L’alcalde de Polinyà s’ha destacat per una política de forta inversió en servei social i en joventut. De fet, ha triplicat el pressupost d’aquesta partida i, potser per aquest motiu, és també el diputat responsable de Joventut a la Diputació de Barcelona. Avui li demanem que ens comparteixi experiències.
“Al llarg d’aquests anys, amb independència de qui hagi governat, la gent ha gaudit de tots els serveis. Els ciutadans s’han acostumat a aquest nivell i són exigents”
“La tardor del 2017 alguns companys de partit van ser increpats. Però aquí tot va ser respectuós. Hem crescut amb una gran quantitat d’immigració i tothom s’ha portat molt bé els uns amb els altres”
“Malgrat que tinguem 8.500 habitants, els nostres serveis són els propis d’un municipi de pràcticament 20.000”
“La joventut és un àmbit oblidat per part de molts ajuntaments. Intentaré que la situació no sigui la mateixa a la Diputació”
“La capacitat de sorprendre’ns aquests anys ha estat continuada: un dia pots dir una cosa, i al dia següent tot pot canviar”
“La tensió política en la relació entre partits no es nota dins de l’Ajuntament”
Quins valors creu que ha de tenir un alcalde?
D’una banda s’ha d’escoltar, parlar i explicar. De l’altra, ser conscient de la realitat i de les necessitats generals del municipi. Qui més crida no és qui té més raó necessàriament. Justament aquesta setmana hem acabat un procés de pressupostos participatius i els que més es mobilitzen no són els que més necessitat tenen del projecte. Cal tenir en compte la gent que no es manifesta, i potser ni vota, però que també són ciutadans i no poden quedar deixats de banda.
Tenen gaire participació ciutadana, a Polinyà?
Sí. En el procés que li comento, que és el segon que fem, la participació ha estat d’un 16,41%. Normalment volta el 10%. És una xifra baixa, però elevada, en comparació amb la d’altres municipis. Participació també és fer feina cada dia. I aquí tenim moltes entitats que en fan.
Ens ha triat unes fotografies. Ens les vol explicar?
En una hi surto de petit, amb 3 o 4 anys, amb la mare. El meu pare va morir quan jo tenia 2 anys i jo vaig créixer amb ella. Tots dos estàvem sempre junts. És important reconèixer-li el paper que va tenir, treballant, cuidant-se de mi i sent vídua. Aquella infantesa em va marcar molt.
En una altra, hi surto d’adolescent, a Londres. M’agrada molt viatjar. Ho faig sempre que puc.
I la més recent és d’aquest estiu, prop de Berga, en un cap de setmana amb amics. Era significatiu: quan fas d’alcalde has de renunciar a molta vida social. Però aquell cap de setmana va ser molt bonic, i poc habitual.
Quina seria la característica més destacable del municipi que regeix?
Diria que la seva gent, tot i que soni tòpic. Molts municipis estan tallats pel mateix patró: som un poble petit en origen -vuit masies i dos carrers als anys seixanta-, que veu com li posen l’AP-7 al costat i que s’industrialitza i creix exponencialment. La població d’aquí és migrada, sobretot d’Andalusia, Extremadura, Galícia… No tenim gaire patrimoni, més enllà de les masies que queden.
I com són els ciutadans que vostè regeix?
Exigents. Molt exigents. Tenim un nivell de serveis molt elevat. Sempre dic que, malgrat que tinguem 8.500 habitants, els nostres serveis són els propis d’un municipi de pràcticament 20.000. El pressupost que tenim hi ajuda. Al llarg d’aquests anys, amb independència de qui hagi governat, la gent ha gaudit de tots els serveis. Pocs municipis de les nostres dimensions tenen dues escoles bressols cobrint totes les places i a uns preus assequibles. Els ciutadans i ciutadanes s’han acostumat a aquest nivell de serveis.
Què diria a un foraster per convèncer-lo de venir a viure a Polinyà?
Que és el millor poble per tenir-hi una família. A més, ens calen infants. Aquí hem viscut dues onades migratòries: la dels 60, amb persones vingudes de la resta d’Espanya, i la dels 90-2000, amb gent de la primera corona de Barcelona. T’ho diuen tots: “Aquest és el millor poble per tenir-hi nens. Hi ha tranquil·litat, escoles, institut, natura…”. Quan la gent pensa en Polinyà, pensen en indústria, però quan ens coneixen bé, s’hi queden a viure. Molts diuen que van venir aquí perquè no tenien altra opció, però que ara ja no marxarien mai.
Quins són els llocs emblemàtics del poble?
El primer és el de l’església de Sant Salvador, el nostre patrimoni més important. Té una arquitectura i unes pintures romàniques. L’any passat celebràvem el centenari del redescobriment que en va fer Puig i Cadafalch. Són pintures d’una qualitat molt bona, actualment dipositades al Museu Diocesà (les que tenim aquí són reproduccions), que no tenen res a envejar a les de Boí Taüll, tot i que aquestes van tenir més projecció pel fet que estan dipositades al MNAC.
