Coneguda en l’antiguitat amb el nom de Ticiano o Micano, i durant la Guerra Civil amb el nom de Roses del Llobregat, la primera referència escrita del nom de Sant Feliu no apareix fins l’any del Senyor del 1002, encara que hi ha restes materials del Paleolític trobades a la zona de Can Albareda. Capital de la comarca del Baix Llobregat, els prop de 44.000 habitants viuen amb ambivalència la seva relació amb Barcelona, amb la qual només els separen 11 quilòmetres: d’una banda, volen aprofitar la proximitat amb la capital, però de l’altra, volen conservar la seva identitat.
“En política tenim un element que valora si has fet la feina ben feta o no. I són les eleccions. És aquí on es demostra el grau de satisfacció o de descontent dels ciutadans”
“Viure prop de Barcelona facilita el fet que moltes coses que no hi caben a la capital, doncs les puguem tenir aquí, com algunes propostes culturals, o alguns serveis, i això també genera un dinamisme a la ciutat”
“La preocupació del ciutadà, la majoria de vegades, és molt bàsica, i se centra més en la seva vida quotidiana. Quan et trobes els veïns et demanen més que arreglis una paperera que està trencada que no pas que els portis una gran obra”
Pel que es pot veure al seu currículum, vostè tenia clara la seva vocació ja essent vailet.
Si, però no ser alcalde. Admeto que em vaig interessar per la política de ben jove, quan només tenia 14, 15 anys, i em vaig afiliar al partit. Després et vas engrescant perquè veus que allò t’agrada, arriben les eleccions, ho vius tot plegat amb intensitat, i et proposen en alguna candidatura. I després ets regidor, i així, anar fent, les circumstàncies et porten a encapçalar una candidatura, i la gent t’acaba escollint com alcalde. Però insisteixo, no va ser mai un objectiu. Qui s’ho prengui així, ho té complicat. L’haver arribat és el fruit d’una trajectòria. I de la mateixa manera que vaig ser escollit, hi haurà un dia en què deixaré de ser-ho. I res, s’haurà tancat una etapa.
Però vostè ja va per la segona legislatura…
Per sort, en política tenim un element que valora si has fet la feina ben feta o no. I són les eleccions. És aquí on es demostra el grau de satisfacció o de descontent dels ciutadans. I aquí s’hi barreja la persona, perquè per això són eleccions municipals, però essencialment allò que has fet, com has ajudat a millorar la ciutat i, en definitiva, la vida dels teus ciutadans.
Uns ciutadans que en la seva majoria, treballen a Barcelona.
Si, malauradament Sant Feliu és una ciutat dormitori. I utilitzo aquest adverbi perquè acostuma a ser pejoratiu, però Sant Feliu té la seva pròpia realitat amb la que s’ha de conviure. I aquesta realitat és la que diu que estem al costat de Barcelona.
Això marca molt.
Doncs sí, per exemple tota l’activitat econòmica relacionada amb el comerç: els hàbits de compra dels ciutadants tendeixen cada vegada a més a anar a les grans superfícies, a les grans concentracions d’oferta comercial, lúdica, i de restauració. I en una ciutat com la nostra, de gairebé 45.000 habitants, doncs no pot competir amb una gran metròpoli com Barcelona.
Però a banda d’això, la gent diu que Sant Feliu és una ciutat tranquil·la, on la qualitat de vida és bona.
Si, en comparació amb algunes ciutats, fins i tot de la mateixa comarca, és evident que Sant Feliu pot aportar això. Tenim unes característiques ben diferents a Cornellà, per exemple, o Hospitalet, o Esplugues. Suposo que ja ho fa la proximitat amb Collserola. Miri, amb una dada es veu ben clar, això: fa uns 10, 12 anys Sant Feliu va tenir un creixement important perquè es van fer uns barris nous, com el de Majuí. Doncs un percentatge important de gent que hi va venir a viure procedia de Barcelona, buscant precisament l’element de la tranquil·litat.
