Transparència, per a què?

D’una banda, el desenvolupament tecnològic ha permès l’accessibilitat, la ubiqüitat i la permanència de la informació. Ara des de casa podem consultar dades d’una manera fàcil i còmoda. D’altra banda, una de les conseqüències de la crisi econòmica ha estat la denúncia de múltiples casos de corrupció i de mala pràctica financera. Això ha comportat que la transparència hagi guanyat pes com un element indispensable a l’hora de combatre la corrupció. Tothom beneeix les virtuts de la gestió transparent, però per a què és necessària?

En primer lloc perquè el valor de la transparència fa augmentar la confiança en les institucions. Obrir les dades i la informació permet que els ciutadans puguin conèixer i avaluar les actuacions institucionals i garantir una governança responsable. Pel que fa a l’administració pública, el Parlament de Catalunya va aprovar l’any 2014 la llei de transparència, accés a la informació i bon govern amb la voluntat d’aprofundir-ne la qualitat democràtica. Aquesta llei representa un canvi de paradigma perquè obliga l’administració a facilitar informació de manera proactiva. Mesos més tard de l’entrada en vigor de la llei es poden apuntar algunes tendències. Per exemple, en l’àmbit local, la transparència depèn de la grandària del municipi.

Els ajuntaments més grans –és a dir, els que tenen més pressupost– són els més transparents. No es tracta d’una qüestió de color polític o d’ideologia, sinó de disponibilitat pressupostària.

Molt vinculada a la confiança trobem la reputació de les organitzacions. En el cas de les entitats no lucratives, la transparència és un valor a l’alça a l’hora de captar fons. Les organitzacions que operen amb un major grau de transparència i practiquen la rendició de comptes generen més confiança i són més proclius a obtenir finançament.

En segon lloc perquè la transparència fomenta una major competitivitat de l’economia. Abans de la crisi imperava la idea que la comunicació proteccionista era positiva econòmicament per a les empreses. Però les darreres estadístiques evidencien que els països més transparents solen ser més competitius en el mercat global. Es considera la transparència com un dels millors indicadors de desenvolupament socioeconòmic, competitivitat i baix nivell de corrupció. El Global Competitiveness Report del Fòrum Econòmic Mundial destaca la qualitat i la transparència de les institucions com un dels pilars de la competitivitat. En aquest sentit, la transparència és important perquè fa augmentar l’eficiència en l’assignació de recursos, assegura una bona redistribució dels beneficis de creixement i millora les inversions de les empreses mitjançant la reducció de la incertesa.

Límits i aprofundiments

Algunes veus han alertat sobre els perills latents de no posar límits a la transparència. El filòsof Daniel Innerarity es refereix a la transparència com una “histèria col·lectiva”. Molts polítics s’hi han abonat intensament publicant l’agenda diària, l’estat de les negociacions en temps real, la distribució detallada de les funcions, etc. Tanmateix, aquesta predisposició a ser transparent no ha anat acompanyada d’un tractament eficaç de la informació. Existeix una tendència en l’administració pública de publicar milions de bytes d’informació sense processar-la perquè sigui útil i no es converteixi en una nova forma d’ocultació. Infinita informació és igual a zero informació. La transparència no és abocar totes les dades a la pàgina web, sinó que implica una intenció organitzadora que faciliti la comprensió, la utilització de dades, la participació i l’avaluació del funcionament de les institucions. Si no es tracta sota aquests criteris, la transparència acabarà sent una moda passatgera o una dèria. Aquest no és un tema menor. Ens hi juguem la credibilitat de les institucions i la competitivitat de l’economia.

Francesc Ponsa
director de XUT Consulting i professor de la UPF