Al capdavant del municipi d’Olivella, al Garraf, hi trobem Marta Verdejo. Al llarg de la conversa ens recorda que ha dedicat 25 anys de la seva vida al bàsquet i a la promoció esportiva i que hi ha trobat uns valors que ha aplicat a la política.
“Un dels èxits que hem tingut ha estat el d’activar la societat. Vam entrar a governar en un moment en què la gent estava molt apagada i desencantada. Crec que hem activat la percepció de la ciutadania i també que hem fet una bona inversió de transformació en serveis bàsics”
“El nostre és un municipi amb un elevat risc d’incendis i estem tenint cura de les franges perimetrals a través d’un projecte d’ocupació i formació en gestió forestal, en què hi participen persones del poble”
“El nostre és un municipi amb un elevat risc d’incendis i estem tenint cura de les franges perimetrals a través d’un projecte d’ocupació i formació en gestió forestal, en què hi participen persones del poble”
“El 2020 ha estat devastador, amb el Glòria i la COVID. Molt desolador, un desert. Espero que n’aprenguem molt”
“Penso que fer d’entrenadora ajuda també a dirigir grups de treball, tant al Patronat d’Esports de Sitges com a l’ajuntament d’Olivella”
“En el primer mandat, entre subvencions i recursos propis, vam materialitzar gairebé dos milions i mig en inversions”
“Els ajuntaments ens trobem amb l’obligació de donar resposta a cada problema que va sortint, perquè els ciutadans venen a trucar-nos a la porta dient-nos que “estic desesperat”
Vostè ha estat esportista i ha promogut la pràctica esportiva com a entrenadora i promotora municipal. Com és que va passar-se a la política? Des que tenia 27 anys he treballat en l’administració pública municipal, des de la vessant tècnica. Crec que sempre he tingut una vocació de servei públic. Quan vaig venir a viure a Olivella, fa uns anys, vaig pensar que podria aportar una visió diferent i em vaig afiliar al PSC. Vaig formar part de la llista electoral de 2011, i a les eleccions de 2015 ja vaig ser cap de llista. Quan em pregunto perquè em dedico a la política arribo a la conclusió que vull ajudar a fer avançar el municipi i a definir una visió de futur. Però també hi ha un aspecte de servei, de posar els ciutadans al centre de tot. Si transformes el municipi sense tenir en compte els veïns, t’equivoques.
Ara que ja porta cinc anys com a alcaldessa, creu que ha aconseguit aquest objectiu?
Crec que hem pogut activar un canvi en positiu al municipi. Olivella té molts dèficits, en tant que hi ha un nombrós conjunt d’urbanitzacions. Un dels èxits que hem tingut ha estat el d’activar la societat. Vam entrar a governar en un moment en què la gent estava molt apagada i desencantada. Crec que hem activat la percepció de la ciutadania i que també que hem fet una bona inversió de transformació en serveis bàsics. I hi ha moltes coses que no es veuen, com ara portar l’aigua corrent al nucli de Plana Novella (que està molt apartat). Allà hi ha un monestir budista de referència. N’heu sentit a parlar?
Crec que hem pogut activar un canvi en positiu al municipi. Olivella té molts dèficits, en tant que hi ha un nombrós conjunt d’urbanitzacions. Un dels èxits que hem tingut ha estat el d’activar la societat. Vam entrar a governar en un moment en què la gent estava molt apagada i desencantada. Crec que hem activat la percepció de la ciutadania i que també que hem fet una bona inversió de transformació en serveis bàsics. I hi ha moltes coses que no es veuen, com ara portar l’aigua corrent al nucli de Plana Novella (que està molt apartat). Allà hi ha un monestir budista de referència. N’heu sentit a parlar?
No coneixem el nucli, no.
El tenim a 9 km. És una urbanització que queda amagada enmig del Garraf. Hem invertit en millorar la xarxa d’aigües, arreglar els dipòsits i posar al dia moltes infraestructures obsoletes. A més estem fent un manteniment important de tot el poble. El nostre és un municipi amb un elevat risc d’incendis i estem tenint cura de les franges perimetrals a través d’un projecte d’ocupació i formació en gestió forestal, en què hi participen persones del poble. Però també en quant a les persones, hem activat les associacions i promogut les festes majors, les colles infantils…
Amb els temporals i la pandèmia, diria que aquest 2020 ha estat l’any més complicat del seu mandat?
