El president de la Diputació de Lleida demana el suport de la cambra catalana per al projecte de nous accessos a l’AP-2, que es comença a negociar la setmana vinent amb el Ministeri de Transports
“El país l’estructurem des dels municipis i fa massa anys que tenim la sensació que alcaldes i alcaldesses de l’entorn rural estem sols, que massa sovint la Generalitat ha fet recaure sobre el món municipal, en el qual incloc la Diputació, la principal responsabilitat de dotar el nostre veïnatge de les infraestructures més bàsiques de mobilitat, un dels factors que hauria de facilitar l’arrelament de les persones al país, perquè si buidem els pobles, Catalunya es buida”
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reclamat al Parlament de Catalunya una major implicació del Govern de la Generalitat en la millora de la xarxa viària de Lleida, Pirineu i Aran, ja que “el país l’estructurem des dels municipis i fa massa anys que tenim la sensació que alcaldes i alcaldesses de l’entorn rural estem sols, que massa sovint la Generalitat ha fet recaure sobre el món municipal, en el qual incloc la Diputació, la principal responsabilitat de dotar el nostre veïnatge de les infraestructures més bàsiques de mobilitat, un dels factors que hauria de facilitar l’arrelament de les persones al país, perquè si buidem els pobles, Catalunya es buida”.
El president Joan Talarn ha comparegut aquest matí davant la Comissió de Polítiques Digitals i Territori del Parlament de Catalunya, que presideix el diputat Ramon Tremosa, per tal d’exposar les necessitats de mobilitat a les comarques de Lleida, Pirineu i Aran. Al president l’han acompanyat el diputat i el director de Serveis Tècnics, Marc Baró i Joan Albert Mas, respectivament, els vicepresidents Jordi Latorre i Ferran Accensi, i els diputats del Segrià i les Garrigues, Jordi Verdú, Carles Gibert i Joan Gilart, així com l’alcaldessa de Soses, Sandra Marco.
Joan Talarn ha emmarcat les necessitats de mobilitat a la demarcació recordant que “la de Lleida, Pirineu i Aran és la demarcació catalana més extensa de Catalunya i la menys poblada. Amb una superfície de 12.169 quilòmetres quadrats, els seus 231 municipis apleguen 438.517 persones, la qual cosa suposa una densitat de població de 36,1 persones per quilòmetre quadrat”, de manera que “tot i sumar la superfície de les demarcacions de Tarragona i Girona juntes, la de Lleida té només una quarta part de la seva densitat de població”.
Aquest “desequilibri poblacional important” es resumeix en el fet que “les dones i els homes de Lleida, per pocs que siguem, ens veiem obligats cada dia a recórrer distàncies llargues en els desplaçaments habituals i necessaris pel territori, i penalitzats per ser menys persones, els recursos per mantenir aquesta àmplia xarxa viària més extensa són paradoxalment menors que a la resta del país”. Talarn ha sentenciat: “Asfaltar un quilòmetre d’una carretera costa el mateix al Baix Llobregat que al Pallars Jussà o les Garrigues, però a Lleida tenim la impressió que no s’acaba d’entendre que el rendiment social d’aquest asfalt és encara més transcendent a la muntanya i l’interior poc poblat que al litoral massificat”.
El president Talarn ha demanat als grups del Parlament el suport al projecte redactat per la Diputació de Lleida i ha proposat al Ministeri de Transports de crear cinc nous accessos a l’AP-2 per “millorar i facilitar la connexió directa a 24 municipis del Segrià i les Garrigues dels 49 de l’àrea d’influència de l’autopista”. Els nous punts d’accés que es proposen són a Seròs, Sudanell, Artesa de Lleida i Castelldans, i es formula una readaptació de l’actual enllaç de Soses, amb un pressupost estimat de 12 milions d’euros. Aquesta proposta va ser posada sobre la taula a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat del passat 18 de febrer i la propera setmana està prevista la primera trobada de la Diputació amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per tractar la seva viabilitat.
Necessitat d’estructurar la mobilitat al Pirineu
A més de la proposta de l’AP-2, Talarn s’ha referit a les necessitats de mobilitat a tot el territori de la demarcació, en especial al Pirineu, ja que “està pensada en vertical, per entrar-hi o sortir-ne, però no per intercomunicar-se”, recordant que “l’Eix Pirinenc, el que estructuraria el país pel nord, només va ser objecte d’alguna acció parcial quan un pallarès va ser ministre d’Obres Públiques” i que “la reconversió de la N-230 en l’A-14, que uniria la ciutat de Lleida amb la boca sud del túnel de Vielha, 20 anys després només connecta l’A-2 amb una rotonda poc abans d’arribar a Almenar”.
Igualment Talarn ha fet esment a l’Eix de les Garrigues, qualificat com a via estructurant pel Govern al 2007 i a l’oferta feta per la Diputació de Lleida a la Generalitat “per entomar, 15 anys després del Pla Territorial, la prioritat d’aportar una solució a aquests municipis, de Castelldans al Cogul, passant per Granyena de les Garrigues i Torrebesses”. També s’ha referit el projecte de Rodalies Lleida, anunciat per al 2024, “10 anys després que a Tarragona i Girona”.
Totes aquestes accions s’emmarquen en les polítiques transversals per ajudar a arrelar les persones al territori, advertint Joan Talarn que “el territori és la Catalunya sencera”, i recordant que la Diputació de Lleida aplica des del 2020 l’innovador sistema de discriminació positiva per bonificar en els plans econòmics els municipis en risc de despoblament i que pateixen l’entorn de muntanya, així com el pla econòmic de 7 milions d’euros per intentar incidir en factors com la disponibilitat d’habitatge i la redacció de plans locals que facin atractius els nostres pobles per a fer-hi arrelar famílies.
