Seguint el nostre itinerari pel Vallès Oriental, coneixem avui la realitat de Bigues i Riells del Fai, una localitat orientada al turisme i a la convivència. En parlem amb l’alcalde, Joan Galiano.
Comencem per preguntar-li sobre les seves motivacions en política… Com va arribar a liderar una candidatura municipal?
Sempre he tingut un sentiment nacionalista. I sempre he estat molt vinculat a les activitats locals. Particularment, a Bigues i Riells del Fai, he estat en moltes entitats esportives i socials. Jo no m’havia plantejat dedicar-me a la política, però va arribar un dia en què em van mostrar la possibilitat de millorar el meu municipi a través d’unes sigles. El 2011 em vaig presentar com a independent. Més endavant, ja vaig fer-ho des d’ERC.
És alcalde des de 2015. Quins aprenentatges ha obtingut d’aquesta experiència vital?
Ser alcalde és una experiència interessant, que crec que hauria de ser obligatòria per a la gran majoria de les persones del territori. Al cap i a la fi, tothom pot aportar el seu granet de sorra per millorar el seu entorn. En el meu cas, el granet ha estat aportar un sentit de direcció i un projecte de futur.
El granet de sorra que he aportat ha estat un sentit de direcció i un projecte de futur
En què ha canviat la direcció del municipi?
Històricament, Bigues i Riells del Fai havia crescut d’una manera descompensada, com a resultat de certa especulació. Tenim 24 urbanitzacions i tres àmbits territorials. Tots ells, disseminats. A més, som dos pobles en un sol municipi i mai hi havia hagut una connexió prou sòlida entre tots aquests àmbits.
Des de 2015 hem volgut revertir la situació i ja hem aconseguit dotar-nos d’una identitat que respecta les singularitats. I, el que és més important, dotar-nos d’un mapa de serveis, perquè hi havia una sèrie de mancances molt grans per a un municipi de 8.000 habitants.
Com ara quines?
Quan vam començar, no hi havia ni un sol lloc que permetés aplegar més de 100 persones en un únic sostre. Ara tenim un auditori, un espai municipal per als joves al centre del poble, i hem donat total llibertat a les entitats, associacions i clubs per que puguin fer la seva feina d’una manera acompanyada. El contacte amb totes aquestes persones i realitats és el que més orgullós em farà sentir el dia que surti de l’Ajuntament.
El contacte amb totes les persones i realitats és el que més orgullós em farà sentir el dia que surti de l’Ajuntament
Ens ha portat una sèrie de fotos personals. Ens les pot comentar?
Si us hi fixeu, són fotografies en les que surto sempre acompanyat. Ja sigui de la família o bé de l’equip, comptar amb persones que tinguin la mateixa sintonia i que t’acompanyin és vital per fer aquest recorregut vital.
Al llarg d’aquests anys sempre he tingut persones i equips que m’han fet millor i que m’han ajudat a portar a terme les idees que tenia al cap. També us diré que en totes les fotos hi surto amb cabell… Han passat uns quants anys!
Ja ens n’ha parlat abans. Però què fa distint el seu municipi d’altres?
Bigues i Riells del Fai és, com us deia, un municipi de dos pobles, força complex per la seva singularitat urbanística, i que ha passat de l’especulació a la cohesió d’àmbits disseminats.
El que més ha canviat és que, en els anys 70, moltes persones van començar a venir aquí a passar els caps de setmana en segones residències. El 90% dels habitants actuals ens trobàvem en aquesta situació. Però, a poc a poc, ens hem establert aquí de manera definitiva, perquè veiem que estem a 30 minuts de Barcelona i perquè gaudim de molta tranquil·litat. Quan vaig néixer, érem uns 2.000 habitants. I en qüestió de 30 o 40 anys, ens hem multiplicat per cinc. Això dona el senyal que la gent s’està bé aquí.
Quan vaig néixer, érem uns 2.000 habitants. I en qüestió de 30 o 40 anys, ens hem multiplicat per cinc
I el municipi ha seguit creixent en aquests anys?
En cert moment vam decidir paralitzar el creixement. I ara tenim fins i tot mancances en l’accés a pisos de lloguer. El 82% de la nostra població viu en cases aïllades. I això té els seus avantatges i les seves dificultats.
En tot cas, a través d’actuacions específiques en el centre del poble, podem assumir un cert creixement de la població allà.
El 82% de la nostra població viu en cases aïllades. I això té els seus avantatges i les seves dificultats
Per quin motiu li agradaria que fos conegut i reconegut el municipi?
Tinc la sort de poder dir que el municipi ja és molt reconegut per la solidaritat de la seva ciutadania. Hem estat pràcticament en mig de tots els conflictes i problemàtiques dels darrers anys al país i hem estar referents.
Per exemple, el 1994 els nostres ciutadans van aturar un foc al Figaró, en un moment crític en què no teníem els mitjans tècnics, ni humans, ni materials per fer-ho. Va ser el poble mateix.
