Al Pallars Jussà, Tremp i els seus 28 nuclis agregats conformen el municipi amb més extensió del país. En parlem amb la seva alcaldessa, Maria Pilar Cases.
Com és el seu estil de gestionar l’Ajuntament?
Em considero una persona molt reconciliadora, molt dialogant. Sempre he format part d’associacions i allà les decisions mai les prenia una persona sola, sinó que tot estava molt consensuat. I el mateix dic de la meva feina, al CAP. Les quatre persones que hi treballàvem solíem parlar-ho i consensuar-ho tot. I el mateix dic de casa meva, amb els meus fills i el meu home… La meva manera de fer és el treball en equip.
I al govern municipal faig el mateix. A més, també hi ha molts temes, sobretot els pressupostos, en els que també comptem amb l’oposició. Primer en parlem amb ells i després els portem a la comissió informativa i al ple. M’agrada molt fer les coses d’aquesta manera. No s’havien fet mai així, però crec que és una forma de tenir en compte totes les visions.
Hi ha molts temes, sobretot els pressupostos, en els que comptem amb l’oposició
Com ha viscut aquesta legislatura?
Ha estat difícil. Soc una persona nova a l’alcaldia. En la legislatura anterior vaig ser tinent d’alcalde i coneixia bé les àrees que jo havia portat (la regidoria d’Educació i Cultura), però de la resta no en tenia un coneixement tan profund.
El mes de juny de 2019 vam arrencar el mandat i en el moment en què semblava que sabia com funcionava tot, va arribar la pandèmia. I aleshores no hi havia possibilitat de demanar ajut ni opinió a ningú. Tot era nou per a tothom i les decisions s’anaven prenent dia a dia, o minut a minut, perquè a cada estona passava una cosa nova.
Van ser uns mesos molt complicats. Molt. A més, a nosaltres se’ns va fer difícil la segona onada. A la residència que tenim a la vila hi va entrar la COVID i van morir molts avis. Crec que va ser la temporada més dura que he viscut, no ja com a alcaldessa, sinó com a ciutadana de Tremp. No s’han d’oblidar aquests moments. Ens han de servir com a experiència.
En el moment en què semblava que sabia com funcionava tot, va arribar la pandèmia
A nivell més personal, que és el que li ha aportat el fet de ser alcaldessa?
Era un repte. Però també ha estat un orgull enorme. Tu portes tota la vida treballant des de les associacions per millorar aspectes de la vida de Tremp, des de l’escola de futbol fins a la Casa del Sol Naixent, o els grups de teatre. El fet de donar aquest pas i veure que pots tenir influència sobre la vida de la gent per millorar-la és fantàstic.
Per contra, aquí a Tremp ens coneixem tots. I, per tant, qualsevol persona, en qualsevol moment del dia, et para per dir-te alguna cosa. Normalment és per queixar-se d’algun problema, com ara un fanal que no funciona davant de casa. Sempre els animo a dir-me aquesta mena de coses, perquè així m’assabento dels problemes.
I a nivell familiar, diria que al principi els va costar una mica d’assumir. A la feina jo tenia un horari de 8 a 3 que es va acabar quan vaig accedir al càrrec. Però ja ho han normalitzat i estan contents. Mai m’han posat cap entrebanc en la meva decisió d’encapçalar la llista, al contrari. Se senten orgullosos que la mare i l’esposa sigui alcaldessa. I el mateix puc dir dels meus germans, nebots i pares. Ells també estan contents i em donen suport. Si em voten, continuaré quatre anys més.
El fet de donar aquest pas i veure que pots tenir influència sobre la vida de la gent per millorar-la és fantàstic
Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les podria explicar?
Una d’elles és molt divertida. Tenia aquí dos anys i estic amb una camisa de dormir. Segurament m’acabava de llevar i al meu pare, a qui sempre li ha agradat molt fer fotos, em va retratar al damunt del llit. Li guardo molta estima a aquesta foto i em fa molta gràcia.
En aquesta altra deuria tenir uns vint-i-dos anys i l’ocasió era un dinar. Se’m veu molt feliç i hi faig una bona rialla. La guardo emmarcada i en un moble. Segueixo sentint-me igual de feliç ara.
I alguna de més recent, més relacionada amb l’alcaldia?
Aquesta altra foto és del dia que em van nomenar com a alcaldessa i hi surto amb el meu home i els meus tres fills. Li tinc també molta estimació a la imatge. També en tinc amb tota la meva família: sogres, pares, germans, nebots i nebodes… Però aquesta en concret és dels meus supporters més incondicionals: el meu home i els meus fills.
El meu home i els meus tres fills són els meus supporters més incondicionals
Quina mena de municipi és Tremp i en quin moment està?
Tremp és un municipi molt gran, de 310 Km2. És el més gran de Catalunya. I tenim gairebé 150 Km de carreteres municipals que connecten els nostres 28 nuclis habitats. Per tant, aquí hi ha una gestió molt difícil a fer. Dels 5.900 veïns i veïnes, n’hi ha 5.200 que viuen a la ciutat i la resta estan distribuïts pels pobles.