Ha estat complicat. Però és que tampoc ha estat senzill des que vam entrar. Com us deia, el nostre és un municipi que arrossega molt de dèficit i mancances d’inversió en infraestructures. Per exemple, al febrer de 2016 vam patir un episodi de contaminació d’un pou a la urbanització de Plana Novella, precisament. Ens va obligar a fer tota l’aportació d’aigua amb un camió cisterna. Resoldre-ho va ser una odissea que ens va costar 600.000 euros i el descontentament de tots els veïns. Ens va costar dos anys i un milió i mig d’euros crear una infraestructura permanent pel barri. Res ha estat fàcil. I el 2020 ha estat devastador, amb el Glòria i la COVID. Molt desolador, un desert. Espero que n’aprenguem molt.
Per cert: quina està sent l’afectació de la pandèmia a Olivella?
Baixa. Només ha mort una persona per culpa de la COVID al municipi i la desgràcia és que era regidor del nostre grup, el Sr. Bayarri. Vam tenir un nivell de contagis molt baix fins el mes de juliol. Però a partir d’aleshores, no sé ben bé el motiu, es van infectar 24 persones del municipi. Ara ja estan sense afectació.
Pel que ens explica, vostès deuen dependre molt dels ajuts municipals.
Així és. Com tots els municipis. No obstant hem estat fent una bona gestió pressupostària i hem pogut dedicar recursos propis a pal·liar les diverses necessitats. Hem pogut suplementar la partida de recursos a les persones, donar ajuts al comerç local, recolzar els petits autònoms locals i activar la vida sociocultural del municipi. També posarem en marxa un projecte de suport emocional a les famílies de l’escola.
En tot això la Diputació ens ha donat un bon recolzament, però des de l’ajuntament hem fet tot el possible. Si la situació s’allarga, ens caldrà més ajut. Depenem també del Consell Comarcal, perquè som un municipi petit. Ells coordinen els serveis socials i l’ocupació i ens han donat un gran suport.
Ens ha triat unes fotografies personals. Què és el que expliquen?
Crec que he extraviat moltes fotografies de quan era petita. Però aquí en tinc una amb la família. Som 4 germans, jo soc la segona. També hi ha el pare i la mare. És de quan van muntar la primera pensió. Inicialment ma mare treballava en una fàbrica de sabates i aquell era un temps en què quan una dona es casava havia de deixar de treballar. El pare era practicant de farmàcia. Els dos van decidir muntar un hotel. Recordo que el restaurant de casa havia acollit moltes bodes i banquets.
Lamentablement el meu pare va morir amb 48 anys. Jo en tenia 18, aleshores. La meva mare va morir fa poc. Van ser persones que van lluitar molt, però que tenien un gran sentit de gaudir de la vida i eren una referència pels veïns del barri. Vam passar situacions dures i vam perdre l’hotel. Però van muntar un restaurant que va ser referent a Sitges: El Velero i van fundar el Gremi d’Hostaleria de Sitges. Els meus pares van ser lluitadors i treballadors, però també gaudien molt de la vida. És el que he heretat.
En aquestes altres fotos ja surt vostè de més gran.
Aquí ja hi surto de jugadora de bàsquet. He jugat amb el Ribes i el Sitges. He entrenat els infantils i els juvenils. M’ha aportat grans moments vitals. De fet, encara ens trobem i fem sopars de bàsquet. Penso que fer d’entrenadora ajuda també a dirigir grups de treball, tant al Patronat d’Esports de Sitges com a l’ajuntament d’Olivella.
Per a mi l’esport ha estat un aprenentatge. Vaig estar jugant i entrenant fins als 40 anys i ho feia d’una manera no professional. Ha estat una de les experiències maques de la meva vida.
Quines són les principals línies de promoció econòmica d’Olivella?
El nostre és un municipi residencial i no té una activitat econòmica concreta en aquests moments. Hi va haver un temps amb molta construcció de les cases, però no hi havia un model de dinamització. Ara les cases són purament residencials. Però si tot va bé aprovarem un pla urbanístic que contempla que a les cases s’hi pugui desenvolupar una activitat professional, com la d’advocat o veterinari, o el que sigui. Si les plantes baixes compleixen, podran dedicar un espai per fer-hi un local.
L’única zona que és una mica diferent és la de Mas Milà, que és la nova centralitat del municipi. Allà hi ha bars i comerços, i l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, una farmàcia, una botiga… Tota la resta són habitatges.
Com diria que són els veïns del municipi? Tenen un teixit associatiu suficient?
