La conversa és extensa i dóna per a molt. Núria Marín ha estat alcaldessa des de 2008. Coneix molt bé el seu municipi, que és el segon més gran de Catalunya en termes de població. El seu repte, des que s’hi va posar, ha estat el de proveir d’oportunitats els seus ciutadans, i dotar-los de les infraestructures i instal·lacions que no hi havia tan sols vint anys enrere. Ha aconseguit que la seva ciutat estigui ara entre les deu primeres destinacions turístiques del país, i no li ha calgut tenir platja.
“El factor més important de cohesió social que existeix és l’ocupació. Per molt que acompanyem els veïns, fins que no tinguin feina no tindran una vida normal”
“Els nostres barris tenen una personalitat molt marcada. Hem estat una ciutat tradicionalment fragmentada i el sentiment de pertinença a L’Hospitalet és una cosa recent”
“En cadascun dels nous equipaments que hem construït s’hi genera una millora en la relació i la convivència quotidiana de les persones”
“Tenim habitants originaris de més d’un centenar de països. Hi ha pocs països al món que no tinguin una representació demogràfica a L’Hospitalet”
“La Fira ens ha permès desenvolupar un turisme de negocis que mai havíem tingut. De 300 places hoteleres hem passat a tenir-ne 3.600 en pocs anys, gràcies al Mobile World Congress o a Alimentaria”
“Els ajuntaments ens trobem molt sols en l’atenció als ciutadans. M’agradaria que la resta d’administracions també ens ajudessin a reactivar l’economia i l’ocupació”
“La LRSAL pretén un control malaltís de la gestió dels municipis, i impedeix el desenvolupament d’unes polítiques que són imprescindibles en aquests moments”
Quines condicions ha de tenir una persona per a ser una bona alcaldessa en els moments actuals?
Una d’elles ha de ser la de tenir sentit comú. Sentir-se proper als problemes de la gent, gaudir del contacte amb els veïns, tenir capacitat d’escolta i ser valenta per a afrontar els problemes i solucionar-los.
Una altra alcaldessa ens va dir quelcom similar i va afegir-hi “…i amb ulls de dona”.
Potser sembla una mica injust dir que les dones són més sensibles que els homes… Com en tot de la vida hi ha de tot. Però potser sí que tenim una mica més de sensibilitat per entendre els problemes presents.
Doncs, amb ulls de dona, digui’ns com és l’Hospitalet de Llobregat avui.
Sincerament crec que a l’Hospitalet no hi sobra cap cosa. Però li’n falten algunes. Jo voldria, per exemple, que fos una ciutat capaç de donar oportunitats a tothom. I ho intentem, però segueix havent-hi persones que estan a l’atur i que ho passen molt malament. Per a elles mirem de posar en marxa projectes de present i de futur, perquè el factor de cohesió més important que existeix és l’ocupació. I per molt que acompanyem els veïns, fins que no tinguin un treball, la seva vida no serà normal.
Quina és la seva utopia per a L’Hospitalet?
Porto set anys llargs com a alcaldessa. El camí no ha estat fàcil, a causa de la situació econòmica. Les meves tres prioritats han estat l’acompanyament a les persones en situació complicada, poder mantenir els serveis per a tots i aixecar la mirada una mica i poder veure el futur. En aquesta darrera, hem fet un procés obert i participatiu, on hi ha hagut 6.000 persones implicades, per a definir com volem que sigui la nostra ciutat. D’aquesta visió n’ha sorgit el pla estratègic “L’Hospitalet on” (LHON), i aquesta és la meva utopia, perquè l’hem fet entre tots.
I ens en pot dir algunes fites?
Per exemple, la transformació de la Gran Via, per a convertir L’Hospitalet en el cluster biomèdic més important de tot el sud d’Europa, o convertir la cultura en un eix estratègic de la ciutat i constituir un Districte Cultural. Si ho aconseguíssim, L’Hospitalet tindria una nova font de riquesa a distribuir.
En una ciutat tan gran, amb tretze barris, quin paper tenen les regidories de districte?
