Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost
Objectiu. Què es busca?
Facilitar i promoure l’activitat econòmica.
Simplificar la regulació i agilitar la tramitació administrativa.
Adaptar el marc legislatiu a les característiques específiques de cada municipi.
Adequar la legislació urbanística a la situació de crisi econòmica general, i més específica de la construcció.
Beneficis
Ajustar i clarificar els grans principis reguladors de l’urbanisme de Catalunya a les circumstàncies i necessitats actuals, tot agilitant els processos urbanístics, simplificant la regulació administrativa i impulsant l’activitat econòmica.Adaptar la Llei a les especificitats de Catalunya, on conviuen grans ciutats de forta complexitat amb nuclis amb poca població, amb mesures que flexibilitzin una normativa massa homogènia i rígida.
Implantar mecanismes més àgils per a la transformació del sòl, que permetin impulsar una política del sòl àgil, coherent amb el planejament urbanístic.
Entre d’altres beneficis destaquen: la concentració en aquesta llei de tota la regulació ambiental dels procediments urbanístics, l’establiment d’una pròrroga extraordinària per als titulars de llicències d’obres paralitzades per la crisi i que les vulguin reprendre, la introducció de mecanismes més àgils per a la transformació urbanística del sòl i facilitar les execucions immediates, l’exempció a determinats municipis de l’obligació de reservar una quantitat determinada de sòl per a habitatge protegit, la flexibilització del règim urbanístic aplicable a les instal·lacions industrials que hi ha en sòl no urbanitzable, l’ampliació dels usos admissibles de les masies i cases rurals susceptibles de rehabilitació, l’admissió de la transmissió directa de béns patrimonials públics entre administracions o a entitats urbanístiques especials que gestionen patrimoni o la modificació dels supòsits que regeixen els diversos tipus d’infraccions urbanístiques.
Les modificacions proposades comporten, aproximadament, una reducció de càrregues administratives valorades en 1.003.815 euros anuals i un estalvi de costos d’oportunitat per reducció de terminis de resolució de 39.560 euros anuals.
Què canvia?
Modificació dels terminis d’aplicació de la normativa.
Simplificació per exclusió de la norma de determinades activitats.
Eliminació de tràmits.
Legislació modificada
S’aclareix la jerarquia normativa, especificant que els instruments de gestió urbanística no poden vulnerar les determinacions del planejament urbanístic.La Comissió d’Urbanisme de Catalunya passa a denominar-se Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya (CPTUC) i assumeix les funcions de la Comissió de Coordinació de la Política Territorial, que se suprimeix. S’aclareix que la CPTUC regularà per reglament l’assistència dels representants dels ajuntaments afectats per plans directors urbanístics o els plans especials urbanístics autònoms.
Es crea la figura dels sectors d’interès supramunicipal, a ordenar mitjançant plans directors urbanístics a promoure per l’Administració de la Generalitat que ja contindran totes les determinacions quant a classificació del sòl i ordenació detallada. Aquest canvi agilitarà els terminis per a la implantació d’aquests sectors destinats a implantar-hi activitats d’especial rellevància social o econòmica, considerats clau per al desenvolupament econòmic del país.
Es clarifiquen els supòsits en què s’admet la compatibilitat dels usos d’aprofitament privat en el subsòl dels sistemes urbanístics públics.
Es fixa el dret d’aprofitament urbanístic en el topall màxim del 85%, en els casos de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable delimitat, fet que elimina la inseguretat jurídica que generava l’opcionalitat de reduir-lo a un 80% en alguns supòsits de modificació del planejament urbanístic general.
