truca és a la de l’ajuntament. Els alcaldes i regidors de tot el país som els que vivim els problemes dels ciutadans en primera persona, ens els venen a explicar a nosaltres. I la nostra sensació és d’impotència per no tenir les eines necessàries per a resoldre els problemes.
La LRSAL en cap cas ens proporciona aquestes eines, ans al contrari, el que fa és collar-nos i posar traves a una gestió àgil. Caldria començar a refer totes aquestes lleis que fan referència a l’administració local.
El concepte de l’estabilitat política és molt habitual en el discurs polític dels darrers temps. Què en pensa?
Jo penso que l’estabilitat no és un objectiu en sí mateix. Més aviat crec que l’estabilitat política arriba com a conseqüència de tenir clars els objectius que es volen aconseguir. Un cop treballem les qüestions de la justícia social i la igualtat d’oportunitats ja arribarà l’estabilitat política.
Creu que és necessària una reforma electoral?
En l’àmbit de les eleccions generals, jo crec que sí. La llei electoral actual va ser redactada en un moment en què sortíem dels temps foscos del franquisme, en unes condicions que segur que el país ara no té. La llei s’hauria d’adequar a les actuals condicions socio-econòmiques.
