Seguint el nostre recorregut pel Berguedà, visitem avui La Pobla de Lillet, un municipi ple d’opcions turístiques i de testimonis d’un passat industrial molt poderós. L’Enric Pla ens acull per explicar-nos el passat, present i futur del poble.
Vostè és l’alcalde des de 2019 i aquesta és la seva primera legislatura. Però han estat dos anys durs en tots sentits. Què n’ha après?
Abans de ser alcalde vaig estar quatre anys en l’oposició i em van servir de molt d’aprenentatge. Vam poder entendre moltes coses de com funcionava l’ajuntament i ens va anar molt bé per preparar-nos. Ara bé, un cop hem entrat al govern veig molt clars molts dels tòpics que es diuen: que si tothom hauria de passar per l’ajuntament, que si tot es veu d’una altra manera quan ets fora, que si és difícil impulsar el poble, que si no hi ha prou tècnics que t’ajudin i acabes acumulant una pila de tasques…
Un cop hem entrat al govern veig molt clars molts dels tòpics que es diuen.
Li ha tocat fer gaires feines imprevistes?
De vegades ha calgut preparar memòries per intentar guanyar una subvenció. Sovint ho pot fer un regidor que té certa formació i ens estalviem temps i diners. Però de vegades no, i ho acabes fent tu, traient el temps de les teves hores personals. En comptes d’estar amb la família, els amics o fer esport, et toca fer-ho. I ho fas perquè t’estimes el poble i vols que vagi endavant, però la inversió personal és molt gran.
En tot cas n’he après moltes coses positives i negatives. En un poble petit vas a comprar el pa i sempre et trobaràs un veí o una veïna que et demanaran per aquella vorera o per la necessitat que tinguin al cap, tant si t’està bé com si no. Però també és cert que, quan aconsegueixes preparar la memòria per demanar la subvenció i la guanyes, i veus realitzat el projecte, tens una sensació molt bonica.
Com sempre, demanem als alcaldes que ens portin fotografies personals. Podria explicar quines ens ha portat?
N’he portat dues. Una m’agrada molt, i és dels Pastorets que fèiem al municipi. Representa la història de com eren els pobles abans, on la gent participava molt més de les activitats. D’altra banda, aquí em veig amb la meva colla d’amics i, malauradament, en aquest municipi ja no en queden gaires. A nivell laboral és difícil viure aquí i la gent ha de marxar. És una assignatura pendent en la que no podem fer res però, potser, altres òrgans superiors a nosaltres, com ara la Generalitat, podrien apostar per la vida als pobles. En resum, la foto té aquests dos aspectes destacables: el bonic record i el declivi de La Pobla com tants altres municipis del Berguedà i d’altres comarques.
L’altra fotografia és de la meva joventut, ballant la Dansa dels Falgars, que és pròpia del municipi. En el seu dia em feia molta il·lusió fer-ho acompanyat de la pubilla. I ara m’agradaria fer-ho com a alcalde, però per culpa de la Covid encara no ha pogut ser.
Com ha estat l’afectació de la Covid al poble?
En general ens ha afectat en el dia a dia i en l’economia. Com a tot arreu va ser una patacada molt forta. No tant en quant a infecció, perquè no hem patit gaires casos ni ens ha calgut lamentar cap mort. Tampoc n’hem patit cap cas en la residència dels avis, que és una empresa depenent dels ajuntaments i d’això n’estem molt contents. Tothom hi ha posat molt de la seva part i hem estat alerta, però cal reconèixer que hem tingut sort.
No hem patit gaires casos de Covid ni ens ha calgut lamentar cap mort. Tampoc en la residència dels avis.
I com esperen que sigui aquest estiu?
Esperem que sigui com l’any passat, que ja va ser molt bo. Vam gaudir d’un bon nivell d’afluència turística.
Com diria que és el caràcter dels pobletans i pobletanes en general?
El cert és que ens costa acollir els nouvinguts, però un cop ho fem, ens obrim de veritat. Això ens ho diu molt la gent que arriba aquí: ens costa una mica, però al final som acollidors. D’altra banda, també ens agrada que vinguin les persones i que participin de la nostra cultura i tradicions.
Ens costa acollir els nouvinguts. Però un cop ho fem, ens obrim de veritat.
I què diria que és el millor i el pitjor de La Pobla?
Podríem dir moltes coses sobre el que és bo al municipi. Tenim un passat industrial i històric que pocs altres municipis tenen. Tenim romànic, obres de Gaudí, història per tot arreu… I com a cosa negativa tenim el despoblament que us deia. Ens ha afectat molt perquè venim d’aquest passat industrial que comentàvem. Antigament teníem aquí mineria i tèxtil. I tot això ha anat desapareixent. El declivi en cent anys ha estat espectacular. Ens fa molta pena i ens agradaria molt incidir en aquest tema, però és complicat.
