 |
|
| Tragó de Noguera, fa més de 50 anys. |
Balaguer (ACN).- Tragó de Noguera va desaparèixer sota les aigües del pantà de Santa Anna el 1962 per la construcció d’una presa. 50 anys després, l’Associació d’Amics de Tragó de Noguera ha organitzat una festa per reunir el màxim de veïns possibles que vivien a l’antiga vila i que fa anys que no es veuen. El Ramon Caufapé té 91 anys, ara viu a Balaguer i reconeix que encara enyora el poble. El seu fill, Josep Lluís Caufapé, va marxar de Tragó quan tenia 11 anys i és un dels impulsors de la festa que se celebrarà el 29 d’abril, el diumenge després de Sant Jordi, coincidint amb l’antiga festa major del poble. L’Associació vol impulsar també la restauració del que queda de Tragó perquè les seves arrels no desapareguin.
El Josep Lluís Caufapé explica que cada any, des que van marxar, alguns han quedat improvisadament el diumenge després de Sant Jordi a Tragó de Noguera per commemorar la desaparició del poble. Enguany, però, en el 50è aniversari, volen que el retrobament entre els veïns sigui massiu i per això han estat intentant localitzar els 600 habitants que vivien a Tragó el 1962. Caufapé explica que la trobada vol ser "un homenatge a la nostra gent gran ja que hi ha molts de 80 i 90 anys que estan desitjant tornar on van néixer i viure durant gran part de la seva vida". De moment, ja han localitzat unes 130 persones nascudes al poble.
El seu pare, el Ramon Caufapé, és un dels que no es vol perdre la festa. Va marxar de Tragó de Noguera amb 41 anys, ara en té 91, i emocionat, recorda la seva vida a la poble. "Vam marxar perquè ens van expropiar les terres, no ens van preguntar", explica. Reconeix que encara enyora Tragó i que si li diguessin de tornar, ho faria sense pensar-s’ho. "Allà vaig ser pastor, pagès, cultivava les meves terres. Era una vida de molta feina però m’agradava". "Quan era nen, vivíem vora el riu i quan tenia calor m’hi banyava", recorda mirant unes fotografies antigues. "Allà no ens coneixíem pel nom ni pel cognom, sinó pel nom de la casa i la nostra era casa Palillo".
L’últim dia que va ser a Tragó, recorda que era un dia d’abril. "Entrava ja l’aigua per la porta de casa", explica, i emocionat afegeix "aquell dia vaig plorar". Els seus avantpassats feia quatre segles que vivien a Tragó. Quan van haver de marxar, el Ramon va anar a viure amb la seva família a Balaguer, on encara resideix. Molts dels seus veïns van fer el mateix. D’altres van marxar a viure a Lleida, a Barcelona o al Vallès. Algun d’ells, fins i tot, es va traslladar a Madrid, Eivissa o l’Argentina. Precisament un d’ells quan va fer 100 anys va creuar l’atlàntic per tornar al poble com a regal d’aniversari.
Tragó de Noguera, un poble amb història
Tragó de Noguera era un municipi "important" ja que ja als anys 50 tenia dos molins d’oli, una farinera, s’autoabastia de llum amb un salt d’aigua i fins i tot tenien un cinema. A més, comptava amb quatre pobles agregats; Alberola, Boix, Canelles i Blancafort. Tragó es va inundar l’any 1962 perquè durant l’època del franquisme calia l’energia elèctrica i es van construir molts pantans. "Va ser una de les poques coses bones que es van fer, però havia de tocar a algú i ens va tocar a nosaltres", recorda Josep Lluís Caufapé.
Van construït primer la presa de Canelles que va inundar Blancafort i més tard la presa de Santa Anna, que va deixar per sempre sota l’aigua a Tragó i Boix. Alberola és l’únic municipi que es conserva d’aquella època i actualment és un nucli que pertany a Òs de Balaguer (Noguera).
L’Associació d’Amics de Tragó de Noguera s’ha creat també per impulsar la restauració d’alguns dels monuments que es conserven com ara el Monestir de Vallverd, un monestir cistercenc que voldrien s’inclogués a la ruta turística del Cister; la Mare de Déu del Castell, que era la patrona del poble, i l’Ermita de Santa Llúcia, de la qual es van perdre algunes de les parets durant la guerra. Els seus veïns volen promoure i donar a conèixer la història del poble "perquè les nostres arrels, quan nosaltres ja no hi siguem, no desapareguin", explica Caufapé.
