És la primera vegada que contactem amb l’alcaldessa Teixidor. Ens rep al seu poble, conformat per quatre nuclis i habitat per 440 persones encantadores. Ens quedem amb ganes de tornar-hi aviat.
“La gent que tenim aquí és encantadora. Sempre hi és en tot i per a tot. Pots comptar amb ells per a qualsevol cosa que tinguis”
“Aquí, quan un té 15 anys es dedica a muntar festes per la gent jove. Quan en tens 20 passes a ser de la comissió de festes, i als 30 et fas de l’AMPA. Finalment, quan en tens 50 el que vols és fer créixer el poble que t’estimes”
“A Púbol hi tenim el castell que Dalí va comprar l’any 1969, i que va restaurar perquè hi pogués viure Gala”
“Una de les coses més importants que resten per fer és el tema de la planta potabilitzadora de nitrats, que suposa una inversió important”
“Patim un problema de connexions via internet, perquè no tenim fibra òptica, i hi hem de buscar una solució”
“Un dels problemes que he tingut és que vinc del món de l’empresa i estic acostumada a una dinàmica molt diferent del que visc ara. Els tràmits llargs em costen i em seguiran costant”
Vostè és alcaldessa i regidora d’Hisenda de La Pera. Quines passes va donar vostè fins arribar a ocupar un càrrec polític?
Jo sempre he pensat que era quelcom que calia fer, perquè aquí hi ha molta feina a fer. Estic en política des de fa 12 anys. Va arribar un moment en què l’alcalde anterior va anunciar que plegava i que calia rellevar-lo en la feina. Vaig tenir uns problemes de salut i vaig pensar que si no ho feia aleshores, no ho faria mai. No obstant, no sóc de cap partit polític. Som d’un grup de persones independents, que no està afiliat a cap sigla oficial.
Va sentir quelcom especial, quan va esdevenir alcaldessa?
Miri, aquí al poble, quan un té 15 anys es dedica a muntar festes per la gent jove. Quan en tens 20 passes a ser de la comissió de festes, i als 30 et fas de l’AMPA. Finalment, quan en tens 50 el que vols és fer créixer el poble que t’estimes. És un pas molt natural. I molt satisfactori. Al cap i a la fi, tota la gent d’aquí o m’ha vist néixer a mi o bé jo els he vist néixer a ells. Aquí tots ens coneixem, i sabem el caràcter i la manera de pensar dels uns i dels altres. És molt fàcil.
També ha hagut de compaginar la feina al consistori amb la feina professional i la vida personal i familiar. Com ho compagina?
Aquest és un tema important. Jo sempre he pensat que poder fer moltes coses ajuda molt. En el meu cas, per culpa de la malaltia que vaig patir, l’activitat m’ha ajudat molt a superar les coses i obtenir bons resultats. A mi sempre m’ha agradat molt ser activa.
Com descriu els llocs més representatius del municipi? Què tenen d’especial?
El més important del municipi és el nucli de Pedrinyà, que té una església romànica del segle XI, que està restaurada. També són importants a la Pera l’església de Sant Isidor, que té un gran historial i que va ser construïda en el segle XVI amb una barreja d’estils. Finalment després tenim Púbol, on hi ha el castell que Dalí va comprar l’any 1969, i que va restaurar perquè hi pogués viure Gala. Originalment, la casa estava molt derruïda.
De totes aquestes coses, què diria que té la Pera d’únic i especial?
Doncs miri, la gent que tenim aquí és encantadora. Sempre hi és en tot i per a tot. Pots comptar amb ells per a qualsevol cosa que tinguis. És un poble amb un gran esperit i tota la gent que ve de fora pensa igual.
Quin balanç fa dels projectes que ha pogut tirar endavant i dels que li queden per fer?
Una de les coses més importants que resten per fer és el tema de la planta potabilitzadora de nitrats, que suposa una inversió important. Preveiem que l’any vinent puguem solucionar aquest problema, que portem patint molts anys. També tenim un problema de connexions via internet, perquè no tenim fibra òptica, i hi hem de buscar una solució. Recentment hem solucionat un problema i és que ens volien urbanitzar una muntanya amb cent i escaig de cases. Vam comprar el bosc al propietari actual.
Vostè creu que és necessari tenir estudis superiors o realitzar la carrera de ciències polítiques per a exercir d’alcaldessa?
No cal. Però penso que és molt bo tenir uns coneixements que et permetin moure’t amb llibertat. Sense que sigui imprescindible, crec que és molt bo tenir una carrera que et doni la base.
I les legislatures, creu que són suficientment llargues?
Jo crec que l’ideal serien dues legislatures, en total 8 anys. És important que hi hagi renovació, que vingui gent amb idees noves. Menys de 8 anys ho veig molt just per segons quines coses i costa molt avançar-les.
Molts alcaldes ens diuen que des que es pensa en un projecte fins que es materialitza passen molts mesos. En un ajuntament petit també és així?
Un dels problemes que he tingut és que vinc del món de l’empresa i estic acostumada a una dinàmica molt diferent del que visc ara. M’ha costat, em costa i em costarà tots aquests procediments. Jo seria partidària de fer més ràpids els tràmits. Davant d’un problema, el portaria al ple i el solucionaria. Però aleshores et diuen “no!, que s’han de fer tràmits diversos”. I costen.
La Llei de la Transparència també dóna una sèrie d’obligacions noves als municipis. Com ho porten al seu?
Doncs miri, tindrem problemes. Com li deia abans, la Internet no funciona aquí. I al proper gener entra en vigor la Llei de l’Administració Electrònica, de manera que serà molt difícil poder-la dur a terme com es demana. Què haurem de fer? Per a nosaltres serà un problema. Ara bé, tenim sort que hi ha entitats supramunicipals que ens ajuden molt: el Consell Comarcal, la Diputació… Fan molt. Sense el seu ajut ho tindríem molt més complicat, són una bona eina.
Per cert, quin paper té el Consell Comarcal a la Pera?
Ens ajuden amb diversos temes. En el cas d’Ensenyament, per exemple, ens ajuden molt amb el bus dels nois i noies que van a l’Institut. El Consell Comarcal ens soluciona serveis que nosaltres per sols no podríem podem gestionar. Serveis de gent gran, de benestar…
I la Diputació?
De tot una mica. Ens subvenciona moltes coses. Per exemple, dels costos de tots els camins que veieu nets, molta part prové de les subvencions.
Què pensa de l’aplicació de l’Article 155 a Catalunya?
Una mala passada. Penso que els nostres governants ho estan fent molt bé. Un dia o altra aconseguirem la independència. Ara potser no, però arribarà un dia en que sí.
Si tingués a Carles Puigdemont al davant, què li diria?
Que endavant!
Com li agradaria ser recordada el dia que deixi el càrrec?
Com a alcaldessa, no. Crec que és més important que em recordin com a persona que no pas pel càrrec. L’alcaldia és una cosa temporal.