S’ajusten els percentatges de cessió del sòl per a les modificacions de planejament urbanístic general que comportin un increment de l’aprofitament urbanístic: en sòl urbà no consolidat, s’estableix en un 10%, i, si es produeix un increment del sostre edificable, en un 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic. En sòl urbanitzable, el percentatge serà també del 15% en el cas de modificacions que suposin un increment de sostre dels sectors vigents. Per altra banda, s’estableix en el 15% el percentatges de cessió de l’aprofitament urbanístic per a tots els àmbits de sòl urbanitzable que es classifiquin. S’elimina així el percentatge variable d’entre el 15% i el 20% que havia generat certa inseguretat jurídica per la dificultat d’objectivar el percentatge exacte a aplicar i es potencia la renovació i la rehabilitació del teixit urbà existents per damunt de nous creixements.
Per tal d’afavorir la conservació i la recuperació del patrimoni rural, d’incentivar la reactivació econòmica i el desenvolupament del món rural, s’amplien els usos admissibles en masies i cases rurals susceptibles de rehabilitació i s’admet la possible rehabilitació i reconstrucció d’altres edificacions rurals amb valors arquitectònics o històrics o la rehabilitació de construccions rurals en desús amb un impacte negatiu. Aquestes noves previsions permetran, per exemple, recuperar antigues edificacions amb valor històric i cultural com les bordes de l’Aran o les casetes de camp a les Terres de l’Ebre.
Per altra banda, mitjançant pla especial, s’admeten com a noves construccions les destinades a l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tendes previstes pel pla d’ordenació urbanística municipal.
Es simplifica el procediment per a l’autorització de projectes d’actuacions d’interès públic en sòl no urbanitzable amb escassa afectació: en actuacions d’escassa entitat establertes per reglament, no serà necessària l’aprovació del projecte, sinó que només caldrà l’autorització municipal i l’informe previ favorable de la comissió territorial d’urbanisme.
S’agilita la tramitació urbanística de l’autorització de projectes de noves construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o rústica que supera els llindars establerts.
En el cas de projectes que comportin l’establiment o l’ampliació d’activitats ramaderes, la Llei manté la subjecció del projecte a informació pública i estableix l’exigència d’un informe del departament competent en matèria de ramaderia relatiu al compliment dels requisits de distàncies establerts per la normativa aplicable, amb una important simplificació global del procediment. A més, la reforma subjecta a llicència municipal, sense necessitat de demanar els esmentats informes, els projectes relatius a activitats ramaderes preexistents que, sense incrementar la capacitat productiva de les instal·lacions, només comporten obres d’adaptació a la legislació aplicable en matèria de ramaderia.
Es simplifica el procediment per a l’autorització d’obres en construccions incloses en el catàleg per a les quals l’atorgament de llicència municipal no requerirà d’informació pública prèvia de 20 dies com fins ara, ja que la tramitació del catàleg ja va ser objecte de participació ciutadana.
S’amplien els d’usos provisionals del sòl i les obres de caràcter provisional admeses (panells publicitaris, majors usos admesos en construccions preexistents en sòl urbà i obres vinculades a activitats econòmiques preexistents) i també se simplifica el procediment per a la seva autorització: el procediment d’informació pública es farà simultàniament a la sol·licitud d’informe a la comissió d’urbanisme.
Els plans especials urbanístics poden introduir modificacions específiques en l’ordenació del planejament urbanístic general per tal d’acomplir les seves funcions.
S’incorpora com a possible finalitat dels plans directors urbanístics la delimitació i ordenació dels nous sectors d’interès supramunicipal, que legitimen l’inici de l’execució urbanística de l’actuació, sense haver de modificar prèviament el planejament urbanístic general municipal.
En els municipis d’escassa dinàmica edificadora, amb menys de 5.000 habitants, no capitals de comarca, i aquells que el POUM només distingeix entre sòl urbà i sòl no urbanitzable, es fixaran les reserves mínimes de sòl que els POUM han de contemplar per a la construcció d’habitatges de protecció pública en funció de les necessitats objectives de cada municipi i no, com fins ara, amb un percentatge fix del 30% del sostre residencial de nova implantació per a tots els municipis
En atenció a les peculiaritats dels municipis amb menys de 3.000 habitants regits per un POUM d’escassa complexitat, la nova Llei estableix que puguin fixar la superfície que destinaran a espais lliures, sense subjecció a un mínim legalment establert (abans, eren obligats 20 m2 per cada 100 m2 de sostre per a ús residencial).
