És un dels alcaldes joves de Catalunya. La seva realitat és la de la lluita contra el despoblament i la cerca de perspectives de futur. Molt amigable i proper és com ens rep Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès. La honestedat, ser clar i transparent, són els seus valors més importants a l’hora de fer política, ens diu.
“Ara mateix el nostre grau de compliment del programa electoral a un any de les eleccions, és del 90%. Està calculat. Hem mirat totes les accions que prevèiem, i ens falta molt poca cosa, i ho compliré”
“Hem de frenar qualsevol opció que ratlli el racisme i la xenofòbia i que intenta partir la societat en dos”
“La formació t’ajuda a construir-te com a persona però no per fer d’alcalde o alcaldessa, sinó per a tots els àmbits de la vida”
“De vegades ens hem hagut de sentir a dir allò del: “què m’has de venir a dir tu, nen”. Però penso que hi ha “nens” i “nenes” que tenen més sentit comú, més honestedat, més capacitat, de vegades, que algú de 60 o 65 anys”
“En 10 anys, entre 2006 i 2016, Prats ha perdut 200 habitants. Són molts. Sembla que aquest any és el primer que recuperem una mica, o si més no que s’atura la davallada i que augmentem 15-20 habitants”
“Creiem que un municipi que perd habitants i oportunitats, necessita que l’ajuntament contribueixi amb les eines que pugui a generar dinamisme pel poble”
En el seu bloc personal hi consta una frase: “Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis”. És una declaració de principis?
La frase no és meva, sinó agafada d’una cançó de Brams. Defineix molt bé el que defenso ideològicament: la igualtat, la justícia, la llibertat, la fraternitat…
Vostè és llicenciat en Sociologia, té estudis de fiscalitat, inquietuds polítiques i també literàries. De fet, ha escrit llibres. Creu que un alcalde necessita estudis superiors per ser-ho?
No. La formació t’ajuda a construir-te com a persona però no per fer d’alcalde o alcaldessa, sinó per a tots els àmbits de la vida. La formació no cal que sigui d’estudis superiors; qualsevol tipus de formació ens va bé a tots per desenvolupar-nos. Per a ser crític, com més format estiguis millor.
Quins són els seus valors a l’hora de fer política?
El més important és la honestedat. Això vol dir ser clar, transparent, i de vegades dir coses que a l’interlocutor que tens davant, no li agradaran.
Vostè està dins del grup d’alcaldes i alcaldesses “joves” de Catalunya. Quins consells donaria a les futures generacions que volen entrar en política?
Només tinc 33 anys. Crec que totes les etapes de la vida tenen el seu moment. De vegades ens hem hagut de sentir a dir allò del: “què m’has de venir a dir tu, nen”. Però penso que hi ha “nens” i “nenes” que tenen més sentit comú, més honestedat, més capacitat, de vegades, que algú de 60 o 65 anys. L’edat no és un factor determinant per exercir segons quines responsabilitats. El que cal és sentir-se preparat, segur, tenir bons equips, ser honest, ser capaç i treballar amb tota la humilitat del món. Hi ha alcaldes de 21-22 anys que ho poden fer i ho fan perfecte. I n’hi ha de 55 anys que tenen més complicacions.
Ens mostra unes fotografies significatives. Expliqui’ns-les.
En aquesta primera hi surten els meus nebots, al Soler de n’Hug, a una casa de pagès d’aquí del Prat de lluçanès, on he viscut gran part de la meva vida i on passem la major part de les hores entre família, enmig de bestiars i camps… I això ens ha donat també una forma de fer, de ser, una forma de tenir compromís. La meva família hi ha tingut un negoci familiar. Ser masovers ens ha comportat una sèrie de valors.
La segona fotografia és de tradicions i danses populars. El meu germà gran i jo sortim aquí vestits a punt per ballar el contrapàs, una de les danses de Prats, que es balla per Sant Joan, al juny, i no distingeix ni edats, ni gèneres, ni classes socials: tots agafats de les mans al voltant de la plaça, amb un pas molt senzill.
I la tercera?
He triat una foto amb els Gegants. Fa molts anys que soc geganter. Al poble hi tenim una parella de gegants: en Vicenç i l’Àgata; Es diu Vicenç en honor al patró del poble, i ‘Àgata’ perquè el dia de Santa Àgata, el 5 de febrer del 1714, el poble va ser cremat per les tropes de Felip V. Cada any es rememora. Els gegants han voltat i han portat el nom de Prats a molt llocs, i nosaltres hi hem anat a sota.
A trets generals què li diria a un foraster perquè vingués a viure-hi?
