A 35 quilòmetres de Barcelona visitem la població de Sant Andreu de Llavaneres. Ens hi rep el seu alcalde, Joan Mora.
“Als nostres plens, actualment, no ens ve gent. Altres alcaldes em pregunten com és possible, perquè a ells els venen molts ciutadans i ciutadanes i els fan preguntes. La resposta és que donem tranquil·litat”
“Un dels nostres objectius, i avanço que parlo d’un grup d’alcaldes que ens volem trobar amb l’AMI en breu, és anar a “fer les Espanyes”
“Ens plantegem que l’alcalde de Llavaneres truqui l’alcalde de qualsevol poble i li digui: “escolta, et vinc a veure” per parlar de temes que tenim en comú, com ara les escombraries, la policia, les millores urbanístiques…”
“I, de passada, que li pugui explicar de tu a tu, d’alcalde a alcalde, quina és la situació política a Catalunya. Potser no ens entendrem, però segur que ens escoltarem d’una altra manera”
“Aplico la fórmula de Pere Macias a l’hora de dirigir plens: deixo que tothom parli primer i només agafo la darrera paraula per fer una petita reflexió”
Quins són, per a vostè, els principals valors que ha de tenir un alcalde?
Des que vaig començar, i fins ara, una de les coses que sempre he defensat és el valor de la comunicació amb tothom. Actualment, tot i governar en majoria absoluta, sempre hem volgut pactar amb tots. Hem aconseguit aprovar un pressupost amb 13 regidors a favor, 2 abstencions i 2 vots contraris. La nostra feina sempre ha estat aquesta, des que era regidor i fins avui que soc alcalde. I la recomano: que qualsevol projecte sigui explicat a l’oposició per què se’l pugui fer seu i fer-hi propostes abans de passar-lo pel ple o executar-lo. D’aquesta manera les coses avancen amb més força.
Què el va motivar a fer-se polític?
Sempre he tingut l’objectiu d’aplicar un model de política i tranquil·litzar. A Llavaneres hi ha hagut una situació de trasbals polític que hem sabut calmar. En aquesta època de desgavell, la sala de plens estava plena, però ara no ens ve gent. Altres alcaldes em pregunten com és possible, perquè a ells, els venen molts ciutadans i ciutadanes i els fan preguntes. La resposta és que donem tranquil·litat.
Sempre he tingut l’objectiu d’aplicar un model de política i tranquil·litzar. A Llavaneres hi ha hagut una situació de trasbals polític que hem sabut calmar. En aquesta època de desgavell, la sala de plens estava plena, però ara no ens ve gent. Altres alcaldes em pregunten com és possible, perquè a ells, els venen molts ciutadans i ciutadanes i els fan preguntes. La resposta és que donem tranquil·litat.
Té algun referent polític?
No puc dir que m’emmirallo en ningú. Però vaig entrar a ERC fa uns 27 anys. Aleshores el lideratge el tenia en Carod Rovira, i era una persona a qui m’escoltava. Més tard vaig viure 15 anys a Olot, i allà va ser quan vaig començar la feina política. Vaig ser president de la secció local del partit i tenia com a referent en Joan Barnadas, el regidor municipal d’Esquerra. Som de la mateixa edat, però jo me l’escoltava moltíssim i agafar totes les idees que donava. També vaig coincidir en l’època de Pere Macias com alcalde d’Olot. Aplico la seva fórmula a l’hora de dirigir plens: deixo que tothom parli primer i només agafo la darrera paraula per fer una petita reflexió. Crec que és una bona manera de portar els plenaris.
Ens ha portat unes fotografies significatives per vostè. Per què les ha escollit?
Una és de la meva darrera etapa a Olot. M’hi vaig estar 15 anys, i fins i tot els meus fills van néixer allà. Tornar aquí va ser un canvi important. Vaig passar de treballar en l’empresa tèxtil d’un familiar a seguir la feina del meu sogre, portant el camp. El meu pla inicial era venir a gaudir de la família i tocar la gralla –per que toco la gralla- i a fer teatre. I no vaig trigar ni dos mesos en integrar-me en el grup polític local de Gent de Llavaneres i, a partir d’aquí, l’alcaldia.
L’altra foto és del resultat de les darreres eleccions. Gent de Llavaneres va donar el pas d’integrar-se en Esquerra Republicana i vam passar de 1, 3, 7 i 9 regidors. Segur que vam fer una feina molt ben feta, perquè no hauríem tingut els resultats tan bons. Finalment, la majoria absoluta d’ERC a Llavaneres és un orgull.
Quins tres llocs del municipi ens recomanaria veure, si vinguéssim per primera vegada?
El primer és Can Caralt, un indret presidit per la masia d’una família potentíssima de Sant Andreu de Llavaneres. Representa la cultura del poble. La família era propietària del 50% de les terres, fins l’any 95-96, en què l’ajuntament els hi va adquirir la masia. L’any 99, com a regidor de cultura, vaig promoure que es convertís en el Museu-Arxiu que és ara i en la seu de l’escola municipal de música.