Ho veu? I segur que estar a prop de Barcelona també deu tenir alguns avantatges.
Si, facilita el fet que moltes coses que no hi caben a Barcelona doncs les puguem tenir aquí, com algunes propostes culturals, o alguns serveis, i això també genera un dinamisme a la ciutat. Però al marge d’això, Sant Feliu té la seva pròpia identitat i la mobilitat de la que parlàvem fa que també que hi hagi una potent activitat cultural, lúdica, festiva, associativa molt destacada.
Ah si? A nivell associatiu?
Sí, sí. La mateixa gent de la ciutat forma part d’un número d’identitats molt important i això és una dinàmica que impulsa altres iniciatives. Nosaltres, per exemple, tenim més de 100 entitats culturals i 60 esportives. Això vol dir un volum notable d’activitat, de dinàmica, de relació social, que fa que el concepte d’identitat de ciutat que li deia estigui molt present.
I això que estan a prop d’altres municipis.
Si, és clar. No només Barcelona. Aquí no se sap ben bé on comença Sant Feliu i on acaba Sant Joan Despí, i això fa que, a vegades, les coses es difuminin. Però en aquest sentit jo crec que no.
Potser per la idea de pertinença a un municipi que abans deia.
Sí, jo crec que és més la dinàmica de la pròpia ciutat, que tot i ser mitjana, té coses de poble, que fa que tothom es conegui i que hi hagi molt activitat al voltant de les associacions. I això ho veiem molt en aquesta època, per exemple, en què celebrem la Festa de la Tardor: el 80% de l’activitat d’aquesta trobada està organitzada i promoguda per les mateixes entitats. I això és una dada ben significativa.
També és veritat que tenen indústria, i que per tant, gent de fora ve a treballar al municipi.
Sí, però no s’integren. El polígon industrial més important que tenim està als afores de la ciutat i hi ha molta gent que ve amb transport privat, de manera que quan acaba la seva jornada marxa i no torna fins a l’endemà. També és cert que una part acaba comprant a la ciutat i fent una mica de vida, però no és el més corrent.
Les comunicacions també són un altre punt a tenir en compte.
Si, però és allò que li deia. El fet d’estar al costat de Barcelona fa que sigui fàcil arribar a Sant Feliu, però també fàcil marxar-hi. Les comunicacions són molt importants perquè un municipi com el nostre no pot oferir tot el que el ciutadà necessita, sigui feina, estudis o lleure. I encara que són correctes, encara cal millorar-les força.
No serà respecte Barcelona capital.
No, no. El que és imprescindible és millorar la comunicació de Sant Feliu respecte la comarca. Tenim un bona comunicació respecte Barcelona, d’acord, i hi ha projectes de millora, especialment pel que fa al servei públic: està aprovada la perllongació de la Línea 3 del Metro, s’allarga també el tramvia en dues estacions més a la ciutat; i la futura Línea C3 Catelldefels-Barcelona en principi ha de passar per Sant Feliu.
I això serà molt bo, és clar.
Evidentment, perquè ens connectarà amb l’altra banda del riu, ja que Sant Feliu té un dèficit de conexió amb Sant Boi, Gavà, Viladecans i Castelldefels.
Ja hem parlat de comunicació. Cóm tenim l’habitatge?
La proximitat amb Barcelona fa que els preus siguin més o menys similars. Amb Barcelona, però també Sant Joan Despí i Esplugues. Potser són una mica inferiors a Sant Just Desvern, que tradicionalment sempre ha estat més car. Però el que és evident és que això ens obliga a fer actuacions de promocions d’habitatges. Però no resulta tan senzill.
Per què?
Doncs perquè el primer que necessites per construir pisos és disposar de sòl, i ara per ara, no hi ha terrenys, no tenim terme municipal disponible per edificar, tret d’algun planejament que ja està en marxa, però que en qualsevol cas, és molt limitada.
S’han quedat sense espai.
