Aprofitant la celebració de la Diada de les Illes Balears, el proper 1 de març, oferim l’entrevista que vam fer a l’alcalde de Pollença (Mallorca) durant la seva visita a la darrera edició de la Fira Municipàlia. Les preocupacions dels batlles, veurem, són molt semblants arreu.
“Cada ajuntament és un món, però penso que estem lluny d’assolir un accés a la informació electrònica que permeti més eficàcia i eficiència administrativa”
“De vegades cal prendre decisions ràpides que no es poden consultar, però és que cal tenir iniciativa i cal que es vegi materialitzada amb fets”
“Tot pivota al voltant del turisme. Si bé és cert que nosaltres tenim un fet diferencial: una planta hotelera molt gran, amb 7.000 places i una planta residencial de més de 15.000 places”
“A Pollença, i a tot Mallorca, s’ha de provar l’ensaïmada, la sobrassada, l’arròs brut, les panades… La gastronomia mallorquina és immensa!”
“Pollença és molt solidària. Tenim un teixit associatiu molt important, tot i ser un poble petit”
“Crec que el handicap numero ú dels ajuntaments és no tenir prou capacitat administrativa per gastar el romanent”
Quins diria que són els seus valors i manera de fer com a alcalde?
La primera cosa a destacar és que sempre cal comptar amb un bon equip. Un conjunt de persones fidels i que tinguin un bon sentiment entre elles. Mai hem governat en majoria absoluta, i tots els nostres governs han estat subjectes a pactes, fins i tot amb situacions d’alcaldia compartida. Això fa necessari que hi hagi molta comunicació i confiança en la feina dels altres. De vegades cal prendre decisions ràpides que no es poden consultar, però és que cal tenir iniciativa i cal que es vegi materialitzada amb fets. Soc una persona molt pràctica i miro de ser molt resolutiu.
Dins de la seva trajectòria política o personal, hi ha algun moment que li hagi deixat una petjada més important?
De moments bons, n’he tingut molts en aquests anys de vida pública. També de dolents, però aquests s’obliden més fàcilment. Sempre he dit que una de les millors experiències va ser quan vam poder fer un centre de dia, dues legislatures enrere. Era un edifici que avui en dia és modèlic i útil per a famílies i persones malaltes d’Alzheimer. Aquest va ser un dels assoliments més espectaculars i que millor m’han fet sentir en aquests anys.
Què fa especial Pollença i quins serien els principals atractius que fan que la gent la vulgui visitar?
En primer lloc, tenim unes tradicions d’hivern i d’estiu que aporten una vida social molt gran, càlida i de poble. Però també una vida molt atractiva pel turisme. Comptem amb un binomi de tradicions i de paisatge privilegiat. Estem al nord-est de l’illa de Mallorca, dins de la península de Formentor, que és un espai natural protegit. Tenim la Serra de Tramuntana, la costa nord i una badia fantàstica que permet fer activitats nàutiques i que té platges meravelloses. Allà es troben també diversos nuclis de població que ajuden a l’atractiu. Tenim un port que reuneix un volum de gent molt important i tenim molts turistes de vacances. Quant al nucli històric, també hi trobem elements com el Calvari, la Plaça Major, els carrers, etcètera, que atreuen molta gent. El nostre és un lloc de turisme familiar per anar-hi i repetir.
Diria que el turisme és el principal motor econòmic? O tenen altres activitats rellevants també?
Tot pivota al voltant del turisme. Si bé és cert que nosaltres tenim un fet diferencial: una planta hotelera molt gran, amb 7.000 places i una planta residencial de més de 15.000 places. La indústria turística és la que més destaca del poble i això fa que la resta d’activitats de serveis girin al seu voltant: restauració, hotels, petit comerç i artesania, electricistes, picapedrers etc. No és un turisme de borratxera, sinó molt familiar. L’hem de cuidar.
Quin és el plat típic de Pollença que un foraster no pot deixar de tastar?
A Pollença, i a tot Mallorca, s’ha de provar l’ensaïmada, la sobrassada, l’arròs brut, les panades… La gastronomia mallorquina és immensa! Al poble hi tenim un dolç típic que fem per Setmana Santa, anomenat formatjada. És una pasta dolça farcida de confitures, xocolata, brossat, crema, cabell d’àngel… Depèn del gust. Aquí a Catalunya també teniu una gran oferta gastronòmica i la gaudim molt cada vegada que venim.
Què representa la festa “Moros i Cristians” que mou tant a la gent de Pollença com als visitants?
És una representació històrica de la victòria dels pollencins davant les tropes del corsari Dragut l’any 1550. El poble va fer front a l’amenaça amb l’heroi local Joan Mas al capdavant. Això va passar un 31 de maig i es representa cada 2 d’agost, dia de la Mare de Déu dels Àngels, que és la patrona de Pollença. Tots els veïns i veïnes vivim molt aquesta festa sortint al carrer i fent un simulacre de guerra entre “moros” i “cristians” en una setmana molt intensa de festes populars.