Això significa que, per que totes aquestes persones puguin viure bé, has de dedicar molts recursos. El que vols és que no marxin i que es quedin allà a viure. Per exemple, un dels poblets, anomenat La Terreta, es troba a una hora de distància d’aquí (més que si vull anar a Lleida). Allà hi tenim una escola, que és necessària per a la gent que hi viu, però que és molt difícil de gestionar.
Però, d’altra banda, el municipi és molt ric en cultura, en gastronomia, en natura… Tenim la casa dels voltors, la basílica, les torres, l’antiga casa de l’Hospital dels Pobres (actuals jutjats), edificis molt emblemàtics a tots els pobles, una torre, una part de la muralla, un castell… A més, som un municipi reconegut com a Geoparc per la UNESCO. I, per tant, tenim molta riquesa geològica i paleontològica, fauna, flora…
Dels 5.900 veïns i veïnes, n’hi ha 5.200 que viuen a la ciutat i la resta estan distribuïts pels pobles.
Quines coses dolentes diria que té el municipi?
La principal, com us deia, és l’extensió. Hi ha dificultats per arribar a fer tot el que voldríem fer i no podem, perquè ens manquen els recursos econòmics necessaris… Ens és impossible mantenir en condicions òptimes els 150Km de carreteres, perquè representaria una despesa de 10 milions d’euros asfaltar-ho tot i fer unes bones cunetes.
Potser aquesta és l’espina més clavada de totes: no poder tenir unes bones carreteres per allà on cada dia hi passen molts veïns i veïnes, transports escolars…
Ens és impossible mantenir en condicions òptimes els 150Km de carreteres
Com diria que són els trempolins i les trempolines? S’associen gaire els habitants del municipi?
Tenim moltíssimes entitats, ja siguin culturals, esportives o socials. A més, la gent s’implica molt en la vida local, en qualsevol festivitat, en la festa major, en el Nadal… Això genera molta riquesa. L’Ajuntament atorga algunes subvencions per fer que aquestes entitats segueixin aportant aquesta riquesa.
En quant a la gent, tenim una diferència entre les persones que viuen al nucli principal i la que viu als pobles. Com més allunyades es troben, més col·laboradores són. Aquí a Tremp som una mica més exigents. La gent espera que l’Ajuntament ho faci tot. En canvi, en els pobles més allunyats diuen “ja ens ho farem… Si ens porteu dos sacs de guix, nosaltres ho arreglarem”. És una manera de fer diferent.
En els pobles més allunyats diuen “ja ens ho farem… Si ens porteu dos sacs de guix, nosaltres ho arreglarem
Són persones més comprensibles, tal vegada?
Potser sí. Tal vegada és que saben que si hi ha d’anar l’Ajuntament a fer-ho trigarem alguns dies en arribar-hi…
Jo el que trobo a faltar una mica és el que passava quan era joveneta. Aleshores tothom s’escombrava la vorera de davant de casa, i si hi havia neu, cadascú agafava la pala i se la treia. Avui en dia, això és gairebé impensable. Potser trobo a faltar aquesta manera de fer de quaranta anys enrere. Als pobles allunyats ho segueixen fent, i no es plantegen canviar-la.
Els afecten gaire els problemes de despoblament?
Al nucli de Tremp no, però als nuclis petits sí. Si no els cuidem s’acabaran despoblant. Per això tenim una escola rural a la banda de La Terreta i per això mirem de cuidar els demés. A més, són els que tenen les mancances més grans, sobretot en infraestructura viària i digital.
Hi ha pobles que tenen cases rurals, però que no acaben de ser competitives perquè no tenen un accés en bones condicions a la xarxa, ara que ja hi ha internet arreu.
En quina situació es troba l’habitatge? En tenen de disponible?
No tenim tot el que voldríem, perquè tothom s’ha posat a fer habitatges rurals i cases turístiques. Arribarà un moment en què també haurem de veure com ho regulem.
En quant als pobles, hi ha cases deshabitades que podrien ser utilitzades. Però tenim un problema d’urbanisme: es tracta de la mateixa manera una casa d’un centre històric d’un poble molt petit que una casa de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Això ens dificulta moltíssim el que es puguin construir o rehabilitar les cases. Fa temps que reivindiquem que no es tracti l’urbanisme de la mateixa manera en els pobles petits que en les grans ciutats.
Fa temps que reivindiquem que no es tracti l’urbanisme de la mateixa manera en els pobles petits que en les grans ciutats
Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
És bona. Tenim un crèdit concedit de fa molts anys que acabarem retornant aviat. A més, estem molt poc endeutats. Quan tanquem els comptes cap a finals de febrer, sabré els números exactes, però el 2021, per exemple, el vam tancar amb 2 milions d’euros de romanent.
Quantes persones treballen a l’Ajuntament?