En el cas dels sectors que es preveuen desenvolupar de forma immediata, els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) podran detallar l’ordenació del sòl, sense la necessitat de formular posteriorment un pla parcial. Aquest canvi permetrà agilitar la tramitació de nous sectors de creixement que, per la seva reduïda superfície o per l’escassa complexitat, es puguin detallar durant la fase d’elaboració del POUM. S’estima que aquesta mesura permetrà estalviar prop de 650.000 euros anuals en càrregues administratives.
En sectors d’ús residencial, els plans parcials urbanístics han de reservar per a equipaments el valor inferior entre 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre i 20 m2 de sòl per cada habitatge (abans era obligat 20m2/100m2 de sostre); amb un mínim obligatori del 5% de la superfície de l’àmbit.
Es defineix la figura dels Plans especials urbanístics de desenvolupament i es determinen amb més claredat les seves característiques.
Es defineix la figura dels Plans especials urbanístics autònoms com a instruments de planejament més àgils i eficients per a implantar noves infraestructures bàsiques (de comunicacions o d’equipament comunitari) tendents a cobrir necessitats immediates no previstes en el planejament territorial o el planejament urbanístic general.
Es simplifica la tramitació dels POUM i del planejament derivat no tramitats pels ens locals, compactant l’audiència municipal amb el tràmit d’informació pública, enlloc de fer tràmits successius. Aquesta mesura afecta essencialment als plans especials urbanístics autònoms.
Es concentren en la legislació urbanística els tràmits fonamentals del procediment d’avaluació ambiental que, fins ara, es trobava dividit entre aquesta legislació i l’ambiental, amb les dificultats d’enteniment global que representava.
Pel que fa al desenvolupament de sectors de sòl urbanitzable, s’elimina l’obligació d’aprovar el corresponent projecte d’urbanització com a requisit per tirar endavant el pla parcial. Aquesta obligació havia representat en moltes ocasions un entrebanc considerable per a la mateixa formulació del pla.
S’estableix un termini unitari de 2 mesos per resoldre sobre els textos refosos, fet que representa una reducció dels terminis de resolució de la Generalitat. Així, els terminis passaran de 4 a 2 mesos en el cas del POUMs i de 3 a 2 mesos en el cas dels plans derivats.
Per tal d’agilitar l’aprovació de textos refosos, el director general d’urbanisme podrà donar-ne conformitat, sense esperar la reunió de la comissió d’urbanisme, i ordenar la publicació del Pla, si les comissions així ho estableixen en els acords d’aprovació definitiva.
S’estableix una tramitació simplificada en les modificacions de plans directors urbanístics que es refereixin únicament a determinacions pròpies del planejament derivat: s’adoptarà directament l’aprovació inicial i el tràmit d’informació als ens locals es farà simultàniament al tràmit d’informació pública de la proposta de modificació.
S’estableixen els aspectes que s’han de justificar en la modificació de figures de planejament per a permetre la instal·lació de serveis comuns en edificacions preexistents, si comporten la desafectació de sòls reservats a sistemes urbanístics o l’ocupació d’espais privats inedificables.
S’elimina el tràmit d’informe previ de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya pels casos d’establiment d’un percentatge de cessió de sòl amb aprofitament superior al 15%, ja que la nova Llei elimina l’opcionalitat d’arribar al 20%.
S’aclareix que les propostes de modificació dels plans d’ordenació urbanística municipal que es presentin per part de persones privades només es tramitaran si l’ajuntament assumeix expressament la iniciativa pública per a formular-les.
Es millora la transparència i la publicitat dels plans aprovats per la Generalitat mitjançant l’obligada incorporació, en la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) dels acords d’aprovació definitiva, d’un enllaç amb el Registre de planejament urbanístic de Catalunya (RPUC) que permeti la consulta telemàtica immediata del contingut dels documents del pla.
