Capital de l’Art Urgell, cap de partit judicial, i seu del bisbat d’Urgell, la Seu d’Urgell (13.000 habitants escampats en poc més de 15 km2), forma part de l’anomenat Urgellet, comarca natural dels Pirineus formada per 16 municipis. Amb un considerable patrimoni artístic i històric (del natural no cal ni parlar-ne), el municipi és la porta natural d’Andorra i bona part de la riquesa de la zona es deu a la seva importància demogràfica i econòmica.
"Els ajuntaments i les administracions públiques no tenim perquè fer-ho tot, ni podem fer-ho tot, ni hem de voler fer-ho. La societat civil s’ha d’organitzar, l’administrativa privada ho ha de tenir en compte i el que hem de fer des de l’administració pública és liderar processos".
“Malgrat les adversitats, els ajuntaments estem pujant la persiana cada dia, i estem fent bona feina per aixecar el país. Per tant, necessitem complicitat per part del govern, que passa per algunes qüestions com el fet que no ens transfereixin competències que no ens pertoquen”.
“Sóc dels que pensa que els ajuntaments són els que aixequen un país. Els qui estem donant resposta a les necessitats que es van generant són precisament els municipis: I això passa perquè fins ara, l’anterior govern de la Generalitat no ha estat capaç de donar resposta a les necessitats locals”.
Ha estat en política de ben jove, tant la nacional com la municipal. Quines motivacions pensa que ha de tenir algú per dedicar-se a això?
Penso que ha de ser total, perquè en un municipi d’unes dimensions mitjanes en que els reptes i dificultats són grans o tens molta motivació o més val que no t’hi dediquis. La meva vinculació amb la política és intuïda, des de jove vaig veure que seria una bona eina per transformar el país des d’una perspectiva nacional. Aquell sentiment es va transformar en pensament i aquest en acció. I l’acció m’ha portat a ser alcalde de la meva ciutat, que és el que més m’estimo al món.
Ha comentat el tema de les dificultats. Com afecta la crisi al municipi?
Doncs com a tot arreu. L’atur ha crescut, els ingressos són molt menors, i l’augment de serveis complica l’equilibri entre ingressos i despeses. El nostre dia a dia consisteix en ajustar aquest desequilibri i racionalitzar la despesa de l’administració pública per fer-la més eficient.
Mirar de combinar aquests dos elements ha de ser difícil
Racionalitzem el que hi ha a la casa: per exemple les substitucions per maternitat es donen els treballadors que tenim, les jubilacions no les cobrim, hem fet un pla d’ajust de les hores extres, per tal de transformar-les en dies de vacances. D’alguna manera, el que creiem és que en un context de crisi, la situació és dolenta per tothom. No hem de castigar al ciutadà més del que ja el castiga la pròpia crisi.
I s’apliquen mesures d’austeritat
Preveiem que en 3 anys les despeses corrents les puguem rebaixar en un milió i mig d’euros. Ho hem aconseguit abans d’hora i això suposa gestionar millor i reduir coses que no són serveis bàsics. També hi ha moments puntuals en què el ciutadà hi participa, d’això. Per exemple, a al Festa Major, on vam decidir que no tindríem Castell de Focs. Alguns veïns ho vam veure bé, d’altres no. Finalment una empresa local va decidir patrocinar els focs i nosaltres hi vam donar suport, perquè això va ajudar a entendre que l’Ajuntament també està en crisi.
Portar la crisi ha de ser difícil en el dia a dia d’un ajuntament
Penso que l’àmbit local, a nivell general, té tres nivells d’actuació; en primer lloc, la vinculada al dia a dia que és molt important i forma part d’una gestió. Hi ha un segon nivell amb un component més polític, que és com som capaços d’administrar el creixement i el decreixement. I finalment, el tercer nivell és el que probablement menys temps li podem dedicar és la planificació estratègica, com volem que sigui el nostre municipi.