A banda d’aquesta, també tenim la festa de Sant Antoni, al mes de gener. És molt típic que, aquell dia, els joves del poble intentin pujar un pi de 20 metres d’altura, en mig de la Plaça Vella. I igualment us destaco la festa del “Davallament”, que se celebra durant la passió de la Setmana Santa, cada Divendres Sant. Sumeu-li tota la vida i activitat social del Port de Pollença, les festes de Sant Pere, el Carme, etc.
Passant ara a les polítiques socials, des de l’ajuntament tenen línies de treball específiques o van de la mà d’administracions supramunicipals?
Nosaltres tenim un teixit associatiu molt important, tot i ser un poble petit. Pollença és molt solidària. Fa pocs dies totes les associacions ens vam reunir i allà hi havia col·lectius de la tercera edat, persones amb discapacitat, cuidadors de malalts d’Alzheimer, entitats de jovent… L’àrea de serveis socials de l’ajuntament és important i, lògicament, col·labora amb aquestes iniciatives seguint la premissa de no permetre que manquin els serveis socials. Addicionalment, tenim una associació d’empreses de restauració i comerç que proporciona formacions i facilitats a persones residents que ho necessitin per capacitar-se en el sector de l’hostaleria.
Quina és la situació financera de l’ajuntament?
Tenim un ajuntament sanejat, sense deutes i amb superàvit de més de 25 milions d’euros. Aprofito l’ocasió per dir que, des de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), els batlles balears estem reivindicant la capacitat de poder reinvertir aquests romanents de tresoreria, ja sigui per augmentar la despesa corrent o per augmentar el personal i donar millors serveis. El handicap numero ú dels ajuntaments és no tenir prou capacitat administrativa per gastar aquests diners. Al banc, no hi fan res i els volem gastar en el poble. Això només ho podem fer si l’Estat ens dona la capacitat de fer-ho. Suposo que és una petició que fem la majoria dels batlles, però en el nostre cas, que tenim una situació financera bona, ens sentim impotents tenint els diners al banc.
En quin punt es troba la implementació de l’administració electrònica a l’ajuntament de Pollença?
Arribar al 100% del que volíem assolir és complicat. Crec que el suport supramunicipal és importantíssim per als ajuntaments petits i grans. Nosaltres tenim molt difícil importar l’administració electrònica tal com marca la normativa i, de fet, hem hagut de rebre pròrrogues cada vegada des que va sortir la legislació.
És cert que cada ajuntament és un món, però particularment penso que estem encara lluny d’assolir un accés a la informació electrònica que permeti més eficàcia i eficiència administrativa. Crec que tots estem d’acord en què volem arribar més lluny i més enfora, però cal més temps i més ajut. En aquest cas, l’Estat, o les administracions insulars i autonòmiques, haurien de donar més facilitats als ajuntaments per accedir a tots aquests protocols de manera estandarditzada.
Després de quatre anys a l’oposició, vostè va recuperar l’alcaldia el juny de 2019. Quins diria que són els reptes prioritaris de la nova legislatura?
Com us deia abans, nosaltres mai hem tingut majories absolutes i sempre hem pactat. En concret, ara mateix tenim un pacte entre tres partits: Unió Mollera Pollencina (que és un partit independent i local, que se centra en el nucli del port de Pollença), nosaltres (Tots per Pollença), i els vots d’un regidor del Partit Popular i d’un regidor de Proposta de les Illes. De projectes, en tenim molts. Però un d’importantíssim és que al poble hi hagi un nou centre de salut. És una cosa que no depèn només de nosaltres, sinó del Govern de les Illes Balears. També volem un nou poliesportiu al Port de Pollença. Són dues demandes històriques davant les quals volem donar totes les facilitats i cofinançar el que sigui necessari.
També tenim la necessitat de fer millores en la gestió diària: recollida de les escombraries, recollida selectiva, neteja viària, infraestructures públiques, seguretat… És la demanda creixent dels nostres ciutadans i visitants. El pacte, com veu, té moltes propostes però quatre anys es fan curts per a poder-les desenvolupar.
Creu que hi hauria d’haver una limitació de mandats?
Se’m fa difícil de dir. Jo m’he presentat a cinc eleccions i en les cinc he estat la força més votada. Hem governat en tres i en cap cas amb majoria absoluta. Hi ha una cultura de pactes i un sistema que funciona així. Potser ens agradaria més que hi haguessin llistes obertes, però aquestes són les regles del joc que ens marca l’Estat, la Constitució, la Llei Electoral, etcètera. Però, en tot cas, és el poble qui escull el batlle i el consistori. I si la voluntat sobirana del poble és que aquella persona continuï, s’hauria de respectar.
