El director del Festival Internacional de Jazz de Barcelona explica a l’ACN el seu gran repte de cara a la 50a edició del certamen
Tito Ramoneda, director del 44 Voll Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona
Tito Ramoneda té un objectiu entre cella i cella. Fer del Festival Internacional de Jazz de Barcelona "el més potent de la tardor a Europa" coincidint amb la seva cinquantena edició. És conscient que aquest serà un camí "difícil", que passa per no abaixar la guàrdia en les edicions prèvies al gran aniversari, començant per la present, la 44a. En aquest sentit, el director del festival és el primer sorprès d’haver pogut organitzar, amb menys pressupost, una edició de nivell "alt" i amb la novetat del ‘Jazz Weekend’, un cap de setmana d’activitats gratuïtes que anuncien l’arribada del festival. Ramoneda és dels que pensa que la cultura "és una necessitat de primer ordre" que no es pot abandonar.
En què consistirà el Barcelona Jazz Weekend, la novetat de l’edició d’enguany?
Aquest any li hem donat nom a unes activitats que ja fèiem gratuïtes i que eren el pòrtic del festival, bàsicament el concert al Parc Central del Poble Nou. Hem volgut donar un pas endavant. El Barcelona Jazz Weekend és la festa en què tots els barcelonins estan convidats a participar. El concert del Parc Central del Poble Nou comptarà enguany amb la Big Band del Conservatori del Liceu, amb una sorpresa maca: la presència dels Castellers de Barcelona, amb què combinarem castells i jazz. Però també hi haurà un nou espectacle d’aigua, música i llum a les Fonts de Montjuïc o la proposta dels ‘jazzrestaurant’, amb concerts a les terrasses de diversos restaurants de Barcelona. A més, també organitzem els ‘Ferrocarrils del Jazz’ i el ‘Bus del jazz’, amb trens i autobusos dissenyats per l’ocasió, dins dels quals hi haurà una banda tocant.
Enguany hi ha molta presència d’artistes catalans i una oferta bastant heterodoxa. Amb el temps el públic català ha après a valorar els músics de casa?
Barcelona és la pionera del jazz a l’Estat. El jazzista més important és català: Tete Montoliu; la primera escola de jazz va néixer a Barcelona. En l’ADN de la ciutat, el jazz hi és present. Tenim molt de talent. El públic ho reconeix, com demostra omplint cada any el concert de La Locomotora Negra, o més recentment els d’Andrea Motis.
Fa especial il·lusió la participació del nou projecte de la Companyia Elèctrica Dharma, ‘Ànimes Càndides?
Sí, perquè ells tenen aquest nou projecte que veu del jazz i que no volien presentar com a Dharma. Ens van proposar de presentar-ho i el festival ho va veure coherent. Estem encantats que una banda històrica i mítica de la música catalana estigui present al festival.
Pot sorprendre la presència d’Albert Pla en un festival de jazz… Respon a l’esperit del festival, a l’esperit del jazz?
Bé, a l’esperit de llibertat. Albert Pla és un músic inclassificable, reverent i irreverent i sempre capaç de no deixar ningú indiferent. Te una capacitat de generar un discurs artístic únic i creiem que el festival de jazz és un escenari obert a totes les propostes musicals en què la qualitat i la autenticitat hi siguin present. El festival veu d’altres músiques, que al seu torn han begut del jazz.
En tot cas, amb Sonny Rollins, Brad Mehldau, Chick Corea, Mavis Staples, Maria de Medeiros…El cartell internacional segueix sent de primer nivell. Com s’aguanta això enmig d’aquesta crisi?
Amb molta empenta per part de The Project, amb un públic fidel i que s’ha fet seu el festival en els últims anys i amb tota una gran família de patrocinadors i marques encapçalades per Voll Damm. En el moment de retallades que vivim, en què les administracions públiques tenen problemes per assumir necessitats de primer ordre, la cultura i la música s’han d’incloure dins d’aquest grup, i no hem de deixar de banda aquest fet. Només va faltar és que l’Estat considerés que la música és entreteniment amb un IVA del 21% . Ens hem d’agafar aquest moment com un repte i potenciar la nostra activitat.