Una planificació que segur que té molt en compte el turisme
Doncs sí. La Seu és una ciutat principalment de serveis, de turisme d’hivern, d’estiu, cultural i gastronòmic. Som una referència pel turisme rural: tenim recorregut en els esports a la natura, perquè tenim un entorn privilegiat, una alimentació de qualitat, i un patrimoni gens menyspreable, començant per la catedral romànica de Catalunya.
I això fa que hi hagi molt de moviment
La principal empresa de la ciutat és agroalimentària i som l’únic municipi d’Europa que té tres marques de qualitat alimentària; Denominació d’Origen formatge, Denominació d’Origen mantega i Indicació Geogràfica Protegida vedella. Això ens dóna algunes pistes de cap a on em d’orientar la nostra economia i la nostra projecció com a ciutat en el futur. I només cal vincular això a conceptes com el de salut, qualitat de vida, esport, i natura.
I què fan des de l’ajuntament per promocionar la iniciativa social i empresarial?
Intentem mantenir els serveis però també generar riquesa. En l’àmbit assistencial vam posar en marxa una sèrie de mesures anticrisi pensades perquè les limitacions econòmiques no acabessin afectant socialment. No sé, per exemple mesures per famílies que en un moment puntual no poden pagar els rebuts de la llum o el menjador escolar; o persones grans que tenen una pensió justa i se’ls espatlla la rentadora.
Sí, aquesta mena de coses cal cuidar-les
I també oferim ajuts socials, és clar, on col·laborem amb les entitats locals que treballen en aquests àmbit. El nostre criteri es sumar esforços entre administració pública i privada, per tal de garantir la cohesió social. Seria un error si només ens situéssim en el model assistencial, però entenem que la millor manera d’ajudar la gent és generar oportunitats econòmiques al municipi.
I com ho fan?
Sempre que podem adjudiquem els treballs públics a les empreses locals. En aquests 3 últims anys la Seu ha invertit 19 milions d’euros en reformes i millores per la ciutat. D’aquests diners, 10 milions els han executat empreses locals. Així procurem que les empreses es mantinguin i a més són diners que es queden a la Seu. L’empresari paga al treballador, el treballador compra a la botiga, la botiga utilitza un determinat servei i al cap i a la fi son diners que volten dins de casa nostre.
I pels emprenedors?
Tenim una petita ajuda, per tal de fonamentar l’establiment de nous negocis. Son uns ajuts de fons perdut, amb un màxim de 1500 euros, que poden servir per adquirir millores. També tenim un programa amb una bonificació per tal de que els empresaris locals contractin gent de l’atur. I tenim un espai pensat per la gent que comença a formar una empresa, que està connectat amb el Centre Europeu d’Empreses Innovadores de la Diputació de Lleida.
M’ha cridat l’atenció, navegant per la web de l’Ajuntament, el Banc de Temps
És una mesura anticrisi. Bàsicament el que suposa és que la ciutadania s’organitzi a través d’un servei, la moneda de canvi del qual no siguin diners, sinó hores de temps prestat. Vam començar amb la incògnita de saber com funcionaria i en aquests moments tenim més de 50 usuaris que es canvien hores en el banc del temps. Relaciona persones que probablement no tenen res en comú i facilita la sociabilitat.
Algun exemple?
Doncs el de la dona jubilada que fa un pastís per l’aniversari d’un noi per a què ell no l’ha de comprar i a canvi el noi porta la dona tots els dissabtes a classe d’aqua gym, perquè ella té dificultats de mobilitat. Aquestes coses ajuden a mantenir la cohesió social i a més dóna protagonisme i responsabilitat a la societat civil.
Un bon projecte
Els ajuntaments i les administracions públiques no tenim perquè fer-ho tot, ni podem fer-ho tot, ni hem de voler fer-ho. La societat civil s’ha d’organitzar, l’administrativa privada ho ha de tenir en compte i el que hem de fer des de l’administració pública és liderar processos i acordar amb tothom els objectius als que hem d’arribar com a municipi.
Són lloables, aquestes mesures. I pel que fa als serveis municipals? La mobilitat, per exemple.
