Envoltats de les muntanyes de Prades, a tocar d’un monestir que és Patrimoni de la Humanitat, visitem l’alcalde de Vimbodí i Poblet. Des d’aquesta legislatura, en Joan Canela presideix també el Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
Vostè és alcalde de Vimbodí i Poblet des de 2019 i presideix el Consell Comarcal des de 2023. Com va ser el seu camí en política municipal?
Sempre he estat molt lligat a les associacions del poble: al teatre, el futbol… I crec que un poble sense bon teixit associatiu no pot prosperar. Fa uns anys, el 2011, l’alcalde anterior em va proposar entrar en la llista electoral. Vam guanyar i vaig ser regidor. Posteriorment, vam repetir i vaig ser també tinent d’alcalde. El 2019, l’alcalde va decidir plegar i jo vaig agafar-ne el relleu com a cap de llista. També vam guanyar.
Des d’aleshores, he tingut la idea d’obrir l’Ajuntament a la gent del poble, de buscar la col·laboració i el treball en xarxa, de generar recolzament entre persones de diverses edats i maneres de pensar. I el 2023, vaig revalidar els resultats. Ara, amb amb el recolzament de la gent de Junts de la comarca, vam presentar una candidatura a presidir el Consell Comarcal i vaig ser escollit.
Un poble sense bon teixit associatiu no pot prosperar
Què n’ha après, de tota aquesta experiència?
Personalment m’ha enriquit molt. He conegut el poble des d’una vessant molt difícil d’entendre si no estàs assegut en aquest despatx. Una de les nostres virtuts com a poble és que som molt propers els uns als altres. I això em dona la satisfacció i l’oportunitat de trepitjar territori, escoltar la gent i entendre’n els problemes i necessitats. No hi ha cap problema ni necessitat petita; cada persona que ve al despatx vol que l’escoltis i li dediquis uns minuts.
No hi ha cap problema ni necessitat petita; cada persona que ve al despatx vol que l’escoltis i li dediquis uns minuts
Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les pot comentar?
La fotografia que he triat de la infància és de quan vaig començar a caminar. Ho he fet perquè considero que l’autonomia és important per una persona. Cal que un camini a pas ferm per la vida. D’altra manera, no hauríem arribat fins aquí.
La segona és de joventut, d’una de les meves principals passions: la muntanya. Necessito tenir-hi contacte sovint. Nosaltres estem envoltats per les muntanyes de Prades, i pujar un cim de 3.000 metres et dona l’oportunitat de conèixer-te millor i de saber fins on pots arribar. També t’ensenya a renunciar, de vegades, a algun objectiu quan l’adversitat o el clima difícil es presenten. Però també aprens que les renúncies són temporals, i que pots marxar amb ganes de tornar-hi. El mateix passa a la política municipal: cal saber quan has d’estar i quan has de donar un pas al costat, sense entossudir-se… El poble sempre hi és, la gent també, i la muntanya… La tercera foto és de la presa de possessió com a alcalde el 2019.
En la política municipal, passa el mateix que quan puges muntanyes: cal saber quan has d’estar i quan has de donar un pas al costat, sense entossudir-se
Quin tipus de municipi és Vimbodí i Poblet, i que el fa distint de la resta?
El que ens fa diferents és la presència del Monestir de Poblet, amb el que tenim uns grans vincles històrics. Els monjos el van construir sobre el 1200 i això va ser un fet molt important, que a la llarga va proporcionar una carta de població. Una altra cosa de gran importància són les muntanyes, que donen forma a un clima dur i que imprimeix caràcter a la forma de ser dels nostres veïns. I dins de les muntanyes hi tenim el castell de Milmanda, darrer reducte dels sarraïns, i el de Riudabella, que és posterior.
Arribat el segle XX, el poble ja era molt atractiu i tenia una indústria del vidre força potent, vinculada al vi. La indústria va ser clau per connectar-nos a través del tren amb Lleida i Tarragona. El poble va arribar a tenir 1.300 habitants. Però després van venir la Guerra Civil i el plàstic, que van fer que la indústria local patís molt. En l’actualitat, tenim una de les fortaleses més importants en el turisme, amb una oferta espectacular. Som patrimoni de la Humanitat.
En l’actualitat, tenim una de les fortaleses més importants en el turisme, amb una oferta espectacular. Som patrimoni de la Humanitat
Quina és la situació econòmica a l’Ajuntament?
Estem treballant amb un pressupost de 1,2 milions d’euros. Val a dir que els ingressos que ens dona el turisme els hem d’anar treballant dia a dia. Vimbodí no té indústria, per ara. En canvi, torna a tenir una agricultura important, de la mà de la família Torres, que ha cregut en el que representaven les vinyes del bosc de Poblet i han comprat el Castell de Milmanda. També hi ha una empresa de Vilafranca del Penedès, Aymar, que han comprat el celler cooperatiu, un cop dissolta la cooperativa. Hi estan construint una nau en què faran i envasaran vi i on hi establiran una agro-botiga.
Com és l’estructura de govern?
Som set regidors: quatre de Junts i tres d’ERC. Aquesta legislatura vam decidir trobar-nos amb ERC i treballar conjuntament, perquè considerem que és necessari pel poble que treballem plegats.
Quina diria que ha estat la prioritat del seu govern durant aquests anys?