Els nostres barris tenen una personalitat molt important, perquè la nostra ha estat una ciutat històricament molt fragmentada i el sentiment de pertinença de ciutat és una cosa recent. Als districtes hi tenim regidories, que són petits ajuntaments que ajuden a apropar la administració al ciutadà. Escolten, fan d’antenes de les problemàtiques i les traslladen a l’Ajuntament per a resoldre-les ràpidament. I també dinamitzen les moltes entitats socials, esportives, culturals, etc. que fan d’aquesta una ciutat molt especial: aquí tenim un tarannà molt lluitador, reivindicatiu i solidari.
En alguns d’aquests barris hi ha previstes profundes transformacions urbanístiques…
Sempre he dit que per a una persona que ve de fora, el més evident és la transformació de la Gran Via, la transformació de la Plaça Europa, la Fira, el Districte Econòmic… I efectivament són coses essencials. Però el nostre objectiu és redistribuir la riquesa que es genera en aquesta part de la ciutat entre la resta dels barris. En l’anterior legislatura vam invertir 120 milions d’euros en els equipaments i millores necessaris per a tota la ciutat, en petites i grans obres. Tal com s’havia construït la ciutat en la dictadura, i en temps d’especulació, calien moltes zones verdes, espais de trobada, per als veïns… Quan jo era estudiant, no hi havia instituts, ni biblioteques, ni esplais, ni centres culturals o esportius.
És que L’Hospitalet de la dictadura es va construir pensant en què havia de ser una ciutat dormitori de Barcelona…
Efectivament, i sense pensar en cap moment en les persones que vivien a la ciutat, i que necessitaven uns recursos que només s’han pogut construir passats aquests anys. I encara ara, estem construint equipaments que no són pas luxosos, sinó que responen a necessitats essencials.
Per exemple?
Per exemple, el centre esportiu al barri de la Gornal, que és el millor ara per ara de la ciutat, o el centre d’esplai de la Torrassa, per a nens i joves, o equipaments per a la gent gran al barri de la Pubilla Cases, o una nova seu de l’Escola de Música i les Arts que ja compta amb 1.300 alumnes… En cadascun d’aquests nous equipaments s’hi genera cada dia una millora en la relació i la convivència de les persones. Hem donat la volta a la ciutat en aquests anys de democràcia, i el nostre objectiu és seguir avançant.
La població de L’Hospitalet és multi-ètnica. Hi ha moltes persones que provenen de molts països i de cultures distintes a la nostra. Quins problemes us genera aquest fet?
En els anys 50 i 60 vam viure l’arribada de moltes persones originàries de la resta d’Espanya. Venien a treballar i a trobar l’oportunitat que no tenien en els seus pobles. Anàlogament, en els anys 2000, es va produir una altra arribada massiva de persones que també venien buscant la seva oportunitat, a la llum del creixement econòmic que aleshores vivíem al nostre país. Ara tenim comunitats de més d’un centenar de països. Diria que hi ha pocs països al món que no tinguin una representació a L’Hospitalet. I és evident que aquesta arribada no va ser neutra, ni senzilla, sinó que es va haver d’anar assumint de forma gradual. Però se’ns pot posar com a exemple de ciutat que ha entomat serenament i seriosament el canvi demogràfic amb bons projectes d’integració i de convivència: no s’han produït ni guetos ni concentracions problemàtiques.
En un dels baròmetres municipals més recents hi diu que els principals problemes percebuts pels ciutadans són l’atur i la inseguretat…
En aquest baròmetre demanem l’opinió dels ciutadans sobre moltes coses. El principal problema per a les famílies és l’atur, sí. I també d’altres, com ara la neteja. I la seguretat. Hem millorat moltíssim en els darrers anys, però tinc molt clar que hi hem de seguir treballant.
Quines coses fan per a les persones que perden el tren de la societat?
Tenim tres línies d’actuació. Una és l’acompanyament de les persones que estan en pitjor situació. Això vol dir ajudar a pagar la llum, el lloguer o l’alimentació dels infants que poden quedar sense menjar a totes les famílies que ho necessiten. Hem augmentat molt substancialment els recursos que destinem a això. L’altra línia ha estat augmentar els ajuts a la promoció de l’ocupació. També estem ajudant a la gent i a la infància gran tant com podem.
I a sobre heu estat sempre pioners en la cooperació municipal amb països tercers…
I seguim apostant per aquesta cooperació. Entenem que petits grans de sorra construeixen muntanyes que canvien les realitats, d’aquí i d’allà.
