“Mentre ens trobem en l’impàs “d’independència sí” o “independència no”, les coses queden per fer”
“El meu estil és el del treball en equip. No sé treballar sol. Sempre ho he fet amb altres persones al llarg de la vida i n’estic molt satisfet”
“No ens hem plantejat de fer cap obra grossa en aquesta legislatura. El que sí farem és que els veïns participin i posarem a treballar les instal·lacions que ja tenim”
“Soc un dels pocs alcaldes que tenen problemes per trobar gent que vulgui treballar. Normalment és al revés”
“Tenim manca de personal per a les empreses locals. Busquem entre 50 i 100 persones i no les trobem”
“D’una banda diem que volem la independència. De l’altra, pactem. Crec que ens hauríem de definir d’una vegada per totes. Si volem la independència, no té gaire sentit asseure’ns ni a parlar”
Vostè és alcalde de Sarral des de juny passat. S’estrena, malgrat haver passat molts anys fent de tinent d’alcalde o bé en l’oposició. Com ho valora?
N’estic molt content. Entre l’equip de govern i els veïns i veïnes, veig que hi ha molt d’entusiasme i col·laboració.
Serà l’alcalde la meitat de la legislatura. Com és això de tenir una alcaldia repartida?
Semblava que seria més complicat. Però amb bona entesa i molt de diàleg (el meu tarannà és de parlar i parlar), ho portem molt bé.
Després cedirà l’alcaldia a la representant d’ERC.
Així és. A l’actual primera tinent d’alcalde, Victòria Cañís, que serà la primera alcaldessa de la història de Sarral. Crec que serà un orgull per al municipi i per a ella.
Quin és el seu estil de fer política?
Com a alcalde i com a veí, però també com a cap dels bombers, el meu estil és el del treball en equip. No sé treballar sol. Sempre ho he fet amb altres persones al llarg de la vida i n’estic molt satisfet. Intento inculcar al meu equip aquest valor.
Quin és el perfil del seu equip?
Són persones interessades en el medi ambient i en la participació dels veïns i veïnes del poble. Mantenim el tarannà. No ens hem plantejat de fer cap obra grossa en aquesta legislatura. El que sí farem és que els veïns participin i posarem a treballar les instal·lacions que ja tenim. Fins ara estaven una mica abandonades, però les estem posant en bones condicions per fer que funcionin.
Té vostè tres fotografies que li resulten significatives. Què li diuen?
En la primera hi surto amb 5 o 6 anys. Hi apareix el poble cobert per uns 50 centímetres de neu. Era la primera vegada que jo veia nevar i és un record que guardo amb il·lusió.
En la segona hi surto com a cap de bombers. Em sento molt orgullós de la feina i dels companys que tinc. El Consell Comarcal ens va atorgar un reconeixement i vaig tenir l’honor d’anar-lo a buscar en nom de tots.
La darrera fotografia és de l’activitat política. És del pregó de la festa major de 2019, l’acte en què em vaig estrenar com a alcalde de Sarral.
El lema del seu poble és “Sarral, el cor vinícola i artesà de Catalunya”. És també la seva identitat?
Així és. Tenim un celler cooperatiu que és un dels més importants del país. Tota la producció que fem, tant de vi com de cava, la venem des d’aquí. Fa poc hem inaugurat una nau de 1.000 metres quadrats que serveix de magatzem. Moltes persones d’aquí fan de pagesos del vi. Quant a l’artesania, la indústria local és la de l’alabastre. Fa molts anys es van obrir canteres d’aquest material tan bonic, fins que l’explotació comercial les va esgotar. Però en podreu veure mostres per tot arreu. Els empresaris actuals es van veure obligats a marxar cap a l’Aragó a buscar la pedra d’allà. Així i tot l’any passat vam commemorar el centenari de l’alabastre i vam tractar de recuperar canteres.
Ens pot recomanar dos llocs emblemàtics del municipi?
Prop de l’ajuntament hi tenim l’anomenat carrer Dels Jueus, potser el més interessant del poble i un dels més estrets de Catalunya. També veurem l’ermita dels Sants Metges (Sant Cosme i Sant Damià), també molt tradicional de Sarral i que enguany celebrarà el cinquantè aniversari de la nova ermita. Tenim previstos alguns actes festius.
A més d’alcalde fa de regidor de l’àrea de Promoció Econòmica. Quines són les principals línies d’actuació en aquest sentit?
Us puc dir que soc un dels pocs alcaldes que tenen problemes per trobar gent que vulgui treballar. Normalment és al revés. Aquí tenim la sort que, a més de les quatre empreses d’alabastre, hi tenim un petit polígon industrial amb set o vuit empreses (encara s’ha d’acabar d’ordenar). Una d’elles és Europastry, una gran empresa que plega prop de 450 treballadors avui en dia i que el proper febrer inaugurarà una nova línia de rosquilles (o ‘dònuts’) amb capacitat de produir 15.000 rosquilles per hora. Tant la gerència de l’empresa com l’ajuntament ens trobem amb una manca de personal (entre 50 i 100 persones) i no les trobem.