El problema que tenim és que som un municipi molt jove i sense tradició, apart del casc antic. Allà hi havia una població molt petita, d’activitat pagesa, que ha passat per dos fases de creixement molt fort. La primera va ser entre els anys 60 i l’any 81, on es van disparar el nombre d’urbanitzacions residencials. Molta gent de l’àrea metropolitana buscava escapar-se de l’urbs i venien aquí a passar el cap de setmana. Feien una mica d’autoconstrucció i amb això ja tenien una segona residència. Després, al llarg dels anys 90 aquest va ser un dels municipis que més va créixer. Ja venia gent amb la idea de fer una primera residència.
Per tots aquests motius, la gent que ara té 40 anys no se sent pròpiament part de la població històrica. Molts són fills d’aquelles persones que van venir aquí als anys 60 i també tenim veïns nous, com ara jo mateixa, que som de la comarca i que hem vingut a buscar el contacte amb la natura. I encara hi ha un tercer perfil, que correspon al 30% de la població, que és gent europea del centre i el nord. Molts britànics. Són professionals liberals que poden treballar des d’aquí i que els agrada gaudir del medi ambient. No sé com els afectarà el Brexit.
Tenen indrets especialment destacats, dins del municipi?
Un dels llocs més emblemàtics i moderns és el que li deia, el de la nova centralitat. També tenim la zona del Castell Vell i l’església de Sant Pere, que és un conjunt monumental i patrimonial. Igualment, el monestir budista que tenim a la Plana Novella, tot i que és un centre privat, és de referència.
El nostre municipi no va créixer a partir del nucli, sinó que s’estén en un dels seus extrems. I això és perquè les famílies que tenien terrenys al casc antic no volien créixer. Vist des d’aquesta finestra de l’ajuntament, té la forma d’un croissant.
Quina seria la situació econòmica de l’ajuntament ara mateix?
Bona. Com li deia abans, hem fet una bona gestió econòmica. Hem sabut treballar el pressupost eficientment. En el primer mandat, entre subvencions i recursos propis, vam materialitzar gairebé dos milions i mig en inversions, comptant amb el milió i mig del projecte de l’aigua que li deia. Vam iniciar el nostre projecte amb un nivell d’endeutament del 35% i el vam haver d’augmentar, quan vam tenir el problema de l’aigua. Però quan tanquem aquest exercici ja estarem al 25% d’endeutament. Així doncs, hem invertit tot el que calia, però hem reduït el deute. Això ens permet tenir una tresoreria sanejada, amb 1,3 milions de capacitat i la possibilitat de disposar d’uns romanents.
Ara l’estat els permet fer servir els romanents…
Així és. No hi tenen més remei. No estic fent una reclamació, però sí una reflexió. Els ajuntaments ens trobem amb l’obligació de donar resposta a cada problema que va sortint, perquè els ciutadans venen a trucar-nos a la porta dient-nos que “estic desesperat”. Assumim la despesa de les escoles, la neteja, el manteniment… Els nostres recursos són finits i a sobre recollim la queixa i la problemàtica dels veïns. I crec que se’ns escolta poc.
Quin és el perfil de l’equip del seu ajuntament?
Doncs és un equip molt jove. Tenim la regidora més jove de la comarca, que enguany ha fet 19 anys. També tenim professionals autònoms i dos estudiants. Són persones que tot i que tenen un munt de feina a nivell particular, volen dedicar temps als seus veïns, tenen ganes i vocació de servei al municipi. El mateix dic dels regidors de l’oposició. No crec que hi hagi cap ambició de fer servir aquest municipi com a plataforma política. Més aviat és un interès de treballar pel municipi.
Hi ha bona entesa?
Durant els moments més durs de la COVID, els regidors també patien la situació econòmica. Tenien les seves empreses tancades. I, malgrat tot, ens reuníem tots cada nit per donar voltes de com podríem solucionar-ho. El que mou la gent que es dedica políticament als petits municipis sempre és el servei als veïns.
Quin és el millor moment que ha viscut al capdavant de l’ajuntament?
Més que un moment, preferiria parlar d’un conjunt de moments. Hi ha molta satisfacció i alegria quan aconsegueixes una cosa difícil de les que tothom pensava que no podries fer. Per exemple: el finançament de l’obra que permetia portar l’aigua a una urbanització, que li explicava abans.
També recordo quan vam haver d’explicar la situació urbanística en les audiències públiques. Va ser molt dur. Calia explicar a tots els veïns com estem i què podem fer per sortir-nos-en. Però va anar bé. I també va anar bé la primera sortida de les colles infantils. Cada cosa té un valor i recordo la suma de totes les coses… En certs moments dius “no puc més i no em presento més”, però la realitat és que miro endarrere i veig que el que fem serveix de debò, i que la gent gran i els nens que surten de l’escola et saluden i et reconeixen. Aquestes són les coses que jo posaria dins de la balança de la satisfacció.