Pel que fa a la constitució de la garantia de l’execució de les obres d’urbanització, s’amplia de 3 mesos a 1 any el termini per a acreditar l’esmentada constitució, transcorregut el qual l’Administració ha de requerir les persones obligades que compleixin llur obligació i les ha d’advertir que si no ho fan en el termini concedit amb aquesta finalitat la tramitació del pla resta sense cap efecte.
En edificis fora d’ordenació, s’admeten les obres destinades a facilitar l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.
Es modifiquen els supòsits i els terminis en els que opera l’expropiació per ministeri de la llei
S’habilita el Reglament per a concretar els supòsits de discontinuïtat dels sectors de planejament urbanístic derivat i dels polígons d’actuació urbanística.
S’amplia d’1 a 3 anys el termini de vigència de les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals, amb la finalitat de formular la documentació i instar les tramitacions per agilitar la constitució definitiva (junta de compensació, etc).
S’especifica el contingut que han de tenir les certificacions dels acords d’aprovació definitiva dels projectes de reparcel·lació als efectes d’inscripció en el Registre de la Propietat: les certificacions dels projectes de reparcel·lació hauran d’incloure que l’aprovació definitiva ha estat comunicada a les persones interessades i s’ha d’acreditar el pagament o la consignació, únicament, de les indemnitzacions que s’hagin de satisfer per l’extinció de drets de propietat sobre les finques aportades a persones que, per l’escassa quantia de llurs drets, no resulten adjudicatàries de finques.
La concreció del traçat i característiques de les obres d’urbanització per part dels plans directors urbanístics de delimitació i ordenació de les àrees residencials estratègiques passa a ser opcional.
Es defineixen els sectors d’interès supramunicipal per a la implantació d’actuacions d’especial rellevància social o econòmica mitjançant plans directors urbanístics que permeten la transformació urbanística del sòl. En el cas que no estiguin prèviament definits en el planejament territorial, caldrà un acord de la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya per reconèixer l’interès territorial de l’actuació.
Per a facilitar l’execució d’obra pública, s’introdueix la possibilitat de lliurar els béns immobles que integren els patrimonis públics de sòl i d’habitatge, com a contraprestació en concepte de pagament, per a retribuir els contractistes de l’execució d’actuacions vinculades a les finalitats dels esmentats patrimonis. Es podrà especificar per reglament en quins termes és possible aquesta retribució en espècie.
S’elimina l’obligació de destinar a habitatge de protecció pública el producte obtingut de l’alienació dels terrenys de cessió de sòl amb aprofitament d’àmbits residencials. Els municipis podran decidir a quina finalitat destinen el producte de la venda dels seus béns procedents de cessions de sòls amb aprofitament urbanístic. Queden exempts, així, de la rígida destinació que fixava la Llei anterior, de manera que poden acomodar llur actuació a les necessitats específiques del municipi i en cada moment. S’especifica que els ingressos obtinguts de l’alienació i gestió dels béns del patrimoni municipal de sòl i d’habitatge, es poden destinar també a administrar aquest patrimoni.
S’admet la transmissió directa de béns dels patrimonis públics de sòl i d’habitatge entre administracions públiques i entitats urbanístiques especials que gestionen aquest tipus de patrimonis, a més de tots aquells supòsits regulats per la legislació aplicable en matèria d’habitatge. Es permeten les permutes per a adquirir sistemes o altres béns que es vulguin incorporar a l’esmentat patrimoni. A més, s’aclareixen aspectes relatius a la cessió gratuïta i alienació onerosa per un preu inferior.
S’especifiquen les diverses possibilitats de reacció de l’administració davant l’incompliment de les condicions a què s’han de subjectar les transmissions de béns dels patrimonis públics de sòl i d’habitatge per garantir el compliment de la destinació final dels béns transmesos.