El segon lloc és Sant Sebastià, més que res, per la ubicació que té. Des d’allà veus molt de poble, i el camí i les vistes són molt agradables de fer. El tercer lloc que recomano és el passeig marítim. Nosaltres som un poble de mar i muntanya, podem anar de l’un a l’altre en menys de 5 minuts.
Quines són les potencialitats de la vila, actualment?
Portem uns anys creixent. Ara ja tenim 11.000 habitants. La gent ens visita moltíssim perquè som un indret proper a Barcelona i estem potenciant tota mena d’espais per apropar la gent a la cultura, a la pinacoteca i a tot el patrimoni. Li diré que també tenim dos referents gastronòmics, que són la coca de Llavaneres i el pèsol de garrofal. Moltes persones venen a comprar i a assaborir una i altra cosa. A l’abril fem una fira sobre el pèsol i al novembre, la fira de tardor es dedica a la coca.
Com és la gent de Llavaneres?
Com li deia, la vila ha crescut moltíssim. Els llavanerencs i llavanerenques són persones normals i corrents. Especialment, els de tota la vida, acostumats a viure en un poble petit i de serveis, sense indústria gairebé. Persones habituades a treballar moltíssim. Ara, la incorporació de nous veïns ha aportat diversitat i la necessitat de nous espais per a trobar-se. No tenim un centre cívic, per exemple, i és una de les apostes que farem ben aviat.
En el nostre mandat hem creat la figura del regidor de barri, que vol ajudar a fer que la gent se senti del barri on viu, promovent reunions que facin xarxa. El nostre objectiu final és que la gent se senti de gust aquí i gaudeixi dels espais.
Vostè ha dit en alguna ocasió que l’objectiu de l’ajuntament és fer de Llavaneres un poble més viu, dinàmic i cohesionat. De quina manera ho fan?
Doncs, a banda de tot el que li he explicat fins ara, tots els anys celebrem una olimpíada popular (enguany serà la desena edició), que ens ajuda a distribuir el poble per barris i fer que la gent hi participi. Es tracta d’il·lusionar la gent, motivar-los a actuar i proporcionar-los espais de trobada.
Quines són les principals línies de promoció econòmica?
En aquests moments tenim dues o tres empreses importantíssimes en el sector de la floricultura que comencen a ser referents nacionals. Una d’elles és promoguda per un guanyador al premi al jove emprenedor. Aquest és l’actual motor econòmic del poble, perquè hi tenim a molta gent treballant. A més és un sector que contribueix molt al poble en tots sentits, també en el de les donacions a les entitats locals. A banda, li comentava abans que tenim un potencial important en la gastronomia, amb el pèsol i la coca. Fonamentalment perquè molta gent de fora ve a comprar-ne i a degustar-los als nostres restaurants.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Tot i les dificultats que hem tingut amb les lleis que ens han travat, hem fet molt bona feina. Quan vam entrar teníem un romanent negatiu, amb un deute acumulat de gairebé tres milions d’euros. Ara en tenim un de positiu de set milions. Això ens permetrà materialitzar totes les propostes que havíem promès durant la campanya electoral, especialment el centre cívic, els pisos de lloguer econòmic… Molts pobles de la tercera corona de Barcelona ens trobem amb el problema d’un habitatge molt car i hem d’intentar que els nostres fills tinguin la possibilitat de quedar-se a viure a Llavaneres. Com que tenim un finançament sanejat, ho podrem dur a terme.
Quines propostes ofereixen als seus conciutadans pel que fa a serveis socials, creació de llocs de treball o cursos formatius?
Tenim una taxa d’atur del 10%. No és gaire alt, perquè hi ha molts autònoms i molta activitat de serveis. Però, a l’igual que en tots els pobles, hi ha persones en situació de vulnerabilitat. Tenim una bona col·laboració amb Càritas i, entre tots, cobrim les necessitats. Sempre he dit que tenim un pressupost tancat i aprovat, però si hi ha necessitat d’augmentar la partida d’ajuts socials, es farà, lògicament.
Vostè també és el regidor de Solidaritat, Cooperació i Relacions Internacionals. Quines mesures es prenen des d’aquesta regidoria?
En qüestió de solidaritat, fa uns anys que col·laborem amb un missioner d’aquí que viu al Paraguai. Donem al seu projecte una petita subvenció que, per a ells, és molt gran. De vegades venen aquí a explicar-nos el que fan amb aquests diners, i és una passada. I també fem tota la col·laboració que podem amb entitats locals, com ara Càritas, associacions contra el càncer i entitats que ajuden els menors no acompanyats, com ara Llums o Gris. A Llavaneres hi tenen una casa d’acollida i hem de mirar que aquests nois puguin integrar-se bé al poble.
Va ser regidor ja el 1999. Finalment és alcalde des de 2015. Ha canviat gaire la manera de governar en tots aquests anys?
Ha canviat per a bé. La societat ha canviat moltíssim. Al 99, per exemple, no hi havia res de fet en matèria informàtica. Ara ja tot es fa per signatura electrònica. A més, el poble ha crescut, hem hagut de crear nous serveis, hem passat a tenir dues escoles molt consolidades, creixement urbanístic… L’ajuntament ha hagut de crear una estructura amb treballadors nous i ja estem pensant en nous equipaments i serveis. Pel que fa a dedicació, quan vaig entrar com a regidor el 1999, amb unes hores al dia n’hi havia prou. Ara ja no: cada regidor té molta feina.