També tenim la Germandat, una de les principals entitats culturals del municipi. A més, es troba en un edifici singular, una fàbrica tèxtil del segle XIX, probablement, al centre del poble. No tenim un gran patrimoni ni un centre històric gaire marcat, i l’edifici és el petit record que hem pogut salvar. Fins i tot va superar un incendi fa 4 anys. Però allò va ser l’oportunitat per renovar-lo amb la implicació de l’ajuntament.
El tercer element és la masia de Can Gavarra. Som un poble originalment fet de masies. Can Gavarra és ara un centre d’empreses. Intentem protegir totes les masies que podem i aquesta és, en concret, un exemple de com l’ajuntament va promoure un nou polígon industrial, va vincular-ne la construcció amb la masia, va aconseguir fons FEDER i van restaurar-la. Jo no era l’alcalde aleshores. Va ser un gran èxit: actualment hi ha un viver d’emprenedors, amb un 80%-90% d’ocupació de les activitats.
Ja que parlem del tema, quines són les vies de promoció econòmica del poble?
El nostre objectiu és el de seguir atraient empreses. El polígon es va inaugurar el 2010, en uns anys molt complicats. Va quedar buit, però a partir del 2014 el ritme ha estat molt bo i ja el tenim pràcticament ple. Ara hem d’acabar d’omplir-lo i mantenir-ne la qualitat.
Quant als polígons més antics, els estem posant al dia en qüestió d’imatge, perquè van créixer sense pla urbanístic, ni llicències, ni ordre. Recentment hem invertit 1 milió d’euros i ens trobem acabant els plans de la Diputació de Barcelona en la matèria. Vam ser el municipi que més subvencions vam rebre en aquell programa: 772.000 euros, que vam ampliar fins al milió. Ens han servit per refer l’asfalt, les voreres, el clavegueram, una rotonda. Pensem que atraurem més empreses i que reduirem l’atur.
Quin nivell d’atur tenen?
Relativament bo, per sota de la mitjana comarcal i catalana. D’un 9,6%. Però el femení és una mica més alt (12-13%) i el de majors de 55 anys és del 20%. Cal incidir en aquests dos grups.
I pel que fa als serveis socials?
Fem més del que ens toca, com tots els ajuntaments. Som la primera línia de batalla davant la ciutadania i cal donar-li resposta. De vegades, si les administracions no ho fan, ho has de fer tu. Ens hi hem esforçat molt en els darrers anys: ens hem adherit al programa de la mesa d’emergència de l’habitatge de la Generalitat i al programa 60/40. Ara, si la Generalitat no té un pis per donar, la pilota passa a l’ajuntament. Alguns ajuntaments no s’hi trobaven còmodes, però nosaltres vam acceptar de participar-hi.
També ajudem molt en la qüestió de la infantesa: casals d’estiu al mes de juliol, a preu mínim, vetlladors gratuïts… Creiem que cal fer prevenció. Els serveis socials van més enllà de la regidoria. Hem duplicat la població jove al municipi i n’hem triplicat el pressupost. Finalment, les polítiques de joventut són prevenció. I tot el que previnguis en aquestes edats, són persones que no seran usuàries directes d’aquests serveis en el futur.
Justament, vostè, a més d’alcalde, és el diputat delegat de joventut de la Diputació de Barcelona.
Suposo que, en part, ha estat per l’èxit d’haver triplicat el pressupost. Tenim un espai jove obert de dilluns a diumenge, amb personal… Ara que he de recórrer municipis com a diputat ho veig. En alguns municipis de 50.000 habitants no hi ha prou personal. Aquest és un àmbit oblidat per part de molts ajuntaments. Intentaré que la situació no sigui la mateixa a la Diputació.
Quina valoració fa del seu mandat anterior?
Bo. I el resultat de les passades eleccions ho va confirmar. Tinc dues explicacions. La primera és que vam tenir la sort de trobar-nos en un cicle econòmic bo, i això sempre ajuda a fer més coses. La segona és que vam acabar amb una dinàmica que hi havia, pròpia de molts pobles, en què les relacions personals i polítiques entre els partits eren dolentes.
El fet de trobar-nos, des del 2015, persones noves en els diferents partits, va ajudar a eliminar unes dinàmiques tòxiques. Ara, en el ple ens podem dir de tot, però en acabar, estem tots molt bé. Sabem diferenciar la part política de la personal, i la gent té confiança en la institució i els regidors. Les diferències només han de ser polítiques.
Quins reptes li queden per afrontar?
El de la transició energètica. La línia d’ajuts de la Diputació als ajuntaments va en aquest sentit. I també el de la via pública. Nosaltres hem fet molta inversió en equipaments, però la via pública encara té el nivell dels anys 90. Hem de fer més. Ara estem acabant el pla de mobilitat sostenible i hem estrenat un carril bici de 200 metres amb la idea de fer-lo més llarg. Finalment, volem incrementar la qualitat dels serveis socials, educació, joventut, esport… Són els nostres puntals.
Com valora la política de pactes?