Les obres. Cal recordar que el 2019 vam patir unes grans inundacions a la comarca que van malmetre les conduccions d’aigua del municipi, que funcionen per gravetat i que ens porten l’aigua des del bosc. Vam perdre tota la instal·lació i vam haver de posar-hi molts recursos, tot i comptar amb l’ajut de l’ACA. Ens va provocar un desequilibri pressupostari important que encara anem arrossegant.
I com que tenim molt d’interès en acomodar la població i el turisme, una altra de les prioritats que tenim és la de l’estalvi d’energia i la de crear llocs d’aparcament. Pel que fa al primer, estem instal·lant plaques solars en tots els edificis municipals. I en quant al segon, aviat estarem ampliant el pàrquing municipal. A més d’això, tenim diversos projectes. Per exemple, un antic convent de monges carmelites de 1900, que també va ser col·legi, però que es trobava en un estat lamentable. La família propietària n’ha fet donació al poble i tenim un projecte molt ambiciós de rehabilitació. Volem conservar-lo perquè és un signe identitari del poble.
El 2019 vam patir unes grans inundacions a la comarca que van malmetre les conduccions d’aigua del municipi. Ho vam arreglar, però amb un gran esforç pressupostari que anem arrossegant
Parlem ara del Consell Comarcal. que presideix des de juliol passat. Quins són els reptes que té al damunt de la taula?
Ara mateix, el gran projecte que tenim és el de fer arribar l’aigua de l’Ebre a Santa Coloma. És una reivindicació llarga, que porta treballant-se força anys i que ens permetrà abastir aigua des de Sarral fins a Santa Coloma. Tot plegat té un cost de 12 milions d’euros i es desplegarà en tres fases.
Calculo que al mes de setembre vinent estarem licitant la primera, d’uns 4 milions d’euros, i que durarà un any. Comptem amb ajut del Consorci d’aigües de Tarragona i de la Diputació per fer-ho i portarà canalització des del Sarral fins a la Frida i Forés, on s’hi instal·larà el dipòsit comarcal. La segona fase serà un ramal dels diferents pobles que envolten Forés, i la tercera portarà l’aigua fins a Santa Coloma, a un nivell d’alçada superior.
El gran projecte que tenim és el de fer arribar l’aigua de l’Ebre a Santa Coloma
Els afecta gaire, la sequera?
Tota la zona està molt castigada. Sumeu-li la situació de despoblament. Creiem que si fem arribar l’aigua a aquella part de la comarca, ho pal·liarem força. Portàvem al darrere d’això molts anys. I el Consell ha fet un gran esforç, aportant la iniciativa i teixint les aliances amb els ajuntaments, la Generalitat i la Diputació. També tenim un altre projecte important de comarca…
Quin és?
Potenciarem la ruta del Císter, concretament el camí GR-175, que uneix els monestirs de Vallbona, Santes Creus i Poblet. Comptarem amb uns fons europeus de 1,1 milions d’euros que ens facilitaran l’habilitació de llocs per a miradors, punts de descans de vianants i llocs per a reparar les bicicletes. Tota la feina l’està fent el Consell Comarcal, a través del departament de turisme.
I, a més, tenim Concactiva, l’entitat comarcal que dinamitza el teixit industrial i de formació. Col·labora amb altres consells, com el de l’Alt Camp o el del Priorat, i acull els campus externs de la URV. Com us deia abans, ens preocupa molt el despoblament perquè tenim només 20.000 habitants. Des de Concactiva, els ajuntaments i el Consell Comarcal estem treballant mol en iniciatives com el túnel del Coll de l’Illa, o el nou polígon industrial dedicat a la logística, que podria fer-nos guanyar molt, però hem d’estar atents.
Quines són les reivindicacions més habituals dels alcaldes i alcaldesses de la comarca?
Un dels grans temes és el de l’arribada de les energies renovables a la comarca. Aquí ens trobem amb diferents sensibilitats i cal tractar el tema amb molta cura, perquè hem de respectar la decisió de cada ajuntament. Malgrat que hi hagi una idea majoritària, també hi ha opinions discrepants i el que ens cal és estar sempre al costat de cada municipi, escoltant-lo i entenent el seu posicionament.
L’altre tema que ens preocupa és el de l’aigua. Veiem que ens vindran uns anys molt durs i, a més, ja no podrem gaudir del privilegi de tenir una aigua als preus que fins ara havíem tingut. També ens preocupen els residus. Estem en un 75%-80% de recuperació dels residus generats i aquesta és una xifra molt alta, de la que estem molt orgullosos, perquè l’hem treballat entre tots. Però, és clar, reciclar no surt barat: implica una recollida porta a porta, un tractament… A llarg termini sortirà a compte i ens farà guanyar qualitat per al territori, però mentrestant, cal que en siguem tots conscients.
Estem en un 75%-80% de recuperació dels residus generats i aquesta és una xifra molt alta, de la que estem molt orgullosos, perquè l’hem treballat entre tots
Senten que el Govern està a la vora del seus municipis i de la comarca?
De vegades és una mica complicat. Crec que caldria trepitjar el territori més sovint. I aquests moments tan convulsos que vivim en política no hi ajuden. Jo reclamaria als partits, a tots, que estiguessin més pendents de nosaltres i dels nostres problemes.
Jo reclamaria als partits, a tots, que estiguessin més pendents de nosaltres i dels nostres problemes