Quins són els reptes prioritaris per aquest mandat?
En el ple de desembre vam aprovar el Pla d’Acció Municipal, que ens va portar a fer una tancada d’un dia entre regidors i col·laboradors per a treballar tots aquests projectes. En grans línies tenim el centre cívic -perquè, com li deia, creiem que necessitem aquest espai per reunir-nos-, un institut-escola i vetlladors escolars. Tot això ens durà a crear una sèrie de convenis amb la Generalitat.
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats?
No ho sé. Jo m’he marcat el repte d’estar com a màxim 10 anys com a alcalde. No sé si ho aconseguiré, perquè primer caldrà que la gent em voti. Però si em voten, hauré de trobar un relleu perquè algú s’hi posi a mig mandat. El que sí que estaria bé seria tenir mandats de 5 o 6 anys. Estaria bé per donar continuïtat als projectes. Malauradament, avancen molt lent i quatre anys no donen per fer-ho tot, des dels expedients fins a l’obra.
Com valora la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Jo ho tinc molt clar. Crec que ERC està fent molt bona feina en la qüestió de les negociacions. Crec que, o es negocia, o no ens en sortirem. Des del govern espanyol han d’entendre quina situació hi ha a Catalunya: la gent vota per partits independentistes, i això ha portat un grup de diputats a Madrid, entre ERC, Junts i la Cup, que tenen presència al Congrés. Ens han d’escoltar i hem de trobar una solució política.
Tenen dues fórmules: una és eliminar-nos políticament i no deixar que ens tornem a presentar, però no ho poden fer. I l’altra és escoltar. Li deia abans que aquí, tot i tenir majories absolutes, sempre intento pactar qualsevol cosa o, com a mínim, parlo amb la gent. És el que toca a fer.
Es parla de manera de la possible voluntat d’ERC de crear una taula de negociació sobre Catalunya…
Qualsevol cosa que es fa en política sempre té un cost. Facis el que facis. Però a l’hora de la veritat l’hem d’assumir. Prendre decisions és un encàrrec que ens fa la gent. Jo prendré una decisió i sé que hi haurà un sector de la gent a qui no li agradarà i que em castigarà en les properes eleccions. D’acord. Però, mentrestant, per alguna raó m’han posat a mi per tal que governi. Has d’assumir els riscos que comporta prendre decisions.
Però això als polítics espanyols els costa. Els costa prendre decisions, per no rebre càstigs. Esperem que el conflicte deixi de ser-ho i passi a ser una negociació, una realitat i una solució.
Hi ha dos reptes que sembla que preocupin més els alcaldes: la fragmentació política i una administració més àgil. Ho són també per a vostè?
El de la fragmentació política hi és, certament. Jo soc, per exemple, un dels alcaldes que vam anar a Barcelona a manifestar-nos el dia 5, demanant per la llibertat dels presos polítics. Estem demanant a l’AMI i a l’ACM que faci servir més els seus alcaldes, perquè creiem que no els estan utilitzant prou. Els alcaldes tenim molta força, perquè la gent ens acompanya, perquè trepitgem el carrer dia a dia i estem en contacte amb la gent. A la gent li agrada veure el seu alcalde actuar, amb independència de si el voten o no. Això no passa tant amb consellers, presidents o el que sigui. Demanem una presència més activa del món municipal en la política nacional. Això faria que no hi hagués tanta fragmentació.
Per què?
L’alcalde de Llavaneres defensa el seu territori. L’alcalde de Sant Vicenç és del PSC i també defensa el seu territori. Però entre ell i jo no hi ha cap rivalitat. Busquem objectius comuns. Segur que ell i jo ens entendrem més ràpid que altres que estan fent política en altres nivells. Un dels nostres objectius, i avanço que parlo d’un grup d’alcaldes que ens volem trobar amb l’AMI en breu, és anar a “fer les Espanyes”. Ens plantegem que l’alcalde de Llavaneres truqui l’alcalde de qualsevol poble i li digui: “escolta, et vinc a veure” per parlar de temes que tenim en comú, com ara les escombraries, la policia, les millores urbanístiques… però, de passada, que li pugui explicar de tu a tu, d’alcalde a alcalde, quina és la situació política a Catalunya. Potser no ens entendrem, però segur que ens escoltarem d’una altra manera.
Per acabar. Es parla de “regeneració democràtica”. Quins valors creu que són necessaris per aconseguir–la i per a donar un pla d’estabilitat a Catalunya?
Una de les coses més importants per aconseguir aquesta bona regeneració és saber explicar als infants com s’ha d’actuar. Nosaltres, a Llavaneres, tenim un consell dels infants, i un parell d’experiències d’“Ajuntament Jove”. Estaven adreçats a fer que els joves coneguessin l’administració local. La bona regeneració democràtica és explicar a infants i a joves quins valors han d’aplicar per respectar i escoltar la gent.