És una edició de grans veus: China Moses, Maria de Medeiros, Melody Gardot. En la presentació del festival ho vas remarcar. Faltava aquesta parcel·la?
Sempre hem tingut aquestes veus. Recordo que Diana Krall es va presentar al Luz de Gas davant de 80 persones. Aquest any tenim Melody Gardot, que és l’estrella d’aquestes veus. Aquest any les veus hi són més presents perquè coincideix que estan de gira per Europa. No pots fer un festival només amb produccions pròpies sinó mirant el que s’està fent…
El pressupost d’aquesta edició és lleugerament inferior a l’any passat. Amb què es notarà això?
Hem aconseguit amb menys recursos (un 2% o 3% menys) fer un festival amb més continguts. És realment miraculós. Estem vora les cent activitats.
El festival assumeix l’augment de l’IVA perquè no repercuteixi en el preu de les entrades. Els artistes, també assumeixen la situació cobrant menys?
Sí, amb alguns artistes, davant la situació (que no els hi hem d’explicar gaire…), i sobretot a partir del juliol quan es va produir la pujada de l’IVA. On ja teníem acords econòmics tancats que això va fer perillar, van ser solidaris i es van rebaixar el caixet.
El que no estàvem disposats a fer era pujar les entrades, perquè en la mesura que sigui possible no volem carregar les tintes en l’espectador. Això a curt termini, a mig i llarg no tindrem altre remei.
Aquesta política no està a l’abast dels nous o petits festivals.
El problema dels nous festivals no és ara mateix el tema de l’IVA sinó la situació econòmica general. Quan tens la garantia d’un nucli de patrocinadors molt arrelats i amb compromisos a mig termini, tens la tranquil·litat de poder treballar en aquests moments tan complicats. També quan l’aportació del diner públic és inferior a altres festivals i equipaments, i comptes amb que el 17% del pressupost el posa el públic. Qui no tingui així tindrà més dificultats.
Quins reptes de futur té el festival?
Tenim ara mateix una fita, que és el 50è aniversari del Festival. És una xifra apassionant. Estem construint el camí cap al 50è aniversari marcant-nos l’objectiu que Barcelona tingui el festival de jazz més potent de la tardor a Europa. Crec que entre tots ho aconseguirem. De la mateixa manera que fa 10 anys, en un moment complicat del festival, vam plantejar-nos arribar a l’edició 40 i ho vam aconseguir.
Quin és el secret per aconseguir-ho?
No és fàcil fer un festival en una ciutat com Barcelona -per volum de població- i treure el cap com el gran esdeveniment. Si mirem el mapa de festivals del món, tant en música com en teatre, els més representatius i importants estan en ciutats petites (Avignon, Edimburg, San Sebastià…). Aquestes són ciutats petites que es bolquen totalment en el seu festival.
Per això, ens queda molt de camí. Em faria molta il·lusió el Barcelona Jazz Weekend de la 50a edició, signifiqui realment que Barcelona estigui inundada de jazz per tot arreu. Si ara és un 5% de la ciutat, doncs arribar al 100%. Aquest és un dels reptes que només es pot aconseguir amb la complicitat de l’Ajuntament i de totes les entitats.
Us heu plantejat la col·laboració amb festivals més petits de Catalunya?
Sí, per suposat. De fet ja fem una mirada cap enfora, enguany Sant Cugat i L’Hospitalet. Però viure un agermanament, i que nosaltres puguem tenir una participació en festivals de jazz com el de Terrassa o el de Girona i a la inversa, em sembla un exercici positiu i constructiu per tothom. Seria una manera molt maca de fer encara més gran tot el que estem fent.