Quines iniciatives estan prenent?
Estem treballant en qüestions vinculades al turisme, perquè ens agradaria molt crear llocs de treball i que la gent pogués quedar-se a viure aquí. Però ens costa.
Estem treballant en qüestions vinculades al turisme, perquè ens agradaria molt crear llocs de treball i que la gent pogués quedar-se a viure aquí. Però ens costa.
Quins espais ens podria destacar del poble?
Per començar tenim el Pont Vell, justament davant de l’ajuntament. També els jardins Artigas, d’Antoni Gaudí. I el monestir de Santa Maria de Lillet, que és del romànic. Ara mateix n’estem acabant de fer el Pla Director, amb l’ajut de la Diputació. Ens ha sortit que tenim dues parts del monestir que podrien ser del segle IX. Si s’acaba confirmant seria un tema molt important en quant a història, perquè d’aquest segle hi ha ben poca cosa en peu a Catalunya…
Quina és la situació econòmica actual de l’ajuntament?
Molt dolenta. Ja ho era fa dues legislatures, quan estàvem en l’oposició, i sabíem on ens posàvem quan vam entrar a governar. En l’actual legislatura la situació ha millorat força, especialment en quant a deutes, perquè hi ha una empresa depenent de l’ajuntament, que és la residència d’avis, que disposava d’un romanent de tresoreria molt important. Per la Llei de Finançament ens van obligar a prendre capital de la residència i destinar-lo a eixugar deute. Això ha fet que el deute s’hagi reduït.
Però encara seguim amb el compromís d’acabar la legislatura sense endeutar-nos més i de reduir tot el que puguem. Creiem que la fotografia a final del mandat ja serà més bona. Ara mateix estem demanant l’actualització del pla d’ajust, que teníem des de fa sis o set anys, i ens donarà una millor perspectiva de les coses.
La situació econòmica de l’ajuntament és molt dolenta. Ja sabíem on ens posàvem quan vam entrar a governar.
Han pogut posar en pràctica gaires projectes dels que van anunciar en el seu programa electoral?
D’entrada érem conscients que no podíem marcar-nos uns grans projectes programàtics. En el que sí ens vam comprometre va ser a incidir molt en el dia a dia, en la neteja i la conservació de les petites coses del municipi, que estaven molt deixades.
Però també és cert que podrem fer actuacions importants perquè hem trobat el finançament necessari: arreglar el pont, la passera, el parc fluvial de l’escorxador, fer un accés per autocaravanes, fer el canvi de lluminàries, arreglar el pati de l’escola, les captacions de l’aigua, el clavegueram… Hi ha alguns projectes que estan valorats en 300.000 euros, però ens permetran renovar connexions d’aigua i il·luminació i ens generaran estalvis importants a la llarga.
Amb tot això millorarem el dia a dia, però també rebaixarem la factura i generarem estalvis.
Ens vam comprometre va ser a incidir molt en el dia a dia, en la neteja i la conservació de les petites coses del municipi, que estaven molt deixades.
I en quant a promoció econòmica, què s’està fent?
El que més fem és promoció turística. I també estem promovent un coworking per intentar ajudar les empreses locals i que tinguin un lloc per a treballar. En aquest sentit estem empenyent molt l’arribada de la fibra òptica, que és un tema cabdal i necessari per a fer teletreball. Hi ha molta gent que s’està adonant que podria viure en un poble i teletreballar-hi, només anant a l’oficina dos o tres cops per setmana. Si no tenim la connexió, difícilment atraurem aquestes persones.
Hi ha molta gent que s’està adonant que podria viure en un poble i teletreballar-hi, només anant a l’oficina dos o tres cops per setmana. Si no tenim la connexió, difícilment atraurem aquestes persones.
I en quant a comerç?
Un dels objectius és el de recuperar l’antiga Associació de Comerciants. És complicat, perquè tenim la població una mica envellida, i també els negocis. Ens costa reactivar el comerç, tot i que ha anat entrant gent amb negocis nous i aquí tenim una possible via de solució del problema.
Vostè és una persona que treballa envoltat d’un equip. Quin perfils tenen els seus col·laboradors?
Som un equip de persones que som amics de sempre, enamorats de La Pobla i treballant pel municipi a tot drap. Hi posem les hores que facin falta: els caps de setmana, les vacances… És d’agrair, perquè volem les vacances per fer les coses que ens agraden i hi ha regidors que se les agafen precisament per dedicar-les al poble, que és el que els defineix i els agrada. Som una gent molt implicada amb el municipi.