S’elimina l’obligació de destinar els béns dels patrimonis públics de sòl i d’habitatge a determinades finalitats quan es constitueixi un dret de superfície.
En matèria d’intervenció de l’edificació, s’ha substituït la llicència de primera ocupació per un règim de comunicació prèvia, reduint així les càrregues administratives. En aquest cas, s’ha estimat que aquesta mesura permetrà estalviar prop de 150.000 euros anuals en càrregues administratives.
Pel que fa a la protecció de la legalitat urbanística la reforma pretén millorar i simplificar la regulació vigent, tot remetent diversos aspectes al desplegament per reglament, eliminant la preceptiva intervenció de l’Administració de la Generalitat en la resolució de determinats procediments sancionadors tramitats per ajuntaments, delimitant amb més nitidesa els tipus infractors, adaptant les quanties de les multes i establint un sistema més senzill per a calcular les sancions aplicables en els supòsits de restauració voluntària de la realitat física o jurídica alterada.
Es palesa que els municipis exerceixen la potestat de protecció de la legalitat urbanística en vulneracions comeses en el seu territori i la Generalitat fa el corresponent en infraccions greus o molt greus. S’haurà d’establir per reglament el sistema de coordinació, podent ser preferent l’actuació de la Generalitat quan es produeixin vulneracions de la legalitat urbanística en sòl no urbanitzable i en sistemes urbanístics generals.
S’afegeix la vulneració de la legalitat urbanística en terrenys qualificats del sistema viari com a motiu de no prescripció de l’acció de restauració. A més, es millora el redactat relatiu a la prescripció de l’acció de restauració de la realitat física alterada.
S’afegeix com a acte nul aquell que vulnera la legalitat urbanística en el sistema viari.
S’afegeix com a infracció urbanística molt greu la vulneració del règim d’usos i obres dels béns que el planejament urbanístic inclou en els catàlegs de béns protegits. La vulneració de paràmetres normatius es cenyeix al sòl urbà i urbanitzable delimitat.
La vulneració de paràmetres normatius tipificada com a infracció greu, es cenyeix al sòl urbà i urbanitzable delimitat.
S’aclareix que seran infraccions urbanístiques lleus els actes de parcel·lació, urbanització, edificació o ús del sòl conformes a la legislació i el planejament urbanístics que es duguin a terme sense el títol administratiu habilitant pertinent, sense efectuar la comunicació prèvia en substitució de la llicència urbanística requerida o sense ajustar-se al seu contingut.
S’aplica una reducció del 80% de la quantia de la sanció pertinent per infracció urbanística si els infractors restauren voluntàriament la realitat física o jurídica a l’estat anterior a l’alteració, abans que la resolució sigui ferma. Si és només parcial, es modula la reducció en proporció al grau de restauració assolit.
S’eliminen els límits mínims de les sancions i s’incrementa el màxim de les sancions greus de 30.000 euros a 150.000 euros, en coherència amb la supressió, en sòl no urbanitzable, dels tipus infractors basats en l’entitat de la vulneració dels paràmetre.
Es reconeix la competència dels municipis per a la resolució de tots els expedients per ells tramitats, amb independència de la quantia de la sanció i en el cas d’expedients tramitats per la Generalitat, s’elimina l’exigència d’informes d’òrgans urbanístics col·legiats previs a la resolució sancionadora.
S’elimina l’obligació d’efectuar reserves per a habitatge de protecció pública en les actuacions aïllades de dotació i s’ajusten les referències als percentatges de cessió de sòl amb aprofitament en coherència amb la supressió de l’opció d’incrementar el percentatge fins el 20%.
Es modifica les definició d’àmbit espacial homogeni a efectes d’aplicació de la Llei estatal del sòl: si abans feia referència al polígon fiscal (cadastre), ara es considerarà la corresponent zona d’assignació d’usos detallats en el POUM.