Que és un municipi que té de tot; on pots desenvolupar la teva vida sense moure’t. Té serveis: des d’escoles bressol, fins a escoles de primària, institut fins a batxillerat, tota la part educativa; té moltes entitats, moltes activitats: futbol, basquet, tennis, patinatge, etc. Té extraescolars tantes com vulgueu. Un CAP molt ben dotat, molt de comerç, oficina d’agricultura, tens habitatge assequible; possibilitats de desenvolupar negoci… Estem treballant per integrar la fibra òptica i que la gent pugui desenvolupar el tele-treball. Potser una de les coses que es poden percebre com a negatives és que estem lluny de tot. Però jo crec que estem prop de tot, amb bones comunicacions.
Què representen per al municipi els safareigs, la ruta de sant Sebastià i el carrer major?
He triat aquests tres espais perquè poden definir una sèrie de coses. El Carrer Major defineix la part de poble que volem mantenir: la part de comerços, de proximitat, de qualitat, que no només es concentra al carrer major, però que està molt bé destacar-ho- És un carrer major que l’hem remodelat, que volem que sigui un pulmó per l’activitat comercial. El safareig municipal mostra que Prats té història, contingut, fons, que posa en valor una feina que feien les dones. Per últim, l’ermita de Sant Sebastià. És un dels miradors de Prats, un lloc on hi passen coses, com per exemple el dia dels elois, un altre dia molt important per les tradicions de Prats, on es fa una pujada de cavalls allà. Allà es calcula que hi ha 300 persones enterrades en fosses comunes, i això és un tema que hem treballat molt i que ens sembla que encara que anem tard fent-ho 80 anys després.
Apart d’aquests, n’hi ha molts altres, com el santuari de Lourdes, que és un lloc de pelegrinatge i de culte, o el Roc foradat, o la cadira d’en Galceran…
Com potencien l’activitat econòmica de la vila?
En 10 anys, entre 2006 i2016, Prats ha perdut 200 habitants. Són molts. Sembla que aquest any és el primer que recuperem una mica, o si més no que s’atura la davallada i que augmentem 15-20 habitants. La despoblació no només és un tema de Prats, sinó del Lluçanès en general i les zones rurals. Per afrontar-ho promovem l’habitatge i el treball. Del primer, diré que per primera vegada ens hem dotat d’un pla d’actuació municipal d’habitatge, que ens ha permès detectar coses com ara que hi ha 300 habitatges buits, un 30% del total disponible. Això és un fet a afrontar i estem treballant-hi amb diferents accions. Quant al treball, no hi ha cap empresa a Prats que superi els 50 treballadors. Totes són petites i les hem de cuidar. Quant al comerç, hem d’ajudar al canvi generacional, a reinventar-se perquè hi ha altres competències, models de consum nous… També treballem des del cooperativisme. Des del Consorci del Lluçanès hem fundat precisament la Cooperativa ‘Cuidem Lluçanès’ per donar oportunitats de treball i treure de l’economia submergida persones que treballen en l’àmbit de la llar, etc. Una altra de les iniciatives, aprofitant la remodelació d’un edifici, ha estat la creació d’un espai de ‘coworking’, de treball compartit, que està posant-se en marxa, i n’hi ha vuit llocs de treball que esperem que sorgeixin.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Està en molt bon estat de salut. Quan nosaltres vam agafar l’ajuntament, l’endeutament estava a un 4-5%, que era un bon estat. Ara està més endeutat que aleshores, un 20-24%, però ens agrada explicar-ho això. Creiem que un municipi que perd habitants i oportunitats, necessita que l’ajuntament contribueixi amb les eines que pugui a generar dinamisme pel poble. La llei ens ho permet i tenim marge de maniobra.
De quina manera fan servir la tecnologia per col·laborar amb la ciutadania?
Tenim l’obsessió de la democratització de tot plegat: dels processos, del que passa a l’ajuntament… I això és molt complicat de fer perquè venim de 40 anys de franquisme i de 40 anys més d’algunes vegades de poca voluntat de fer-ho, de democratitzar l’ens. Volem compartir-ho tot amb la gent, perquè ens sentim part de la ciutadania. Hem endegat diversos projectes de taules de participació: la taula d’esports, la taula de dinamització econòmica, el consell de joventut, algunes taules de memòria, processos de participació… Per exemple a l’hora de fer les obres d’un rotonda doncs ho vam presentar als veïns perquè aportessin apreciacions.
A banda, hi ha tot el referent a les plataformes digitals: la informació que nosaltres generem a través de les xarxes, la pàgina web de transparència… Aquesta és una fórmula perquè les persones estiguin plenament informades i puguin ser crítiques amb el que està passant al seu poble o ajuntament.
