Municipi de l’Alt Empordà conegut essencialment per estar al límit de la frontera entre Espanya i França, la història política de La Jonquera comença al segle XIII, i durant els sis-cents anys següents va formar part dels Rocabertí. Amb el tractat dels Pirineus, però, a mitjans del segle XVII, la frontera entre les monarquies hispànica i francesa marcarà el seu esdevenir, i encara ara la seva economia es basa essencialment en tot allò que té a veure amb la duana. Formada per cinc nuclis poblacions que amb prou feines arriben als 3.000 habitants, des del 2011 n’és la màxima autoritat Sònia Martínez, de Convergència i Unió, després d’agafar el relleu de Jordi Cabezas.
“En pobles petits com aquest, a La Jonquera, has d’escoltar molts problemes, i la frontera entre allò que pertany al municipi i allò que és personal, acostuma a ser molt tènua”
“Ens importa molt el tema educatiu i també treballem molt amb temes de prevenció, per exemple, com el tema de les drogues. La idea és no treballar aïlladament sinó implicar-se conjuntament en un projecte, sigui cultural, d’educació o sanitari”
“Per tenir un 35% d’immigració mai hem tingut problemes de bandes. Crec que som un poble molt obert, que en el seu moment va acollir una gran població que provenia d’Andalusia. I com a tot arreu, hi ha gent que s’adapta i gent que no”
La seva formació i experiència professional, Relacions Públiques amb un master en Protocol, no convidaven precisament a dedicar-se a la política. Troba a faltar no tenir estudis específics?
L’experiència a l’anterior legislatura com a regidora va suposar un aprenentatge molt notable, les coses com siguin. I sí, jo diria que sí que es requereixen uns estudis, no sé si superiors, però sí que és necessària una formació. I no només en polítiques sinó també en psicologia, perquè en pobles petits com aquest has d’escoltar molts problemes, i la frontera entre allò que pertany al municipi i allò que és personal, acostuma a ser molt tènua. Però vaja, amb el dia a dia ja vas aprenent molt.
Ha comentat això d’escoltar, un fet que suposo que ha de fer sovint. És potser per aquest motiu que l’han votat?
Jo em considero una persona molt propera; he nascut a La Junquera, he viscut tota la vida aquí, he format part de moltes entitats del poble… vull dir que sóc visible. El fet potser també de ser mare, de tenir una relació molt directa a l’escola… és que, a veure, estem parlant d’un poble de 3.100 habitants, i trobo que el que es necessita per governar en un lloc com aquests és saber escoltar. Crec que en un poble és molt important ser pròxim a la gent.
I ara que ho diu, es pot combinar bé ser alcaldessa i mare?
Per una banda, el fet de ser dona alcaldessa em fa l’efecte que hem de demostrar més que valem. I el fet de combinar la vida personal amb la vida d’alcaldessa és complicat, perquè has de dedicar moltes hores a aquesta feina, hores que has de sacrificar de la teva familia. Tinc dos fills, una nena de sis anys i un nen de dotze i evidentment ells noten que no puc estar tant per ells, encara que entenen el servei al poble i sempre diuen que jo estic per ajudar la gent.
El vostre municipi és essencialment conegut per ser un lloc de pas entre dos països però també, malauradament, pel tema de la prostitució. Què es pot fer per aconseguir canviar la imatge del municipi?
Sí, aquesta és una de les meves prioritats, intentar acabar amb aquest tema en via pública. Sempre he diferenciat el que és prostitució en locals i en via pública i crec que aquesta última s’ha de prohibir. O en tot cas regular. Però és un llàstima que només es conegui La Jonquera per això i no per la riquesa cultural i esportiva que tenim.
Referent al tema de la prostitució, el Conseller Puig va dir que mirarien de multar la gent que es para amb el cotxe. Pensa que això és suficient o s’ha de fer alguna altra mesura?
