El paratge, considerat un dels últims reductes al territori, estava a punt de desaparèixer.
L’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat treballen de bracet en accions de millora en l’ecosistema de la platja Llarga de Tarragona, una de les més característiques de la ciutat, amb uns tres quilòmetres de sorra fina. És una platja urbana que conserva alguns recursos naturals, tot i que estaven molt amenaçats, a punt de desaparèixer. És el cas de l’aiguamoll, una zona verda que fins ara es feia servir d’aparcament per als banyistes. Aquest espai, considerat l’últim reducte al territori de praderia mediterrània d’aiguamoll, s’ha netejat, se n’han tret les plantes invasores i s’ha delimitat amb una tanca de pals i cordes. A la vegada s’ha protegit un petit cordó de dunes, que també era envaït per cotxes.
La convivència dels recursos naturals i l’acció urbana és una singularitat d’aquesta concorreguda platja tarragonina. Amb tot, els espais verds estaven força abandonats fins al punt que s’empraven d’aparcament de forma indiscriminada. "Hem restat molt poques places i queden mig miler d’aparcaments per als banyistes", ha destacat la portaveu de l’equip de govern municipal, Begoña Floria. Amb tot, la praderia presenta bon estat de salut. Creix sobretot a l’estiu i l’espessor i alçada de la vegetació impedia que molts cotxes hi poguessin entrar -els vehicles que hi han fet més mal són els 4×4.
A l’abril la zona es va netejar de restes de runa -fins i tot van aparèixer nombroses rates- i de plantes invasores, sobretot esbarzers, i es van col·locar cartells informant del seu valor mediambiental. Les cordes de la tanca, però, s’han hagut de reposar, malmeses per actes vandàlics. Les noves cordes, molt més resistents, han estat donades per la Confraria de Pescadors. "Preservar aquest espai beneficia el medi ambient i també l’economia perquè una platja degradada allunya el turisme", ha afirmat la portaveu de la plataforma "Salvem la Platja Llarga de Tarragona", Lola Paniagua.
L’aiguamoll, considerat l’últim reducte al territori de praderia mediterrània d’aiguamoll, és un paratge verd que rep més aigua dolça que salada, i on les espècies predominants són gramínies adaptades a aquest tipus d’hàbitat -en concret, cesquera, jonc boval i marítim i xisca. Fora de l’època d’estiu, és un paratge freqüentat per aus. També al petit cordó de dunes ja s’han pogut apreciar rastres de petits animals, com ara la sargantana cua-roja, espècie protegida. Amb els espais delimitats es confia que la platja Llarga, a part de recuperar el seu paisatge original, pugui acollir la vinguda de més espècies animals.