També vam patir alguna riuada a posteriori. I sempre que hi ha hagut alguna crida per una emergència internacional o al territori ens hem mobilitzat. Hem enviat ajut arreu del món. Crec que donar autonomia a les entitats ens facilita aquesta mena de vincle cívic, que ens mou a respondre davant de qualsevol situació.
Quins llocs històrics destacaria? Quins llocs ens recomana visitar?
Destacaria el patrimoni històric: la Baronia del Castell de Montbui, que apareix esmentat al llibre de “La Catedral del Mar”. Y el monestir, i un jaciment iber molt important… Fa poc hem descobert una vila romana, a 150 metres d’aquí. En el seu moment, aquest ja era un territori de pas, però també un lloc en què la gent es trobava molt bé.
Quina és la principal preocupació del municipi, actualment?
Les preocupacions de la gent són les mateixes que les que hi pugui haver a qualsevol altre municipi. Ens preocupen molt els serveis, per la gran dispersió geogràfica. També ens preocupa l’estat dels carrers i les vies públiques, que requereixen molt de manteniment. I si no periodifiquem les actuacions al llarg dels anys, es fan mal bé ben aviat.
En aquest sentit, tenim ara mateix tres urbanitzacions que no estan recepcionades, i això vol dir que estem pendents que els veïns es facin càrrec de les inversions. Aquestes són les principals preocupacions dels veïns a peu de carrer.
I les preocupacions de l’Ajuntament?
Ens inquieta el finançament municipal, i també la qüestió de la salut mental. Estem veient que, d’ençà de la pandèmia, estem havent de fer moltes coses per prevenir, acompanyar i actuar persones en aquest àmbit. Però les famílies segueixen fent front a situacions imprevistes que afecten persones en qualsevol edat. Ens interessa saber com afrontar-les, perquè aquesta és la veritable pandèmia del moment a tot arreu.
La salut mental és la veritable pandèmia del moment a tot arreu
Existeix bona comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania?
A Bigues i Riells del Fai la gent diu que és més fàcil parlar amb l’alcalde que amb els tècnics! Ens basem en els mateixos procediments que qualsevol altre ajuntament: a través d’instàncies i de sol·licituds rebem peticions en totes les àrees. I crec que la comunicació és fluida, accessible i fàcil.
Però, a més, volto molt pel poble. I hi ha moments que, en comptes de dir-me “Joan Galiano”, sembla que em digui “Ara que et veig…”. Sempre porto una llibreta al damunt per anotar el que em diu la gent i ho trasllado a l’equip.
Aquí és relativament fàcil el contacte, malgrat que hi hagi tantes urbanitzacions. I tothom té el meu número de telèfon, de manera que amb una trucada o un correu electrònic o un missatge, tot m’arriba ben aviat. Crec que la percepció de la gent és que l’Ajuntament és molt accessible. Sabem que qui entra per la porta del meu despatx no ve pas a dir-me que ho faig molt bé, sinó a demanar-te ajut i respostes.
A Bigues i Riells del Fai la gent diu que és més fàcil parlar amb l’alcalde que amb els tècnics!
Va guanyar les eleccions municipals de 2015, 2019 i de 2023. Per què creu que l’han escollit totes aquestes vegades?
Hem tingut una bona evolució en vots. ERC, com a marca, va patir l’any 2023 a tot el país, però nosaltres vam mantenir un percentatge superior al 50% dels vots en dues eleccions consecutives. Crec que la clau ha estat la proximitat i donar resposta a les necessitats que el poble ens trasllada.
Gestionem el dia a dia, però també busquem problemes endèmics per resoldre. I això ens ha ajudat molt a demostrar els nostres criteris, un objectiu i un full de ruta clars que volem seguir. Diria que la coherència ens ha donat credibilitat de cara a la ciutadania. No som d’allargar més el braç que la màniga, però quan fem una actuació la fem fins al final i de la manera que més impacte generi entre la gent.
No som d’allargar més el braç que la màniga, però quan fem una actuació la fem fins al final i de la manera que més impacte generi entre la gent
Quina va ser la seva primera decisió com a alcalde?
Vam tenir dues situacions bastant controvertides a l’inici. Una va ser la d’aturar la construcció del nou municipi de l’Ajuntament al centre. El projecte no responia a les necessitats del municipi. I vam preferir restaurar aquesta mateixa casa consistorial on estem ara. En canvi, aquell edifici el vam convertir en un casal de joves, i en un auditori per a tothom. A banda, vam restaurar una part important del castell.
I, prèviament, la primera decisió a entomar va ser la de posar fre a l’abús en l’okupació de vivendes. El 2015 hi havia prop de 40 vivendes okupades al municipi. Ara només en són vuit, sis de les quals ja es troben en mans de Serveis Socials, i es gestionen amb un lloguer social. La gestió d’aquella situació problemàtica, per reconvertir-la en una situació segura, va ser quelcom una mica polèmic, però ens va donar molta credibilitat d’entrada.