Sí, aquest tema el vam parlar amb el Conseller. Feia temps que ell sabia la meva opinió però tenia ganes de parlar personalment amb ell perquè és un tema que em preocupa molt. A La Junquera fa més de quatre anys que estem lluitant amb la prostitució en via pública, i quan va entrar en vigor, ara fa tres anys, una ordenança de convivència ciutadana en el qual multaven els clients i les prostitutes que o bé oferien o bé rebien els serveis sexuals, vam arribar a posar més de cinc-centes multes. Però tot això requereix d’una feina administrativa que saturava els serveis i feia que deixéssim de banda altres temes també importants.
I què fan fer?
Ens vam relaxar una mica però mai hem deixat d’aplicar, entre d’altres coses perquè aquest no és un problema d’aquí sinó que d’altres alcaldes es troben amb el mateix. Sortosament, no ens sentim sols, ja que la Generalitat hi ha acabat intervenint, i encara que el problema s’ha reduït, no s’ha acabat de tancar del tot. Però sí que ha de quedar clar que l’ordenança no es va aplicar mai amb afany recaptatori sinó que sempre havia estat una mesura dissuassòria.
També sou coneguts per la vessant fronterera del municipi
Sí, és cert que molts empresaris de la Jonquera viuen gràcies a aquests camions. I al Portús tenim un barri comercial de fa més de trenta anys, amb comerciants que des del primer moment van entendre que s’havia de servir al client i s’havia de sacrificar els caps de setmana, i els festius, perquè estem els 365 dies oberts. Però es clar, cal tenir en compte que passen uns set milions de persones per aquí. Som un poble de serveis i quan es va tancar l’aduana de La Jonquera, vam haver de reinventar-nos, anant cap al sector de serveis, i per això tenim totes aquestes àrees, perquè donen feina a la gent.
Ja que hem entrat en temes de diners, com pensa que hauria de ser una Llei de Governs locals en clau catalana i com caldria gestionar els recursos municipals sobretot pel que fa a les remuneracions dels alcaldes?
Bé, respecte el tema dels sous dels alcaldes crec que sí hauria d’haver-hi uns paràmetres a seguir perquè en alguns casos veiem que hi ha alcaldes que cobren sous escandalosos i n’hi ha d’altres que tot va molt just. De totes maneres, sí que és veritat que aquesta és una feina que a vegades està mal pagada perquè estàs les 24 hores al dia.
Fa uns mesos es va comentar la supressió de municipis i la reducció de regidors
No estic d’acord amb la supressió de municipis, naturalment. Crec que cada un té les seves costums, les seves tradicions, la seva història. El que sí hem de fer és mancomunar serveis, sobretot en aquests moments de crisis. Respecte la reducció de regidors, tampoc n’estic a favor, perquè tinc cinc regidors en aquest moment i no acabem la feina perquè n’hi ha molta. Però sí que crec que hi ha altres càrrecs públics que es podrien reduir abans que els regidors.
Què fa un Ajuntament com el de La Jonquera per millorar la qualitat de les persones?
Des de ja fa uns anys tenim un treball en xarxa que normalment tenen municipis que han tingut un pla educatiu d’entorn. No és el nostre cas, encara que motius no ens en falten: hi ha més d’un 30% d’immigració i en alguna franja en edat escolar ens aproximem cap al 50%. Però tenim aquest projecte i el treballem en centres educatius, llars d’infants, l’institut… ens importa molt el tema educatiu i també treballem molt amb temes de prevenció, per exemple, com el tema de les drogues. La idea és no treballar aïlladament sinó implicar-se conjuntament en un projecte, sigui cultural, d’educació o sanitari.
He sentit que teniu un 30% d’immigració. És molt això, no?
Sí, tenim aproximadament un 35%. Vénen de molts països, sobretot de sudamèrica i del Marroc però globalment hi ha persones que provenen d’una quarantena de països diferents.
I aconsegueixen adaptar-se a la manera de fer d’aquí?