Vostès no tenen problemes d’atur, aleshores.
A banda d’aquesta gran empresa, gairebé un ‘monstre’, també tenim CV Medica, una empresa que fa esponges per a residències i hospitals, que també és molt important. Es podria dir que anem a tope de feina.
I la situació econòmica de l’ajuntament?
Positiva. En el moment d’entrar a l’ajuntament me’l vaig trobar sanejat i amb bons pressupostos. És dels pocs que marxen bé. Ho vaig traslladar així mateix als mitjans de comunicació.
Quines mesures proposen en temes de servei social?
Tenim serveis mancomunats amb el Consell Comarcal. Ve una assistent social unes hores a la setmana, a donar formació a les persones nouvingudes. El Consell ens permet ajudar totes les persones.
I tenen gaire participació ciutadana?
És una de les coses que més valoro. La gent del poble s’ha posat les piles després d’uns anys d’aturament. En 3 o 4 anys hem tornat a posar en marxa el grup de grallers, el de geganters i fins i tot els avis han aixecat una nova junta directiva. De tot això ja n’hi havia hagut però durant uns anys s’havia quedat aturat, amb l’equip de govern anterior. Ara ho estem recuperant. La veritat és que els veïns responen molt bé. També intentem recuperar el pessebre vivent, i la participació és alta, de manera que suposem que sortirà bé. Volem que el poble sigui dinàmic.
A banda d’això, algun repte més per al mandat?
Per aquests propers mesos estem tots d’acord en posar en marxa una sala de vetlles. És un projecte important. Volem també requalificar l’accés al polígon industrial i reordenar les qüestions relatives a enllumenat, clavegueram, fibra òptica, etcètera. També volem arreglar coses del casc antic, especialment l’aigua de boca i la xarxa de baixa. Són projectes de legislatura. Però el més primordial de tot és fer que funcioni tot el que ja tenim.
El primer cap de setmana de desembre celebren vostès la Fira de la Immaculada. En què consisteix?
És la fira més antiga de la comarca, amb més de 450 anys d’història. Els temps canvien i la fira també. Antigament la gent que havia de comprar un tractor, o remolc o fins i tot un cotxe, s’esperava a la fira. Ara, com sabem, podem comprar el que volem a Internet. Així i tot volem mantenir les tradicions i per aquest motiu fem una fira d’artesania, un tast de vins de les tres cooperatives del poble, una mostra d’alabastre i el seu ofici, etcètera. En un matí potser hi venen sis o set mil persones, per un poble de 1.570 persones. També està previst que ens visiti la presidenta de la Diputació, la senyora Noemí Llauradó.
Creu vostè en la limitació de mandats?
Sí. Crec que, com a molt, els alcaldes s’hi haurien d’estar vuit anys. Cal la renovació. Soc dels que pensem que caldria una llei que obligués tothom a passar per l’ajuntament un moment o altre. Des de fora és molt fàcil. Quan estàs aquí és una altra història. Acontentar tots els veïns i veïnes costa molt. I si jo hi estigués vuit anys esperaria un relleu. D’altra manera la gent es crema, es generen mals hàbits i ens succeeix el que ha passat a nivell de Catalunya, d’estat i d’Europa.
Quin creu que és el paper dels alcaldes i les alcaldesses en la situació actual del país?
Mentre ens trobem en l’impàs “d’independència sí” o “independència no”, les coses queden per fer. Pels veïns i veïnes d’un municipi això és problemàtic. Crec que, o ens decidim per una cosa, o ens decidim per l’altra. El que no podem és jugar a dues bandes perquè l’administració queda parada. La Generalitat no té els pressupostos aprovats i aquí ens prometen el PUOSC, o el PAM, però no hi ha diners. Perdem la confiança en les administracions… Cal que ho arreglin, perquè els que paguem la broma són els veïns.
I les alcaldies què poden fer?
Ben poca cosa. Esperar que ho resolguin des de dalt. No tenim eines suficients.
Ara que estem en les setmanes d’investidura de govern a Madrid, en té alguna expectativa?
No ho sé. Tampoc ho veig gaire clar. D’una banda diem que volem la independència. De l’altra, pactem. Crec que ens hauríem de definir d’una vegada per totes. Si volem la independència, no té gaire sentit asseure’ns ni a parlar, si el que tens al davant no vol parlar-ne. I si no és hora d’independència, aleshores parlem de finançament i de drets, i de la llengua a les escoles.