Sí, tot i que no ens podem queixar de com tenim planificat urbanísticament el territori. Durant molt de temps Sant Feliu no va tenir creixement, i això és bo per un costat, però per l’altra dolent, perquè no hi va haver promocions d’habitatge públic i es va anar perdent població. Més tard, a principis dels noranta, va tenir un creixement important, i es van construir 3.000 habitatges de cop.
Caram!
Si, i cal tenir en compte que no es tracta només de la construcció de pisos, sinó les seves conseqüències: l’augment poblacional comporta més serveis, més necessitat, i la multiplicació de les despeses que encara arrosseguem. Però amb el temps, les coses s’han anat equilibrant, i un cop solventat aquest problema, podem encarar altres reptes que té la ciutat.
Com per exemple?
Doncs, no sé, el soterrament de la via del tren, que ajudarà a que la ciutat sigui molt més ordenada. Tot això comportarà una millora substancial en la dotació d’equipaments, de serveis, i sobretot, la definitiva organització de la ciutat. De fet, ja fa molt de temps que es reivindica, i ja fa tres anys, al 2006, que es va signar l’acord amb el Ministeri i la Generalitat per començar les obres l’any que ve.
Amb tot el que comportarà, és clar.
Si, per suposat. Després vindrà tot el procés d’ordenació de la superfície, que canviarà totalment la nostra fesomia, perquè estem parlant de la zona cèntrica de la ciutat que està molt consolidada.
És per aquí per on van les demandes del santfeliuenc?
No, no. La preocupació del ciutadà, la majoria de vegades, és molt bàsica, i se centra més en la seva vida quotidiana. Quan et trobes els veïns et demanen més que arreglis una paperera que està trencada que no pas que els portis una obra com aquesta que representen milions d’€uros. A vegades podem tenir la temptació que fent grans obres, la gent estarà contenta, però no és cert. Les necessitats són altres, i en la mesura del possible, has de mirar de complaure-les totes.
I quines són ara per ara aquestes demandes?
Home, estem en un moment complex, això no és cap secret. Hi ha molta demanda d’ajuda social i d’ocupació, i estem intentant orientar la nostra acció per aquesta via. En el pressupost d’aquest any ja vam incorporar una important dotació econòmica per incrementar els diners d’ajudes socials a les famílies amb necessitats, però tot ha anat creixent i el cert és que a la ciutat tenim 1.000 aturats més que l’any passat.
És preocupant.
Sí, i tot això es nota en dues vessants: una és que passat un temps de l’atur, la gent comença a tenir problemes per fer front a les despeses. I una altra, és que vam destinar diners per generar ocupació en sectors molt concrets durant 6 mesos, que han donat feina a 25 persones. Però és clar, tot s’acaba, no tenim un excés de recursos. I el que volem ara és apostar per la formació: la gent ha d’estar en condicions per fer front de la millor manera possible a les situacions de crisi, perquè així la possibilitat de tornar al mercat laboral serà més àmplia.
I ja que parlem de diners, cóm porta el tema del finançament local?
Aquest serà un altre dels propers repte. Ara s’ha millorat el finançament autonòmic, però ens tornem a oblidar d’aquella Administració que no està supeditada a cap altra, perquè amb les nostres dimensions i competències som Govern iguals que els altres, i som la primera Administració que estem davant de la gent. I a vegades ens venen a demanar coses que no estan dins de les nostres competències, però no es té en compte i ens trobem a vegades com desemparats.
Falta poc menys de dos anys per a unes noves eleccions municipals. Com veu el seu futur polític?
Doncs no ho sé, la veritat. No sé què faré la setmana que ve, o sigui que imagina’t al maig del 2011. Ara estem en un punt del mandat on seria un error pensar en la rendibilitat de les coses que fem. L’objectiu d’aquest govern municipal és centrar-nos en l’inici de les obres de soterrament de la via del tren, perquè això és el que li queda en aquesta ciutat per poder abordar el seu futur. I això afectarà als propers anys. Sigui quin sigui el seu Alcalde.