Els municipis regits per normes de planejament urbanístic, de caràcter transitori, disposen d’un termini de tres anys des de la seva entrada en vigor perquè tramitin un POUM. En cas contrari el Departament competent en matèria d’urbanisme completarà el tràmit de les esmentades normes per atorgar-les vigència indefinida.
S’elimina l’exigència de reserves per a habitatges de protecció pública en les actuacions aïllades de dotació de municipis amb Planejament general no adaptat.
En sòl no urbanitzable, per tal d’estimular la continuïtat i generació d’ocupació a les edificacions i instal·lacions industrials legalment establertes, es permetrà l’adequació, millora o ampliació si aquesta es necessària per a la continuïtat de l’activitat o per a la seva adequació a la normativa ambiental, justifiqui l’interès social i es compleixin determinades condicions. A més, s’obre la possibilitat de rehabilitar, per a ús hoteler, les masies, cases rurals o altres edificacions en sòl no urbanitzable en absència de catàleg.
S’autoritza el Govern i el Conseller competent per a dictar disposicions reglamentàries per a facilitar l’aprovació i la divulgació dels instruments urbanístics.
S’introdueixen els ajustos necessaris en la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’àrea Metropolitana de Barcelona per a adequar-se a la regulació dels plans especials urbanístics que efectua la reforma.
Es suprimeix la Comissió de Coordinació de la Política Territorial creada per la Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial, les funcions de la qual passen a ésser exercides per la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya, denominació que adopta la Comissió d’Urbanisme de Catalunya.
S’introdueixen nous mecanismes per facilitar les actuacions de regularització i millora de les urbanitzacions amb dèficits. Així, es possibilita l’establiment per reglament dels requisits que permetin la divisió del polígons d’actuació urbanística d’àmbits de gestió menors que facilitin el seu desenvolupament per fases.
S’estableix que, en el termini d’un any, el Govern haurà d’iniciar els treballs d’elaboració del Pla territorial sectorial agrari.
S’estableix la regulació legal mínima en matèria d’ordenació i gestió del litoral per tal que, d’una manera immediata, es pugui actualitzar i adequar a les noves necessitats i casuístiques la normativa existent fins al moment de l’aprovació d’aquesta llei. En aquest sentit, es regulen els plans de distribució d’usos i serveis de temporada de les platges i determinats aspectes del procediments d’autorització d’obres, instal·lacions i activitats en la zona de servitud de protecció del domini públic marítimo-terrestre, subjectant alguns supòsits al règim de comunicació prèvia, fins i tot en el cas d’expedients en tràmit.
S’estableix una pròrroga extraordinària fins el 31 de desembre del 2014, per tal que les llicències d’obres atorgades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i que estiguin paralitzades per la crisi del sector de la construcció, es puguin reprendre sense haver d’ajustar els projectes a la nova normativa tècnica dictada en matèria d’edificació i habitatge. S’evita així demanar una nova llicència i enderrocar les construccions a mig fer per ajustar-se a l’esmentada normativa. Aquesta mesura permetrà estalviar més de 200.000 euros anuals en càrregues administratives.
Es dóna l’opció als municipis amb POUM aprovat que, mitjançant la corresponent modificació, s’acullin a la nova llei pel que fa a les exempcions de reserves de sòl per a habitatges de protecció pública, les quals es poden també aplicar als POUM en tràmit
Es fixa un termini de 18 mesos a comptar de l’entrada en vigor de la Llei per a efectuar l’adaptació del Reglament de la Llei d’urbanisme i autoritzar el Govern a dictar les disposicions necessàries per a desplegar la disposició addicional relativa a l’ordenació i la gestió del litoral en matèria de costes.
S’introdueix una moratòria per les expropiacions per ministeri de la llei instades pels particulars fins el 31 de desembre de 2013, atesa la precària situació de les finances públiques, que no permeten fer front als costos expropiatoris.
L’obligatorietat de proporcionar un enllaç al Registre de Planejament Urbanístic entra en vigor el 30 de juny de 2012.
Font: Generalitat de Catalunya