El 2015 hi havia prop de 40 vivendes okupades al municipi. Ara només en són vuit, sis de les quals ja es troben en mans de Serveis Socials
Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
Ara mateix, molt satisfactòria. Vam arribar a tenir un deute de 4,5 milions d’euros acumulats, però actualment estem en el nivell zero. Tenim un crèdit que estem pagant, i que és resultant d’una actuació en una avinguda molt important. Però l’Ajuntament està sanejat econòmicament i anem ajustant-nos a la realitat. Som molt realistes i fem el que podem fer amb els diners que tenim.
A banda, tenim molt present que treballem amb diners públics, que són els de tothom. I som molt curosos amb les inversions que fem: han de passar els filtres de sostenibilitat i garantia.
La situació econòmica de l’Ajuntament és molt satisfactòria. Vam arribar a tenir un deute de 4,5 milions d’euros acumulats, però actualment estem en el nivell zero
Vostès governen sols o mantenen acords amb altres forces polítiques?
Aquest també va ser un canvi important a partir de 2015. Partim de la base que tothom qui es presenta a l’ajuntament de Bigues i Riells del Fai té un criteri i que vol aportar el seu granet de sorra a la localitat. Certament, hi ha models que són antagònics amb el nostre i d’altres que ens són més propers.
El cas és que el 2015 vam constituir un tripartit per sumar esforços i revertir la inèrcia dels anys anteriors. El 2019, la mateixa coalició va aconseguir 11 de 13 regidors possibles. I, per la situació interna d’un dels partits del grup, no vam poder seguir amb el treball conjunt.
Finalment, el 2023 es van donar novament les sinèrgies necessàries. Nosaltres havíem aconseguit una majoria absoluta, però vam obrir les portes del govern municipal a totes les formacions que volguessin treballar en la nostra línia. De totes elles, dues van decidir no formar-ne part i a la tercera (el PP) no li ho vam oferir. De la seva banda, el PSC va acceptar l’oferiment i es va incorporar a l’equip de govern. Seguim treballant plegats.
El 2023 havíem aconseguit una majoria absoluta, però vam obrir les portes del govern municipal a totes les formacions que volguessin treballar en la nostra línia
Hi ha bona relació amb l’oposició?
He de dir que a Bigues i Riells del Fai, amb les tres forces d’oposició (Junts, una agrupació veïnal i el PP) hi ha molt bona sintonia a l’hora de presentar projectes. De fet, en els darrers pressupostos només una formació hi va votar en contra.
Busquem implicar tothom i que tothom aporti el seu granet de sorra. Així crec que ajudem a la ciutadania a sentir-se representada al govern municipal, hagi votat el que hagi votat.
Vostès també fan moltes coses en termes de promoció econòmica municipal…
Som un municipi turístic des de 1992. En canvi, quan vam entrar a l’Ajuntament el 2015 ens vam trobar una partida de només 1.500 euros per a Comerç i Turisme. L’hem multiplicada per vint vegades en aquests anys. I la raó és que tenim un territori que requereix inversió i proposta de futur. Tenim molta riquesa en hostaleria; llocs emblemàtics visitables; la varietat Vera de l’oli (que és un tresor) i una sèrie d’elements a la vora del municipi que ens permeten organitzar fires i activitats gairebé tots els mesos de l’any.
A banda, també vam veure que si fèiem moltes activitats al centre del poble, facilitàvem que la gent i les organitzacions vinguessin des de les diverses urbanitzacions i s’integressin en la vida local. Ha funcionat molt bé. Hem comptat amb les empreses del polígon i amb tots els actors locals. I amb això hem potenciat la marca BIRCA, de l’associació de botiguers del territori.
El 2015 ens vam trobar una partida de només 1.500 euros per a Comerç i Turisme. L’hem multiplicada per vint
Creu que es té prou en compte als municipis a l’hora de dissenyar el futur del país.
Ai!.. En aquest darrer mandat he pogut compartir molts moments de treball a la Diputació de Barcelona. I he constatat que cal més la visió de les alcaldies tant al Govern com a la Diputació. Alcaldes i alcaldesses tenen una visió propera del territori, més que la que es té des d’un despatx o d’una direcció general. Històricament, a Catalunya una de les mancances històriques ha estat la de no tenir prou en compte els electes del territori.
Sé que aquesta reclamació la compartim molts partits, i que a l’hora de generar fòrums i aportar caldria tenir en compte la nostra visió. Ens falta molt per arribar-hi.
Alcaldes i alcaldesses tenen una visió propera del territori, més que la que es té des d’un despatx o d’una direcció general
Creu que el nou Govern de la Generalitat serà més municipalista?
Us he de dir que sí, perquè a la Diputació de Barcelona, el 60% de companys i companyes socialistes venien d’ajuntaments i han anat a parar a la Generalitat: Eva Menor, Xavi Amor, Núria Parlon… Son noms que ens fan pensar que si que aportaran la visió vital del municipalisme.