Sempre és positiva. En el mandat anterior estàvem en minoria i ens va caldre pactar-ho tot contínuament. Va ser un gran esforç i no quedava més remei que entendre’s. Vam tenir complicacions, pressupostos aprovats tard, però aprovats al cap i a la fi. Entenc que l’oposició té una posició complicada, perquè no té tanta visibilitat i el que facis o deixis de fer no arriba a la gent.
Ara la situació és diferent, perquè podem aprovar-ho tot sense dificultat. No obstant això, fem l’esforç d’explicar-ho tot amb tranquil·litat, donem temps i escoltemles propostes. Els 13 regidors al govern som representants de tots els ciutadans.
Quin és el perfil del seu equip municipal?
Té una mitjana d’edat jove. Un parell d’ells ja m’acompanyen del mandat anterior, i fins i tot de més enrere. Em van ajudar molt en la meva primera legislatura perquè coneixien l’ajuntament com a institució, les seves dinàmiques i el personal. Però també tinc el regidor més jove de la història de Polinyà, amb 22 anys, que porta Educació, Esports, Benestar animal i Ciutadania. En tot cas, són persones preparades i implicades, que tenen moltes ganes de treballar.
Li diré que no esperàvem treure 9 regidors i que els que van integrar la llista, tant si els coneixíem com si no, m’han sorprès molt per la seva capacitat de feina. Fan un equip molt bo.
Quina és la seva agenda durant la setmana?
Hi ha dies clau. Els dimecres, per exemple, fem la junta de govern, les juntes de portaveus o les comissions informatives. O els plens, quan toca. Els dijous els passo a la Diputació. Els caps de setmana, gairebé tots, toquen activitats. Els dies potents són els dilluns i els dimecres, que és quan l’ajuntament obre a la tarda.
I el seu pla per avui?
Hi ha dies clau. Els dimecres, per exemple, fem la junta de govern, les juntes de portaveus o les comissions informatives. O els plens, quan toca. Els dijous els passo a la Diputació. Els caps de setmana, gairebé tots, toquen activitats. Avui és un dia relativament tranquil: els dies potents són els dilluns i els dimecres, que és quan l’ajuntament obre a la tarda.
Alguna festivitat destacable?
Enguany som la capital catalana dels Tres Tombs i celebrem la Trobada Nacional el 3 de maig. Al pregó que vam fer el mes passat, hi va venir la Consellera de Cultura. És un esdeveniment que portarà uns 300 traginers. Competim amb municipis grans i capitals de comarca: la capital de l’any passat va ser Rubí i, l’any vinent, Igualada.
L’altre esdeveniment és la festa major, el segon cap de setmana de juliol, molt participativa, amb molta gent al carrer i visitants.
Quina valoració fa del moment polític actual?
És complicat des de fa anys. Crec que ara hi ha molta més calma que el 2017 i tothom diu que cal frenar i parlar. Que es reuneixin els presidents Sánchez i Torra i això és bo. S’albira un canvi. També tindrem eleccions aquí… La capacitat de sorprendre’ns aquests anys ha estat continuada: un dia pots dir una cosa, i al dia següent tot pot canviar.
Em va sorprendre que s’aposti per aprovar els pressupostos, després de tres anys, i que després es convoquin eleccions sense poder implementar-los. Però als ajuntaments ens va molt bé tenir pressupostos. El 2010 ens van deixar tirats a tots els ajuntaments de tots els colors amb els diners de les escoles bressol i no era moment d’apujar els preus. Els consistoris ens vam haver de “menjar” aquestes despeses en un moment de crisi. La situació, com a mínim, sembla millor que abans. El fet que hi hagi estabilitat al govern d’Espanya suposo que també ajudarà.
La tensió que descriu es nota en les relacions entre partits dins de l’Ajuntament?
No. Fins i tot en el moment més complicat, durant la tardor del 2017, aquí vam saber separar i entendre què era cada cosa. No hi va haver cap moment de tensió, ni tan sols social. Alguns companys del meu partit tenien problemes i eren increpats. Però aquí tot va ser respectuós. Hem crescut amb una gran quantitat d’immigració i tothom s’ha portat molt bé els uns amb els altres. La convivència no ha estat perfecta, però sí molt diferent a la que s’ha vist en altres llocs.
Hi ha dos reptes que sembla que preocupen més els alcaldes: fragmentació política i administració més àgil. Què en pensa?
De fragmentació política, no en puc dir gaire cosa, pel resultat que vam treure en les darreres eleccions. En el mandat anterior em resultava un repte haver de pactar-ho tot, però vaig veure que era una arma de doble fil: sempre pots justificar que si no has fet una cosa és perquè no te l’han deixat fer els de l’oposició. Però ara no hi ha excusa: amb la majoria, tot el que fem és responsabilitat nostra.
I quant a l’administració, opino que cal més agilitat. La burocràcia és exagerada. Tot i que som un ajuntament relativament ràpid en comparació amb d’altres, segueixo pensant que som lents. Cal fer les coses respectant la llei, però més àgilment. En aquest sentit, l’administració electrònica és importantíssima en matèria de procediments i dinàmiques internes. És una oportunitat de fer els canvis que hem de fer. El problema és que en un ajuntament petit, de vegades, la capacitat d’innovació també és molt limitada.
