Joan Manel García Campillo

Alcalde de Sant Vicenç de Castellet

Metge i Alcalde

“Tot ciutadà hauria de ser Alcalde un temps”

La política que es fa als pobles és diferent de la que veiem a la televisió o als diaris. Aquí a Sant Vicenç, per exemple, la gent em coneix, sap que em té molt a prop, i que no estic a l’Ajuntament per treure cap benefici.
0
406

Municipi situat entre la confluència del Llobregat i el Cardener, i el congost de Castellbell, Sant Vicenç de Castellet es troba al bell mig de la resta de municipis que configuren aquesta subcomarca del Bages (on hi ha Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar, Marganell, Castellgalí i el Pont de Vilomara i Rocafort), i exerceix una funció de capitalitat pel que fa a la prestació de determinats serveis. Amb una història que es remunta als temps de la romanització (tot i que es pot anar més lluny perquè hi ha restes neolítiques), Sant Vicenç deu el seu nom al sant titular de la parròquia del municipi i Castellet a la documentació antiga Castelleto derivada de la petita fortificació que es troba en un turó proper a la població. Avui parlem amb el seu Alcalde.

“Tothom hauria de passar per l’ajuntament i estar-s’hi un temps en el càrrec d’alcalde, per saber com funciona. I així adonar-se com rutlla la política municipal i veure com les coses no són tan senzilles com poden semblar de fora”

“El ciutadà percep que la política es lenta, que els tràmits són molt llargs, i que les gestions es poden eternitzar mesos, anys fins i tot. Però quan estàs dins, veus que els procediments que s’han de seguir són els que marca la llei”

“La percepció envers la política, tota política, és agredolça, ho sé, però la que es fa als pobles és diferent de la que veiem a la televisió o als diaris. No té gaire a veure una amb l’altra”

Cóm valora aquests anys com Alcalde de Sant Vicenç?
Doncs molt positiva, la veritat. I també molt interessant. Penso que tothom hauria de passar per l’ajuntament i, si fos possible, estar durant un temps en el càrrec d’alcalde o alcaldessa per saber ben bé com funciona. I així adonar-se com rutlla la política municipal i veure com les coses no són tan senzilles com poden semblar de fora.

Vol dir que ara entén millor els polítics?
El ciutadà percep que la política es lenta, que els tràmits són molt llargs, i que les gestions es poden eternitzar mesos, anys fins i tot. Quan estàs dins, veus que els procediments que s’han de seguir són els que marca la llei, i que els tràmits s’han de complir. I per altra banda, quan estàs al capdavant d’un municipi, entens més les necessitats de la població que vénen a demanar coses, unes vegades són justes i es poden atendre, i d’altres et resulta impossible.

I pel que fa a la lentitud administrativa, pensa que hi podria haver alguna mena de solució?

No depenen de nosaltres. Els terminis que s’estableixen vénen dictats per l’Estat i les lleis i nosaltres poc hi podem fer. Però penso que pels hi correspon, sí que podrien agilitzar tràmits i més amb els mitjans que hi ha avui. Així que de la mateixa manera que donen ajudes a la banca, doncs penso que també podrien mirar aquests temes per agilitzar uns terminis que no són només molestos pel ciutadà, sinó també pels proveïdors de les empreses, que veuen com els pagaments s’eternitzen. 

Han notat la crisi aquí, a Sant Vicenç?

Sí, sí, moltíssim. Som un dels pobles amb més crisi del Bages, estem sobre un 20% d’aturats pel que fa a la població activa i això fa mal. També tingui en compte que hi ha altres elements a considerar: tenim als volts d’un 12% de població immigrant, que està distribuïda en 49 nacionalitats, la més nombrosa de la qual és la marroquí. Així que el tema no és senzill, i l’atur és una xacra que ens afecta a tots.

La gent que ve de fora ho deu passar malament

Sí, els ha afectat especialment. També és cert que pel que fa a determinats col·lectius, hi ha cases on viuen molts membres d’una comunitat i només que en treballi un, ja ajuda a la resta.

I a banda de l’atur, què tal ha anat la integració?

Amb tantes nacionalitats, ja pot comprendre que hi ha hagut de tot. Ens hem adonat que els que més s’han integrat han estat els senegalesos i els sudamericans. En canvi els que ens vénen del Marroc són molt més tancats. Va com va, això. 

Vostè que ha estat també al CAP deu conèixer com ningú les problemàtiques que s’hi deuen donar 

Sí, el cert és que alguns col·lectius han arribat d’uns països on la sanitat està molt minvada o és molt precària. Vénen aquí i tenen obert tot tipus de proves: anàlisi, radiografies, ecografies, ressonàncies… coses que en els seus països no tenien o tenien de manera molt restringida. 

I com es combinen les feines de metge i Alcalde?

Pels matins estic a l’Ajuntament i a les tardes, a l’ambulatori. No, no cregui, abans estàvem molt pitjor. Fins fa quatre dies, els metges rurals estàvem les 24 hores del dia de servei. Ara els CAPs ens han alliberat més l’horari. Però de totes maneres, ja estic molt acostumat a estar pendent de la feina les 24 hores del dia. 