Encarant la darrera part d’aquesta legislatura, quin és el balanç de gestió que en fa, en quant a projectes pendents i complerts?
Primer, que sense un bon equip polític i tècnic, no podria fer un bon balanç positiu com el que faré ara. És gràcies a ells i elles que podem tirar endavant els projectes que hem tirat endavant. Ara mateix el nostre grau de compliment del programa electoral a un any de les eleccions, és del 90%. Està calculat. Hem mirat totes les accions que prevèiem, i ens falta molt poca cosa, i ho compliré, perquè arribem al maig del 2019 amb el programa electoral complert.
La clau ha estat fer una bona planificació a l’inici del mandat. Ens ha servit per poder fer possible la majoria de coses del programa electoral. Hi haurà un parell d’accions que no seran possibles, perquè són fruit del debat o la reflexió.
El balanç és molt positiu. També hem comptat amb la implicació de la gent. Per exemple, hem canviat el sistema de recollida d’escombraries, s’ha implementat el porta a porta i amb resultats excel·lents. I això no és gràcies a l’equip de govern sinó a la població. La gent ha passat de sortir de casa a tirar les escombraries al contenidor sense valorar-ho, a ser conscient de quines són les escombraries que es generen i a separar-les. També hem canviat el terra del pavelló, construït l’hotel d’entitats i una àrea de autocaravanes per posar en valor el municipi i aquest tipus de turisme emergent a les nostres terres. Hem endegat molts altres projectes. I d’altres que venen de l’àmbit social.
Es presentarà a les properes eleccions?
Aquesta és una qüestió molt políticament correcta que decidirà el grup en general, però la meva intenció és posar-me a disposició de fer-ho.
Quins reptes prioritaris es marcaria per a la propera legislatura?
Ho haurem de decidir i debatre entre tots i totes, però hi ha reptes que ens quedem damunt la taula, com per exemple un teatre. Tenim en propietat un teatre històric l’Orient, que s’hauria de rehabilitar. I tenim el repte de seguir millorant el casc antic. Ara convindria fer tot l’entorn de la plaça nova i el carrer del mercat. I, sobretot, el gran repte és el tema de la dinamització econòmica i comercial, i pensar estratègies de com sobreviure en aquest nou model de consum. Prats ha de seguir existint.
Creu que hi ha d’haver una limitació en els mandats?
Jo tinc contradiccions: conec alcaldes i alcaldesses que fa 4 mandats que hi són i que tenen una empenta i una energia brutal, i una forma d’actuar transparent excepcional, i donen la sensació que és la primera vegada que es presenten. Però em sembla que, per salut de la pròpia persona, dues legislatures són suficients. Després hi ha el debat de si la legislatura és prou llarga, prou curta… No els tinc resolts aquests debats jo mateix.
Quina és la seva valoració sobre la situació política actual com a alcalde i com a sociòleg?
Caldrien hores! Com a alcalde, diria que per satisfer les necessitats de la ciutadania i del territori, ens cal tenir eines: un marc competencial, un marc financer… Pels que apostem per una sortida política pel nostre país, a Catalunya necessitem la República, i un model de governança que estigui al costat de la ciutadania; no ens podem permetre més estar allunyats del govern, i el model de governança republicana és el que a mi em sembla que cal per Prat de Lluçanès. D’altra banda, el govern republicà ha de baixar al territori: vegueries. Em sembla que aquest és el repte que tenim, per això ple suport als partits, a les entitats, a la gent, que defensa el model d’una república, amb tot el que va afegit de valors i drets.
I com a sociòleg, li diria que l’important és no caure en una política de ‘blocs’, que alguns volen interposar i que van repetint que existeix i que encara no existeix. Catalunya no està dividida en dues parts, de fet, a Prats de Lluçanès es veu. Encara que hi hagi una majoria clara social independentista, també n’hi ha que no, i no ens anem insultant pel carrer. Per tant cal que cosim totes les sensibilitats perquè totes són nobles, lliures, i el meu repte és explicar que fins i tot encara que ara mateix no ho cregui, el millor és aquest model republicà que no va en contra de ningú, ni en contra d’Espanya, ni en contra dels lligams que pugui tenir amb altres indrets del món. I per tant hem de frenar qualsevol opció que ratlla el racisme i la xenofòbia i que intenta partir la societat en dos. I que ho va repetint com si fos una realitat i no existeix. D’aquests n’hi ha a tots cantons.
Un missatge als seus conciutadans.
Que siguin crítics, i això vol dir ser participatius, compromesos, que contribueixin en tots els reptes que es plantegin. I amb això em sento satisfet. Quan em pregunten si continuaré, no és tan important que jo continuï sinó que es vagi implantant una de les coses que hem volgut, que és aquesta.