Parlant d’ocupació, quins són els pols de generació de riquesa del futur de L’Hospitalet?
A banda de les empreses ubicades a la ciutat, hem de destacar molt la Fira, perquè ha estat un factor clau de l’èxit del Districte Econòmic. Ens ha permès desenvolupar el sector del turisme de negocis, com mai no s’havia fet aquí. La nostra no és una ciutat de sol i platja, però en canvi tenim el Mobile World Congress, la Alimentària, i molts esdeveniments de gran impacte per a la ciutat i per a l’Àrea Metropolitana. En pocs anys hem passat de 300 places hoteleres a 3.600, i tenim 700.000 pernoctacions anuals. I ja som una de les 10 primeres destinacions turístiques de Catalunya. I encara hem d’estudiar noves maneres d’aprofitar aquest turisme per a beneficiar el transport, el comerç i la restauració de la ciutat.
I algun altre pol més?
Sí: tenim unes institucions molt importants a nivell de país. Per exemple, els hospitals de Bellvitge, o el Duran i Reynals, o també uns centres d’investigació molt potents, com són l’IDIBELL (Biomedicina) o l’ICO (Institut Català d’Oncologia), i el Campus d’Excel·lència de la Universitat de Barcelona. Tot això ja és una realitat. El que resta per fer ara és millorar i transformar el territori per a que les empreses del sector de la biomedicina arribin i s’instal·lin a L’Hospitalet.
Els vells polígons industrials de L’Hospitalet necessiten polir-se i adaptar-se a les noves oportunitats?
Segur que sí. Estem reconvertint una part de la ciutat que en el seu dia era seu d’indústries, que van quedar obsoletes. La Carretera del Mig, per exemple, la volem transformar en un sector de indústries creatives de gran valor afegit. I com que ja comptem amb més de 200 empreses i 1.500 treballadors en l’àmbit cultural, volem oferir-les aquest espai central de la vida de la ciutat.
I tot això, com se finança?
Partim del principi de què només ens en sortirem si sumem esforços entre tots: administració pública, societat i empresa. I els nostres projectes són de suma publico-privada. Convertir la Gran Via en un cluster, o generar nous espais verds que no existien abans, demanen recursos de totes les parts. I en el cas de la Gran Via, ho vam assolir sense que li costés ni un sol euro als ciutadans. De moment ja hem creat una Agència de Desenvolupament Econòmic, mitjançant un acord amb la Cambra de Comerç de Barcelona, que ens ajudarà a fer aterrar noves empreses, i a fer-se més grans per a generar riquesa i ocupació a la ciutat.
Com tenen les finances municipals?
Les tenim sanejades. En aquests moments les administracions locals hem d’estar-ho per la LRSAL. I gràcies a això hem pogut anar donant oportunitats laborals a prop de 2.000 persones, abordar projectes socials, etcètera. Sempre hem estat curosos amb la nostra economia, però els ajuntaments ens trobem ara mateix molt sols en l’atenció als ciutadans. M’agradaria que la resta d’administracions també ens ajudessin a reactivar l’economia i l’ocupació. La LRSAL pretén un control malaltís de la gestió dels municipis, i impedeix el desenvolupament d’unes polítiques que són imprescindibles en aquests moments.
En aquests moments, què li diríeu al President Mas?
Ja li ho he dit en persona. Em té al seu costat per a reivindicar un millor finançament per al país, i que tinguem més recursos per a ajudar els ciutadans. També li he dit que ha de centrar-se en el més important: reactivar el país i resoldre els problemes de la gent.
I ja per acabar: suposem que deuen estar contentíssims de què en Ferran Adrià vagi pel món anomenant-se a si mateix com a “Cuiner de L’Hospitalet”…
L’Hospitalet ha exportat molt de talent. I jo em sento molt orgullosa de que persones d’aquí hagin arribat a ser els números ú de diversos àmbits. En Ferran Adrià en gastronomia, en Jordi Alba en l’esport, l’Antonio Orozco en la cultura i la música, o en Ros Marbà… Hem demostrat que si ens donen oportunitats, el nostre talent explota. I tots som persones molt treballadores. Crec que tindrem molts més Adrians, Albas, Orozcos i demés en el futur.