I com Alcalde, quines són les preocupacions que té la població?

Doncs el que es pot esperar d’un poble d’aquestes característiques: se sol·liciten ajuts per pagar l’hipoteca, per menjar, pels col·legis dels nens… també hi ha demandes de serveis que falten, com problemes de llum o de voreres.

Amb la crisi, aquestes demandes hauran crescut
Sí, és cert que estem en una època difícil ara, però estem segurs que tot se superarà, i com que hi ha ganes de millorar i tirar cap endavant, doncs això és el que importa. També es veritat, que malgrat aquestes dificultats, pràcticament tenim de tot: ambulatori, residència socio-sanitària, pavelló municipal, moltes associacions i entitats, un teatre, escoles, i fins i tot i un institut on hi vénen nanos d’altres pobles. 

Quina és la principal riquesa econòmica de Sant Vicenç?
Pel que fa als recursos naturals, sobretot la pedra grisa, que és la que hi ha a les Fonts de Montjuïc. És un tipus de  pedra ornamental, que es posa a les façanes o fins i tot dins de casa. Pel que fa a la indústria, en tenim de molts tipus, i als polígons tenim varietats d’empreses com Algodones del Bages que opera a nivell estatal, o el Nostrum que és una marca de menjars precuinats i que estan en expansió.

Això és una bona notícia

Sí, és clar, perquè tota aquesta indústria crea llocs de feina. Però el que passa és que la crisi l’hem notat molt, perquè moltes empreses que fa un any volien ampliar, s’han trobat que han hagut de reduir torns, dies, i gent. I això es nota.
 
I tota aquesta gent que treballa aquí, també hi viu?
La majoria sí. També hi ha molta gent que viu aquí però que treballa als polígons que hi ha prop de Manresa. El cert és que en temes de comunicació, anem molt bé: tenim la Renfe, dues estacions dels Catalans, l’autopista, la C-55… Hem intentat integrar tots aquests encreuaments que ens passen pel poble per donar projecció, i el cert és que, nosaltres, que hem estat un poblet petitó, ja estem arribant als 10.000 habitants.

Ara potser la cosa ha afluixat

Si, ara amb la crisi el tema s’ha aturat, però la previsió de fer més pisos que ja teníem planificat amb la Generalitat suposem que tirarà endavant quan hi sortim. 

I a banda d’aquests pisos, hi ha altres projectes previstos?
Sí, l’any passat vam canviar l’enllumenat del poble i vam posar llums de baix consum; vam reformar el pavelló municipal, vam fer dues piscines noves, hem millorat l’accessibilitat dels carrers, noves dependències municipals perquè estaven molt envellides, i ara inaugurarem el nou CAP que el que teníem fins ara se’ns havia quedat petit.

No s’han quedat pas curts

De projectes n’hi ha molts. Ara arreglarem tot el voltant de la zona esportiva, farem un espai per a la juventut i un altre per a serveis socials, i també la rehabilitació de Can Solé que és una sala polivalent.

Fins a les properes eleccions falta poc més de sis mesos
Sí, ara fa poc mes de tres anys que estic a l’alcaldia, i si el partit veu que va bé i que funciona, jo voldria seguir. De ganes de continuar en tinc. També ha estat la primera legislatura, i si repetim ja planificarem més, però les inversions són les que hi ha. D’una manera o altra, jo percebo que la gent està contenta i això és important. 

Doncs ja és, amb els temps que corren.

La percepció envers la política, tota política, és agredolça, ho sé, però la que es fa als pobles és diferent de la que veiem a la televisió o als diaris. Aquí a Sant Vicenç, per exemple, la gent em coneix, sap que em té molt a prop, i que no estic a l’Ajuntament per treure cap benefici.

Nascut a Sabadell, Joan Manel García Campillo és Alcalde de Sant Vicenç de Castellet però també el seu metge, des que li van donar la plaça ara fa 24 anys. I de fet, fins fa poc temps era el cap local de sanitat. Les seves inclinacions polítiques són recents: a les darreres eleccions, CiU li va proposar encapçalar la llista per a les municipals. Afirma que va ser un repte que li va agradar afrontar i li va sortir bé, perquè el va portar directament a l’Alcaldia.

Sant Vicenç de Castellet

El municipi de Sant Vicenç de Castellet és una de les poblacions més grans de la comarca del Bages. Està situat entre la confluència del Llobregat i Cardener i el congost de Castellbell. Queda ben comunicat amb Barcelona i Manresa gràcies a dues línies de ferrocarril i l’autopista. La seva superfície és de 17,38 km2 i té una població de 8.564 habitants.
Aquest municipi guarda al seu interior molta història. S’han trobat restes procedents de la romanització, inclús s’han fet troballes de restes de civilització del període del neolític. Es va començar a desenvolupar industrialment al 1845, quan la indústria tèxtil va arribar a la població.
A principis de segle XX, es va emprendre l’activitat econòmica més representativa de Sant Vicenç de Castellet, l’explotació i comercialització de la pedra. Avui en dia les pedreres tenen una gran influència al municipi. Aquesta activitat constitueix una de les bases més sòlides i representatives del municipi.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.