Quin és el millor moment que ha viscut al capdavant de l’ajuntament?
Recordo el dia que vam guanyar les eleccions. Va ser per pocs vots i teníem el neguit de no poder entrar al govern i no poder aportar tot el que voldríem. Les coses són més difícils a l’oposició i el dia que vam guanyar va ser la culminació de quatre anys previs de feina.
Moments com aquest fan que ens agradi estar aquí gestionant el dia a dia, que és complicat. Volem ser propers i fer que la gent ens digui el que pensa, però això també comporta que molts moments que passes amb la família siguin interromputs quan algú et crida per demanar-te ajut.
I el pitjor moment?
Serà properament. Hem de tallar uns arbres centenaris i ens farà molta pena. Però d’altra banda, gràcies a això, tindrem optimitzat un recurs que serà el del carrilet dels Ferrocarrils de la Generalitat, que ens aporta 39.000 persones a l’any. És bàsic per l’economia i el turisme local, i per això ens cal tenir un pas de vianants per creuar la carretera B-402. Fer creuar tantes persones per la carretera és perillós i algun dia tindrem una desgràcia, de manera que no ens queda una altra opció que fer un aparcament i un camí d’accés i, per això, haurem de tallar arbres centenaris… Espero no haver de passar gaires moments més com aquests.
Quines són les principals reivindicacions que fan vostès, els alcaldes i alcaldesses, quan es troben?
La realitat de cada municipi és diferent, però una preocupació comú és la de l’ocupació i el treball. Tots te’n parlen. Nosaltres no la tenim, però m’identifico molt amb els alcaldes de pobles petits, que anem perdent coses. Els ciutadans venen als ajuntaments a demanar ajut, i és comprensible perquè som la primera barrera, però no hi podem fer gaires. També amb la pandèmia anem perdent serveis de medicina, pediatria… I la gent pensa que ets tu, ajuntament, el que no fas prou per retenir aquests serveis, però no hi podem fer res.
Creu que es té prou en compte els alcaldes i alcaldesses a l’hora de planificar el futur del país?
Jo diria que històricament no. Jo puc parlar del Berguedà, que era una comarca tèxtil i minera tradicionalment i fins als anys setanta i vuitanta. Tot això es va perdre i no hem tingut cap altra alternativa més enllà del turisme. I sabem que el turisme és una alternativa vàlida, però que també comporta problemes. Una de les pors que tenim a l’hora de promoure’l més és que se’ns encareixin els preus dels habitatges i el jovent no pugui quedar-se a viure aquí. Crec que ens calen oportunitats i llocs de treball, clarament, però la planificació no ho ha tingut gaire en compte.
El turisme és una alternativa vàlida, però també comporta problemes.
Tenim un nou Govern a la Generalitat. Quina valoració en fa?
D’una banda, contents, perquè al poble tenim alcalde nou i al Govern un president nou que, finalment, ha pogut governar. D’altra banda estem una mica desinflats en quant al tema nacional. Des de 2017, amb el referèndum, ens semblava que donaríem un pas endavant. No s’ha produït. Personalment em genera una mica de recança, ara que vèiem la gent tan engrescada. Hem patit la pressió de l’Estat espanyol, tenim presos, i no els hem d’oblidar mai, ni tota la feina que han fet, malgrat que se’ls critica gratuïtament de vegades. Ells paguen amb la seva llibertat.
En quant a la resta de problemes, tenim una situació econòmica compromesa per la pandèmia que ens costarà de superar, però que sé que a base d’esforç i treball, com sempre han fet els catalans, ho acabarem superant. Haurem de recolzar el Govern i espero que pugui mantenir la continuïtat.
Creu que el Govern de la Generalitat ajudarà especialment als municipis?
Intentarem que així sigui. Si més no, que se’ns escolti. Jo soc d’Esquerra, com el President. Tant de bo hi pugui tenir un accés proper i que pugui veure la realitat dels municipis més petits. Tant de bo sigui una oportunitat.
D’altra banda, malgrat que la Covid ha estat un problema per a tothom, també pot suposar una oportunitat pels pobles. Motles persones s’han adonat que en un poble es pot viure molt millor que en una ciutat. Si els donem les eines, la fibra òptica, etcètera, potser tenim una oportunitat de recuperar la gent que hem perdut després de tants anys.
Finalment, ens podria explicar quina és la seva agenda d’avui?
Avui, després de la reunió amb vostès, també he de treballar en serveis socials, juntament amb l’assistent social i un parell de metges. Als alcaldes de pobles petits ens toca fer-ho tot.