La veritat és que, per tenir aquest nivell d’immigració, mai hem tingut problemes de bandes. Crec que som un poble molt obert, que en el seu moment va acollir una gran població que provenia d’Andalusia. I com a tot arreu, hi ha gent que s’adapta i gent que no, però fem el possible per a què sigui així: oferim cursos de català gratuïts, insistim molt amb l’importància del català, tenim el servei de les parelles lingüístiques perquè es sentin acollits… no, crec que fem una bona feina de cohesió social, encara que evidentment, els problemes ara són uns altres.
I parlant de problemes, què es pot fer des de l’Ajuntament per ajudar a un ciutadà amb tot el tema de la crisi?
Es treballa des de Serveis Socials, que depenen del Consell Comarcal, però nosaltres els atenem aquí, a les nostres instal·lacions. És cert que ara ha arribat un moment econòmic on hi ha moltes families, fins i tot algunes de les que mai ho pensaries, estan passant dificultats, així que també tenim uns dies al mes el Servei de dinamització i inserció laboral, que també a través del Consell Comarcal intentar buscar feina per a les persones que ho sol·liciten. Però és curiós: moltes vegades la gent, a banda d’aquesta ajuda que necessiten, volen que els escoltis. Allò que comentàvem abans.
I ara per ara, quin és el projecte estrella de futur de La Jonquera?
Com a tot arreu, és evident que s’han acabat les grans inversions i les grans despeses. Hem d’anar a mantenir el que tenim, que no és pas poc. El que sí que cal fer, però és intentar sobretot mantenir els carrers, fer obra petita. Abans li comentava que una de les les nostres prioritats com a equip de govern és acabar amb la prostitució en via pública, una qüestió que molesta molt als veïns. També hi ha el tema de la venta ambulant. La seguretat és molt important aquí pel punt fronterer que vivim.
Son dos temes prou rellevants
Clar, però cal tenir en compte que som la porta a Catalunya, i hem de donar una imatge ensenyant a la gent el bo i millor del què tenim. I nosaltres tenim un poble molt maco, ben avingut, que rebem amb els braços oberts a la gent que vingui però que també volem que es respectin les nostres costums.
La Jonquera pertany a l’Associació de Municipis per a la Independència. Com es treballa per la Independència des de l’ambit municipal?
De fet, nosaltres, Convergència i el grup d’Esquerra, vàrem aprovar per ple aquesta decisió. Jo crec que més que per a la independència la gent s’ha adonat que hem treballat, que hem fet tot el possible per a què Catalunya anés bé. I estem cansats que no se’ns respecti, ni els nostres valors, ni els nostres costums, ni la nostra llengua. Se’ns ha atacat constantment en les sentències del Tribunal Constitucional, i crec que en general hem estat molt pacients durant molts anys. Ara hem començat un camí on no hi ha retorn, hem de treballar pels nostres interessos i la independència és indispensable per aconseguir tot el que necessitem els catalans.
I com veu Catalunya ara mateix?
Home, veig que el President està fent una molt bona feina, ha demostrat el que som els catalans, i és evident que això s’ha vist després de la manifestació de l’11 de Setembre, de quan el poble es va manifestar massivament, deixant que tot plegat ja no sigui un tema política sinó ja social. Així que des d’entitats com l’Associació de Municipis per a la Independència o com l’Assemblea Nacional de Catalunya s’està contribuint a treballar per aquest projecte nacional d’una manera ben ferma. I el més importnat, hem d’estar tots amb el nostre President, que crec que s’ho ha guanyat, no només pels convergents sinó també per tot el poble català.
I més enllà d’on ens porti tot aquest procés, creu que també amb els anys recuperarem certs valors que els anys de bonança havien deixat enrere?
Si, sens dubte. Penso que els valors són una prioritat sempre, i ara, en aquests temps de crisi, encara més. Miri, si hi ha hagut una cosa que he après aquest passat estiu amb tot la tragèdia dels incencis forestals que ens han tocat ben d’aprop ha estat el valor de la solidaritat, aquí a La Jonquera i a la resta de la comarca. M’ha emocionat molt i més en moments tan durs com els que hem viscut. Així que sí, hem d’anar més enllà, recuperar tots aquests actius que són molt importants i sense els quals aquest país, evidentment, no pot tirar endavant.