Nosaltres ens dividim per àrees. Tenim la de Cultura, la de Promoció Econòmica, la d’Obres, la d’Administració, la de Medi Natural… En cadascuna hi ha un cap d’àrea i un personal determinat. A més, tenim secretari i interventor. En total hi ha unes 80 persones treballant fixes. I, després, ens agafem als plans de treball i formació i al treball de barris. Per tant, agafem persones que poden treballar entre 6 i 9 mesos, depenent de la subvenció disponible.
I des del punt de vista polític, com s’organitza el consistori?
Som 13 regidors. Sis són de Compromís per Tremp, quatre d’Esquerra Republicana i tres de Junts. L’equip de govern està format per aquestes dues darreres formacions.
Quina ha estat la prioritat del seu govern en el darrer mandat?
Les prioritats han anat canviant. Al principi del mandat no podíem imaginar que patiríem una pandèmia i hem hagut d’adaptar-nos. Ara la gran prioritat és acabar l’Escola de Música. Teníem l’edifici sense acabar i volíem tenir-la ara fa dos anys. El cert és que l’hem inaugurat tot just fa unes setmanes. També volem recuperar les adoberies, el lloc on s’adobava la pell, que està caient.
També hem recuperat un sender que va cap al riu i que és un pulmó verd per a Tremp. I, és clar, també vam haver de donar molta atenció a l’hostaleria i la restauració al llarg del mandat, perquè van haver de tancar durant molt de temps.
Han pogut demanar a fons Next Generation?
Sí, n’hem demanat. N’hem aconseguit per a la biblioteca i ara mateix estem en tràmits per fer més eficient i sostenible l’edifici de l’Ajuntament, que ja té força anys. Volem posar plaques solars i, també, evitar pèrdues de calor o fred amb nous tancaments.
Quin paper juguen per a vostès les administracions supramunicipals?
Doncs un de molt important. Tant amb el Consell Comarcal com amb la Diputació de Lleida hem mantingut sempre molt bona relació. A més, ens donen subvencions que són claus, ja sigui per a inversió o per a despesa corrent.
Quin ha estat el pitjor i el millor moment per a vostè al capdavant de l’Ajuntament?
El pitjor ja us l’he dit. Va ser quan va entrar el virus a la residència i ens va generar tres o quatre morts diàries, de persones conegudes. Va ser una temporada molt dura.
Quant al millor moment… N’he tingut molts. El dia que vaig prometre el càrrec d’alcaldessa va ser molt emotiu. També ho va ser el dia que vam inaugurar l’Escola de Música… Els meus tres fills en són antics alumnes i ens la sentim molt propera.
Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, què coincideixen a reclamar?
Amb alguns coincidim en el problema de les carreteres i els camins. Amb d’altres estem d’acord en la burocràcia que fa que tot sigui molt feixuc a l’Administració, ja sigui per a nosaltres com per als ciutadans.
I aquí al coincidim també en una reivindicació: l’Alt Pirineu existeix. El Govern de la Generalitat ha d’apostar per l’Alt Pirineu i l’Aran. Ara sembla que es comença a fer i que s’està mirant cada vegada més al nord. Tot i així, encara estem lluny de tenir el que tenen d’altres territoris i vegueries.
L’Alt Pirineu existeix. El Govern de la Generalitat ha d’apostar per l’Alt Pirineu i l’Aran. Ara sembla que es comença a fer i que s’està mirant cada vegada més al nord
Creu que se’ls té prou en compte des del Govern?
Ara cada vegada més. Però portem un dèficit de molts anys i el que demanem és equilibrar-nos amb la resta de vegueries de Catalunya. No volem ser ni millors ni pitjors. I per a això, cal invertir molts diners.
Els pressupostos que s’han aprovat recentment van en aquesta direcció?
Tot ajuda, però crec que són insuficients pel Pirineu. Crec que s’hauria d’invertir més, perquè històricament hem anat generant un dèficit. Ja està bé que es dediquin 42 milions d’euros, però creiem que en calen més. Sempre dic que “al Pirineu, amb poc fem molt”. Nosaltres sabem treure molta rendibilitat dels diners que arriben. Però n’haurien d’arribar més.
Ens podria explicar com es el dia a dia de l’alcaldessa de Tremp?
M’aixeco cada dia sobre tres quarts de set. Arribo a l’Ajuntament sobre les vuit del matí i parlo amb els treballadors o amb qui sigui que es vulgui reunir amb mi. Estic a l’oficina, amb les portes obertes per atendre qui sigui, fins a dos quarts de tres. Despatxo temes amb els caps d’àrea, o bé a través de videoconferències.
A la tarda, després de dinar, intento caminar una mica amb algunes amigues. O vaig al gimnàs. I dedico una estona a assajar obres de teatre. Moltes vegades no és possible perquè hi ha reunions amb les entitats del poble. Però si puc, és una cosa que m’agrada molt fer. El cert és que us he descrit un dia ideal. En tinc pocs així.