No resulta tan fàcil. Vam posar en marxa un transport públic, per tal de fonamentar la mobilitat interna i la connexió amb els polígons industrials i amb els pobles més propers. Però no ha acabat de funcionar, potser perquè la gent no veu en el transport públic una necessitat. I com pot suposar, no veiem lògic invertir una gran quantitat de diners quan després es veu que no serveix de gran cosa. No vull dir que el transport públic, com tants d’altres serveis municipals hagin de ser rentables, però sí cal veure si s’utilitzen.
I pel que fa al transport exterior?
Tenim un dèficit de connexió amb Barcelona, Lleida o amb el TGV i crec que ens haurien d’ajudar a no estar tant aïllats. En aquests moments, per exemple, un bitllet d’autobús d’anada a Barcelona és més car que un bitllet d’anada i tornada de Barcelona a Donosti i això per nosaltres és molt poc competitiu perquè no surten els números pels joves que van estudiar a fora, per exemple. Creiem que és fonamental integrar-nos com més aviat millor a la tarifa única o a la integració tarifaria.
Parli’m d’altres serveis. L’ensenyament, per exemple
Tenim 200 places públiques de llars d’infants, més 50 o 60 places d’una escola privada, de manera que donem cobertura al 100% de demandes a les llars d’infants locals. Les escoles tenen molt bona qualitat educativa en tots els casos, i hi ha una gran col·laboració entre escola pública i concertada, amb nivells de qualitat molt notables.
I pel que fa a l’ensenyament superior?
Tenim un dèficit: la incorporació d’un nou institut. Actualment l’institut de la Seu és el segon més gran de les comarques de Lleida, amb 990 alumnes. Actualment estem en un procés urbanístic per tal d’obtenir terrenys per fer la construcció per part del departament d’educació d’un nou institut, que ens donarà més possibilitats d’anar creixent en oferta educativa.
La crisi ha afectat molt el tema de l’atur a La Seu?
Tenim un percentatge inferior a la mitja nacional. A Catalunya estem gairebé al 20% i a la Seu estem al 13%, però és cert que en aquest cas l’augment que ha hagut a la nostra ciutat ha estat molt important perquè fins ara tiràvem molt del mercat laboral andorrà. La Seu ha esdevingut un mercat immobiliari molt interessant per molta gent d’Andorra; la mitjana de preu d’habitatge del nostre municipi ha estat superior a altres llocs del país, perquè hi havia una demanda molt propera, així que la relació ha estat constant, fins ara, amb la crisi. Ara Andorra està en un moment complicat, i per això ha hagut un augment de l’atur al Principat. Però vaja, tot i així, estem per sota de la mitjana.
I la immigració? Com ha afectat al municipi?
En aquest cas, Andorra ens fa ser singulars en l’àmbit immigratori. El principal col·lectiu immigrant és el portuguès: ocupa el 50% del 14% d’immigració de la Seu. Això provoca que la integració sigui més senzilla, perquè parlem d’un col·lectiu amb unes tradicions culturals, lingüístiques i religioses semblants a les nostres; per altra també hi ha llatinoamericans i en molta menys quantitat, magrebins, subsaharians i persones de l’est. Però, no suposa cap problema greu. Tenim programes d’adaptació que funcionen prou bé.
La Generalitat té un nou President. Quin paper pensa que hi jugaren els ajuntaments?
Sóc dels que pensa que els ajuntaments són els que aixequen un país. Els qui estem donant resposta a les necessitats que es van generant són precisament els municipis: com entendre sinó, la problemàtica de la immigració, els top manta o la política social? I això passa perquè fins ara, el govern de la generalitat no ha estat capaç de donar resposta a les necessitats locals.
Unes necessitats però també una manera de fer país
Malgrat les adversitats, els ajuntaments estem pujant la persiana cada dia, i estem fent bona feina per aixecar el país. Per tant, necessitem complicitat per part del govern, que passa per algunes qüestions, com el fet que no ens transfereixin competències que no ens pertoquen, perquè és molt feixuc i injust pels ciutadans, que no poden tenir alguns recursos de primera necessitat.
